Orofernes
| Per a altres significats, vegeu <<Orofernes (princep)>>. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC |
| Mort | segle II aC |
| Activitat | |
| Ocupacio | monarca |
| Periode | Periode hel*lenistic |
| Familia | |
| Familia | Ariarathid dynasty (en) |
| Pares | Ariarates IV i Antioquis |
| Germans | Ariarathes |
Orofernes, tambe Olofernes i Holofernes (en llati Olophernes o Orophernes, en grec antic Olophernes, Orophernes, Orrophernes) va ser rei usurpador de Capadocia de l'any 158 aC al 157 aC.
Ariarates IV de Capadocia (224 aC-163 aC) inicialment no va tenir fills de la seva dona Antioquis i ella, pensant que era esteril i volent assegurar la successio, en va presentar amb enganys dos d'il*legitims, de noms Artiarates (o Ariarates) i aquest Olofernes. Va passar el temps i Antioquis va tenir fills, primer dues filles, pero despres un fill amb el nom de Mitridates, que mes tard, quan va pujar al tron, va prendre el d'Ariarates V. La reina va informar al rei de la veritat i els dos fills no autentics van ser apartats de la successio. Ariarates va ser enviat a Roma i Olofernes a Jonia, per tal d'evitar qualsevol aspiracio al tron. Olofernes, mes tard va passar a la cort seleucida. L'any 163 aC el seu germa Mitridates va ser proclamat rei sota el nom d'Ariarates V. Quan Ariarates es va negar a casar-se amb la germana de Demetri I Soter, perque els romans li ho van desaconsellar, Demetri va donar suport a les pretensions d'Orofernes al tron de Capadocia. Pero Orofernes havia entrat a formar part d'una conspiracio per derrocar Demetri, que va descobrir els fets i el va carregar de cadenes. Mes tard el va alliberar, perque volia que li servis contra Ariarates V.
Demetri va envair Capadocia, on va instal*lar al tron el princep Orofernes, protegit per soldats seleucides. Ariarates va fugir a Roma, on va demanar al senat ser restaurat, pero Olofernes tambe va poder enviar dos emissaris sense escrupols, Timoteu i Diogenes, juntament amb els que havia enviat Demetri, per oposar-se al seu suposat germa. Segons Apia, el senat va acordar el repartiment del titol reial entre tots dos candidats, amb Orofernes com a associat. Aquesta associacio, de ser certa, va ser breu, ja que Olofernes s'havia destacat en el seu regnat abans d'aquesta decisio del senat, per les seves mesures opressives, els elevats impostos i la introduccio de costums jonics. Va saquejar el temple de Zeus per pagar als soldats, ja que va temer un moti perque no els havia pagat la soldada. Va veure que no tenia cap suport i no era res sense la presencia dels soldats seleucides. Ariarates va ser restaurat al tron i va quedar com a unic governant i ja no es tenen mes noticies d'Orofernes. En parlen, a mes d'Apia, Diodor de Sicilia, Foci, Polibi i Justi.[1]
Referencies
[modifica]- | Smith, William (ed.). <<Olophernes>>. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 maig 2021].