Sueca

Sueca es una ciutat i municipi del Pais Valencia, capital de la comarca de la Ribera Baixa. El seu origen radica en una alqueria arab. La ciutat es dedica principalment al cultiu de l'arros; de fet, es considera que en esta zona podria haver-hi l'origen de la paella valenciana.^{[cal citacio]}

Situat en la comarca de la Ribera Baixa, de la qual es capital i el municipi mes poblat. El seu terme municipal, bastant mes extens que els de la resta de la comarca, forma part del Parc Natural de l'Albufera. El relleu el constituix una immensa plana formada pels sediments del riu Xuquer, que han reblit la zona en epoques molt recents i que en la seua part mes septentrional acaben per confondre's amb les aigues de l'Albufera formant un terreny pantanos. Al mig d'esta plana emergix un tossal, la Muntanyeta dels Sants, de 27 metres de cota maxima, que va ser declarada microreserva el 2005 i es l'unica afloracio rocosa del terme municipal en terra ferma. El municipi te 8 quilometres de costa al mar Mediterrani.

Per carretera, des de Valencia, s'accedix a Sueca prenent la V-31 i posteriorment la N-332. Tambe s'hi pot arribar en ferrocarril, a traves de la linia C1 de Rodalia de Valencia.

Sueca es una de les poblacions que tradicionalment s'havien identificat amb la poblacio romana de Sucro, pero la manca de troballes arqueologiques prou antigues ha portat a descartar aquesta possibilitat. El nom de Sueca prove del mot arab suayqa que significa 'mercat petit', encara que les troballes humanes del terme municipal es remunten al Paleolitic superior.

La ciutat, que va ser donada a l'Orde de Sant Joan de l'Hospital l'any 1157 per Ramon Berenguer IV, queda incorporada a la civilitzacio cristiana occidental amb Jaume I i l'Orde de l'Hospital, que atorga carta de poblament al febrer de 1245. Qui pobla les terres de Sueca foren unes setze families de Tarragona.^[1]

L'Albufera queda incorporada al Patrimoni Reial pel citat monarca, fins a l'any 1865, sent permesa la caca d'aus aquatiques des del regnat d'en Marti I l'Huma.

En 1337, Pere el Cerimonios autoritza el mercat local, i per Alfons V en 1457 es construi la sequia Major i es regula la Fira local. Del 1613 al 1836 hi hague Convent de PP. Franciscans.

Des del segle xiv Sueca disposa d'un Consell Municipal propi i, per tant, de personalitat juridica propia. La seua independencia militar no arribaria fins a l'any 1607, quan es va deslligar definitivament del castell de Cullera. Aixi mateix, van tindre lloc a Sueca diversos fets d'armes durant l'edat mitjana, uns dels mes destacats va ser la Guerra dels Agermanats.

L'arrossar es va convertir en hegemonic al llarg dels segles xvii i XVIII, afavorit sobretot per la sequia de Muzquiz, que aconseguia arribar fins l'Albufera. La poblacio augmenta degut a la necessitat de ma d'obra per al cultiu de l'arros. En 1715 Sueca tenia 1.984 habitants, que depenien administrativament de la governacio de Valencia fins a l'any 1716 amb el Decret de Nova Planta de Felip V.^[2]

Va esdevenir ducat l'any 1803, sent el primer duc Manuel Godoy, favorit de Carles IV. Les muralles es van construir l'any 1838.

El 17 de gener de 1899 la reina regent Maria Cristina d'Habsburg concedi a Sueca el titol de Ciutat i el 16 de maig del mateix any li atorga a l'Ajuntament el tractament d'Excelentissim. Ambdues decisions foren dutes a terme gracies al diputat a Corts pel districte de Sueca Francisco Peris Mencheta.

El 12 d'agost de 1902 el Papa Lleo XIII declara la Verge de Sales patrona canonica de la ciutat de Sueca. La ciutat alberga des del 1961 el prestigios Concurs Internacional de Paella Valenciana.

• Reial Esglesia de Nostra Senyora de Sales (s. XVII). Es el santuari de la patrona de Sueca. L'arquitecte va ser Fra Francesc Cabezas. Es destacable la seua cupula de teules vidriades blaves. Es coneix com "El Convent". L'esglesia te: retaule a l'altar major, frescos, pintures, sagristia, camari octogonal de la Verge, imatge de la Verge, etc.
• Antic Convent de Franciscans. (1613-1836). Claustre de Franciscans des de 1613 fins a la desamortitzacio de Mendizabal en 1836. Despres ha tingut diversos usos com a preso, jutjat, hospital, entre d'altres. Actualment la segona planta es seu de l'Arxiu Historic Municipal.
• Esglesia arxiprestal de Sant Pere (segle xviii). Esglesia parroquial de Sueca. Te una nau central amb dues laterals en planta de creu i amb cupula blava de teules vidriades.
• Ermita de la muntanyeta dels Sants de la Pedra. Any 1613. Des d'aci es te una vista panoramica de l'Albufera. Te un atri amb arcades ogivals del gotic de reconquesta (segle xiii), l'altar es neoclassic. Conte les imatges dels Sants de la Pedra, Sant Abdo i Sant Senent del segle xvii, aixi com ceramica i vidrieres variades.
• Ateneu Sueca del Socors. Edifici modernista.
• Asil d'ancians. Edifici construit en 1919 en un estil modernista-mudejar. L'arquitecte va ser Bonaventura Ferrando. Actualment esta regentat per les Hermanitas de los Ancianos Desamparados, orde religios dedicat a tindre cura dels ancians. L'Ajuntament de Sueca va publicar l'any 2000 el llibre Leccion de soledad. Reflexiones acerca de los ancianos asilados, de J. V. Yago, que reflectix el gran valor del treball fet per les religioses.
• Casa de Joan Fuster. Edifici on va viure l'escriptor sueca, d'estil modernista.
• Casa de Pascual Fos, tambe coneguda com a Casa Meseguer. D'estil modernista, esta ubicada al costat de la Casa de Joan Fuster i era la seu de la Biblioteca Suecana fins que els seus fons es traslladaren al nou edifici de la Biblioteca Municipal, al rehabilitat Moli Fariner.
• Teatre Serrano. Una de les obres mes representatives de l'art deco valencia a Sueca.

• Asil d'ancians, edifici modernista construit en 1919
• Cupula de la Reial Esglesia de la Mare de Deu de Sales
• Ermita dels Sants de la Pedra

Al territori de Sueca es troben:

• Bega de Mar
• El Perello
• Les Palmeres, situat al nord del Mareny de Barraquetes.^[13]
• El Mareny de Barraquetes
• Mareny Blau, situat a la costa. L'any 2009 tenia 166 habitants.^[14]
• Mareny de Vilxes, situat entre el Mareny de Barraquetes i el cap de Cullera.^[15]

Antigues entitats sense poblacio:

• Alborx^[16]
• Cincelles^[17]
• Fargolos, antiga alqueria.^[18]
• Juncana^[19]
• Vilella^[20]

• Josep Bernat i Baldovi (1809-1864), periodista i escriptor adscrit a la Renaixenca popular, famos com a autor de sainets.
• Vicente Beltran Grimal (1896-1963), escultor i director de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles durant la Guerra Civil.
• Josep Serrano i Simeon (1873-1941), music i compositor. Autor de mes de cinquanta sarsueles i de l'Himne de l'Exposicio Regional Valenciana de 1909, que hui es l'Himne oficial del Pais Valencia
• Nicolau-Primitiu Gomez i Serrano (1877-1971), autor, editor i bibliofil valencianista. Va ser president de Lo Rat Penat i director dega del Centre de Cultura Valenciana.
• Bonaventura Ferrando Castells (1881-1951), arquitecte modernista, autor entre d'altres de l'Asil d'Ancians de Sueca i de l'Escorxador Municipal.
• Virtudes Cuevas Escriva (1913-2010), lluitadora i guerrillera antifeixista. Va ser comandant de la Legio d'Honor per la seua lluita amb la resistencia francesa i va passar cinc anys en el camp de concentracio de Ravensbruck.^[21]
• Joan Fuster i Ortells (1922-1992), intel*lectual escriptor i assagista, autor dels llibres Nosaltres, els valencians, Diccionari per a ociosos, L'Albufera de Valencia, Heretgies, revoltes i sermons, Les originalitats i Combustible per a falles, entre d'altres.
• Antoni Puchades Casanova (1925-2013), futbolista, juga en el Valencia CF de centrecampista i en la seleccio espanyola.
• Francesc de Paula Burguera i Escriva (1928-2015), escriptor i politic, diputat al Congres dels Diputats i guardonat amb la Creu de Sant Jordi.
• Joan Baldovi i Roda (1958-), politic i ex-alcalde de Sueca, diputat al Congres dels Diputats per Compromis.
• Antonio Garcia-Pando (1950-), atleta i entrenador. Fill adoptiu de Sueca.

Sueca es una ciutat fortament lligada a la cultura i l'art. La Mostra Internacional de Mim (MIM) es l'esdeveniment amb major repercussio, i amb un reconeixement internacional en l'ambit de les arts esceniques. La companyia Maduixa Teatre, nascuda a Sueca, ha aconseguit estabilitzar amb un seguit d'espectacles interpretats internacionalment, i multitud de premis per la seua trajectoria. Sueca compta amb diverses associacions locals dedicades al teatre, a mes, les comissions falleres organitzen els ja tradicionals concursos de sainets i playbacks acostant a la ciutadania a l'ambit artistic.

Pel que fa a la musica, Sueca compta amb dos conservatoris autoritzats de musica que nodrixen les seues bandes de musica i les xarangues. La Societat "Ateneu Musical" de Sueca tambe integra una agrupacio coral, el Cor "Echo Vocis". Tambe cal destacar la Mostra Sonora de Sueca, on es dona difusio a la musica contemporania aixi com l'art sonor en general. Sueca compta a mes amb un notable nombre de musics de pop, rock o heavy metal que formen o han format part de bandes amb discos editats i orquestres, la gran majoria procedents del desaparegut Orfelinat Music Club: Orquesta Montecarlo, Metal Mareny, Hector Roldan, Salva, The Garrophones, Piel de Serpiente, Inopia, Babylon Rockets, Eskualida, Perrera, Traum, Influence, L'espera, Enderrocks, entre d'altres. Sueca compta a mes amb el certamen Cim Sueca, dirigit a produccions cinematografiques de baix pressupost. Sueca, al terreny gastronomic, disposa del Museu de la Xocolata, on es mostra el proces mes primitiu d'elaboracio manual de la xocolata.

En l'ambit literari compta amb destacables autors entre els quals destaquen entre altres Nicolau Primitiu, Josep Bernat i Baldovi, Joan Fuster, Rv. P. Amado de Cristo Burguera, Vicent Molina Maset, Emili Piera, Xavier Campillo i J. V. Yago.

• Festa i fira de Sueca, declararades de interes turistic autonomic. Al setembre se celebren les festes patronals del municipi, dedicades al Crist de l'Hospitalet (primer diumenge anterior a la festivitat de la Verge) i a la Mare de Deu de Sales, que se celebra el 8 de setembre. En elles destaca la processo general, acompanyada de grups de dansa i cants antics, representants de confraries, personatges biblics, etc.; pero tambe poden trobar-se activitats mes ludiques, com ara el Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca, de gran interes turistic, en el qual es ret tribut a l'arros de la zona.
• Mostra Internacional de Mim. Sol celebrar-se al setembre, despres de les festes patronals, i es considerada una de les principals mostres de mims i dansa del mon.

• Altres festes de gran tradicio a Sueca son les Falles, d'interes turistic local, durant les quals es planten als carrers de la localitat un total de 16 monuments. Tambe podem destacar "El Porrat de Sant Antoni" (18 de gener), el romiatge del 29 de juliol, la Setmana de Sant Roc, la Setmana Santa o "les Tirades".

• Riberer
• Penyeta del Moro

• Web de l'Ajuntament de Sueca
• Institut Valencia d'Estadistica Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direccio General d'Administracio Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.

Viccionari