Tracy Chapman

Tracy Chapman (Cleveland, Ohio, 30 de marc de 1964) es una cantautora estatunidenca guanyadora de quatre premis Grammy^[1] i coneguda per l'exit de cancons com Fast Car, Talkin' Bout a Revolution, Baby Can I Hold You i Give Me One Reason.

Tracy Chapman va ser criada per la seva mare a Cleveland en un ambient baptista.^[2] Malgrat no tenir gaires diners, la seva mare va reconeixer l'amor de Tracy per la musica i li va comprar un ukulele quan aquesta tenia tres anys.^[3] Tracy va comencar a compondre i tocar cancons a la guitarra a l'edat de vuit anys.

Tracy va ser rapidament acceptada en el programa "A Better Chance", que li va permetre assistir a la Wooster School de Connecticut; posteriorment va anar a la Tufts University,^[4] on es va graduar en Antropologia i Estudis africans.^[5] El maig de 2004, aquesta li va concedir el doctorat honoris causa^[6][7] de les Belles Arts per les seves contribucions com a musica conscienciada i compromesa tant socialment com artisticament.

A mitjans de la decada del 1990 Tracy va mantenir una relacio amb l'escriptora Alice Walker.^[8]

Tracy sovint actua i assisteix a esdeveniments benefics, com "Make Poverty History", "amfAR" i "AIDS/LifeCycle". Actualment viu a San Francisco,^[2] i mante una forta separacio entre la seva vida personal i la professional. "Tinc una vida publica, que es la meva vida laboral, i tinc la meva vida personal", assegura. "D'alguna manera, la decisio de mantenir separades les dues coses te a veure amb la feina que faig."^[9]

El juliol de 2010 es va fer publica la seva relacio amb l'actriu Guinevere Turner (Go Fish, Chasing Amy, American Psycho, The L Word) i que planejaven anar a viure juntes.^[10]

Durant la universitat, Tracy va comencar a actuar al carrer a Harvard Square i a tocar la guitarra al Club Passim i en altres cafeteries de Cambridge (Massachusetts). Brian Koppelman, tambe estudiant de la Tufts University, va sentir-la tocar i va presentar-la al seu pare, Charles Koppelman, que va fitxar-la el 1986 per a la seva discografica SBK Publishing. L'any seguent, i ja graduada, aquest va ajudar-la a signar un contracte amb Elektra Records.^[5]

A Elektra va llancar el disc Tracy Chapman (1988). L'album va ser aclamat per la critica, i va comencar a fer gires i a tenir fans. Poc despres va actuar al concert homenatge pel 70e aniversari de Nelson Mandela,^[11][12] el juny del mateix any, que va ser retransmes per televisio. La canco Fast Car va comencar a ascendir en les llistes d'exits dels Estats Units, per arribar, fins i tot, al numero 6 de temes pop en el Billboard Hot 100. Talkin' bout a Revolution, la seguent canco, va arribar al numero 75, i Baby Can I Hold You al numero 48. L'album va tenir bones vendes, va ser multiplati i va guanyar tres premis Grammy,^[1] incloent un titol honorific al millor nou artista. El mateix any Tracy va actuar en la gira mundial d'Amnistia Internacional Human Rights Now!^[13][14] Segons el web de VH1, "el seu album va ajudar a conduir en l'era de la correccio politica: juntament amb 10.000 Maniacs i REM, la politica liberal de Chapman va resultar enormement influent en els campus universitaris estatunidencs a finals dels anys 80."^[15]

El seu seguent album, Crossroads (1989), malgrat ser menys exitos a nivell comercial, tambe va arribar a plati. Amb el tercer disc, Matters of the Heart (1992), Chapman ja nomes tocava per a petits publics, pero el quart, New Beginning (1995), va tornar a ser un exit i va vendre mes de tres milions de copies als Estats Units. L'album incloia el single Give Me One Reason, que va obtenir el Grammy a la millor canco rock de 1997,^[1] i va arribar a ser numero 3 al Billboard Hot 100. Va seguir-lo el disc Telling Stories (2000), amb un so mes rock que no pas folk; el seu single homonim va tenir molta difusio a les emissores de radio europees i a les Adult Alternative i Hot AC estatunidenques. El 2003 va fer una gira per Europa i els Estats Units per promoure el seu sise album, Let It Rain (2002).

Where You Live, el sete album d'estudi de Chapman, va sortir al mercat el setembre de 2005, seguit el mes seguent d'una curta gira en grans ciutats estatunidenques per tal de publicitar-lo i posteriorment per Europa el que quedava d'any. La gira va continuar el 2006 amb concerts a Alemanya, Italia, Franca, Suecia, Finlandia, Noruega, Regne Unit, Russia, etc. El 5 de juny va actuar a la 5a Gala of Jazz al Lincoln Center de Nova York, i en una sessio a la conferencia TED (Technology Entertainment Design) a Monterey (California).^[16]

Tracy va compondre la musica original per la produccio de l'American Conservatory Theater Blood Knot, d'Athol Fugard, una aclamada obra sobre l'apartheid a Sud-africa representada a principis de 2008.^[17]

L'11 de novembre de 2008, Atlantic Records va llancar el seu vuite album, Our Bright Future,^[18] que va anar seguit per la gira en solitari que va fer per Europa; posteriorment va continuar-la en algunes ciutats dels Estats Units l'estiu de 2009, acompanyada per Joe Gore a la guitarra, Patrick Warren als teclats i Dawn Richardson a la percussio.^[19]

Albums d'estudi

• 1988 - Tracy Chapman
• 1989 - Crossroads
• 1992 - Matters of the Heart
• 1995 - New Beginning
• 2000 - Telling Stories
• 2002 - Let It Rain
• 2005 - Where You Live
• 2008 - Our Bright Future

Recopilacions

• 2001 - Collection

Col*laboracions

Duets:

• "The Thrill Is Gone" amb B.B. King, de l'album Deuces Wild
• "Give Me One Reason" amb Eric Clapton, de l'album A Very Special Christmas Live
• "Baby Can I Hold You" amb Luciano Pavarotti, de l'album/DVD Pavarotti and Friends for Cambodia and Tibet
• "Ain't No Sunshine" amb Buddy Guy, de l'album Bring 'Em In
• "Trench Town Rock" amb Stephen i Ziggy Marley a l'All Star Tribute a Bob Marley One Love
• "The Maker" amb Dave Matthews el 21 d'octubre de 2001, al Bridge School Benefit

Versions:

• "The House of the Rising Sun" - Rubaiyat (LP)
• "The Times They Are A Changin" - Celebracio del 30e aniversari de Bob Dylan (LP)
• "O' Holy Night" - A Very Special Christmas 3 (LP) i A Very Special Christmas Live (LP)
• "Three Little Birds" - En viu a l'All Star Tribute a Bob Marley One Love
• "Get Up Stand Up" - de Bob Marley interpretada al CD2 de Let It Rain tour edition (LP)
• "Stand By Me" - de Ben E. King on the XM Hear Music Radio Sessions Volume 1 (LP)
• "Sorry (Baby Can I Hold You?)" - Foxy Brown
• "Baby Can I Hold You?" - interpretada per Boyzone
• "Talkin' Bout a Revolution" - Reel Big Fish, Our Live Album Is Better Than Your Live Album, Disc 1, 2006
• "The Promise" - Steve Coleman, "Not Making Much Sense" 2005
• "Talkin' Bout a Revolution" - Playing for Change, Songs Around The World, 2009

Premis

• 1989: Grammy al millor nou artista^[20]

• Web oficial (angles).
• Tracy Chapman al web d'Atlantic Records Arxivat 2009-10-26 a Wayback Machine. (angles).