Slam

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Els conceptes de slam poetry o slam es refereixen a l'escenificacio de poesia realitzada pel mateix autor d'un text davant del public. La unio del text amb la seva presentacio artistica caracteritzen aquest nou genere literari; tambe la llicencia del public per a reaccionar espontaniament i transmetre a l'artista si s'esta comunicant de manera efectiva.^[1] Habitualment, l'slam s'emmarca en contextos competitius, en els quals el public decideix quin dels participants ha fet la posada en escena mes aconseguida. L'element interactiu es cabdal per al genere perque permet establir una sensacio de comunitat entre l'emissor i els receptors del missatge: el public hi esdeve un soci de l'artista.^[1]

L'slam ha revifat la tradicio oral de la lirica tot afegint-hi la dimensio performativa. El seu estil, marcat per l'aire musical i el vers lliure, parteix de les contribucions de la generacio Beat, dintre de la qual s'inclouen poetes com Jack Kerouac o Allen Ginsberg.^[2]

Es considera Marc K. Smith, poeta originari de Chicago amb el sobrenom "slampapi", com un dels primers impulsors del genere dintre dels Estats Units.^[3] Entre els anys 1984 i 1986, l'autor participava en les posades en comu de poesia obertes al public que tenien lloc en un local de la ciutat de Chicago, anomenat Get Me High Jazz Club. Smith era del parer que la poesia tradicional presentava formes massa estructurades i rigides, les quals es podien desafiar per mitja de l'slam. Despres de l'exit de les nits de poesia al Get Me High Jazz Club, l'any 1986, les actuacions van passar a dur-se a terme al Green Mill Jazz Club, tambe a la mateixa ciutat. En aquests locals, s'hi crea el col*lectiu Chicago Poetry Ensemble, els poetes del qual encunyaren el terme slam poetry en la seva configuracio performativa i competitiva. Smith tambe va organitzar el primer certamen a nivell nacional d'slam poetry l'any 1990 a la ciutat de San Francisco.^[3]

L'exit del genere fora dels Estats Units es deu al poeta Michael Brown. L'artista contacta amb el poeta suec Erkki Lappalainen per tal d'organitzar una competicio internacional. Tot i que aquesta no es va dur mai a terme, el concepte de slam va escampar-se per Europa, sobretot en paisos com Suecia, el Regne Unit o Alemanya. No va ser, pero, fins a l'any 2002 que tingue lloc la primera trobada internacional de slammers. Roma Poesia, l'any 2002, va acollir artistes de l'Estat espanyol, Franca, Russia, Alemanya, el Regne Unit, Italia i els Estats Units, que hi participaren en la seva llengua materna mentre es projectaven en una pantalla les traduccions dels texts.^[4]

Actualment, l'slam poetry gaudeix de comunitats ben establertes als Estats Units, Franca i Alemanya tot i que va creixent amb forca en altres paisos. A mes, a causa de la juxtaposicio del text amb la seva escenificacio, l'slam es considera un nou genere literari avui dia.^[4]

Autors com Susan B.A Somers-Willett consideren que relegar l'slam a la tradicio oral de la lirica no fa justicia a la seva part performativa ni a la rellevancia de la identitat de l'autor en les seves creacions. Per tot aixo, podem parlar d'un nou genere literari. Aquest genere es caracteritza, a part del text en forma de poema, per la importancia que es dona als moviments de l'artista, al seu aspecte fisic i a la diccio perque aquests multipliquen les capes de significat de l'escenificacio. La gesticulacio, el dialecte i l'aparenca de l'autor contribueixen a l'afecte que les paraules generen en el public, amb qui s'estableix una connexio personal, a diferencia del lector de poesia. Una de les normes cabdals del genere es que qui llegeix els texts a sobre d'un escenari n'ha de ser l'autor.^[5]

A nivell formal, podem trobar elements que convergeixen tot i que no han de ser presents a l'slam per poder-lo considerar com a tal. Entre aquests components hi ha: un ritme regular, la repeticio metrica i l'us de la tornada, a traves dels quals es deixa entreveure la influencia del hip-hop.^[5]

Pel que fa a les tematiques, l'slam es una "declaracio de la identitat"^[5] que reflecteix les complexitats culturals i politiques del subjecte. El respecte a la democracia, la defensa de la igualtat i la reivindicacio de la diversitat son primordials en aquests texts; el seu caracter critic amb l'statu quo espera dosis de tolerancia i cert liberalisme entre el public.^[5] A continuacio es desenvoluparan els motius mes recurrents.

El reconeixement de l'autoria del text per part del public, en pujar l'slammer a l'escenari, situa la identitat en primer pla.^[6] Als Estats Units, les tensions racials ("For Darkskin Niggas (after Hanif Abdurraqib)" de Kofi Dadzie)^[7] i la racialitzacio de col*lectius ("Light-Skinned Latinas" de Paolina Acuna-Gonzales, Trisha Herrera i Juju Nieto),^[8] les desigualtats de genere ("Pocket-Sized Feminism" de Blythe Baird),^[9] la critica als estandards occidentals de bellesa ("When the Fat Girl Stays Fat" de Rachel Wiley)^[10] o l'estigmatitzacio de les malalties mentals ("Ode to the Public Panic Attack" d'Andrea Gibson)^[11] son motius ben recurrents.

L'slam poetry es caracteritza pel seu caire participatiu, democratic i, normalment, competitiu. Tot i que les normes poden variar segons el lloc o l'actuacio, les escenificacions solen regir-se per certs principis basics:^[12]

• Nomes es pot pujar a l'escenari amb un text propi.
• L'escenificacio ha de tenir una durada maxima de tres minuts.
• No es permeten les disfresses ni cap altre utillatge teatral.
• Si hi ha puntuacions, aquestes van del 0 al 10 amb un decimal per evitar empats.
• Si hi ha jurat, cadascun dels cinc membres habituals posa una nota. Per al calcul de la puntuacio final, es descarten la nota mes alta i la mes baixa, i se sumen les tres que queden entremig. Es pot donar un maxim de 30 punts per participant.
• El public interactua donant suport o mostrant disconformitat mitjancant aplaudiments, xiulades, comentaris espontanis, etc.
• Els premis atorgats als guanyadors son modestos: possibilitat de prendre part en campionats superiors, diplomes de participacio, una quantitat simbolica de diners, etc.

Malgrat que critics literaris com el mateix Harold Bloom han expressat que l'slam implica "la mort de l'art",^[13] el genere ha anat guanyant mes repercussio academica amb el pas del temps. Julia Novak (Universitat de Viena) argumenta que la causa del poc renom de tals composicions es deu al seu caracter oral. Novak s'ha compromes a proporcionar metodes d'analisi per a les escenificacions de l'slam.^[14]

Altres critics dedicats al genere son, dintre del context dels Estats Units, Noel Urayoan, Susan B.A. Somers-Willett, Bronwen Low o Camea Davis. Pel que fa al marc de parla alemanya, s'hi troben figures com Sabine Samonig, Petra Anders o Stefanie Westermayr. Cal destacar tambe la labor de Diana Cullell en l'analisi del genere a l'Estat espanyol.

El Centre de Cultura Contemporania de Barcelona (CCCB) organitza mensualment un campionat d'slam poetry des de l'any 2010.^[15] El seu format tambe es competitiu; diferents artistes pugen a l'escenari, entre els quals nomes hi haura un guanyador que sera escollit pels cinc membres del jurat, que es, alhora, elegit a l'atzar pel public. Cada slammer te exclusivament 3 minuts per dur a terme la seva escenificacio, la qual tambe ha de ser de creacio propia. La participacio es oberta tot i que s'ha d'enviar un missatge als organitzadors per mitja de la seva pagina de Facebook.^[16] Els textos poden ser llegits en qualsevol idioma i no es permet l'utillatge teatral. Per a cada temporada, hi ha exclusivament un guanyador que gaudira de difusio a les xarxes socials de l'organitzacio.^[16]

PoENtry Slam es una organitzacio paral*lela que aposta pels texts en llengua anglesa i te lloc al local Tinta Roja del Poble-Sec, a la ciutat de Barcelona. Deu poetes son puntuats per cinc membres del jurat, escollits per la resta del public. Les actuacions comparteixen el limit de tres minuts.^[17]

• Spoken word

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Slam&oldid=36297087>>

Categoria:

• Generes poetics

Categoria oculta:

• Control d'autoritats