Blu-ray

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Blu-ray
Llancament	2006
Lloc web	blu-raydisc.com

El disc Blu-ray (BD) es un mitja d'emmagatzematge de disc optic dissenyat per substituir el format estandard anterior, el DVD. Es diferencia dels predecessors per l'emmagatzematge de video i so d'alta definicio i de grans volums de dades, com videojocs de PlayStation 3 i films, amb 25 GB d'una simple capa,^[1] i 50 GB pel disc de doble capa. l Blu-ray de 400 GB a 16 capes ja va ser patentat i va eixir al mercat en el 2010, i es va patentar un Blu-Ray d'1 terabyte el 2011 o 2012.

Els disc te les mateixes dimensions que el DVD i el CD. Serveix per a enregistrar en alta definicio televisio, videos des d'una videocamera, emmagatzematge de dades o gerencia d'arxius digitals.

El nom Blu-ray Disc deriva del laser blau-violeta usat per llegir el disc. Mentre que el DVD tradicional utilitza un laser vermell de 650 nanometres, el Blu-ray utilitza un laser blau-violeta amb una longitud d'ona de 405 nm, i permet almenys sis vegades mes dades que un DVD.

Durant la guerra de formats de discs optics d'alta definicio, el Blu-ray va competir amb el format HD DVD. Toshiba, la principal companyia que dona suport al HD DVD, va cedir al febrer del 2008, i es va acabar la guerra dels formats,^[2][3][4] i el juliol de 2009, Toshiba va anunciar plans per produir els seus dispositius de Blu-ray Disc a final del 2009.^[5]

Blu-ray Disc va ser desenvolupat per la Blu-ray Disc Association (BDA), un grup d'empreses liders en el sector de l'electronica i la informatica: Dell, Hitachi, JVC, LG, Mitsubishi, Panasonic, Pioneer, Philips, Samsung, Sharp, Sony, TDK i Thomson.

Al juny del 2009, mes de 1.500 titols en Blu-ray ja eren disponibles a Australia, 2.500 al Japo, 1.500 al Regne Unit i 2.500 als Estats Units i el Canada.^[6][7]

Una alternativa teoretica era el disc holografic versatil (HVD segons el sigle en angles holographic versatile disc) amb 3,9 Tb, que hauria sigut el competidor mes dur del Blu-ray.^[8] Mai no va arribar al mercat i la firma InPhase Technologies que n'era el principal portador va fer fallida l'octubre de 2011 i el coneixement tecnic va acabar a Apple el 2018.^[9][10]

Altres apuntaven devers el 2010 que el successor del DVD no sera un disc optic sino la targeta de memoria. El 2011 el limit de capacitat en les targetes de format SD era de 128 Gb, pero aquest va continuar augmentant i el 2025 ja antenyia els 128 terabyte.^[11] Aquesta evolucio rapida es la rao perque el disc holografic mai no va sortir des laboratoris, car la industria no veia rentable desenvolupar tot un maquinari nou.

El format ofereix mes de cinc vegades la memoria del DVD tradicional i fins a 50GB en un disc de doble capa. La velocitat de transferencia de dades es de 36 Mbit/_s (54 Mbps per BD-ROM), pero ja estan en desenvolupament prototips a velocitat de transferencia 2x (el doble, 72 Mbit per segon). Ja esta disponible el BD-RE (format reenregistrables) estandard, aixi com els formats BD-R (enregistrable) i el BD-ROM, com a part de la versio 2.0 de les especificacions del Blu-ray.

El 19 de maig de 2005,^{[Cal actualitzar]} TDK va anunciar un prototip de disc Blu-ray de quatre capes de 100 GB. El 3 d'octubre de 2007, Hitachi va anunciar que havia desenvolupat un prototip de BD-ROM de 100 GB que, a diferencia de la versio de TDK i Panasonic, era compatible amb els lectors disponibles al mercat i nomes requerien una actualitzacio de microprogramari. Hitachi tambe va comentar que esta desenvolupant una versio de 200GB. El 2008, Pioneer va presentar un prototip de disc blu-ray de 20 capes amb una capacitat total de 500 GB, pero mai no va sortir de l'estat de prototip.^[12] El febrer de 2025, Sony va anunciar la fi de produccio dels discs blu-ray.^[13] El desembre LG va aturar la produccio dels reproductors.^[14]

Mentre que les tecnologies optiques actuals dels discs tals com DVD, DVD+-R, DVD+-RW, i DVD-RAM utilitzen un laser vermell per a llegir i per a escriure dades, el nou format utilitza un laser blau-violeta, d'aqui el nom Blu-ray Disc. Tot i utilitzar lasers diferents es poden fer compatibles amb una unitat optica. L'avantatge d'un laser blau-violeta (405nm) es que aquest te una longitud d'ona mes curta que un laser vermell (650nm), aixo permet enfocar el punt del laser amb mes precisio. Amb Blu-ray tambe s'augmenta l'obertura numerica (NA) fins a 0,85, s'utilitza un sistema de lents dual amb major qualitat i la capa que el cobreix es mes fina (0,1 mm), reduint els efectes optics no desitjats. Tot aixo permet que el raig laser s'enfoqui de forma mes exacta i, per tant, es pot apujar la densitat de dades en la superficie del disc fins a 25/50GB.

El format del Blu-ray Disc incorpora forts algoritmes de proteccio de copia, permet l'enregistrament de difusions digitals mentre que resol les demandes de proteccio de la industria de difusio. Els formats seguents son part de l'especificacio del Blu-ray Disc:

• BD-ROM - format inalterable per a la distribucio de pel*licules, jocs, programari...
• BD-R - format enregistrable per a l'emmagatzematge de video de HD i de dades del PC.
• BD-RE - format reescribible per a l'emmagatzematge de video de HD i de dades del PC.

Tambe es planteja un format hibrid de BD/DVD, que combina el Blu-ray Disc i el DVD en el mateix disc per a poder-lo reproduir en reproductors de DVD o de Blu-ray.

El discs acostumen a portar un codi de proteccio regional per indicar en quina zona s'han distribuit i en quins aparells reproductors es poden utilitzar.

La BDA aconsella que els reproductors de BR tambe reprodueixin DVD, perque siguin compatibles amb l'anterior definicio. Avui^[Quan?] es poden trobar reproductors hibrids de CD, DVD, HD-DVD i Blu-ray. JVC (Victor Company of Japan) esta desenvolupant un blego DVD/BD de tres capes que permetria tenir en el mateix disc l'estandard DVD i el BD. D'aquesta forma es podria comprar una pel*licula que es pot veure en els reproductors de DVD actuals i, a mes, tenir alta definicio si s'introduix en un reproductor Blu-ray. Dues de les capes correspondrien a un DVD de doble capa (8,6 GB) i la tercera capa correspondria al Blu-ray. A pesar de l'anterior, si que hi ha certa incompatibilitat insalvable, de moment. Aquest problema prove de les cadenes de muntatge. Els fabricants s'han vist obligats a realitzar una gran inversio en les seves maquines per a poder comencar a crear discos Blu-ray. Aixo es a causa de la gran diferencia de tecnologia entre el Blu-ray i el DVD, sobretot a la capa especial de proteccio dels primers. Es triga 5 segons a produir un Blu-ray. Existeix la possibilitat de crear Blu ray hibrids. Aquells que tinguin dues capes dedicant una a esser de tipus DVD.

El Blu-ray Disc es desenvolupa per oferir un model a llarg termini que dura com a minim de 10 a 15 anys, tot i que requereix una inversio inicial. Els discs presenten una capa dura que ofereix una resistencia molt mes forta a les ratllades i a les empremtes que els altres formats.

	Blu-Ray	HD-DVD	DVD
Capacitat	25 GB (Capa Simple) 50 GB (Capa Doble)	8 GB o 15 GB (Capa Simple) 30 GB (Capa Doble)	4.7 GB (Capa Simple) 8,5GB (Capa Doble)
Longitud d'ona	405 nm (laser blau)	405 nm (laser blau)	650 nm (laser vermell)
Obertura numerica	0.85	0.65	0.60
Diametre del disc	120mm	120mm	120mm
Gruix del disc	1,2mm	1,2mm	1,2mm
Capa de proteccio	0,1mm	0,6mm	0,6mm
Capa dura	Si	No	No
Resistencia a ratlles i bruticia	Si	No	No
Separacio entre pistes	0.32um	0.40um	0.74um
Taxa de transferencia de dades (data)	36.0Mbps (1x)	36.55Mbps (1x)	11.08Mbps (1x)
Taxa de transferencia de dades (video/audio)	54.0Mbps (1.5x)	36.55Mbps (1x)	10.08Mbps (<1x)
Resolucio en video (max.)	1920x1080 (1080p)	1920x1080 (1080p)	720x480/720x576 (480i/576i)
Taxa de bits en video	40.0Mbps	28.0Mbps	9.8Mbps
Video codecs	MPEG-2 MPEG-4 AVC SMPTE VC-1	MPEG-2 MPEG-4 AVC SMPTE VC-1	MPEG-2
Audio codecs	Linear PCM Dolby Digital Dolby Digital Plus Dolby TrueHD DTS Digital Surround DTS-HD	Linear PCM Dolby Digital Dolby Digital Plus Dolby TrueHD DTS Digital Surround DTS-HD	Linear PCM Dolby Digital DTS Digital Surround
Interactivitat	BD-J	iHD	DVD-Video

L'associacio del Blu-Ray Disc (BDA) crea un equip d'executius de la industria del cinema, del sector de l'electrodomestic i de la informatica per definir uns estandards per integrar televisio i pel*licules 3D als discs de Blu-Ray. El 17 de desembre del 2009, la BDA anuncia oficialment les especificacions 3D pels discs de Blu-Ray, permetent la retrocompatibilitat amb els reproductors de Blu-Ray comuns. El format MPEG4-MVC, donat el seu format de compressio, es capac d'oferir una resolucio de 1080p amb els reproductors 2D de Blu-Ray. Aixo vol dir que el MVC (3D) es retrocompatible amb l'streaming H.264/AVC (2D), permetent que els dispositius i programari 2D anteriors puguin descodificar streamings de video estereoscopic, ignorant la informacio addicional per a una segona visualitzacio.

El Blu-Ray Ultra HD es un nou format de discs, incompatible amb els anteriors reproductors de Blu-Ray i que suporta video 4K UHD a 60fps codificat a HEVC amb HDR de 10 bits i una gamma mes ampla de color.

El Blu-Ray Audio es una varietat de disc Blu-Ray treta a la venda a iniciativa d'Universal Music el 2013. Es una versio de disc Blu-Ray exclusivament dedicat a la musica, per tant, sols reprodueix audio. Es el successor de l'extint DVD Audio, tot i que a diferencia d'aquest, pot reproduir audio en qualsevol reproductor Blu-Ray, i no necessita un reproductor compatible com el DVD Audio. El Blu-Ray Audio reprodueix musica en tres formats d'alta definicio: LPCM, Dolby True HD i DTS-HD Master Audio, que es poden escoltar- tant en surround 5.1 com en estereo. Posseeix una profunditat de 24 bits i una frequencia de mostreig de 96 kilohertzs (kHZ), a diferencia del CD que esta limitat s 16bits i 44.1 kHz.

Te com a objectiu substituir definitivament el CD com a format fisic. Cal dir que altres formats com el DVD Audio o el SACD tambe tenien aquest objectiu i fracassaren (tot i que l'acceptacio del baix cost del CD i del Blu-Ray feu que ambdos formats pogueren conviure durant un temps indefinit, ja que poden estar destinats a diferents sectors del mercat).^[15]

VERA (1952)	2 inch Quadruplex videotape (1956)	1 inch type A videotape (1965)	U-matic (1969)	Video Cassette Recording (1972)	Betamax (1975)	1 inch type B videotape (1976)	1 inch type C videotape (1976)	VHS (1976)	Video 2000 (1979)
M (1982)	MII (1986)	D1 (1986)	Video8 (198?)	S-VHS (1987)	D2 (1988)	D5 (1994)	Hi8 (199?)	VHS-C (19??)	S-VHS-C (19??)
DV (1996)	D-VHS (1998)	Digital8 (199?)	HDV (2003)	W-VHS (?)

• The Authoritative Blu-ray Disc (BD) FAQ Arxivat 2012-06-29 at Archive.is by Hugh Bennett
• Blu-ray disc Angles Arxivat 2010-01-10 a Wayback Machine.

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blu-ray&oldid=36596521>>

Categories:

• Emmagatzematge digital
• Discs optics

Categories ocultes:

• Articles amb la plantilla Webarchive amb enllac wayback
• Articles amb actualitzacions puntuals demanades
• Articles amb referencies puntuals demanades
• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Articles amb la plantilla Webarchive i enllacos a Archive.is
• Control d'autoritats