Dark Mode

Vejatz lo contengut

Samari

Un article de Wikipedia, l'enciclopedia liura.

"}">

Troc de samari.

Lo samari es un element quimic de simbol Sm e de numero atomic 62. Isolat per lo premier cop en 1879 per lo quimista frances Paul-Emile Lecoq de Boisbaudran, es un metau argentat relativament rar que fa partida dei terras raras. Aguet pas d'interes economic avans leis ans 1950 e l'aparicion deis escambiaires d'ions. Uei, es subretot utilizat per la fabricacion d'aimants permanents, de sistemas de captura de neutrons e coma font radioactiva en medecina. Pasmens, lei besonhs demoran limitats.

Lo samari foguet observat dins de mesclas de terras raras per plusors quimistas de la segonda mitat dau segle XIX. Pasmens, fogueron pas capables de l'isolar. D'un biais pus generau, mau capiteron de diferenciar lo samari deis autrei terras raras encara desconegudas. Per aquela rason, la descuberta dau samari es generalament atribuida au quimista frances Paul-Emile Lecoq de Boisbaudran (1838-1912) que l'isolet en 1879 a partir d'una mostra de samarskita[1][2]. L'element noveu recebet un nom eissit d'aqueu minerau qu'era estat nomat en onor dau mineralogista rus Vassili Samarsky-Bykhovets (1803-1870)[3]. Lo simbol << Sm >> foguet rapidament suggerit per o notar mai una alternativa, << Sa >>, perduret fins ais ans 1920[4].

Lei premiereis utilizacions dau samari aparegueron dins leis ans 1950 amb l'aparicion de la tecnologia deis escambiaires d'ions. Puei, gracias a sei proprietats de captura neutronica, trobet d'aplicacions dins lei premiers reactors nuclears per contrarotlar lei reaccions nuclearas[5]. Pasmens, uei, son interes principau es son integracion dins d'aliatges samari-cobalt que permeton de produrre d'aimants permanents. Aqueleis aplicacions raras necessitan pas de quantitats importantas e la produccion de samari es actualament ben superiora ai besonhs dau mercat. Sa valor comerciala es donc relativament bassa per un metau tant rar.

Produccion e aplicacions

[modificar | modificar lo codi]
Troc de samarskita en provenancia d'un jaciment norvegian.

Lo samari es lo 40en element pus comun de la crosta terrestra amb una concentracion mejana de 8 ppm. Es subretot present dins lei mineraus que contenon de concentracions autas de terras raras coma la monazita, la bastnasita, la cerita, la gadolinita e la samarskita[6]. Pasmens, en causa de la demanda limitada, es pas directament cercat per lei companhias minieras. D'efiech, dins lei proces actuaus, lo samari es un produch segondari eissit de la purificacion de terras raras economicament pus interessantas coma l'europi. Aquo explica sa subreproduccion cronica.

Lei productors principaus de samari son donc lei pais productors d'autrei terras raras, principalament China, Sri Lanka, Brasil, India e Australia. En 2001, la produccion mondiala era estimada a 700 t per de reservas identificadas superioras a doas milions de tonas[7]. Pasmens, lo samari es generalament vendut sota forma de mischmetal, un ensemble d'oxids de plusors terras raras. La concentracion de samari dins aquela mescla es de l'ordre de 1 %. Sa preparacion necessita una electrolisi en presencia de clorur de samari (III) e de clorur de sodi (o de clorur de calci). Una destillacion pou tanben permetre de separar la mescla.

Article detalhat: Aimant samari-cobalt.

La fabricacion d'aimants samari-cobalt es uei l'utilizacion principala dau samari. Aqueleis aliatges permeton la fabricacion d'aimants permanents poderos estables fins a 700 degC. Aquela classa d'aimants es la pus poderosa apres leis aimants a basa de neodimi mai an una gama d'estabilitat pus larga[8]. Leis aimants samari-cobalt son donc utilizats per fabricar d'aimants pichons presents dins de motors de talha pichona, de telefons e d'instruments de musica electronics[7].

Catalisi quimica

[modificar | modificar lo codi]

De saus de samari son utilizadas coma catalizaire dins de reaccions de quimia organica coma la reaccion de Friedel-Crafts[9]. Es tanben utilizat per favorizar de reaccions de decomposicion de materiaus plastics. Aqueleis usatges son encara rars mai conoisson un certan desvolopament dempuei leis ans 2010.

Reactors nuclears

[modificar | modificar lo codi]

Lo samari es utilizat en certanei reactors nuclears per capturar de neutrons. Aquo permet de contrarotlar lo debanament dei reaccions en cors dins lo reactor. A respecte deis autreis elements utilizats dins aqueu rotle, coma lo cadmi, a una bona estabilitat e leis isotops eissits de sa degradacion son tanben capables de capturar de neutrons d'un biais relativament eficac.

Lo samari metallic a pas de rotle biologic conegut dins l'organisme uman. Apres ingestion, es rapidament excretat e solament 0,05 % passa dins lo sang. Per aquela rason, es pas considerat coma una substancia toxica. D'un biais similar, ges d'efiech es estat observat en d'autreis animaus o en lei vegetaus. Quauquei saus de samari semblan de presentar una toxicitat leugiera[10] mai a l'ora d'ara, en causa de son utilizacion limitada, lo samari e sei compausats son pas considerats coma de problemas per l'environament o per la santat umana.

Liames internes

[modificar | modificar lo codi]
  • (fr) Jean Dhombres, << Paul-Emile Lecoq de Boisbaudran. L'homme d'une terre >>, dins Jean Dhombres (dir.), Aventures scientifiques. Savants en Poitou-Charentes du XVIe au XXe siecle, Les editions de l'Actualite Poitou-Charentes, 1995, pp. 124-135.

Notas e referencias

[modificar | modificar lo codi]
  1. | (en) Norman N. Greenwood e Alan Earnshaw, Chemistry of the Elements (2nd ed.), Butterworth-Heinemann, 1997, p. 1229.
  2. | (fr) Jean Dhombres, << Paul-Emile Lecoq de Boisbaudran. L'homme d'une terre >>, dins Jean Dhombres (dir.), Aventures scientifiques. Savants en Poitou-Charentes du XVIe au XXe siecle, Les editions de l'Actualite Poitou-Charentes, 1995, pp. 124-135.
  3. | D'un biais anecdotic, lo samari es donc lo premier element quimic que foguet nomat en onor d'un scientific.
  4. | (en) T. B. Coplen e H. S. Peiser, << History of the recommended atomic-weight values from 1882 to 1997: A comparison of differences from current values to the estimated uncertainties of earlier values (Technical Report) >>, Pure and Applied Chemistry, ndeg 70, 1998, p. 237.
  5. | (en) Arezoo Ghaemi, Haman Tavakkoli e Negar Rajabi, << Solvent influence upon complex formation between 4,13-didecyl-1,7,10,16-tetraoxa-4,13-diazacyclooctadecane with samarium(III) metal cation in binary mixed non-aqueous solvents >>, Russian Journal of Applied Chemistry, vol. 88, ndeg 6, 2015, pp. 977-984.
  6. | (en) C. R. Hammond, Handbook of Chemistry and Physics (81st ed.), CRC Press, 2004, pp. 4-27.
  7. 1 2 (en) John Emsley, Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements, Oxford University Press, 2001, pp. 371-374.
  8. | En particular, leis aimants a basa de neodimi perdon sei proprietats magneticas a partir de 300-400 degC.
  9. | (en) S. Hajra, B. Maji e S. Bar, << Samarium Triflate-Catalyzed Halogen-Promoted Friedel-Crafts Alkylation with Alkenes >>, Org. Lett., vol. 9, ndeg 15, 2007, pp. 2783-2786.
  10. | (en) J. E. Bayouth, D. J. Macey, L. P. Kasi e F. V. Fossella, << Dosimetry and toxicity of samarium-153-EDTMP administered for bone pain due to skeletal metastases >>, Journal of Nuclear Medicine, vol. 35, ndeg 1, 1994, pp. 63-69.