Ves al contingut

Sexten

Sexten
Sesto (it)
Sexten (de)
Tipusmunicipi d'Italia
Lloc
46deg 42' 10'' N, 12deg 21' 02'' E / 46.702743degN,12.350544degE / 46.702743; 12.350544
PaisItalia
Regio amb Estatut EspecialTrentino - Tirol del Sud
ProvinciaTirol del Sud
Poblacio humana
Poblacio1.838 (2023) (22,86 hab./km2)
Idioma oficialitalia
alemany
Geografia
Superficie80,42 km2
Altitud1.310 m
Limita amb
Organitzacio politica
Membre de
Identificadors descriptius
Codi postal39030
Fus horari
Prefix telefonic0474
Identificador ISTAT021092
Codi del cadastre d'ItaliaI687

Lloc websesto.eu...

Sexten (italia Sesto) es un municipi italia, dins de la provincia autonoma de Tirol del Sud. Es un dels municipis de la vall de Pustertal. L'any 2025 tenia 1.817 habitants. Compren les fraccions de Kiniger (Quiniga), Mitterberg (Monte di Mezzo), Schmieden (Ferrara), St.Veit (San Vito) i Moos (Moso). Limita amb els municipis de Toblach, Innichen, Sillian (Austria), Kartitsch (Austria), Comelico Superiore (Belluno) i Auronzo di Cadore, (Belluno).

Situacio linguistica

[modifica]

Segons el cens de 2024, el 92,37% de la poblacio parla alemany, el 7,38% italia i el 0,25% Ladi com a primera llengua.[1]

Geografia

[modifica]

La ciutat esta situada en el Pustertal, prop de Innichen i Toblach, on neix el Drava. Al nord els Carnic Alps son la frontera del districte del De l'est Tyrol, Austria. Al sud, les Dolomites de Sisto i el parc natural, que inclou el famos Drei Zinnen (Tre Cime di Lavaredo).

Dolomites de Sexten vistes des del mont Elmo

El municipi esta envoltat, en el sentit de les agulles del rellotge, del de l'oest, per Toblach, Innichen, Sillian (Austria), Kartitsch (Austria), Comelico Superiore (Belluno) i Auronzo di Cadore (Belluno).

Historia

[modifica]

El nom del poble es d'origen llati: ad horam sexta, significant a la hora sisena, referida a la seva ubicacio al sud d'Innichen. Sexta esta documentat a comencants de 965 DC. Durant la Primera Guerra Mundial, Sexten estava en la linia de front entre Italia i l'Imperi austrohongares, i va patir molts danys.

Vista historica de Sexten i el "Sexten Sundial" (Dolomites de Sexten) en una pintura a l'oli de Konrad Petrides al voltant de 1900

Va ser conquerit per Italia el novembre de 1918, baixant des del coll del Monte Croce di Comelico. Tanmateix, si els termes de la conferencia de pau de Paris s'haguessin aplicat al peu de la lletra, la ciutat hauria continuat sent austriaca, ja que estava situada a l'est de la Sella de Dobbiaco, una frontera fisica i una conca hidrografica; tanmateix, aixo no va passar i el 1920 Sesto havia passat sota sobirania italiana..[2] Mes tard va rebre mes fortificacions durant l'Etapa feixista.

Escut d'armes

[modifica]

L'emblema es atzur i representa tres pics d'argent amb un isard dempeus en el centre; els tres cims simbolitzen els Tres Cims de Lavaredo. L'emblema va ser concedit el 1972 pero ja es feia servir abans de la Primera Guerra Mundial.[3]

Tanmateix, aquest simbol ja existia abans de la seva adopcio formal: s'havia fixat sobre l'entrada de l'ajuntament des del final de la Primera Guerra Mundial. El disseny s'atribueix al pintor Albert Stolz.[4]

The gonfalon is a flag divided into white and red.

Ciutats agermanades

[modifica]

Sexten esta agermanada amb:

  • Sankt Veit in Defereggen, Austria
  • Zermatt, Suissa

Administracio

[modifica]
Llista d'alcaldes
Periode Identitat Partit
2020- Thomas Summerer SVP

Persones destacades

[modifica]
  • Hilari de Sexten (1839-1900), teoleg moral caputxi austriac
  • Michael Innerkofler (1848-1888), alpinista austrohongares
  • Patrick Holzer (nascut el 1970), esquiador alpi
  • Jannik Sinner (nascut el 2001), jugador de tennis

Referencies

[modifica]
  1. | <<Astat Risultati Censimento linguistico - 2024>> (en italia). astat info, 38, 12-2024, pag. 6-7 [Consulta: 14 juny 2025].
  2. | La grande Guerra rivive sulle Dolomiti di Sesto montagna.tv
  3. | <<Heraldry of the World: Sexten>>.
  4. | Rudolf Holzer, Sesto. Da comunita agricola di montagna a zona turistica, Ed. Tappeiner, 2000.
Municipis del Tirol del Sud
Abtei (Badia) * Ahrntal (Valle Aurina) * Aldein (Aldino) * Algund (Lagundo) * Altrei (Anterivo) * Andrian (Andriano) * Auer (Ora) * Barbian (Barbiano) * Bozen (Bolzano) * Branzoll (Bronzolo) * Brenner (Brennero) * Brixen (Bressanone) * Bruneck (Brunico) * Burgstall (Postal) * Corvara (Corvara iB, Kurfar) * Deutschnofen (Nova Ponente) * Eppan adW (Appiano ssdv) * Feldthurns (Velturno) * Franzensfeste (Fortezza) * Freienfeld (Campo di Trens) * Gais * Gargazon (Gargazzone) * Glurns (Glorenza) * Graun iV (Curon V) * Gsies (Valle di Casies) * Hafling (Avelengo) * Innichen (San Candido) * Jenesien (S Genesio A) * Kaltern adW (Caldaro ssdv) * Karneid (Cornedo all'Isarco) * Kastelbell-Tschars (Castelbello-Ciardes) * Kastelruth (Castelrotto) * Kiens (Chienes) * Klausen (Chiusa) * Kuens (Caines) * Kurtatsch adW (Cortaccia ssdv) * Kurtinig adW (Cortina ssdv) * Laas (Lasa) * Lajen (Laion) * Lana * Latsch (Laces) * Laurein (Lauregno) * La Val (La Valle, Wengen) * Leifers (Laives) * Lusen (Luson) * Mals (Malles V) * Mareo (Marebbe, Enneberg) * Margreid adW (Magre ssdv) * Marling (Marlengo) * Martell (Martello) * Meran (Merano) * Molten (Meltina) * Montan (Montagna) * Moos iP (Moso iP) * Muhlbach (Rio di Pusteria) * Muhlwald (Selva dei Molini) * Nals (Nalles) * Naturns (Naturno) * Natz-Schabs (Naz-Sciaves) * Neumarkt (Egna) * Niederdorf (Villabassa) * Olang (Valdaora) * Partschins (Parcines) * Percha (Perca) * Pfalzen (Falzes) * Pfatten (Vadena) * Pfitsch (Val di Vizze) * Plaus * Prad aS (Prato aS) * Prags (Braies) * Prettau (Predoi) * Proveis (Proves) * Rasen-Antholz (Rasun Anterselva) * Ratschings (Racines) * Riffian (Rifiano) * Ritten (Renon) * Rodeneck (Rodengo) * Salurn (Salorno) * Sand in Taufers (Campo Tures) * S Crestina G (S Cristina VG, St Christina iG) * St Leonhard iP (S Leonardo iP) * St Lorenzen (S Lorenzo dS) * St Martin iP (S Martino iP) * S Martin dT (S Martino iB, St Martin iT) * St Pankraz (S Pancrazio) * Sarntal (Sarentino) * Schenna (Scena) * Schlanders (Silandro) * Schluderns (Sluderno) * Schnals (Senales) * Selva (Selva dVG, Wolkenstein iG) * Sexten (Sesto) * Sterzing (Vipiteno) * Stilfs (Stelvio) * Taufers iM (Tubre) * Terenten (Terento) * Terlan (Terlano) * Tiers (Tires) * Tirol (Tirolo) * Tisens (Tesimo) * Toblach (Dobbiaco) * Tramin adW (Termeno ssdv) * Truden (Trodena) * Tscherms (Cermes) * Ulten (Ultimo) * UL Frau iW-St Felix (Senale-S Felice) * Urtijei (Ortisei, St. Ulrich) * Vahrn (Varna) * Villanders (Villandro) * Villnoss (Funes) * Vintl (Vandoies) * Vols aS (Fie aS) * Voran (Verano) * Waidbruck (Ponte Gardena) * Welsberg-Taisten (Monguelfo-Tesido) * Welschnofen (Nova Levante)
Sense parentesi el toponim en alemany i entre parentesi el toponim en italia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Sexten
Registres d'autoritat
Bases d'informacio