Garraf

El Garraf es una comarca catalana al Penedes. Es una de les comarques en que es dividi Catalunya en la divisio comarcal de 1936. Estava integrada per vuit municipis i pertanyia a la Regio III, amb capital a Tarragona. El nom prove de l'arab "garrafa" (Grf), que vol dir "sinia" o "lloc d'aigues abundants". Limita amb l'Alt Penedes pel nord; amb el Baix Llobregat per l'est; amb el Baix Penedes per l'oest i amb la mar Mediterrania pel sud.

La comarca del Garraf es a recer del massis del mateix nom. Es una comarca d'extensio reduida, la mes petita despres del Barcelones. No ho era pas tant quan la Generalitat de Catalunya la va definir el 1936, i despres del 1987. Una llei de gener de 1990, per la qual es modifiquen els limits de diverses comarques, estableix que els municipis de Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls, amb un total de 77.41 km2 i una poblacio de 1.393 habitants (1986), se segreguin de la comarca del Garraf i s'agreguin a la comarca de l'Alt Penedes. Aquests dos municipis apareixien en el mapa comarcal com dues banyes, l'una al nord-est i l'altra al nord-oest. Despres d'aquestes modificacions, nomes una part del massis de Garraf queda inclosa dins la comarca de Garraf. La resta pertany a l'Alt Penedes o al Baix Llobregat. La comarca de Garraf esta constituida per sis municipis.

Malgrat la seva superficie reduida, la comarca de Garraf inclou un territori forca poblat. Es l'area d'influencia directa de Vilanova i la Geltru. La comarca de Garraf es economicament molt activa. L'agricultura i ramaderia hi son ben poc importants. En canvi, la industria, el comerc i els serveis, inclos el turisme, ocupen forca poblacio.

Amb el nom Garraf es designen tres realitats diferents, i cal no confondre-les. Garraf es abans de tot el nom d'un massis muntanyos, situat entre el Penedes i el mar. Garraf es tambe el nom d'una comarca, de la qual estem parlant. Finalment Garraf es el nom d'un nucli de poblacio situat al fons de la cala del mateix nom, dins del municipi de Sitges. L'estacio o baixador ferroviari de Garraf es troba en aquest petit poble.

Garraf es actualment una comarca forca poblada, amb una poblacio concentrada a la petita franja costanera entre Sitges i Cubelles. Pero no sempre ha estat aixi. Des de la darreria del segle xviii a Vilanova viu mes de la meitat de la poblacio comarcal, pero aleshores la muntanya era forca poblada. El maxim demografic dels municipis situats en ple massis es entre 1850 i 1890. Posteriorment s'inicia una etapa caracteritzada per l'abando progressiu de la muntanya i la concentracio cada vegada mes gran a la plana i costa.

Durant els 150 anys anteriors al primer cens modern, que tingue lloc el 1857, la poblacio de Garraf registra un augment molt fort en tots els municipis. Es calcula que 1718 i 1787 l'actual comarca de Garraf passa d'uns 4.500 habitants a gairebe 13.000 habitants. En setanta anys la poblacio es triplica, a causa de la revifalla del comerc de l'agricultura i de la industria. El creixement demografic es generalitzat, encara que es Vilanova i la Geltru la mes beneficiada, que passa de 1.171 a 6.161 habitants, gairebe la meitat del total comarcal en aquesta darrera data. Sitges passa de 1.606 a 3.495 habitants en el mateix periode.

Garraf era una comarca agricola amb un gran centre industrial i comercial, que era Vilanova i la Geltru. La industria textil (coto) i l'elaboracio de vins i licors donaren feina a molta gent. La introduccio del vapor afavori les ciutats que, com Vilanova, no disposaven de cap corrent d'aigua. D'altra gent es dedicava al transport i comerc. Hi hague un comerc molt actiu amb America i diferents ports d'Europa.

A partir de la decada de 1880 les coses canviaren. Es cert que coincideix amb millores importants, com l'obertura de la carretera per les Costes de Garraf (1880) o l'arribada del ferrocarril (1881). Pero les vies comercials s'estroncaren, el que provoca una desfeta en les industries textils i tambe en les vinicoles. Els camps foren castigats per la fil*loxera, i durant uns anys donaren ben pocs beneficis. Aquells anys la poblacio baixa en el conjunt comarcal, i tambe a Vilanova i la Geltru.

Amb el nou segle xx, la comarca es va recuperant, encara que molt lentament. Els municipis del massis anaren perdent gent; ja no deixarien aquesta tendencia fins ben entrada la segona meitat del segle. Ben diferent es el cas de Vilanova i la Geltru i Sitges, que es recuperaren una mica a causa de la instal*lacio de noves industries, com la fabrica Pirelli (1901) a Vilanova i la Geltru. Sitges, sense deixar la seva tradicional industria vinicola i textil, prengue l'opcio del turisme. La fundacio del Foment Sitgeta (1901) i la construccio de l'hotel Subur (1909) son mostres evidents de l'orientacio economica de la vila.

Entre 1920 i 1939, Sitges i Vilanova i la Geltru donaren un gran salt en la poblacio. La resta de municipis en perderen, fins i tot Sant Pere de Ribes i Cubelles. Despres de l'aturada economica i demografica causada per la Guerra Civil espanyola, la comarca de Garraf es va refer rapidament. Vilanova i la Geltru i Sitges son dues poblacions molt actives. La primera prengue la davantera en la industria i comerc, i Sitges s'erigi com un dels centres turistics mes destacats de tot l'Estat espanyol. Pel 1960 ja se censen 39.869 habitants en tota la comarca: Vilanova i la Geltru 25.669 i Sitges 10.491. Aquests dos municipis sols ja contenien mes del 90% de la poblacio total de la comarca.

Continua la tendencia, amb el nou fet que el municipi de Sant Pere de Ribes s'urbanitza, com una continuacio de Sitges. En menor grau succeeix amb Cubelles, a consequencia del proces turistic i urbanistic de tota la linia costanera. El cens de 1968 dona una poblacio de 71.816 habitants per a tota la comarca, dels quals 44.977 pertanyen a Vilanova i la Geltru, 11.889 a Sitges i 11.695 a Sant Pere de Ribes.

La comarca de Garraf es presenta com una comarca petita, dominada per un massis esquerp i dificil de travessar, al peu del qual hi ha una petita plana urbanitzada. En aquesta plana hi ha un triangle urba amb la base en la linia de costa. Els vertexs son Sitges i Vilanova i la Geltru, i Sant Pere de Ribes en l'extrem superior.

Les eleccions municipals de 2011 van donar com a guanyador de les eleccions a Convergencia i Unio pel que fa a nombre de regidors i al Partit dels Socialistes de Catalunya pel que fa a nombre de vots i de consellers comarcals.

Fins aquestes eleccions el PSC tenia 5 de les 6 alcaldies de la comarca. Despres de les eleccions, nomes van aconseguir mantenir la de Sant Pere de Ribes fins al 2013 que va passar a mans d'UM9-CUP. Les alcaldies de Canyelles, Sitges i Vilanova i la Geltru van passar a ser de CiU i la de Cubelles d'ICV. Esquerra Republicana va perdre els cinc regidors que tenia a la comarca, i per tant, els dos consellers comarcals.

La comarca de Garraf compren dues grans unitats de relleu: el massis de Garraf propiament dit i la plana situada entre Sant Pere de Ribes i el riu Foix.

El massis de Garraf es un conjunt muntanyos situat a l'extrem sud de la Serralada Litoral. Queda ben delimitat per les terres enfonsades que el voregen: el Penedes al nord i oest, la plana del Llobregat a l'est i la Mediterrania al sud. El qualificatiu de terres enfonsades es en aquest cas ben explicit. Es tracta de territoris que en temps geologics reculats, uns quants milions d'anys, s'enfonsaren respecte a l'actual massis de Garraf, el qual resta enlairat.

Aquest enlairament no va ser pas homogeni, ja que el massis es va trencar en molts llocs. Dins del mateix Garraf uns sectors van quedar mes enlairats que altres. Olesa de Bonesvalls, ara incorporat a l'Alt Penedes, es troba en una petita fossa, es a dir, en un sector enfonsat dins del massis de Garraf. Per un altre canto, el massis s'aixeca mes pel costat que dona a la vall del Llobregat. Per aixo els vessants que miren al Baix Llobregat son mes abruptes que els que hi ha pel canto del Penedes, en especial cap al Baix Penedes.

La plana que hi ha entre Sant Pere de Ribes i el riu Foix es, de fet, una part que es va enfonsar mes que la resta del massis, i menys que la forma el fons submari.

Un indret ben espectacular del massis es el sector que limita amb el mar, les anomenades Costes de Garraf o Costa de les Penyes^{[cal citacio]}, entre Castelldefels i Sitges. S'hi han format penya-segats abruptes que han dificultat la comunicacio entre el Baix Llobregat i els pobles de la rodalia de Vilanova i la Geltru i Sitges. La carretera fa nombrosos revolts i ha de salvar desnivells importants. Enmig dels penya-segats hi ha algunes cales, o entrades de mar, que han estat aprofitades tradicionalment pels pescadors com a refugi.

Una de les caracteristiques principals del massis de Garraf, i per la qual es conegut i visitat, es el seu relleu de tipus carstic. Aquest relleu es el resultat del desgast de la roca calcaria per l'aigua. Es caracteritza per la presencia d'avencs i coves. Els avencs son com pous llargs i profunds que s'endinsen per l'interior del massis. En els avencs i les coves trobem estalactites i estalagmites. Les superficies de moltes roques calcaries son com esgarrapades, com petits i llargs canals i solcs, anomenats rasclers. Caminar per aquest relleu es dificultos, i cal molta atencio per evitar accidents.

Aquest relleu carstic es el que determina que no hi hagi cap mena de circulacio superficial d'aigua en el massis. L'aigua de la pluja s'infiltra facilment per les esquerdes i avencs. Es formen rius subterranis que desemboquen directament al mar, sense sortir a la superficie. Un dels mes importants i coneguts es la Falconera, que desguassa al sud del poble de Garraf, per sota el nivell actual del mar.

El resultat es un massis amb valls estretes i fondes, anomenades a la comarca fondos, com el fondo de les Coves de les Llenties, el fondo del Tro, el fondo de l'Infern o el fondo de les Coves, i vessants molt inclinats i cims abruptes. Destaquem els cims com puig de la Mola (532 m), al limit de les comarques de Garraf, Alt Penedes i Baix Llobregat, puig d'Arboc (411 m), puig de Sant Miquel (358 m) i Puig de l'Aliga (468 m).

Ja s'ha indicat que la circulacio superficial de l'aigua de Garraf es gairebe nul*la a causa del relleu de tipus carstic. Les valls i cursos principals que recullen l'aigua del massis i acaben a les Costes de Garraf son la riera de Vallbona, el torrent de Garraf, el torrent de la Falconera, la riera de Vallcarca i el torrent d'Aiguadolc. Aquestes valls es formen per la unio de nombrosos torrents i fondos, els quals van practicament secs tot l'any. Nomes hi corre aigua durant i poc despres de les pluges intenses.

El curs principal de la comarca es la riera de Ribes. Com moltes de les rieres, canvia de nom al llarg del seu recorregut, i el nom que es considera principal sovint no s'aplica pas al del recorregut mes llarg o del que constitueix la conca mes extensa. Aquestes rieres prenen el nom del poble mes proper, o d'un accident del relleu proxim. De l'Alt Penedes prove la riera de Canyelles o de Vilafranca, que s'uneix amb la riera de Begues prop de Sant Pere de Ribes, d'aqui el nom, i desguassa al mar entre Sitges i Vilanova.

A l'extrem sud de la comarca hi ha el riu Foix. Entra a la comarca de Garraf despres d'haver travessat tota la depressio del Penedes. El riu de Foix te un recorregut molt curt per la comarca de Garraf, sobretot des de la segregacio del municipi de Castellet i la Gornal. Dins d'aquest terme hi ha l'embassament de Foix. Malgrat situar-se fora de la comarca, l'embassament beneficia sobretot els habitants del Garraf.

El clima es mediterrani de plana i terra baixa amb influencia maritima. La presencia del massis de Garraf fa que la comarca resti a recer dels vents freds del nord i dels secs de l'oest. Aquest fet accentua encara mes la influencia maritima. La temperatura mitjana anual oscil*la entre 15deg i 16deg, potser una mica mes baixa en els vessants superiors i obacs. Els hiverns son temperats amb glacades molt escasses. La mitjana mensual de gener es entre 7deg i 9deg. Els estius son molt secs i calorosos, encara que la marinada atenua els efectes de les temperatures elevades. Les temperatures mitjanes mensuals de juliol se situen entre 12 i 24. La proximitat al mar fa que la humitat sigui sempre forca elevada.

Les precipitacions son escasses. Les mitjanes anuals se situen entorn dels 500 mm, mes elevades en els vessants superiors. L'estiu es l'estacio mes seca, sobretot durant el juliol. L'hivern tambe es normalment sec. La tardor es l'estacio mes plujosa. Les pluges son molt irregulars, amb anys molt secs i amb d'altres una mica plujosos. Les pluges son sovint intenses i torrencials. Es aleshores quan l'aigua superficial s'escola pertot arreu. Durant la resta de l'any els rius van secs.

El paisatge actual del Garraf presenta un aspecte molt propi. Quan es visita el massis de Garraf es te la sensacio de ser en una terra gairebe desertica i en un clima arid. Al massis dominen les superficies rocoses i sense sols. El terra es descarnat, i nomes hi creixen herbes i mates petites. Hi ha clapes de brolles de romani i garrigues que donen la sensacio que no poden aixecar-se mes.

La realitat es aquesta, pero aixo no vol pas dir que es tracti d'un indret arid i desertic. La comparacio del massis de Garraf amb Collserola, per exemple, al nord-oest de Barcelona, ens ajudara a entendre el que passa. Primer hem d'observar quins paisatges hi ha a cada indret. Es constata que el paisatge de Garraf es esquerp, pobre i sense gaire vegetacio. El paisatge de Collserola es forca frondos, fins hi ha densos boscos d'alzines i roures. Son dues serres molt properes, nomes separades per la vall del Llobregat. S'ha comprovat que el clima hi es gairebe identic. Plou gairebe el mateix i les temperatures son practicament iguals en ambdos massissos. Tant Garraf com Collserola son prop la mar, sota la influencia gairebe diaria de la marinada, el que els aporta una humitat atmosferica forca elevada.

El clima es practicament identic, pero ara hi ha paisatges vegetals ben diferents. L'explicacio es senzilla. A Collserola el substrat es constituit per granits i pissarres, en canvi, a Garraf dominen les calcaries dures. Aquestes calcaries dures ha format un relleu molt especial, de tipus carstic. Les roques son plenes d'esquerdes, avencs i rasclers, i, sobretot, hi ha molta superficie de roca nua. Quan plou, l'aigua que cau sobre les calcaries nues s'infiltra cap a l'interior del massis, i no pot ser aprofitada posteriorment per les plantes. En canvi, a Collserola hi ha mes terra tova i sols, que retenen part de l'aigua de pluja. L'aigua retinguda en els sols pot ser utilitzada per les plantes posteriorment. En temps de secada les plantes no pateixen tant i sobreviuen.

Aixo no ha estat sempre aixi, i cal saber si hi ha alguna manera de resoldre-ho. Els vessants del Garraf podrien estar coberts de boscos densos. Es diu en condicional perque si la tendencia continua com ara poques esperances hi ha que al Garraf hi hagi boscos extensos. La condicio es que els homes deixem que la vegetacio es regeneri sola sense cap destorb. Es creu que la vegetacio del massis de Garraf estaria constituida sobretot per un alzinar dens i alt. Als vessants mes inclinats segurament nomes es faria una maquia. Seria una maquia de llentiscle i margallo. El margallo es l'unica palmera natural a Europa i es molt rara mes al nord de Garraf. El massis de Garraf es l'indret mes septentrional on el margallo es fa amb abundancia.

Molts vessants i replans del massis de Garraf foren durant el segle xix cultivats, sobretot de vinya. Fins a alguns indrets abruptes i rocallosos es plantaren de vinya, a causa de la pobresa d'alguns pagesos i del preu alt al qual es paga el vi. Pero a la darreria del segle xix, amb la fil*loxera, tot canvia, i les terres menys productives s'abandonaren. Encara es veuen arreu del massis les parets de pedra seca que aguantaven les feixes. Encara que algunes vinyes es replantaren, ara no en resta gairebe cap en el massis. Nomes n'hi ha en algun repla i en els sector entre Sant Pere de Ribes i Cubelles.

El conreu de la vinya i les pastures deixa els vessants de Garraf amb poca terra fertil. L'aigua de la pluja se l'anava emportant de mica en mica. Es pot pensar que, un cop abandonades les vinyes, el sol s'ana refent i la vegetacio natural s'hi establiria de mica en mica. Hauria estat d'aquesta forma si no fos pels incendis. Els incendis van minvant l'escassa vegetacio que amb dificultat s'hi instal*la. De vegades nomes es cremen sectors reduits, pero d'altres el foc dura dies i practicament afecta a tot el massis, com ha ocorregut mes d'un estiu. Hi ha una mitjana de gairebe una dotzena de focs l'any, nomes al massis de Garraf. Hi ha indrets que els darrers anys del segle xx varen cremar mes de quatre vegades.

Encara resta una darrera constatacio per entendre que al Garraf l'ambient no es pas tan sec com sembla. Al mig del massis hi ha indrets on creixen roures, arbres forca exigents en humitat. Fins es poden veure indrets cremats no fa gaires anys on hi creixen roures arreu. Si ens hi fixem be, veurem que els roures creixen en dos ambients ben definits, fora dels quals no poden viure be. Es tracta dels llocs ombrivols, en especial al peu de cingles obacs, i en indrets on hi ha materials tous. Els sols expliquen moltes coses de la distribucio de la vegetacio. Aquestes terres toves i els sols que s'hi ha format retenen l'aigua necessaria perque els roures i d'altres plantes exigents en humitat disposin d'aigua en els moments de sequera, com succeeix a l'estiu.

El Garraf fou durant tot el segle xix una comarca eminentment industrial i comercial, dues activitats molt relacionades, de manera que quan decaigue el comerc, la industria sofri un cop molt fort.

Actualment l'agricultura de la comarca de Garraf es residual, quedant uns 300 pagesos,^[6] mentre que els motors economics son la industria i el turisme. L'agricultura tingue certa importancia durant els segles XVIII i xix. Com a les comarques del Penedes, al llarg del segle xviii hi dominava el conreu de cereals, encara que al Garraf la superficie de la vinya era superior a la del Valles, segurament a causa de la major proximitat del port. A mitjan segle xix dues terceres parts de la terra conreada ho eren de vinya. La resta eren cereals i tambe garrofers, aquestes afavorits pels hiverns temperats i l'absencia gairebe total de glacades. Despres de la fil*loxera es replantaren moltes terres amb peus de ceps americans, pero nombrosos vessants del massis de Garraf ja no foren conreats mai mes, a causa de la pobresa del terra. D'altres foren substituides pels cereals o garrofers. Durant la decada de 1940 els cereals ocuparen un 36% de l'espai conreat, la vinya ocupava entorn del 33%, i el garrofer el 25%. A la resta hi havia ametllers, oliveres i hortalisses. Amb la mecanitzacio de les feines del camp i a causa de l'ocupacio urbana de les terres planes, la superficie cultivada ha minvat molt en les darreres decades. Sant Pere de Ribes es el municipi amb mes espai conreat. Els cereals han perdut molt terreny, mentre la vinya s'ha mantingut forca i el garrofer ha quedat massa marginat. Resten alguns fruiters (presseguers), que es reguen amb l'aigua provinent de l'embassament de Foix.

La industria ha estat l'element principal del creixement economic de la comarca. Ha estat molt centralitzada a Vilanova i la Geltru i, en menor importancia, a Sitges.

A Vilanova i la Geltru al llarg del segle xix van destacar les industries textil i alimentaria. Despres s'hi afegiren la quimica i la metal*lurgica, dedicada sobretot a materials subsidiaris de l'automocio. La industria quimica ha estat simbolitzada per la fabrica Pirelli, que durant tot el segle xx ha estat un dels puntals economics basics en l'economia de Garraf. Hi ha tambe diverses industries de materials per a la construccio (ciment blanc, paviments ceramics, prefabricats i composts de formigo). Son molt actives diverses industries textils, les quals han diversificat la seva produccio: genere de punt, confeccio, tovalloles, cintes, etc. Complementen aquesta activitat diverses industries alimentaries, de fusta, de les arts grafiques i del paper.

La vida economica industrial i comercial de Vilanova i la Geltru no pot entendre's sense tenir en compte el seu port encara que la construccio fisica del port es ben recent. Ja des del segle xviii, des de la platja de Vilanova s'exporta vi, aiguardent i d'altres productes cap a diferents ports d'Europa i America. El 1809 Vilanova va ser qualificat com a port de primera, malgrat no existir cap obra portuaria. Es normal que els seus habitants s'esforcessin en la construccio d'un moll que facilites la carrega i descarrega.

Ja el 1876, en plena euforia productiva i exportadora, l'ajuntament presenta un pla d'eixample per a la ciutat, en el qual s'inclou el projecte d'un dic de llevant d'1 km de longitud i un contradic a ponent de 580 metres, que no es van fer. El 1912 es va realitzar un nou projecte, que es comenca el 1918, pero nomes es va construir un tram d'espigo de 80 metres. No fou fins al 1945 que es fa un nou projecte, el qual, amb diverses modificacions, correspon al del port actual. Les obres comencaren el 1949, pero s'aturaren el 1952, perque tal com estaven dissenyades en pocs anys s'hauria format una barra de sorra a la mateixa boca del port nou. El 1955 s'acaben les obres del que es el port actual. Encara caldra fer algunes obres importants, en especial destinades a la proteccio del port i a evitar que el seu fons s'ompli de terra i sorra arrossegada pels corrents marins.

El port actual te diverses funcions: pesquera, comercial i esportiva. Al port pesquer si descarreguen entre cinc i set mil tones de pesca l'any. El moviment comercial es forca limitat per les mateixes limitacions del port, sobretot pel calat. Principalment passen pel port materials per a la construccio, com ciment i ceramica, barres de ferro i fusta.

Sitges tambe havia tingut un desenvolupament industrial important al segle passat. El conreu de la vinya havia donat lloc a l'elaboracio d'aiguardent i malvasia. Hi hague tambe industria textil, del calcat i de botes, i construccions navals. Actualment destaca la industria del ciment, a Vallcarca, a les Costes de Garraf i en ple massis de Garraf. En el mateix massis hi ha nombroses pedreres, d'on s'extreu roca calcaria. Hi ha d'altres industries dedicades a materials de la construccio, a la confeccio (pell, calcat), a la fusta (mobles), a l'alimentacio (vins, licors) i a les arts grafiques.

Arreu te importancia la industria de la construccio, afavorida pel desenvolupament turistic i industrial.

El turisme a la comarca de Garraf mereix un apartat especial. Primer comenca Sitges, pero actualment es tota la comarca la que viu sobretot del turisme. Les activitats turistiques hi son forca diversificades.

La comarca de Garraf ha estat escollida per alguns habitants de l'area barcelonina com a lloc de residencia secundaria. Aquest fet ha provocat una ocupacio urbanistica mes gran del territori i un augment de la industria de la construccio i dels serveis en general.

Sitges i recentment tambe Sant Pere de Ribes disposen d'una gran oferta de restaurants i centres d'espectacles i diversio que atreu gent d'arreu. Sitges te una capacitat hotelera d'unes 6.000 places i uns 1.000 apartaments, a mes de diversos campings amb una capacitat per a mes de tres mil persones. A la seva costa hi ha diversos ports esportius: port Ginesta, Garraf i port d'Aiguadolc. A Sitges se celebren diversos festivals i d'altres activitats culturals, i es seu de nombrosos museus. Tambe hi ha una darsena esportiva al port de Vilanova i la Geltru.

• Geografia Comarcal de Catalunya, Col*leccionable del diari AVUI, pags. 206 a 215 Edicions Junior ISBN 84-7419-892-5

• Parc d'Olerdola
• Parc del Foix
• Cuina del Penedes i el Garraf
• Llista de monuments del Garraf
• Juan Carlos Borrego i Perez

• Consell Comarcal del Garraf