Light Mode

Ves al contingut

Rif

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Rif
(ar) jbl lryf
Tipusserralada
area
Part dearc de Gibraltar
Lloc
Entitat territorial administrativaMarroc
35deg N, 4deg O / 35degN,4degO / 35; -4
Caracteristiques
Altitud2.455 m
Dimensio80 () x 361 () km
Punt mes altJebel Tidirhine (2.456 m )

El Rif (amazic: , D Rif; arab: lryf, ar-Rif) es una regio muntanyenca del nord del Marroc, a la costa del mar Mediterrani, entre les ciutats de Tetuan i Oujda. Era una de les cinc divisions administratives en que es dividia el Protectorat Espanyol al Marroc, amb capital a Villa Sanjurjo.

Es tracta d'una regio tradicionalment aillada i desfavorida. Els seus habitants son amazics, i l'idioma matern de la major part de la poblacio es el rifeny o tarifit, encara que la major part parla tambe l'arab (oficial), el frances i el castella com a principals llengues estrangeres.

Descripcio

[modifica]
Muntanyes del Rif vora Alhucemas.

Les muntanyes del Rif es mostren imponents a la vora del Mediterrani fins a Tetuan i, en contrast amb els suaus turons i dolcos colors dels voltants de Tanger, el paisatge es torna abrupte. Els dos pics mes alts son el Jebel Tidirhine (2.456 m) i el Jebel Bouhalla (2.170 m).

A l'est, els cims de calcaria es poblen d'arbres i en la seccio central del Rif, les alzines donen pas a elevats boscos de cedres i plantacions de quif a Ketama. Aqui hi ha el Tiguidin, una muntanya el cim de la qual sol estar coberta de neu. Despres, les muntanyes son mes vermelles i el terreny es troba nu i erm als voltants d'Alhucemas. Des d'aqui fins a Oujda (situada al sud d'una fertil plana costanera, en la frontera amb Algeria) el terreny esta ple de cabals de riu secs, els uad (rambles). Les platges de la costa del Rif, al peu de les muntanyes, son de les millors del Marroc, i constitueixen un atractiu turistic i alguns dels millors restaurants de peix del Marroc es troben en aquesta zona. A les muntanyes del Rif abunda una subespecie propia d'abella melifera denominada Apis mellifera major, amb les quals els marroquins practiquen l'apicultura.

Influencia espanyola

[modifica]

El Rif es una zona amb influencia espanyola des de fa segles, ja que molts musulmans que van escapar d'Espanya durant el regnat dels Reis Catolics es van instal*lar aqui i, des del 1912 fins al 1956, van formar part del Protectorat Espanyol al Marroc. Aixi, es pot observar l'estil andalusi en molts dels seus edificis, el domini generalitzat del castella o influencies gastronomiques com la truita o la paella. No obstant aixo, les tribus del Rif no es van sotmetre gaire temps als espanyols. La rebel*lio del Rif, dirigida per Abd el-Krim el 1921, que va provocar a les tropes espanyoles el desastre d'Annual i que va ser aixafada finalment per Espanya amb l'ajut de Franca (sota el comandament del que despres seria president de la republica, general Petain), constitueix el primer antecedent de reivindicacions nacionalistes del Marroc. Va donar lloc a una efimera independencia del territori, la Republica del Rif.

No obstant aixo, el Rif s'ha vist exclos de la vida politica del Marroc independent, i aixi, el 1958, s'hi va produir una rebel*lio contra les tropes de l'exercit que es va saldar amb unes 8.000 baixes per part dels rifenys.

Rifenys

[modifica]

Es diu "rifenys" especialment a les tribus del Rif central entorn de Ketama. Els J'bala, tribus de parla arab mes que amazic, vivien en l'extrem occidental del Rif, prop de Tetuan. No obstant aixo, la denominacio de "rifeny" es refereix a qualsevol dels habitants de tota la zona muntanyenca del nord del Marroc. Els europeus, quan visiten el Rif, es veuen sorpresos per l'aspecte fisic dels seus habitants, pel fet que una gran proporcio d'ells presenten un aspecte nordic, amb individus de pell clara, ulls blaus, grisos o verds... i pel ros o pel-roig. Aquesta proporcio en la presencia de caracteristiques nordiques en els seus habitants supera fins i tot moltes regions europees, com poden ser Extremadura, Pais Basc o Sicilia.

Tribus

[modifica]

Tradicionalment, les tribus rifenyes han estat:

Quif al Rif

[modifica]

Segons s'avanca de Xauen a Ketama per les accidentades altures del Rif, augmenten els boscos de cedre i de roure per l'increment d'humitat i precipitacions associat a l'altura, cosa que converteix aquesta zona en ideal per a altre tipus de cultius diferent dels de les planes costaneres. El cultiu, venda, us i transport d'haixix, o quif, com anomenen els vilatans la planta (Cannabis sativa), es il*legal al Marroc. No obstant aixo, es fuma obertament en tot Marroc i les plantacions als camps de cultiu al voltant de Ketama son clarament visibles des de la carretera. L'Alcora, que clarament prohibeix l'alcohol, es ambigu pel que fa al quif. El vi es tabu perque embriaga, pero el quif no el va prohibir el Profeta precisament perque no es embriagador, sino inhibitori.

Economia

[modifica]

En linia amb els esforcos internacionals, el Govern marroqui esta eliminant progressivament el cultiu del quif. En realitat, el Govern no presta gaire atencio a la zona i es per aixo que aquesta industria ha cobrat una importancia economica vital. Malgrat les plantacions il*legals de quif, el contraban amb Ceuta i Melilla, la creacio d'una nova fabrica d'acer a Nador i el desenvolupament d'una industria turistica, aquesta zona continua sent pobra.

Vegeu tambe

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Cuentos populares del Rif contados por mujeres cuentacuentos / grabaciones, entrevistas, seleccion, traduccion y notas: Zoubida Boughaba Maleem. 2a ed. Miraguano, 2007. 235 p. (Libros de los malos tiempos). ISBN 978-84-7813-252-2.

Enllacos externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Rif