Jane Addams

Jane Addams (Cedarville, Illinois, 6 de setembre de 1860 - Chicago, Illinois, 21 de maig de 1935) fou una sociologa i fundadora del treball social als Estats Units. Addams va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1931, conjuntament amb Nicholas Murray Butler.^[1]

Jane Addams, tambe coneguda com a Laura Jane Addams, va esser la mes petita de 8 germans nascuts del matrimoni entre John Huy Addams i Sarah Weber. Addams tingue poc contacte amb la seva mare, ja que aquesta va morir quan ella tenia nomes dos anys. Aquesta, embarassada del seu nove fill, va anar a casa d'una veina per ajudar-la en el seu part, ja que la llevadora estava en un altre part. En tornar a casa, la mare va caure. Poc despres, conseguentment, va tenir un part prematur i una setmana despres va morir.

El seu pare fou un politic republica que arriba al Senat on treballa durant mes de quinze anys. Va ser amic personal del president dels Estats Units, Abraham Lincoln. John Huy Addams es va tornar a casar i d'aquest matrimoni en nasqueren dos fills mes.

A l'edat de quatre anys, pati tuberculosi a la columna i, com a consequencia, suporta molts problemes d'esquena durant tota la seva vida.

Quan tenia sis anys visita Freeport (Ohio), per primera vegada. Alla, recorregue un dels barris mes pobres i queda impactada en veure com la gent vivia en cases diminutes, contrariament a ella. Llavors li digue al seu pare que quan fos gran manaria construir una casa enorme perque els nens i nenes no els manques espai per jugar a casa seva. Aqui, Addams, ja va mostrar la seva vocacio.

Al 1881, Addams es gradua en el Rockford Female Seminary i va rebre una substancial herencia en morir el seu pare. No obstant aixo, caigue en una forta depressio a consequencia de la perdua i dels intensos dolors d'esquena.

Al 1882, Addams abandona els estudis de medicina durant el primer any de carrera en el Woman's Medical College de Filadelfia a causa del seu mal l'esquena, el qual la dugue a ser operada pel seu germa. Aquest, li aconsella viatjar a Europa per recuperar-se.

Mes tard, al 1887, Addams, conjuntament amb la seva amiga de la universitat, Ellen Gates Starr, visita Europa per segona vegada i durant aquest viatge conegue la Toynbee House, a Londres, casa que va ser fundada i presidida per Samuel Barnett. Aquesta institucio era un centre comunitari que Addams i Starr, mes tard, copiarien als Estats Units amb el nom de Hull House, l'any 1889.

La Hull House va comencar sent un centre principalment per a immigrants, vidues i orfes. L'objectiu era lluitar en contra de la pobresa i l'explotacio laboral; i millorar la situacio de les dones i de les minories etniques. La casa, estava dotada de menjador public i biblioteca, entre d'altres. A poc a poc, va anar augmentant les seves activitats.

Al 1890, Addams comenca una relacio sentimental amb Mary Rozet Smith fins a la seva mort. Aquesta relacio fou definida com a matrimoni per la mateixa Jane Addams.

Addams tambe es coneguda per la seva lluita pels drets de les dones, especialment, dels moviments sufragistes femenins de l'epoca.^[2]

Al 1915 funda la Women's International League for Peace and Freedom, moviment pacifista que anava en contra de la Gran Guerra. De fet, al 1922 Addams va escriure Peace and Bread in Time of War, una critica a la guerra en general i, mes concretament, a l'entrada i participacio dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial. Aquesta lluita pacifista d'Addams li va valer, al 1931, el Premi Nobel de la Pau que va compartir amb Nicholas Murray Butler.

Per una banda, Addams es considera la mare del treball social als Estats Units, ja que ella desenvolupa el treball social com a professio, la qual cosa contribui a la creacio del treball social com a disciplina.

Per l'altra, Addams va ser una gran sociologa per totes les aportacions/contribucions que va fer en aquest ambit. Per exemple va establir el metode del mapatge mitjancant el treball Hull House Maps and Papers que va realitzar conjuntament amb Florence Kelly i els residents de la Hull House sobre el salari, l'etnicitat i l'habitatge dels barris marginals a Chicago. Aquest estudi va esser encarregat pel Departament de Treball del Govern dels Estats Units. Aquest metode es continua utilitzant avui en dia en l'ambit de la sociologia.

A mes a mes, fou membre de l'American Sociological Society, va ser la primera dona a escriure a l'American Journal of Sociology al 1896, treballa com a professora associada de Sociologia a la University of Chicago i funda, amb d'altres, la Chicago School.

• Al 1905 fou nomenada per la Comissio d'Educacio de Chicago i, posteriorment, nomenada presidenta del Comite de Gestio Escolar.

• Al 1908 participa en la Fundacio de l'Escola de Chicago de Civisme i Filantropia.

• Al 1909 fou la primera dona que va ser presidenta de la Conferencia Nacional de Beneficencia.

• Al 1910 fou nomenada Honoris Causa per la Universitat Yale. Fou la primera dona a rebre aquesta distincio.

• Al 1912 fou delegada del Partit Progressista al Congres.

• Residents of Hull-House. Hull-House Maps and Papers: A Presentation of Nationalities and Wages and a Congested District of Chicago, Together With Comments and Essays on Problems Growing Out of the Social Conditions. 1902.
• Democracy and social ethics, Nova York: Macmillan Publishers, 1902. Disponible en catala: Democracia i etica social (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2022).
• Children in American street trades, New York: National Child Labor Committee, 1905.
• New ideals of peace, Chautauqua, N.Y.: Chautauqua Press, 1907.
• The Wage-earning Woman and the State, Boston: Boston Equal Suffrage Association for Good Government, 1910.
• Twenty years at Hull-House. New York: The MacMillan Company. 1910.
• Symposium: child labor on the stage, New York: National Child Labor Committee, 1911.
• A New Conscience and an Ancient Evil. New York: The MacMillan Company. 1912
• Addams, J; Greene, Emile i Hamilton, Alice. Women at The Hague: The International Congress of Women and its Results. New York: MacMillan.1915.
• The Long Road of Women's Memory. New York: The MacMillan Company.1916.
• Peace and Bread in Time of War. New York: The MacMillan Company. 1922.
• The Spirit of Youth and the City Streets. New York: The MacMillan Company. 1930.

• Ferrer Valero, Sandra. <<Mujeres en la historia>>. [Consulta: 9 agost 2024].
• Garcia Dauder, Silvia <<La historia olvidada de las mujeres de la Escuela de Chicago>>. REIS: Revista espanola de investigaciones sociologicas, 131, jul.-sept. 2010, pag. 11-41.
• Miras Boronat, Nuria Sara. <>. A: Filosofes de la contemporaneitat.. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023, p. 27-80 (Filosofia UB.). ISBN 978-84-9168-914-0 [Consulta: 22 maig 2023].
• Pico, Josep; Serra, Immaculada. 2010. La Escuela de Chicago de Sociologia. Madrid: Siglo XXI.
• http://biografiasyvidas.com/
• http://mujericolas.blogspot.com.es/

• (angles) Pagina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de la Pau 1931.
• (angles) Materials per l'estudi dels treballs de Jane Addams Arxivat 2006-10-09 a Wayback Machine..