La mida de la gravadora varia segons el fabricant del dispositiu. Les dimensions mitjanes dels monitors Holter actuals son d'uns 110x70x30 mm, pero alguns nomes son de 61x46x20 mm i pesen 99 g.^[6] La majoria dels dispositius funcionen amb dues piles AA. En cas que les bateries s'esgotin, alguns Holters permeten la seva substitucio fins i tot durant la monitoritzacio.

La majoria dels Holters controlen l'ECG nomes a traves de dos o tres canals (Nota: depenent del fabricant, s'utilitzen diferents nombre de terminalsi sistemes de terminals). La tendencia actual es minimitzar el nombre de connexions per garantir la comoditat del pacient durant la gravacio. Tot i que l'enregistrament de dos o tres canals s'ha utilitzat durant molt de temps en l'historial de monitoritzacio de Holter, com s'ha esmentat anteriorment, recentment han aparegut 12 Holters de canals. Aquests sistemes utilitzen el classic sistema de derivacions Mason-Likar, es a dir, produeixen un senyal en el mateix format que durant la mesura comu de l'ECG de repos i/o la prova d'esforc. Aquests Holters poden proporcionar ocasionalment informacio semblant a la d'una prova d'esforc ECG. Tambe son adequats per analitzar pacients despres d'un infart de miocardi. Els enregistraments d'aquests monitors de 12 derivacions tenen una resolucio significativament mes baixa que els d'un ECG estandard de 12 derivacions i, en alguns casos, s'ha demostrat que proporcionen una representacio enganyosa del segment ST, tot i que alguns dispositius permeten establir la frequencia de mostreig fins a 1000. Hz per a examens amb finalitats especials, com ara la deteccio "potencial tardana".

Una altra innovacio es la inclusio d'un sensor de moviment triaxial, que registra l'activitat fisica del pacient, i en l'examen i el processament del programari, extreu tres estats de moviment: dormir, dempeus o caminar. Alguns dispositius moderns tambe tenen la capacitat d'enregistrar una entrada vocal del diari del pacient que despres pot ser escoltada pel metge. Aquestes dades ajuden el cardioleg a identificar millor els esdeveniments en relacio amb l'activitat i el diari del pacient.

Quan s'ha acabat l'enregistrament del senyal d'ECG (normalment despres de 24 hores), correspon al metge realitzar l'analisi del senyal. Ates que la navegacio per un senyal tan llarg seria molt llarg, hi ha un proces d'analisi automatic integrat al programari de cada dispositiu Holter que determina automaticament diferents tipus de batecs, ritmes, etc. Tanmateix, l'exit de l'analisi automatica esta molt relacionat amb la qualitat del senyal. La qualitat en si depen principalment de la connexio dels electrodes al cos del pacient. Si aquests no estan connectats correctament, les pertorbacions electromagnetiques poden influir en el senyal de l'ECG, donant lloc a un registre molt sorollos. Si el pacient es mou rapidament, la distorsio sera encara mes gran. Aleshores, aquest registre es molt dificil de processar. A mes de la fixacio i la qualitat dels electrodes, hi ha altres factors que afecten la qualitat del senyal, com ara tremolors musculars, velocitat de mostreig i resolucio del senyal digitalitzat (els dispositius d'alta qualitat ofereixen una frequencia de mostreig mes alta).

L'analisi automatica normalment proporciona al metge informacio sobre la morfologia del batec del cor, la mesura de l'interval del batec, la variabilitat del ritme cardiac, la visio general del ritme i el diari del pacient (moments en que el pacient va premer el boto del pacient). Els sistemes avancats tambe realitzen analisis espectrals, avaluacio de la carrega isquemica, grafics de l'activitat del pacient o analisi de segments PQ. Un altre requisit es la capacitat de deteccio i analisi dels impulsos del marcapassos. Aquesta habilitat pot ser util quan el metge vol comprovar la funcio basica del marcapassos correcta.