Dark Mode

Ves al contingut

Linux

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Linux kernel)
Per a altres significats, vegeu <<Linux (nucli)>>.
Linux
Basat enLinux
Versio inicial17 setembre 1991
EponimLinux, Linus Torvalds i Unix
Caracteristiques tecniques
PlataformaDEC Alpha, x86, x86_64, ARM, PowerPC, RISC-V i MIPS
Formatdescarrega digital, disc flexible, CD-ROM i DVD-ROM
Escrit enC i llenguatge assemblador
Tipus de nucliModular Monolitic
Equip
Mes informacio
Stack ExchangeEtiqueta
Id. Subredditlinux

Linux es una familia de sistemes operatius formats pel Nucli del sistema operatiu (kernel) Linux juntament amb les utilitats GNU, denominat de vegades GNU/Linux. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.[1][2] Es usat per un 2,35% dels ordinadors de sobretaula i portatils.[3]

El nucli del sistema operatiu Linux va ser creat el 1991 a Helsinki, quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestio de memoria en mode protegit dels processadors Intel 80386, una arquitectura molt comuna l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions d'ordinadors personals i de les quals Minix no en treia profit.[4] Les utilitats GNU, necessaries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va comencar el 1983 a la Free Software Foundation.

Aquest sistema operatiu va creixer gracies al treball col*laboratiu de programadors de tot el mon, els quals se sumaren a la crida per a desenvolupadors de Linus Torvalds en fer publica la primera versio del nucli del sistema operatiu.

Stallman insisteix que el nom correcte per aquest tipus de sistema operatiu es GNU/Linux, ja que les utilitats GNU son essencials pel seu funcionament. A la practica, la majoria de distribuidors i usuaris utilitzen nomes el terme Linux per referir-se al sistema operatiu complet, be per comoditat, be perque consideren que el nucli es la part mes rellevant i la que ha de donar nom al sistema. La majoria de distribucions utilitzen el terme Linux per referir-se al sistema operatiu, tot i que n'hi ha que utilitzen "GNU/Linux", per exemple Debian i GnuLinEx. Torvalds ha dit que el nom GNU/Linux es aplicable nomes si es parla d'una distribucio feta per GNU (d'una manera similar que RedHat Linux es una distribucio feta per RedHat, etc). [5]

Greg Kroah-Hartman es el responsable del manteniment del nucli de Linux i guia el seu desenvolupament,[6] mentre que Geoffrey Knauth es el president de la Free Software Foundation des de 2020,[7] que al seu torn admet els components GNU.[8] Els individus i les corporacions desenvolupen components de tercers que no son GNU. Aquests components de tercers inclouen un ampli cos de treball i poden incloure moduls del nucli i aplicacions i biblioteques d'usuari. Existeixen nombroses distribucions de programari del sistema operatiu Linux o GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat, Ubuntu) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo, Mepis) i fins i tot governs (LliureX, Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les diferencies que tenen son basicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporacio (o la manca) d'interficies grafiques per a la gestio de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicacio) d'instal*lacio i us, i el grau de dependencia d'una empresa.

Una de les parts que fa mes eficients els sistemes Linux es la potencia que trobem utilitzant l'interpret d'ordres, ja que per fer qualsevol cosa sovint es pot fer molt mes rapidament amb una simple linia d'ordres que graficament. Per exemple, per fer una cosa tan senzilla com copiar un tipus definit de fitxers (per exemple *.jpg) d'un directori a un altre, amb l'interpret o consola fariem un cp *jpg /home. En la forma grafica, hauriem de seleccionar manualment tots els arxius amb extensio .jpg, obrir una altra finestra i enganxar; aixo sense complicar perque tambe podem fer que busqui els arxius buits i que els esborri (de tot el disc dur...), etc.

Etimologia

[modifica]

L'acronim recursiu GNU, GNU's Not Unix (GNU no es Unix), prove de les eines basiques de sistema operatiu creades pel projecte GNU, iniciat per Richard Stallman en 1983 i mantingut per la Free Software foundation. El nom Linux ve del nucli Linux, inicialment escrit per Linus Torvalds en 1991.[9]

La contribucio del projecte GNU al sistema es la rao per la qual existeix controversia a l'hora d'utilitzar Linux o GNU/Linux per referir-se al sistema operatiu format pel sistema GNU i el nucli Linux en el seu conjunt.[10][11]

El sistema operatiu Unix va ser concebut i implementat en 1969 en els laboratoris Bell d'AT&T als Estats Units per Ken Thompson, Dennis Ritchie, Douglas McIlroy, i Joe Ossanna.[12] Unix es va escriure completament en llenguatge assemblador per primera vegada en 1971, ja que era una practica comuna al moment. Mes tard, en 1973, en un enfocament innovador, es va tornar a escriure en el llenguatge de programacio C, per Dennis Ritchie (a excepcio del nucli i del sistema d'entrada i sortida de dades). La disponibilitat d'un llenguatge d'alt nivell per implementar Unix va propiciar la seva portabilitat a diferents plataformes de computacio amb major facilitat; ajudant aixi a la seva propagacio.

A causa d'un anterior cas antimonopoli que li prohibia entrar en el negoci dels ordinadors, AT&T llicenciava gratuitament el codi font del sistema operatiu Unix a qualsevol persona que ho sol*licites.[13] Com a resultat, Unix va creixer rapidament i va arribar a ser ampliament adoptat per les institucions academiques i empreses. En 1984, AT&T es va despullar de Bell Labs; quedant lliure de l'obligacio legal que requeria la concessio d'aquestes llicencies.[14]

Creacio

[modifica]

El projecte GNU, iniciat en 1983 per Richard Stallman, te l'objectiu de crear un <>. El treball va comencar l'any 1984.[15] Mes tard, en 1985, Stallman va fundar la Free Programari Foundation per financar el desenvolupament de GNU, i va redactar la Llicencia Publica General de GNU en 1989. A principis de la decada de 1990, molts dels programes que calen en un sistema operatiu (com biblioteques, compiladors, editors de text, un shell Unix, i un sistema de finestres) ja s'havien aconseguit desenvolupar i estaven operatius en el projecte GNU. No obstant aixo, altres elements, com els controladors de dispositius i els daemons, estaven encara en desenvolupament i incomplets.[16]

Anys despres, Linus Torvalds va declarar que, si el nucli del projecte GNU hagues estat disponible en 1991, no s'hauria decidit a desenvolupar el seu propi nucli.[17] Aixi mateix, tambe va declarar que si el nucli 386BSD (com NetBSD, OpenBSD i FreeBSD descendeixen), el desenvolupament del qual es anterior al nucli Linux i que no es va alliberar fins a 1992 per temes legals, hagues estat disponible probablement tampoc ho hauria desenvolupat.[18]

En 1991, quan Torvalds assistia a la Universitat de Helsinki i era usuari del sistema operatiu MINIX, i dels programes provinents del projecte GNU, estava molt interessat pel funcionament dels sistemes operatius.[19] Frustrat per la concessio de llicencies d'us que utilitzava MINIX, que en aquest moment es limitava a us educatiu, aquest mateix any va decidir comencar a desenvolupar el seu propi nucli.[19][20]

Cap a 1992, Torvalds havia treballat tant en el desenvolupament del nucli Linux que va arribar a superar a altres nuclis que es trobaven tambe en desenvolupament en aquest moment.[18] Les aplicacions GNU tambe es van ser desenvolupant de manera que van reemplacar tots els components de MINIX, perque era mes avantatjos utilitzar el codi lliure del projecte GNU amb el nou sistema operatiu. El codi GNU amb llicencia sota la GPL pot ser reutilitzat en altres programes d'ordinador, sempre que tambe s'alliberin sota la mateixa llicencia o una llicencia compatible. Posteriorment Torvalds va iniciar un canvi de la seva llicencia original, que prohibia la redistribucio comercial, i ho va difondre sota la llicencia GPL.[21] Els desenvolupadors d'ambdues parts van treballar per integrar components de GNU amb el nucli Linux, aconseguint un sistema operatiu completament funcional.[20]

Linux en temps real

[modifica]

El nucli de Linux, com el de la majoria de sistemes operatius que se subministra habitualment amb les distribucions per a PC d'escriptori, no proporciona un sistema operatiu en temps real. Per a aquelles aplicacions que requereixin resposta en temps real, com pot ser el control de maquines i processos, existeixen dues aproximacions diferents en Linux:

  • El que es coneix com a "soft real-time", o temps real no veritable, que consisteix en el fet que aquella tasca que requereix executar-se en temps real tingui la maxima prioritat. No es una solucio de temps real veritable, ja que tant les tasques del sistema operatiu que tindran mes prioritat, com el sistema d'interrupcions, poden modificar bastant els temps de resposta.
  • El que es coneix com a "hard real-time", o temps real veritable, que permet donar una prioritat absoluta a la tasca que s'ha d'executar en temps real, modificant fins i tot la gestio de les interrupcions perque no puguin introduir retards apreciables. Aquesta es l'opcio a triar en la immensa majoria d'aplicacions que necessitin resposta en temps real veritable. Aixo es pot aconseguir modificant el nucli de Linux, amb la dificultat que aixo implicara quant a les actualitzacions del nucli de Linux que vagin apareixent i que s'hauran d'anar modificant abans de poder-se utilitzar en els sistemes de temps real, o introduint un micronucli entre el maquinari i el nucli de Linux, amb control total sobre les interrupcions, capac de donar servei a les tasques en temps real directament, sense passar pel nucli Linux, i al mateix nucli de Linux, amb una prioritat absoluta per a les tasques en temps real. Aquesta es l'opcio que es tria mes sovint. Es disposa basicament dos micronuclis en codi obert a triar: Open RTLinux (Real Time Linux), amb llicencia GPL (FSM Labs l'ofereix tambe sota una llicencia diferent si se'n volen fer treballs derivats no GPL), i RTAI (Real Time Application Interface), amb llicencia LGPL.

Referencies

[modifica]
  1. | <<Distrowatch>>. [Consulta: 20 octubre 2015].
  2. | <<Linux>>. Gran Enciclopedia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopedia.
  3. | <<Desktop Operating System Market Share Worldwide - Sep 2021>>. [Consulta: 2 octubre 2021].
  4. | <<Breve historia de Linux>> (en espanyol). Instituto Universitario de Microelectronica Aplicada - Universidad de las Palmas de Gran Canaria. Arxivat de l'original el 16 de setembre 2015. [Consulta: 21 octubre 2015].
  5. | <<Linus Torvalds, Linux and GNU/Linux>> (en angles), 03-09-2009. [Consulta: 15 juliol 2019].
  6. | <<About Us - The Linux Foundation>>. [Consulta: 1r octubre 2018].
  7. | <<FSF Staff and Board>>. [Consulta: 9 agost 2020].
  8. | <<Free software is a matter of liberty, not price -- Free Software Foundation -- working together for free software>>. Fsf.org. Arxivat de l'original el 14 juliol 2012. [Consulta: 12 juliol 2012].
  9. | Torvalds, Linus Benedict. <<Free minix-like kernel sources for 386-AT>>. comp.os.minix.[Enllac no actiu]
  10. | Richard Stallman. <<?Por que GNU/Linux>>. [Consulta: 8 gener 2009].
  11. | Weeks, Alex. <<1.1>>. A: Linux System Administrator's Guide. versio 0.9, 2004 [Consulta: 18 gener 2007].
  12. | Ritchie, D.M. (Octubre 1984), "The UNIX System: The Evolution of the UNIX Time-sharing System", AT&T Bell Laboratories Technical Journal, 63 (8): 1577, No obstant aixo, UNIX va neixer en 1969 ...
  13. | "Origins and History of Unix, 1969-1995" Arxivat 2015-06-10 a Wayback Machine.. Faqs.org. Consultat l'1 d'abril del 2017.
  14. | <<o 92 100 Libres de Linux o 93 Otras distribuciones 10 Vease tambien 11>> (en angles). www.coursehero.com. [Consulta: 12 novembre 2018].
  15. | <<About the GNU Project - Initial Announcement>> (en angles). Gnu.or. [Consulta: 10 juny 2020].
  16. | <<Overview of the GNU System>> (en angles). Gnu.org. [Consulta: 10 juny 2020].
  17. | "Linus vs. Tanenbaum debate". Arxivat des de l'original el 3 d'octubre del 2012. Consultat l'1 d'abril del 2017.
  18. 1 2 Linksvayer, Mike. <<La eleccion de una Generacion GNU - Entrevista con Linus Torvalds>> (en angles). [Consulta: 10 juny 2020].
  19. 1 2 Torvalds, Linus. "What would you like to see most in minix?"[Enllac no actiu]. Newsgroup: comp.os.minix. Consultat l'1 d'abril del 2017.
  20. 1 2 MINIX esta disponible sota la llicencia BSD", 9 d'abril de 2000, minix1.woodhull.com
  21. | Linus Torvalds. <<Notes de la versio per Linux v0.12>>. Arxivat de l'original el 2011-08-10. [Consulta: 10 juny 2020].Els drets d'autor de Linux canviaran: He tingut un parell de peticions per fer-ho compatible amb el copyleft de GNU, eliminant la condicio "no pots distribuir-ho per diners". Estic d'acord. Proposo que es modifiqui el copyright perque confirmi a GNU - pendent d'aprovacio de les persones que han ajudat a escriure codi. Suposo que aixo no seria un problema per a ningu: Si te queixes ("Vaig escriure aquest codi suposant que els drets d'autor romandrien iguals") envii'm un correu. En cas contrari El copyleft GNU entrara en vigor des del primer de febrer. Si no coneix l'essencia dels drets d'autor de GNU, llegeixi-ho.

Vegeu tambe

[modifica]

Enllacos externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria)
Viquillibres
Viquillibres