Liguria

La Liguria (en ligur: Liguria) es una regio de la costa del nord-oest de la peninsula Italica.

Administrativament, es una regio de la Republica Italiana que fa frontera amb la Provenca a l'oest, el Piemont al nord, i l'Emilia-Romanya i la Toscana a l'est. La componen les provincies d'Imperia, La Spezia i Savona, i la ciutat metropolitana de Genova. La capital n'es Genova.

La Val Roia, a l'extrem nord-oest de l'actual regio administrativa de Liguria, pertany culturalment a Occitania, puix hi ha localitats en que es parla occita, segons la llei italiana numero 482 del 1999 sobre les minories linguistiques.

Constitueix una regio maritima que s'allarga entre la Provenca, a l'oest, i la Toscana, a l'est, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Ligur. Els ultims contraforts dels Alps Maritims i les primeres serralades dels Apenins l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta vall del Po i de la mitjana. El sector alpi ofereix els relleus mes alts (mont Saccarello, 2.200 m), mentre que en el sector apeninic els relleus son mes suaus. Protegida per les muntanyes, la Liguria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera (Genova, 6,5 degC de temperatura mitjana al gener i 23,7 degC al juliol). A l'interior, l'altitud fa els hiverns mes rigorosos. Els rius son curts i de regim torrencial; nomes en destaquen el Magra i la Roia.

Es una de les regions mes poblades d'Italia, amb una densitat molt superior a la mitjana del pais (289 hab/km2; i 197 hab/km2; respectivament el 2011). La seva poblacio, pero, es molt desigualment repartida; es concentra principalment a la costa, on solament la ciutat de Genova agrupa el 43,8% del total.

El caracter muntanyos de la regio no hi ha afavorit gaire l'activitat agricola, la qual a l'interior va en regressio i en decadencia, be que a la costa s'ha especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi te poca importancia. La principal riquesa de la Liguria es la industria i el comerc, que tenen com a base els ports de Genova, Savona i La Spezia. Les industries principals son les metal*lurgiques i siderurgiques, les construccions navals, les de refinatge de petroli, les mecaniques, les quimiques --que han tingut un gran impuls en els ultims anys-- i les alimentaries. L'activitat turistica, afavorida per les excel*lents condicions climatiques, es tambe important.

Fou habitada en epoca antiga per pobles ligurs, que adquiriren la ciutadania romana (segle i aC). Les invasions barbares no l'afectaren greument, i el 553 fou ocupada per l'Imperi Roma d'Orient. Sera dominada successivament pels llombards (641) i pels francs (774), passa a dependre del Sacre Imperi romanogermanic, be que el poder es disgrega en mans dels senyors laics o eclesiastics. Devastada per incursions sarraines (ss VIII-X), les croades i la represa del trafic maritim permeteren el desenvolupament de la regio i l'aparicio de comuns autonoms (Genova, Savona, Noli, etc.), pero Genova s'esforca a unificar-la sota el seu domini (Republica de Genova).

La politica ligur oscil*la entre els grans poders veins (l'imperi, els senyors de Mila, Franca i, despres, Espanya i Austria), i mantingue la independencia, llevat de breus periodes de dominacio estrangera durant la Revolucio Francesa, quan es va transformar en la Republica Ligur i el Primer Imperi Frances, que l'absorbi fins al 1814, fins a entrar a formar part del Regne de Sardenya-Piemont (1815).^[1]

• Riviera
• Ligusticum mare
• Liguria (provincia romana)
• Llengua ligur

• Liguria - Lloc web oficial (italia)