3 de setembre

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

<<	Setembre 2026					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
	1r	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30
Tots els dies

El 3 de setembre es el dos-cents quaranta-sise dia de l'any del calendari gregoria i el dos-cents quaranta-sete en els anys de traspas. Queden 119 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

[modifica]

Paisos Catalans

1450 - Alfons el Magnanim signa el privilegi per a la creacio de l'Estudi General de Barcelona, la quarta universitat de Catalunya despres de les de Lleida, Perpinya i Girona.^[1]
1713 - Terrassa, Principat de Catalunya: les tropes borboniques, durant la Guerra de Successio, ocupen la vila, la incendien i la saquegen durant tres dies.^[2]
1933 - Cambrils, Principat de Catalunya: s'inicien les obres de la primera gran transformacio del port de Cambrils.^[3]
1992 - Barcelona, Badalona, Mollet: Comencen els Jocs Paralimpics d'Estiu 1992.^[4]
2012 - Sant Pere de Torello, Principat de Catalunya: s'aprova, en un ple extraordinari obert a la poblacio, una mocio de declaracio d'independencia de Catalunya^[5]

Resta del mon

301 - San Marino, un dels estats mes petits del mon, i la republica mes antiga del mon encara en existencia, es fundat per sant Mari el Diaca.
590 - Estats Pontificis: Gregori I, impulsor del cant gregoria, es elegit papa.
1189 - Westminster, Londres, Regne d'Anglaterra: hi coronen Ricard I.
1260 - Palestina: Els mongols son derrotats pels mamelucs en la batalla d'Ayn Jalut, fet que marca l'inici del declivi de l'imperi Mongol, en el seu moment de maxima expansio.
1450 - Torre del Greco (Regne de Napols): Alfons el Magnanim signa el privilegi per a la fundacio de l'Estudi General de Barcelona.^[6]
1650 - Regne d'Anglaterra: Les tropes d'Oliver Cromwell guanyen les tropes monarquiques en la batalla de Dunbar.^[7]
1725 - Hannover (Baixa Saxonia): Gran Bretanya, Franca i Prussia signen l'Alianca de Hannover, un acord militar defensiu en resposta del Tractat de Viena (entre Espanya i el Sacre Imperi Romanogermanic que pretenia retornar Gibraltar i Mao a mans espanyoles.
1783 - Paris, Franca: s'hi signa el tractat homonim que acaba la Guerra de la Independencia dels Estats Units i que comporta que Menorca retorni a ser espanyola.
1792 - Washington DC, Estats Units: Es col*loca la primera pedra de la Casa Blanca.
1939 - Segona Guerra Mundial: El Regne Unit i Franca declaren la guerra a Alemanya, despres que aquesta ultima envaeix Polonia.
1943 - Cassibile: Giuseppe Castellano, plenipotenciari de Victor Manuel III d'Italia, signa l'Armistici de Cassibile.
1971 - Qatar s'independitza del Regne Unit.^[8]
1976 - el planeta Mart: la nau Viking 2 hi aterra i hi fa fotografies.
2004 - Beslan, Ossetia del Nord, Federacio Russa: l'exercit rus assalta l'escola segrestada per radicals txetxens des de feia dos dies, amb un balanc de gairebe mig miler de morts.
2005 - Daimiel, Ciudad Real: es detecta un Brot de shigel*losi amb 146 afectats.
2006 - Japo: La seleccio espanyola de basquet, guanya la medalla d'or al Campionat del Mon de basquet masculi.

Naixements

[modifica]

Paisos Catalans

1885 - Valencia: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencia.^[9]
1924 - Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor catala.^[10]
1947 - Barcelona: Montserrat Colldeforns i Sol, politica i economista catalana, diputada al Congres dels Diputats.^[11]
1967 - Terrassa: Anna Maiques i Dern, jugadora d'hoquei sobre herba catalana campiona olimpica, fisioterapeuta.^[12]
1978 - Igualada: Alba Verges i Bosch, politica catalana.^[13]
1983 - Barcelona: Aida Oset, actriu de televisio, cinema i teatre catalana.^[14]

Resta del mon

1499, Saint-Vallier (Droma), Regne de Franca: Diana de Poitiers, dama de la noblesa francesa.^[15]
1734, Derby, Derbyshire (Anglaterra) Joseph Wright, pintor angles (m. 1797).^[16]
1856, Boston, Massachusetts, EUA: Louis Sullivan, arquitecte estatunidenc, ha estat anomenat el "pare de l'arquitectura Moderna.^[17]
1568, Bolonya, Estats Pontificis: Adriano Banchieri, benedicti compositor, organista, teoric de la musica i poeta italia.
1826, Estrasburg: Adolphe Sellenick, compositor i director d'orquestra frances.
1868, Filadelfia, Pennsylvania: Anna Connelly, inventora nord-americana de l'escala contra incendis.^[18]
1869, Chemnitz: Helene Funke, pintora expressionista alemanya (m. 1957).^[19]
1875, Maffersdorf, Bohemia, aleshores part de l'Imperi Austrohongares: Ferdinand Porsche, enginyer austriac fundador i creador de l'oficina de projectes automobilistica alemanya Porsche.^[20]
1859, Castras, Llenguadoc: Jean Jaures, dirigent i politic frances.^[21]
1869, Ljubljana, Imperi Austrohongares: Fritz Pregl, quimic, Premi Nobel de Quimica de 1923.^[22]
1878, Ealing, RU, Dorothea Douglass Lambert Chambers, tennista britanica, guanyadora en set ocasions del Torneig de Wimbledon (m. 1960).^[23]
1896, Elna, Rossello: Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel*lista nord-catalana.^[24]
1899, Traralgon, Australia: Frank Macfarlane Burnet, viroleg i bioleg australia, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1960.^[25]
1905, Nova York, EUA: Carl David Anderson, fisic estatunidenc, Premi Nobel de Fisica de 1936.^[26]
1907, Osca: Encarnacion Fuyola, mestra, militant comunista i activista antifeixista, exiliada a Mexic (m. 1972).^[27]
1911, Valparaiso: Laura Allende Gossens, politica xilena (m. 1981).^[28]
1913, Hot Springs, Arkansas (EUA): Alan Ladd, actor estatunidenc (m. 1964).^[29]
1926:
- Chiliomodi, Corint, Grecia: Irene Papas, actriu de cinema i teatre i cantant grega.^[30]
- Chicago: Alison Lurie, escriptora estatunidenca i investigadora de la moda (m. 2020).^[31]
1938, Kobe, Japo: Ryoji Noyori, quimic japones, Premi Nobel de Quimica de l'any 2001.^[32]
1940:
- Montevideo: Eduardo Galeano, periodista i escriptor uruguaia.^[33]
- Exmouth, Devon, Anglaterra: Pauline A. Collins, actriu anglesa.^[34]
1947, Roma (Italia): Mario Draghi, economista italia, President del Consell de Ministres d'Italia (2021).
1948, Rostov del Don: Lyudmila Karachkina, astronoma ucrainesa.^[35]
1956, Londres, Anglaterra: Stephen Woolley, productor i director britanic.
1963, Fareham, Hampshire, Anglaterra: Malcolm Gladwell escriptor canadenc.^[36]
1965, Nova York, Estats Units: Charlie Sheen, es un actor estatunidenc.
1971, Chandigar, India: Kiran Desai, escriptora india. La seva novel*la L'herencia de la perdua va guanyar el Premi Man Booker i el premi del National Book Critics Circle.^[37]
1988, Las Palmas de Gran Canaria, Espanya: Carla Suarez Navarro, jugadora de tennis professional espanyola.^[38]
2003, San Francisco, Estats Units: Eileen Feng Gu, esquiadora acrobatica xinesa nascuda als Estats Units.^[39]

Necrologiques

[modifica]

Paisos Catalans

1652 - Napols, Regne de Napols: Josep de Ribera, tambe conegut com lo Spagnoletto, pintor i gravador valencia del barroc (n. 1591).^[40]
1973 - Praga: Josep Moix i Regas, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol (n. 1898).^[41]
1974 - Berga: Aurora Bertrana i Salazar, escriptora catalana.^[42]
1982 - Palma: Cristina Valls Aguilo, actriu mallorquina (n. 1901).^[43]
1993 - Vilassar de Dalt, Maresme: Josep Maria de Porcioles i Colomer, jurista, notari i politic catala que fou alcalde de Barcelona (n. 1904).^[44]
1998 - Barcelona: Elvira Jofre, actriu de teatre i de veu catalana (n. 1915).^[45]
2008 - Taradell: Osona: Joan Segarra i Iracheta, futbolista catala, jugador del FC Barcelona.
2011 - Vilafortuny, Cambrils: Julia Bonet Fite, empresaria andorrana (n. 1922).^[46]
2014 - Barcelona: Josep Lloveras i Feliu, pintor i escultor catala (n. 1922).
2017 - Barcelona: Joan Colom i Altemir fou un fotograf catala (n. 1921).^[47]
2023 - M. Carme Junyent, linguista catalana (n. 1955).^[48]

Resta del mon

1063 - Enric II d'Augsburg, 27e bisbe d'Augsburg des del 1047 fins a la seva mort.^[49]

1120 - Jerusalem: Gerard Sasso, noble europeu, fundador i primer gran mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital, i tambe fundador de l'Orde de Sant Llatzer de Jerusalem (n. ca. 1035-1040).
1612 - Castrovirreyna (Peru): Isabel Barreto de Castro, navegant espanyola, considerada la primera almirall (n. 1567).^[50]
1658 - Londres (Anglaterra): Oliver Cromwell, lider politic i militar angles (n. 1599).^[51]
1669 - Najera (La Rioja, Espanya): Esteban Manuel de Villegas, poeta espanyol del Segle d'Or (n. 1589).
1856 - Melbourne, Australia: Nicolas-Charles Bochsa, compositor i arpista frances (n. 1789).^[52]
1877 - Saint Germain de Laye (Franca): Adolphe Thiers, advocat, President de la Republica Francesa (1871-1873) (n. 1797).
1883 - Bourgival (Franca): Ivan Turguenev (en rus: Ivan Sergeevich Turgenev), escriptor, novel*lista i dramaturg, considerat el mes europeista dels narradors russos del segle xix (n. 1818).^[53]
1948 - Sezimovo Usti (Txecoslovaquia): Edvard Benes, politic txec, segon President de Txecoslovaquia (n. 1884).^[54]
1955 - Los Angeles: Georgina Jones, tennista estatunidenca que va competir al tombant del segle xix (n. 1882).^[55]
1962 - North Conway, Nou Hampshire (EUA): Edward Estlin Cummings, poeta, pintor, assagista i dramaturg dels Estats Units d'America (n. 1894).^[56]
1963 - Londres (Anglaterra): Louis MacNeice, poeta i dramaturg irlandes (n. 1907).^[57]
1965 - Annapolis (EUA): Mortimer Taube, documentalista estatunidenc (n. 1910).
1967 - Santa Monica, California, Estats Units: James Dunn, actor estatunidenc.
1980: Cos Cob, Greenwich (Connecticut), Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.^[58]
1981, Mila: Mafalda Favero, soprano italiana (n. 1905).^[59]
1982 - Nova York (EUA): Ellery Queen es el pseudonim de dos cosins estatunidencs, d'origen jueu, Frederick Dannay (nascut Daniel Nathan, (n. 1905) i Manfred Bennington Lee (nascut Manford (Emanuel) Lepofsky, Nova York, 11 de gener de 1905 - 3 d'abril de 1971), escriptors de literatura policiaca i creadors del personatge que porta el mateix nom que el seu pseudonim.^[60]
1987 - Buffalo, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (n. 1926).^[61]
1991 - La Quinta, California: Frank Capra, director de cinema nord-america d'origen italia, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
2001 - Massachusetts: Pauline Kael, influent critica de cinema estatunidenca.^[62]
2006 - Montoriol: Francoise Claustre, etnologa i arqueologa francesa, directora emerita de recerca del CNRS (n. 1937).^[63]
2008:
- Michael Hammer, enginyer nord-america, un dels fundadors de la teoria de gestio de la reenginyeria de processos d'empresarials.
- Levallois-Perret: Francoise Demulder, fotoperiodista de guerra francesa, primera dona a guanyar el WPP of the Year (n. 1947).^[64]
2013 - Dick Ukeiwe, senador de Nova Caledonia.
2017 - Hudson, Nova York, Estats Units: John Ashbery fou un dels poetes estatunidencs mes destacats de la segona meitat del segle xx (n. 1927).^[65]

Festes i commemoracions

[modifica]

Santoral: sants Gregori el Gran, papa; Nonnit de Girona, bisbe; sant Mari de San Marino, fundador de la Republica de San Marino; Remacle de Stavelot, abat i bisbe; beat Gerard Sasso, fundador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i de l'Orde de Sant Llatzer de Jerusalem; Esglesia Ortodoxa: Tadeu d'Edessa, deixeble.

Referencies

[modifica]

| Barcelona, Universidad de. Historia de la Universitat de Barcelona: I simposium, 1988. Edicions Universitat Barcelona, 1990, p. 643. ISBN 978-84-7875-166-2.
| <Ventallo i Vintro, Josep. Tarrasa antigua y moderna (en castella). Terrassa: Imprenta y Litografia La Industrial de Terrassa, 1879.
| <<Cinquantenari de l'inici del port>> (en catala). Revista Cambrils, 13-02-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
| <<Jocs Paralimpics de Barcelona 1992 | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<Sant Pere de Torello, declarat 'territori catala lliure'>>. Vilaweb, 03-09-2012. [Consulta: 7 setembre 2012].
| <<Alfons el Magnanim funda l'Estudi General de Barcelona | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 3 octubre 2020].
| Reid, Stuart; Turner, Graham. Dunbar 1650: Cromwell's most famous victory (en angles). Osprey Publishing, 2004, p.10. ISBN 1841767743. ^{[Enllac no actiu]}
| <<Qatar - History>>. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 agost 2022].
| <<Rafael Benedito i Vives | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<Jordi Sarsanedas i Vives | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<Ma Montserrat Colldeforns i Sol - VIII Legislatura - Congreso de los Diputados>>. [Consulta: 7 agost 2022].
| <<Anna Maiques Dern | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<Alba Verges i Bosch | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 18 setembre 2020].
| SensaCine. <<Aida Oset>> (en castella). [Consulta: 10 juliol 2020].
| Queralt, Maria Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castella). 1a. edicion. Madrid: EDAF, 2014, p. 57. ISBN 978-84-414-3440-0.
| <<Joseph Wright | English painter>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2021].
| <<Louis Sullivan | American architect>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2020].
| Macho Stadler, Marta. <<Anna Connelly, la estadounidense que mejoro el sistema de vias de escape en los edificios>> (en castella). Mujeres con ciencia, 26-09-2025. [Consulta: 10 febrer 2026].
| <<Helene Funke - Biography>>. Kunsthandel Widder. [Consulta: 6 agost 2024].
| <<Ferdinand Porsche | Austrian engineer>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2020].
| Larousse, Editions. <<Encyclopedie Larousse en ligne - Jean Jaures>> (en frances). [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<The Nobel Prize in Chemistry 1923>> (en angles america). [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<Dorothea Lambert Chambers>> (en angles). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 agost 2023].
| <<Yvonne Boachon-Joffre | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 20 marc 2020].
| <<The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1960>> (en angles america). [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<The Nobel Prize in Physics 1936>> (en angles america). [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<Fuyola Miret, Encarnacion (1907-1982)>> (en castella). Pares. Portal de Archivos Espanoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de Espana. [Consulta: 15 maig 2022].
| <<Resenas biograficas parlamentarias. Laura Allende Gossens>> (en castella). Biblioteca del Congreso Nacional de Chile. [Consulta: marc 2021].
| <<Alan Ladd | American actor>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2021].
| <<Irini Papas | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 19 juliol 2021].
| <<Alison Lurie>> (en angles). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<The Nobel Prize in Chemistry 2001>> (en angles america). [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<Eduardo Galeano | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 17 abril 2020].
| <<Pauline Collins>> (en angles). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
| Macho Stadler, Marta. <<Lyudmila Georgievna Karachkina, astronoma>> (en castella). Mujeres con ciencia, 03-09-2016. [Consulta: 23 juliol 2023].
| <<Malcolm Gladwell | Biography, Books, & Facts>> (en angles). [Consulta: 6 setembre 2020].
| <<Kiran Desai | Biography, Books, & Facts>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2020].
| <<Anuncio 2595: DECRETO 29/2021, de 22 de abril, por el que se concede la Medalla de Oro de Canarias a Carla Suarez Navarro>> (en castella). BOC, Boletin Oficial de Canarias - 2021/102, 19-05-2021. [Consulta: 9 juliol 2021].
| <<Olympedia - Eileen Gu>>. [Consulta: 17 febrer 2022].
| <<Josep de Ribera i Cuco | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 3 octubre 2020].
| <<Josep Moix i Regas | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 3 octubre 2020].
| <<Aurora Bertrana i Salazar | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 8 maig 2020].
| Perello, Francesc. <<Cristina Valls>>. Institut del Teatre. Enciclopedia de les Arts Esceniques Catalanes. [Consulta: 26 desembre 2020].
| <<3 de setembre>>. Gran Enciclopedia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopedia.
| <<Elvira Jofre (1915-1998)>> (en angles). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<Julia Bonet i Fite | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<Joan Colom i Altemir | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 18 setembre 2020].
| <<S'ha mort Carme Junyent, la dona savia que no es va rendir mai>>. [Consulta: 4 setembre 2023].
| Biographie, Deutsche. <<Heinrich II. - Deutsche Biographie>> (en alemany). [Consulta: 7 febrer 2026].
| Mellen Blanco, Francisco. <<Isabel Barreto>> (en castella). Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 gener 2021].
| <<Oliver Cromwell | Biography, Accomplishments, Significance, & Facts>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2020].
| Diccionario enciclopedico de la musica. 1a. ed. en espanol. Mexico, D.F.: Fondo de Cultura Economica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
| <<Ivan Turgenev | Biography & Facts>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2020].
| <<Edvard Benes | president of Czechoslovakia>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2021].
| <<Georgina Frances Jones Walton (1882-1955)>> (en angles). Find a Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<E.E. Cummings | American poet>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2020].
| <<Louis MacNeice | British poet>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2021].
| <<Barbara O'Neil (1910-1980)>> (en angles). Find A Grave Memorial. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<FAVERO, Giuseppina, detta Mafalda>> (en italia). TRECANNI. Institut Giovanni Treccani. "Dizionario Biografico". [Consulta: 2 juny 2020].
| <<Ellery Queen | American author>> (en angles). [Consulta: 3 setembre 2020].
| <<Morton Feldman>>. A: enciclopedia.cat. Enciclopedia Catalana.
| <<Pauline Kael>> (en angles). Encyclopaedia Britannica, 18-03-2024. [Consulta: 17 abril 2024].
| <<Francoise Claustre>> (en frances). Maison du Patrimoine de Ceret. Arxivat de l'original el 2020-07-11. [Consulta: 10 juliol 2020].
| <<Francoise Demulder>> (en angles). The Guardian, 18-09-2008. [Consulta: 14 agost 2017].
| <<John Ashbery | American poet>> (en angles). [Consulta: 6 setembre 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: 3 de setembre

Viquinoticies conte noticies i pagines d'actualitat relacionades: Categoria:3 de setembre.

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=3_de_setembre&oldid=36854332>>

Categoria:

Setembre

Categories ocultes: