Quintet

Un quintet es un grup de cinc interprets que toquen instruments o be de cinc interprets vocals.^[1] Aquesta denominacio tambe s'aplica a una composicio musical escrita per ser interpretada per un conjunt d'aquestes caracteristiques.^[2]

Hi ha unes tipologies de quintets instrumentals que han tingut mes acceptacio al llarg dels darrers dos segles i mig, aproximadament. Aquests son el quintet de vent, el quintet de metall i el quintet de corda.

De totes maneres, tambe hi ha hagut altres tipus de quintets que han donat joc als compositors que se n'han servit. Un cas es el quartet de corda mes piano que utilitzen, entre altres Robert Schumann o Johannes Brahms; un altre es el format per violi, viola, violoncel, contrabaix i piano, que utilitza Franz Schubert al seu quintet anomenat La truita,^[3] aixi com diverses combinacions d'instruments de vent, dels que formen part del quintet de vent, mes un piano.^[2]

Habitualment aquest tipus de formacio parteix de les quatre tipologies principals de veus en la musica classica -soprano, contralt, tenor i baix- i hi afegeix o be una veu femenina o be una de masculina. Aixo vol dir que la immensa majoria de quintets vocals tenen 3+2 veus o 2+3; altres combinacions son molt mes infrequents.

La veu que podriem considerar afegida al quartet acostuma a ser una mezzosoprano, o be un bariton o be es duplica alguna de les veus superiors, de manera que queden soprano primera i soprano segona, o be tenor primer i tenor segon.

L'escriptura per a quintet vocal va ser fins a cert punt frequent a finals del segle xvi i comencaments del segle xvii entre els compositors de madrigals especialment a Anglaterra i a Italia.

En el mon de l'opera bufa del segle xviii el quintet vocal era una manera de cloure un dels actes amb la confluencia de cinc dels personatges principals en escena.^[2]