Numidi
| Tipus | llengua i llengua antiga |
|---|---|
| Autocton de | Africa del Nord |
| Classificacio linguistica | |
| llengua humana llengues afroasiatiques amazic | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | nxm |
| Glottolog | numi1241 |
| IETF | nxm |
.jpg){kind=link}
El numidi o libic era un conjunt de llengues i dialecte, parlat pels numides i libis al nord d'Africa a l'antiga regio de Libia, estretament relacionada amb les llengues amazigues.[1]
Hi ha escassos testimonis de la llengua i nomes es pot identificar amb seguretat com a pertanyent a la familia de llengues afroasiatiques. Com que els massilis eren etnicament amazics, se suposa que el numidi oriental era, per tant, una llengua amaziga. La branca amaziga afroasiatica de vegades es diu libico-berber, ja que no es clar si aquest numidi cauria dins de les modernes llengues amazigues o en formaria una branca germana. De fet, se suposa ampliament que constitueix un grup propi, ja que no hi ha rastre dels casos substantius, sistema compartit per les modernes llengues amazigues. No obstant aixo, s'ha teoritzat que el protoberber tampoc tenia cap cas.
El libic utilitzava un alfabet estrictament consonantic, l'escriptura libica (avantpassada del tifinagh actual). Les inscripcions numidies que han sobreviscut son principalment funeraries i privades, pero hi ha inscripcions publiques bilingues punico-libiques (com la inscripcio de Masinissa a Thugga) o libico-llatines. En contrast amb aixo no hi ha rastre de literatura i el numidi es basa principalment en les tradicions orals amb tecniques molt elaborades de transmissio de la llengua. Tot i alguns senyals bilingues i afiliacions potencials amb les llengues existents, els experts no podien desxifrar aquesta llengua mes que parcialment, pel que se sap de la forma oriental, probablement es influenciada pel punic. La forma occidental, que inclou 13 lletres addicionals, seria mes primitiva.
Hi ha registrada una supervivencia de la llengua com a minim fins al final del periode roma, amb inscripcions que daten del 201 a les parets de la fortalesa de Bu Njem, al sud-est de Labiod Medjadja, o els senyals gravats en un gerro de Tiddis al segle iv. Aquesta persistencia s'explica pel fet que els romans tenien problemes per entendre i parlar el numidi. [2] Es parla en aquesta epoca del neolibic, amb motiu de l'evolucio de la llengua, especialment sota la influencia punica.
Vegeu tambe
[modifica]Referencies
[modifica]- | << Ecriture libyco-berbere >> in Anne Zali et Annie Berthier, L'aventure des ecritures, Bibliotheque nationale de France & Reunion des musees nationaux, 2002.
- | citat per Plini el Vell a Naturalis Historia, V, 1)
Bibliografia
[modifica]- Dominique Casajus, << L'alphabet touareg >>, Paris, CNRS Editions, 2015, 256 pages contient plusieurs chapitres sur le libyque
- Lionel Galand, << Le berbere et l'onomastique libyque >>, in L'onomastique latine, Paris, 1977, p. 299-304.
- Rene Rebuffat, << Aires semantiques des principaux mots libyques >>, in MEFRA 118/1, 2006, p. 267-295
- Otto Rossler: Die Sprache Numidiens. In: Sybaris: Festschrift Hans Krahe zum 60. Geburtstag am 7. February 1958, dargebracht von Freunden, Schulern und Kollegen. Otto Harrassowitz, Wiesbaden 1958 (Deutungsversuch der libyschen Morphologie)