James Monroe

James Monroe (28 d'abril de 1758 -4 de juliol de 1831) fou el cinque president dels Estats Units (1817 - 1825). Abans d'arribar a la presidencia va exercir com a soldat, advocat, delegat continental del congres, senador, governador, secretari d'estat, i secretari de defensa. Va participar en les negociacions per la compra de la Louisiana^[1] a Franca el 1803, per mandat de Thomas Jefferson.

Un diari de Boston va denominar la seva etapa de govern com l'era dels bons sentiments, on tot el mon estava en pau i els esforcos se centraven en el progres economic. No duraria massa, ja que l'expansio cap a l'oest va reobrir el debat entre estats esclavistes i abolicionistes. Tambe la revolucio industrial provocaria, sobretot a les ciutats de la costa est, noves tensions socials de classes, produides pel rapid creixement dels barris de classe obrera. En tota la seva etapa de govern, Monroe, trencant amb la tendencia federalista, va tractar de defensar un pais on l'estat era el menys intervencionista possible.

L'esclavitud, propia dels estats del sud, va ser una institucio molt lligada a la produccio de coto. Fins i tot els mes moralistes del nord endolcien els seus discursos per ser conscients de la importancia del coto en les exportacions de l'estat. El coto abastava als mercats europeus i va cobrir el buit que va deixar el tabac. Eli Whitney va desenvolupar un nou enginy agrari denominat la desmotadora.

El Compromis de Missouri el 1820 va delimitar la linia geografica que dividia els estats esclavistes dels abolicionistes. El problema va sorgir amb la incorporacio de nous estats a l'oest, la determinacio dels quals entorn de l'adopcio de l'esclavitud podia alterar l'equilibri politic a la Unio. Missouri es va acceptar com estat esclavista, a canvi de crear l'estat de Maine per mantenir la igualtat en el senat. Pero es fixava el paral*lel 36deg 30' al nord del qual quedava prohibida l'esclavitud.

Espanya, embolicada en el proces d'emancipacio americana el 1819 i incapac de defensar aquell territori va preferir cedir aquest territori a canvi de cancel*lar els deutes de ciutadans espanyols per un valor de cinc milions de dolars. L'adquisicio de la Florida acabava de tancar la facana atlantica de la Unio.^[2]

James Monroe va proposar una "doctrina" on es dirigiria els europeus amb intencio que cap dels paisos d'aquest continent interferis a America.^[3] "America per als americans", significava que Europa no podia envair ni tenir colonies en el continent. Com s'estava donant el proces d'Imperialisme, la doctrina deduia que les potencies europees s'ocupessin d'Asia i Africa pero que America pertanyia als americans. Tambe va ser una defensa a les independencies de Llatinoamerica perque poguessin tenir govern propi. Aquesta doctrina no va ser en realitat molt efectiva a causa de les multiples intervencions europees posteriors en sol america, com per exemple l'ocupacio espanyola de la Republica Dominicana entre 1861 i 1865, el bloqueig de vaixells francesos als ports argentins entre 1839 i 1840, l'establiment d'Anglaterra a la costa de la Mosquitia, a Nicaragua, etc.

• Territori de Florida