Ves al contingut

Mario Soldati

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Mario Soldati
(1967)
Biografia
Naixement17 novembre 1906
Tori (Italia)
Mort19 juny 1999 (92 anys)
Tellaro (Italia) (en)
SepulturaCementiri monumental de Tori
ResidenciaTellaro (en) (1960-1999)
Mila (1960-1999)
Napols (1943-1944)
Roma (1943-1960)
Roma (1936-1943)
Corconio (1934-1936)
Roma (1931-1934)
Nova York (1929-1931)
Roma (1927-1929)
Tori (1906-1927)
FormacioUniversitat de Tori
Istituto sociale
Activitat
Ocupaciodirector de cinema, escriptor, periodista, politic, guionista
OcupadorUniversitat de Columbia
PartitPartit Socialista Italia
ProfessorsLionello Venturi
Nom de plomaFranco Pallavena
Franco Pallavera
Premis


Mario Soldati (Tori, 17 de novembre de 1906 - Tellaro, 19 de juny de 1999) va ser un novel*lista, periodista i director de cinema italia.[1]

Despres d'estudiar amb els jesuites, Soldati es va llicenciar en Lletres a la seva ciutat natal. Ja a Tori va coneixer Cesare Pavese i Carlo Levi. Es va formar frequentant el mon d'escriptors liberals i radicals que encapcalava Piero Gobetti (1901-1926), celebre escriptor antifeixista. Es va traslladar a Roma, on va estudiar Historia de l'Art a l'Institut Superior. Des de 1929 fins a 1931, va viure als Estats Units gracies a una beca. Al seu retorn a Italia, va desenvolupar una intensa activitat cinematografica.

Literatura

[modifica]

A part d'un drama en tres actes, Pilato (1924), pot dir-se que l'activitat literaria de l'autor comenca amb els contes reconeguts ja de Salmace (1929), per a prosseguir amb America, primo amore (1935), Ventiquattro ore in uno studio cinematografico (1935), La verita sul caso Motta (1941), L'amico gesuita (1943), Fuga in Italia (1947), A cena col commendatore (1950) -que conte una de les seves narracions mes convincents: La giacca verde--, i Le lettere da Capri (1954). Amb el conjunt d'aquestes obres va aconseguir gran notorietat, i li va ser concedit el Premi Strega.

Van seguir La confessione (1955), que tracta un els seus temes dominants: com una obsessiva educacio religiosa pot generar efectes contraris als que es proposa. A Il vero Silvestri (1957) pposa de manifest la impossibilitat de comunicacio animica. I racconti, (1927-1947), de 1958, La messa dei villeggianti (1959) i Storie di spetri (1962) son el preludi de la seva mes ambiciosa incursio en el terreny de la novel*la: Le due Citta (1964).

En contes i novel*les posteriors confirmaria la seva habilitat per a elaborar trames estranyes, amb tocs de "suspens" ironic. Les seves histories neixen del xoc entre el quotidia i l'absurd. Narrades amb ritme vivac, plenes de forts contrastos i amb unes invencions morals i psicologiques mes paradoxals.

Va ser molt lloat per Natalia Ginzburg, Cesare Garboli i Giorgio Bassani.[2]

Filmografia

[modifica]

Entre les seves nombroses pel*licules com a director destaquen Piccolo mondo antico i Malombra, basades en les novel*les d'Antonio Fogazzaro, Le miserie de Monsu Travet, de la comedia de V. Bersezio, Eugenia Grandet, La provinciale, La donna del fiume i Policarpo ufficiale d'escrittura.[3]

Tambe va participar amb un curtmetratge sobre Tori, en la pel*licula col*lectiva 12 registi per 12 citta rodada en 1989, amb motiu del Mundial de Futbol de 1990, disputat a Italia.[4]

Premis i distincions

[modifica]
Festival Internacional de Cinema de Canes
Any Categoria Pel*licula Resultat
1959[5] Millor comedia Policarpo, ufficiale di scrittura Guanyadora

Obra literaria (parcial)

[modifica]
I, Racconti autobiografici, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1991. ISBN 88-17-66704-8.
II, Romanzi brevi, a cura di Cesare Garboli, Milano, Rizzoli, 1992. ISBN 88-17-66706-4.

Filmografia com a director i guionista

[modifica]

Referencies

[modifica]
  1. | Mario Soldati, escritor y cineasta, El Pais, 22 de juny de 1999
  2. | Solapa de La chaqueta verde, Barcelona, La fuga, 2014
  3. | El escritor italiano Mario Soldati presenta en Madrid su obra cinematografica, El Pais, 28 de setembre de 1983
  4. | 13 cineastas italianos describen en documentales las ciudades anfitrionas del Mundial de futbol, El Pais, 8 de desembre de 1989
  5. | <<Awards 1959: All Awards>>. festival-cannes.fr. [Consulta: 26 agost 2014].
  6. | Rivista fondata da Soldati, Enrico Emanuelli e Mario Bonfantini nel 1928 e chiusa d'autorita nel 1930.
  7. | L'opera fu pubblicata nella collana Il sofa delle Muse, diretta da Leo Longanesi, gia direttore di <>.
  8. | <<1954,Mario Soldati>>. premiostrega.it. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 7 gener 2021].
  9. | <<Premio Bagutta a Mario Soldati>>. archiviolastampa.it.
  10. | <<Premio Napoli di Narrativa 1954-2002>>. premionapoli.it. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 7 gener 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Francesco Savio: Cinecitta anni Trenta. Parlano 116 protagonisti. Bulzoni Editore, Roma, 1979.
  • Orio Caldiron (a cura di): Mario Soldati: un letterato al cinema. Edizioni della Cineteca nazionale, Roma, 1979.
  • Gianpiero Brunetta: Storia del cinema italiano (3 voll.) Editori Riuniti, Roma, 2003 (2a ed.) ISBN 88-359-3730-2
  • Luca Malavasi: Mario Soldati, Edit Il Castoro cinema, Milano, 2006. ISBN 88-8033-372-0
  • AA. VV. (a cura di Emiliano Morreale): Mario Soldati e il cinema, Donzelli Edit, Roma, 2009. ISBN 978-88-6036-386-2
  • AA.VV. Storia del cinema italiano, in particolare volume VI (1940-1944) ISBN 978-88-317-0716-9 e volume VII (1945 - 1949). ISBN 978-88-317-8229-6. Editori: Marsilio, Venezia e Scuola Nazionale del Cinema, Roma. 2003.
  • AA.VV. (a cura di Giorgio Barberi Squarotti, Paolo Bertetto, Marziano Guglielminetti): Mario Soldati: la scrittura e lo sguardo. Editori: Museo Nazionale del cinema e Lindau, Torino, 1991. ISBN 88-7180-030-3.
Presidents del Jurat de la Mostra Internacional de Cinema de Venecia
1935-1968
1980-2000
2001-present
Registres d'autoritat
Bases d'informacio