Minnesang

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

El Minnesang es la tradicio de la poesia lirica i la canco a Alemanya des del segle xii i fins al segle xiv. Els autors i interprets del Minnesang es coneixen com a Minnesanger en alemany (sing. i pl. identics; en angles Minnesinger -s). El nom deriva de la paraula de l'alt alemany mitja Minne "amor", ja que aquest era el seu tema principal; el Minnesang es, per tant, el cant d'amor; cada canco individual s'anomena Minnelied. Els Minnesanger van ser similars als trobadors provencals i trobers del nord de Franca; van escriure poesia amorosa en la tradicio de l'amor cortes en alt alemany mitja.

En absencia d'informacio biografica fiable, hi ha hagut un debat sobre la situacio social dels Minnesanger. Alguns pertanyien clarament a l'alta noblesa -el Codex Manesse del s. XIV inclou cancons de ducs, comtes, reis, i fins i tot de l'emperador Enric VI. Alguns Minnesanger, com ho indica el titol de Meister (mestre), eren persones d'origen plebeu que es van educar en la literatura, com Meister Konrad von Wurzburg. Es creu que molts eren membres d'una classe de la noblesa menor, vassalls dels grans senyors. En termes generals, els Minnesanger estaven escrivint i actuant per la seva propia classe social a la cort, i han de ser considerats com a cortesans mes que no pas com a musics professionals. Friedrich von Hausen, per exemple, va formar part de l'entorn de Frederic Barbarroja i va morir en la croada. Com a recompensa pel seu servei, Walther von der Vogelweide va rebre un feu de l'emperador Frederic II.

Diversos dels Minnesanger mes coneguts son tambe autors de poesia narrativa (roman), entre ells Hendrik van Veldeke, Wolfram von Eschenbach i Hartmann von Aue.

Els primers textos daten de vers 1150, i els primers Minnesanger de nom conegut son Der von Kurenberg ("el de Kurenberg") i Dietmar von Aist, que escriuen clarament en una tradicio alemanya nativa en el tercer quart del segle xii. Es la que es coneix com la "tradicio del Danubi". Es caracteritza per composicions majoritariament d'una sola estrofa, i encara de pocs versos; pero son versos relativament llargs i amb cesura.

Des de 1170, aproximadament, els poetes lirics alemanys van rebre la influencia dels trobadors provencals i els trobers francesos del nord. Una serie de cancons d'aquest periode coincideixen exactament en la forma amb cancons de trobers, cosa que indica que el text alemany es podria haver cantat amb la melodia del text frances; aixo es fa especialment probable quan hi ha similituds significatives de contingut. Aquestes cancons es denominen contrafacta. Per exemple, "Ich Denke underwilen" de Friedrich von Hausen es considerat com un contrafactum de "Ma joie premeraine" de Guiot de Provins.

Vers 1190, els poetes alemanys van comencar a alliberar-se de la influencia francesa i provencal. Aquest periode es considerat com el periode del Minnesang classic amb Albrecht von Johansdorf, Heinrich von Morungen, Reinmar von Hagenau que van desenvolupar nous temes i formes, arribant a la seva culminacio en Walther von der Vogelweide, considerat tant en l'Edat Mitjana i en el dia d'avui com el mes gran dels Minnesanger.

El Minnesang mes tarda, al voltant de 1230, es caracteritza per un allunyament parcial de l'ethos refinat de Minnesang classic i pels cada vegada mes elaborats desenvolupaments formals. El mes notable dels Minnesanger tardans, Neidhart von Reuental, introdueix personatges de les classes socials mes baixes i, sovint busca efectes humoristics.

Les obres dels Minnesanger s'han transmes a traves de canconers. Els mes importants son

• C: Codex Manesse (o Grosse Heidelberger Liederhandschrift; 'gran canconer de Heidelberg'), Cod. Pal. germ. 848 de la Biblioteca de la Universitat de Heidelberg; segle XIV
• A: Kleine Heidelberger Liederhandschrift (es a dir 'petit canconer de Heidelberg') Cod. Pal. germ. 357 de la Biblioteca de la Universitat de Heidelberg; segle xiii
• B: Weingartner Liederhandschrift (o Stuttgarter Liederhandschrift), Wurttembergische Landesbibliothek Stuttgart; principis del s. XIV
• E: Wurzburger Liederhandschrift (Biblioteca Universitaria de Munic, Cod. Ms. 731; vers 1350
• J: Jenaer Liederhandschrift (Jena); mitjans del s. XIV; amb notacio musical
• t: Kolmarer Liederhandschrift (Munic, Bayerische Staatsbibliothek, Cgm 4997); vers 1460; amb notacio musical

Nomes un petit nombre de melodies del Minnelied han sobreviscut fins als nostres dies, sobretot en els manuscrits que daten del segle xv o posteriors, i que, per tant, poden presentar les cancons d'una forma diferent a l'original. A mes, sovint es forca dificil d'interpretar la notacio musical usada per escriure-les. Tot i que el contorn de la melodia en general es pot endevinar, el ritme de la canco es sovint dificil d'imaginar.

Hi ha una serie d'enregistraments de Minnesang utilitzant les melodies originals, aixi com els grups de rock com Ougenweide interpretant cancons amb instruments moderns.

Al segle xv, es va donar pas a la tradicio de la Meistersanger. Les dues tradicions son molt diferents, pero; els Minnesanger eren principalment aristocrates, mentre que els Meistersanger generalment eren plebeus.

Almenys dues operes s'han escrit sobre la tradicio Minnesang: Tannhauser de Richard Wagner i Guntram de Richard Strauss.

• Dietmar von Aist
• Der von Kurenberg
• Meinloh von Sevelingen

• Friedrich von Hausen
• Emperador Enric VI
• Hendrik van Veldeke
• Spervogel

• Albrecht von Johansdorf
• Bernger von Horheim
• Gottfried von Strassburg
• Hartmann von Aue
• Heinrich von Morungen
• Reinmar von Hagenau
• Susskind von Trimberg
• Walther von der Vogelweide
• Wolfram von Eschenbach

Segle XIII

• Otto von Botenlauben
• Reinmar von Brennenberg
• der Regenboge
• Friedrich von Sonnenburg
• Gottfried von Neifen
• Heinrich von Meissen (Frauenlob)
• Hugo von Montfort
• Konrad von Wurzburg (1220/1230 - 1287)
• Neidhart von Reuental (primera meitat del segle xiii)
• Otto von Botenlauben (1177 - abans de 1245)
• Reinmar von Zweter (1200 - despres de 1247)
• Der Tannhauser
• Ulrich von Liechtenstein (ca. 1200-1275)
• Walther von Klingen (1240-1286)

Segle XIV

• Johannes Hadlaub (fi de segle xiii-1340)
• Muskatblut
• Oswald von Wolkenstein

Les edicions estandard pel Minnesang son:

• Segle XII i principis del segle xiii (fins a Reinmar von Hagenau):

H. Moser, H. Tervooren, Des Minnesangs Fruhling. Vol. I: Textos, 38a edicio (Hirzel, 1988) ISBN 3-7776-0448-8 Vol II: Principis editorials, Melodies, manuscrits, notes, 36a edicio (Hirzel, 1977) ISBN 3-7776-0331-7 Vol III: Comentaris (Hirzel, 2000) ISBN 3-7776-0368-6

• Segle XIII: Minnesang despres de Walther von der Vogelweide:

Carl v. Kraus, G. Kornrumpf, Deutsche Liederdichter des 13. Jahrhunderts (Niemeyer 1978) ISBN 3-484-10284-5.

• Segles XIV i XV:

Thomas Cramer, Die kleineren Liederdichter des 14. und 15. Jhs., 4 Vols (Fink 1979-1985)

Hi ha edicions separades de les obres de Walther von der Vogelweide, i d'altres Minnesanger coneguts. Hi ha moltes seleccions publicades amb traduccio moderna alemanya.

• Fernando Magallanes / M. del Carmen Balbuena, El amor cortes en la lirica medieval alemana (Minnesang), Kronos, 2001
• Olive Sayce, The medieval German lyric, 1150-1300: the development of its themes and forms in their European context, Oxford University Press, 1982 ISBN 0-19-815772-X
• Ronald J. Taylor, The Art of the Minnesinger. Songs of the thirteenth century transcribed and edited with textual and musical commentaries, University of Wales Press, 2 vols., 1968

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Minnesang&oldid=36431722>>

Categoria:

• Minnesanger

Categories ocultes:

• Pagines amb enllac commonscat des de Wikidata
• Control d'autoritats