Bagdad

El 30 de juliol del 762 el califa Al-Mansur va fundar la ciutat.^[5] Al-Mansur creia que Bagdad era la ciutat perfecta per convertir-se en la capital de l'Imperi islamic sota el poder dels abbassides.^[6] Al-Mansur estimava tant aquell lloc que digue:

La ciutat cresque ajudada per la seva idonia situacio, que li dona el control d'estrategiques rutes de comerc; tambe s'hi feien mensualment fires de mostres en la zona i tenia els carrers pavimentats amb quitra.^[8] Una altra rao que feia de Bagdad un emplacament idoni va ser la gran abundancia d'aigua i el clima sec. L'aigua es present tant al nord com al sud de les portes de la ciutat, i permetia tenir en totes les cases subministrament d'aigua en abundancia, que no era gens habitual en aquells temps. Badgad va arribar al moment mes algid de prosperitat durant el regnat del califa Harun Rashid als primers anys del segle ix.

Bagdad va eclipsar la ciutat de Ctesifont, capital de l'Imperi Persa, que es trobava a 30 km al sud-est, sota control musulma des de 637, i que rapidament ana decaient despres de la fundacio de Bagdad.

L'any 1534, Bagdad va caure sota control dels turcs otomans. Sota aquests, tingue un periode de decadencia, parcialment degut a l'enemistat entre els seus governants i Persia, que no acceptaven el control turc de la ciutat. Despres de la guerra entre otomans i safavides, entre 1623 i 1638, Bagdad queda en mans dels iranians. Durant un temps, havia estat la ciutat mes gran de l'Orient Proxim. La ciutat, cap a la fi del segle xviii, visque un relatiu revifament sota el govern de Mameluc. The Nuttall Encyclopaedia publica l'any 2007 que la poblacio de Bagdad al voltant de l'any 1900 tenia 185.000 habitants.^[9]

Bagdad, capital d'Iraq, va ser bombardejada fortament entre el marc i l'abril de 2003 dins de les accions de la Guerra de l'Iraq i caigue sota control estatunidenc entre el 7 i el 9 d'abril d'aquell mateix any. A aquest fet, se li sumaren els nombrosos saquejos que hi hague durant la guerra. Amb l'enderrocament del president Saddam Hussein, la ciutat passa a estar ocupada per les tropes dels EUA. L'Autoritat Provisional de la Coalicio (CPA) establi una <> d'uns 8 km2, al centre de la ciutat, per governar provisionalment l'Iraq abans que el nou govern iraquia fos establert; governa fins que a la fi del juny del 2004 cedi el poder al govern provisional iraquia i el 30 de gener de 2005, finalment, se celebraren eleccions legislatives per a l'eleccio de l'Assemblea Nacional Iraquiana.

Un any mes tard de l'ocupacio estatunidenca, no es complien els serveis minims com l'electricitat, que no eren estables; l'estiu de l'any 2004, l'electricitat nomes era disponible intermitentment en la majoria d'arees de la ciutat.

La ciutat de Bagdad esta dividida en 89 veinats dins de 9 districtes. Aquestes subdivisions oficials de la ciutat han servit com a centres administratius per l'oferiment dels serveis municipals, pero des de l'any 2003 no tenen funcions politiques.

Els nou districtes (en angles, DAC, District Advisory Councils) son els seguents:^[14]

• Adhamiyah
• Karkh^[15]
• Karadah^[16][17]
• Kadhimyah^[18]
• Mansour
• Sadr City (Thawra)^[19]
• Rasheed^[20]
• Rusafa
• New Baghdad (Tisaa Nissan, 9 d'abril)^[21]

La ciutat tambe compren els seguents veinats mes petits que poden pertanyer als districtes superiors:

• Al-Ghazaliya
• Al-A'amiriya
• Dora
• Karrada
• Al-Jadriya
• Zayouna
• Al-Saydiya
• Hurriya
• Al-Sa'adoon
• Al-Shu'ala
• Bab Al-Moatham
• Bab Al-Sharqi
• Al-Baya'
• Al-Za'franiya
• Hayy Ur
• Sha'ab
• Jamia
• Al-Adel
• Al Khadhraa
• Hayy Al-Jihad
• Hayy Al-A'amel
• Hayy Aoor
• Al-Horaya
• Hayy Al-Shurtta
• Yarmouk
• Jesr Diyala
• Abu Disher
• Raghiba Khatoun
• Arab Jijur
• Al-Awashosh
• Al-Fathel
• Al-Ubedy
• Al-Wazireya

Alguns punts d'interes son el Museu Nacional de l'Iraq, amb una valuosa col*leccio de peces i artefactes que va ser saquejada durant la invasio del 2003, i els arcs anomenats Mans de la Victoria. Diversos partits iraquians han debatut sobre si han de seguir sent els arcs monuments historics o s'han de desmantellar. Milers de manuscrits antics ubicats a la Biblioteca Nacional i l'Arxiu de l'Iraq van ser destruits quan l'edifici es va incendiar durant la invasio de 2003. El santuari Al-Kadhimain, al nord-oest de Bagdad (a Kadhimiya), es un dels centres religiosos xiites mes importants d'Iraq. Es va acabar l'any 1515, i el 7e i 9e imams xiites (Mussa al-Kadhim i Muhammad al-Jawad) hi varen ser enterrats. Un dels edificis mes antics es el palau Abbassida: forma part de l'area historica central de la ciutat i es troba prop d'altres edificis d'importancia historica com l'edifici Saray i l'escola Al-Mustansiriyah (del periode abbassida). Hi ha altres llocs d'interes de Bagdad, i cada un en representa una era historica:

• Torre de Bagdad (actualment la torre del Centre de Telecomunicacions Ma'amoon): era el punt mes alt de la ciutat, des d'on es podia observar tota la ciutat. La construccio de la torre marca el periode de la postguerra del Golf, al 1991, amb els esforcos de reconstruccio de la ciutat.
• El pont de dos nivells a Jadriyah (Yisr Abul Tabqain). Si be els plans de construccio d'aquest pont eren anteriors al govern de Sadam Hussein, no es va arribar a construir. Com a part dels recents esforcos de reconstruccio, s'ha construit el pont actual, que connecta la zona d'Al-Doura amb la resta de la ciutat de Bagdad i completa el pont 14 de Juliol.
• Sahat Al Tahrir (placa de l'Alliberament), al centre de Bagdad.
• Museu Bagdadi (Museu de cera).
• Escola Mustansiriya, una estructura abbassida del segle xiii.
• Parc Al-Zawra'a a l'area Al-Mansour i gairebe al centre de Bagdad.
• Placa de Kahramana i els 40 lladres.
• Hotel Al-Rasheed.
• Monument Al Jundi Al Majhool (Monument al Soldat Desconegut).
• Monument Al Shaheed - Monument als soldats iraquians morts a la guerra Iran/Iraq, situat a la riba oriental del Tigris.
• Una gran carretera construida sota el regim de Saddam Hussein com a ruta per a les desfilades, que discorre per les Mans de la Victoria, un parell d'enormes espases entrecreuades, construides en honor dels soldats que van morir en la Guerra Iran-Iraq durant el govern de Saddam.

El Zoo de Bagdad era el zoo mes gran de l'Orient Mitja. Vuit dies despres del comencament de la invasio de l'Iraq del 2003, nomes 35 dels 650 a 700 animals del zoo havien sobreviscut, ja que alguns havien estat robats per servir d'aliment huma i altres moriren d'inanicio en no disposar ni d'aigua ni menjar.^[23] Alguns dels supervivents foren animals mes grans com ossos, lleons i tigres.^[23] En no resistir el caos portat per la invasio, el sud-africa Lawrence Anthony i alguns dels guardes del zoo es van preocupar pels animals i alimentaven els carnivors amb ases comprats a la zona.^[23][24] Finalment, Bremer ordena protegir el zoo, i els enginyers americans ajudaren a arreglar-ne les instal*lacions.^[23]

Les dues guerres del Golf han afectat molt el patrimoni cultural de la ciutat de Bagdad en concret, i en general de tot l'Iraq.

Des de temps remots, les ciutats construides pels iraquians, en ser abandonades i destruir-se, va formar petits turons, disseminats per tot l'estat. S'anomenen tells i per sota es troben diposits de testimonis que no s'havien excavat en la seva major part. S'estima en mes de 10.000 el nombre d'aquestes ubicacions arqueologiques en territori iraquia que contenien peces desconegudes de la cultura sumeria, babilonica i assiria. I no se sap la quantitat d'aquest tells que encara existeixen.

Molts arqueolegs comparen la despulla d'aquest llegat amb la destruccio de la Biblioteca d'Alexandria, o amb la destruccio ocasionada a Constantinoble per la quarta croada cristiana (el 1204, sota el papa Innocenci III).

Tot i que el pillatge de les peces arqueologiques i d'obres d'art de Mesopotamia no es un fet nou, des del segle xix s'han estat donant casos d'excavacions il*legals, robatoris i contraban del patrimoni cultural i artistic de l'Orient Mitja. Aquest saqueig ha alimentat quantioses col*leccions d'antiguitats mesopotamiques, com per exemple les del Museu Britanic o les del Museu del Louvre.

La despulla de tresors preservats a l'Iraq al llarg dels segles va augmentar des de la Guerra del Golf (duta a terme per George Bush (pare) el 1991), i va arribar al punt culminant amb els saquejos del Museu de Bagdad quan els Estats Units van ocupar la ciutat. Des d'aleshores, desenes de milers d'obres han comencat a apareixer als mercats d'antiguitats d'Europa i els Estats Units. S'estima que uns 200.000 objectes s'han perdut definitivament. Entre aquests, la desaparicio d'una arpa d'or d'epoca sumeria, que es el primer instrument musical de que es te constancia (3000 aC). La Universitat de Mustansyria, fundada al segle xiii, era una de les universitats mes antigues del mon i va ser destruida durant la Guerra del 91. Un altre fet que te efectes irreversibles es la crema de la Biblioteca Nacional de Bagdad, que atresorava molts manuscrits medievals. Aquests manuscrits constituien fonts relacionades amb la tradicio jueva, islamica i cristiana. Entre els tresors del Museu Nacional de Bagdad hi havia la mes important col*leccio d'antiguitats mesopotamiques del mon. Entre aquestes, milers de tauletes de fang amb escriptura cuneiforme, que en la seva major part mai van arribar a desxifrar-se. Se'n desconeix la ubicacio actual.

Bagdad es la seu d'alguns dels equips de futbol mes importants de l'Iraq, els mes grans en son (i segurament coneguts) l'Al Quwa Al Jawiya (Club d'aviacio), l'Al Zawra, l'Al Shurta (policia) i l'Al Talaba (estudiants). El major estadi de la ciutat es l'estadi Al Shaab, que va ser inaugurat l'any 1966.

La ciutat tambe ha tingut una importat tradicio de curses de cavalls des de la Primera Guerra Mundial. Els islamistes han pressionat per posar fi a aquesta tradicio, a causa del fet que aquest esport te una important sequencia d'apostes.

La situacio en la capital iraquiana despres de la caiguda de Saddam Hussein el mes de marc de 2003 es complexa, amb l'aparicio de nous grups politics, el ressorgiment de moviments religiosos tradicionals, el retorn d'aquells que vivien a l'exili, els liders religiosos i la influencia dels paisos veins.

L'augment de les tensions va donar lloc a diversos atacs terroristes i els conflictes armats de sunnites i xiites, uns contra els altres. La neteja etnica ha estat significativa, encara que la violencia es va reduir l'any 2007 entre els grups religiosos. Una de les raons es que gairebe no existeixen districtes heterogenis, de tal manera que existeix una planificacio previa dels atacs. Una altra rao per a la reduccio de la violencia es la presencia de l'exercit dels EUA, que separa xiites i sunnites.

El 95% de la poblacio de l'Iraq es musulmana, la qual cosa explica la gran quantitat de mesquites que hi ha, la mes famosa de les quals es la mesquita Abu Hanifa. Abans de la invasio de 2003, el 65% dels musulmans era sunnita i el 35% xiita.

El cristianisme ha existit a l'Iraq des dels primers temps, i les diverses esglesies cristianes iraquianes han tingut solides arrels. Durant el govern de Saddam Hussein hi havia una amplia llibertat religiosa. El govern va arribar a tenir ministres cristians com l'ex Primer ministre catolic caldeu Tarek Aziz.

Aproximadament la meitat dels cristians de l'Iraq viuen a Bagdad. La seva proporcio en el total de la poblacio fins al mes de marc de 2003, que se situava entorn del 10%, va disminuir a causa de les crisis a l'Iraq fins a l'any 2006, fins a arribar a un 5%.

Des del comencament de la guerra, segons el bisbe auxiliar de Bagdad, Andreas Abouna, prop del 75% de la poblacio cristiana havia abandonat la capital, buscant proteccio en el nord kurd de l'Iraq, o en paisos veins com Turquia, Siria o Jordania.

El Patriarca de Babilonia, amb seu a Bagdad, encapcala l'organitzacio religiosa de l'Esglesia Catolica Caldea. L'Esglesia llatina forma l'Arxidiocesi de Bagdad.

Bagdad es tambe la seu historica del Patriarca de l'Esglesia Assiria Oriental. Els bisbes de l'Esglesia Ortodoxa Siriaca, organitzada anteriorment como Maphrianat de l'Orient, tambe tenen la seu a Bagdad.

La presencia de poblacio jueva a Bagdad data dels temps de l'antiga ciutat de Babilonia. El rei persa Cir II el Gran va conquerir aquesta ciutat i va permetre el retorn dels jueus a la seva terra. Tanmateix, molts d'ells van decidir quedar-s'hi, on van prosperar, i patint tambe persecucions, fins als temps del Califat Abbassida i l'Imperi Otoma. Despres de la independencia d'Israel l'any 1948 i la Guerra araboisraeliana d'aquell mateix any, es van repetir els aldarulls contra els jueus. El govern israelia va dur a terme l'Operacio Esdres i Nehemies, amb l'objectiu de traslladar, a partir de 1952, a aproximadament el 95% dels iraquians jueus a traves d'un pont aeri.^[25] El 25 de juliol de 2003, sis dels ultims jueus de Bagdad van viatjar en avio a Israel.^[26] L'any 2011 el nombre de jueus en la ciutat s'havia reduit a nomes set.^[27]