< Back | Wikipedia | Home | Dark Mode


Semites


Semites, pobles semites o cultures semites va ser un terme utilitzat per referir-se a un grup etnic, cultural o racial. La terminologia es ara en gran part obsoleta fora de l'agrupacio de les anomenades <<llengues semitiques>> en linguistica.

Utilitzada per primera vegada a la decada de 1770 pels membres de l'Escola d'Historia de Gottingen, aquesta terminologia biblica per a la raca va partir de Sem (hebreu: SHem), un dels tres fills de Noe al Llibre del Genesi, juntament amb els termes paral*lels hamites i jafetites. Es referia als habitants d'Asia occidental.

En arqueologia, el terme de vegades s'utilitza informalment per assenyalar els antics pobles dels idiomes que descendeixen del protosemitic

El terme semitic en un sentit racial va ser encunyat pels membres de l'Escola d'Historia de Gottingen a principis de la decada de 1770. Altres membres de l'Escola d'Historia de Gottingen van encunyar el terme separat caucasic a la decada de 1780. Aquests termes van ser utilitzats i desenvolupats per molts altres estudiosos durant el segle seguent. A principis del segle xx, les classificacions racialistes de Carleton S. Coon incloien els pobles semites de la raca caucasica, indicant que eren semblants en aparenca als pobles de parla indoeuropea, caucasica del nord-oest i kartvelians. A causa de l'entrellacament dels estudis linguistics i els estudis culturals, el terme tambe va passar a aplicar-se a les religions (antigues semitiques i abrahamiques) i etnies de diverses cultures associades per distribucio geografica i linguistica.

Els termes antisemita o antisemitisme es referien a qualsevol que fos hostil o que discrimines els jueus en particular.

Antropolegs del segle xix com Ernest Renan van alinear facilment les agrupacions linguistiques amb l'etnia i la cultura, apel*lant a l'anecdota, la ciencia i el folklore en els seus esforcos per definir el caracter racial. Moritz Steinschneider, en el seu periodic de cartes jueves Hamaskir (3 (Berlin 1860), 16), analitza un article de Heymann Steinthal que critica l'article de Renan <>. Renan havia reconegut la importancia de les antigues civilitzacions de Mesopotamia, Israel, etc., pero va anomenar les races semites inferiors a les aries pel seu monoteisme, que considerava que sorgia dels seus suposats instints racials luxuriosos, violents, sense escrupols i egoistes. Steinthal va resumir aquestes predisposicions com <>, i aixi Steinschneider va caracteritzar les idees de Renan com a <>.

El 1879 el periodista alemany Wilhelm Marr va iniciar la polititzacio del terme parlant d'una lluita entre jueus i alemanys en un pamflet anomenat Der Weg zum Siege des Germanenthums uber das Judenthum ('El cami cap a la victoria del germanisme sobre el judaisme'). Va acusar els jueus de liberals, un poble sense arrels que havia judaitzat els alemanys. L'any 1879 els partidaris de Marr van fundar la "Lliga per a l'Antisemitisme", que es va ocupar exclusivament de l'accio politica antijueva.

Almenys des de la decada del 1930 s'han plantejat objeccions a l'us del terme, com ara la naturalesa obsoleta del terme semitic com a terme racial i l'exclusio de la discriminacio contra els pobles semites no jueus.

Cerca Commuta la taula de continguts. Semites 72 llengues Afegeix un tema

Source: ca.wikipedia.org