Lletra

Una lletra es cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge,^[1] un signe grafic per a designar un o mes sons. El conjunt de lletres usades en una llengua formen el seu alfabet. Les lletres s'ordenen de manera fixa (ordre alfabetic) i cadascuna rep un nom que la diferencia de la resta. En determinats alfabets o codis, a mes a mes, tenen un valor numeric assignat. Aquest es el cas dels numeros romans i les lletres d'altres sistemes d'escriptura. Els signes de cert sistemes d'escriptura, especialment aquells mes antics no son lletres sino que son anomenats sil*labaris (si descriuen una sil*laba)^[2] o logogrames (si reflecteixen una paraula).

Per extensio, el tipus de lletra designa les convencions de l'escriptura, i aixi es parla de lletra cursiva, majuscula, etc., o fins i tot es pot dir que una persona te bona o mala lletra, referint-se a la cal*ligrafia. Les lletres son compostes per tracos executats segons un ordre forca constant, pero que, malgrat tot, ha variat durant el curs dels segles.

La relacio entre so i lletra pot ser univoca, pero en la majoria d'idiomes no existeix una correspondencia perfecta entre so de la parla i la grafia que el representa, per aixo l'ortografia dicta les normes amb que s'ha d'escriure cada llengua. Quan s'usen dues o mes lletres per a escriure un unic so es parla de digraf.

Com a simbols que denoten un segment del discurs, les lletres es vinculen amb la fonetica. En un alfabet fonetic pur, un fonema simple es representat per una lletra simple, pero tant al llarg de la historia com en la practica, generalment, les lletres tenen correspondencia amb mes d'un fonema i al reves. Un parell de lletres que representen un fonema simple rep el nom de digraf. Alguns exemples de digrafs son:

• en catala, ll, ny, ss;
• en angles, ch, sh, th;
• en castella, ch, ll.

Un fonema tambe pot ser representat per tres lletres, i rep el nom de trigraf. Un exemple d'aixo ultim es la combinacio "sch" en alemany.

Les lletres tambe tenen noms especifics associats a aquestes. Aquests noms poden diferir amb la llengua, el dialecte i la historia. La z, per exemple, en angles, se la coneix com a zed, menys als Estats Units, on se l'anomena zee.

Les lletres, com a elements dels alfabets, tenen un ordre prescrit. Aixo, generalment, es coneix com a ordre alfabetic, encara que la classificacio alfabetica es la ciencia dedicada a la tasca complexa d'ordenar i classificar les lletres en els diferents idiomes. En castella, per exemple, la n es una lletra separada en comptes d'una "n" que necessita una altra "n" per a predir la n en la classificacio alfabetica. En angles, tant n com n son classificades de la mateixa forma.

Les lletres, a mes, poden tenir un valor numeric. Es el cas dels nombres romans i les lletres d'altres sistemes d'escriptura. En castella i en altres idiomes com l'angles, es fan servir els numerals arabics en comptes dels romans.

Cap al 2700 aC, els antics egipcis havien desenvolupat un conjunt de 22 jeroglifics per representar en forma individual les consonants del seu llenguatge, mes un vint-i-trese jeroglific que sembla que representava vocals al comencament o al final d'una paraula. Aquests glifs eren utilitzats a manera de guies de pronunciacio en logogrames, per a escriure inflexions gramaticals, i posteriorment per a transcriure paraules i noms estrangers. Tanmateix, si be el sistema era de naturalesa alfabetica, no va ser utilitzat per a una escriptura purament alfabetica. Per aixo, encara que el sistema permetia ser utilitzat com un alfabet, va ser sempre utilitzat amb un fort component logografic, presumiblement a causa del gran vincle cultural existent amb el complex sistema egipci.

Per tant, la historia de l'alfabet comenca a l'antic Egipte, mes d'un mil*lenni despres d'haver comencat l'escriptura. El primer alfabet formal va sorgir cap al 2000 aC per representar el llenguatge dels treballadors semites a Egipte, i es va gestar a partir dels principis alfabetics continguts en els jeroglifics egipcis. La majoria dels alfabets actuals del mon o be descendeixen directament d'aquesta arrel, per exemple els alfabets grec i el llati, o es van inspirar en el seu disseny.^[3]

Durant els cinc segles subseguents, es va difondre cap al nord, i tot els alfabets subsequents del mon han baixat d'aquest, o han estat inspirats en un dels seus descendents, amb la possible excepcio de l'alfabet meroitic, una adaptacio del segle iii aC dels jeroglifics a Nubia, al sud d'Egipte, tot i que en aquest tema molts estudiosos sospiten que van existir influencies del primer alfabet.

Els alfabets de l'edat del bronze mitjana d'Egipte encara han de ser desxifrats. Tanmateix, semblen ser ja alfabets almenys en forma parcial i, probablement, ja son alfabets complets. Els exemples mes antics son gravats de la zona central d'Egipte i datats cap al 1800 aC.^[4][5][3] Segons Gordon J. Hamilton, aquestes inscripcions demostren que el lloc de la invencio de l'alfabet molt probablement hagi estat Egipte.^[6]

Tanmateix, quan l'escriptura es dissemina cap a Canaan, ja era purament alfabetica, i el jeroglific que inicialment representava "casa" nomes significava b.^[7]

El primer estat canaanita que va fer un ampli us de l'alfabet fou Fenicia, i per aixo les versions posteriors de l'escriptura canaanita son anomenades fenicies. Fenicia era un estat maritim al centre d'una vasta xarxa comercial, i aviat l'alfabet fenici es va difondre per tot el Mediterrani. Dues variants de l'alfabet fenici tindran un gran impacte en la historia de l'escriptura: l'alfabet arameu i l'alfabet grec.^[8]

Cap al segle viii aC, els grecs van incorporar l'alfabet fenici i el van adaptar al seu llenguatge.^[9] Les lletres de l'alfabet grec son les mateixes que les de l'alfabet fenici, i tots dos alfabets estan ordenats de la mateixa manera.^[9] Tanmateix, si be l'assignacio de lletres vocals haguessin complicat la llegibilitat de l'egipci, fenici o hebreu, la seva absencia representava un problema per al llenguatge grec, en el qual les vocals tenen un rol molt mes important. Per aixo, els grecs van adaptar aquelles consonants fenicies que no podien pronunciar per representar vocals. Tots els noms de les lletres de l'alfabet fenici comencaven amb consonants, i aquestes consonants eren el que les lletres representaven, el que s'anomena principi acrofonic. Tanmateix, diverses consonants fenicies no existien en grec i, per tant, diversos noms de lletres es van pronunciar amb vocals en el seu inici. Ates que el comencament del nom d'una lletra s'assignava al so d'aquesta lletra, en grec aquestes lletres consonants van passar a ser les vocals.

El grec es va convertir en la font de totes les formes d'escriptura modernes a Europa. L'alfabet dels antics dialectes occidentals del grec, com l'alfabet de Cumas, en que la lletra eta s'usava com h, va donar lloc als alfabets italics antics i a l'alfabet roma. En els dialectes grecs, en que no tenien el so /h/, eta va continuar com a vocal, i es va quedar com a vocal en el grec modern i en tots els alfabets que van derivar de la variant oriental: l'alfabet glagolitic, el ciril*lic, l'armeni, el gotic (que va adoptar lletres gregues i tambe llatines), i possiblement el georgia.^[10][11]

Encara que aquesta descripcio presenta l'evolucio de les escriptures d'una forma lineal, es una simplificacio; per exemple, l'alfabet manxu que baixa de l'adjasi d'Asia occidental, va ser molt influenciat pel corea hangul, que segons les interpretacions es un alfabet independent o deriva dels abugides del sud d'Asia. El georgia aparentment descendeix de la familia aramea, pero va ser fortament influenciat en la seva concepcio pel grec. L'alfabet grec mateix que deriva dels jeroglifics mitjancant l'alfabet semitic, mes tard va adoptar mitja dotzena de signes del demotic quan va ser usat per a escriure l'egipci copte.

Una tribu coneguda com els llatins, que es convertirien en els romans, tambe vivien a la peninsula Italica al nord dels grecs occidentals. Els llatins van adoptar per a la seva escriptura una variant de l'alfabet grec occidental arcaic pel contacte amb els etruscs, que usaven una transformacio d'aquest, i dels mateixos grecs de la Magna Grecia al voltant del segle vii aC. (L'alfabet grec occidental arcaic feia servir H com a consonant velar, X per a la combinacio /ks/ ordenada al final de l'alfabet, i encara conservava les lletres arcaiques F o digamma, i Q o qoppa.)

Els llatins van prendre l'alfabet grec tal com l'havien adaptat els etruscos:

• van adaptar F etrusca, que es pronunciava com /w/, donant-li el so /f/
• van adoptar la S etrusca, amb tres linies en ziga-zaga, que posteriorment es corben donant l'aspecte actual de la moderna S
• els etruscos no tenien el so /g/ i per aixo la G etrusca acabaria originant la C llatina.
• els llatins no van adoptar la theta perque aquest so no el necessitaven

Aquests canvis van donar origen a l'alfabet llati arcaic, que inicialment tenia 21 lletres, pero que abans del segle iii aC tambe va perdre la Z.

Els romans usaven la C, K i Q per a escriure el so /k/; la C havia adoptat tambe el so /g/. Posteriorment, el professor Espuri Carvili Ruga va donar difusio a la lletra G, que ja es coneixia anteriorment, per diferenciar la consonant gutural g de la C, afegint-li una petita lletra gamma a la C, i la va inserir entre la F i la H,^[12] per analogia a l'ordre de l'alfabet grec (que alla tenia la zeta Z entre digamma F i eta H). Claudi va proposar una reforma de l'alfabet llati afegint-hi tres lletres noves, dites lletres claudies, dues de les quals havien de representar els sons de la u i la i consonantiques.^[13] Va instituir el canvi oficialment en la seva epoca de censor, pero el canvi no li va sobreviure pas. Una vegada que l'Imperi roma va incorporar Grecia, es va adoptar la Y grega o ipsilon per transcriure les paraules gregues que es manllevaven, i es va tornar a introduir la Z o zeta, posant aquestes dues noves lletres al final de l'alfabet. D'aquesta manera, l'alfabet llati va quedar amb 23 lletres durant la resta de l'antiguitat i l'edat mitjana.

A l'edat mitjana, durant el Renaixement carolingi, l'escriptura carolingia va intentar unificar una nova cal*ligrafia a emprar en la copia de codex a partir d'un tractament particular dels tipus de lletres precedents (en especial de l'escriptura semiuncial) i de l'eliminacio dels particularismes grafics regionals de l'epoca, i en el De scribis ut ens vitiose scribant del 802 s'imposava una lletra clarament llegible als textos.^[14] Apareixen per primera vegada les lletres minuscules a consequencia de l'evolucio soferta per les majuscules en generalitzar l'escriptura amb tinta sobre pergami o paper, i s'acabarien diferenciant I/J, i U/V/W.

Alfabet arab: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , h, ,

Alfabet ciril*lic: A, B, V, G, G', D, E, Ie, Zh, Z, I, I, Yi, I, K, L, M, N, O, P, R, S, T, U, F, Kh, Ts, Ch, Sh, Shch, Iu, Ia, ', ', Dj, Lj, Nj, Tsh, Dzh

Alfabet grec: A, B, G, D, E, Z, E, Th, I, K, L, M, N, Ks, O, P, R, S, T, U, Ph, Kh, Ps, O.

Alfabet hebreu: A, b, g, d, h, v, z, H, T, y, KH, l, m, n, s, `, p, TS, k, r, SH, t.

Alfabet llati: A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z.

• Lettering
• Tipografia
• Grafologia

Viccionari