Infeccio
- Afrikaans
- Alemannisch
- Aragones
- l`rby@
- mSr~
- asmiiy'aa
- Aymar aru
- Az@rbaycanca
- Bikol Central
- Belaruskaia (tarashkevitsa)
- Belaruskaia
- B'lgarski
- baaNlaa
- Bosanski
- khwrdy
- Cestina
- Cymraeg
- Dansk
- Dagbanli
- Deutsch
- Ellenika
- English
- Esperanto
- Espanol
- Eesti
- Euskara
- frsy
- Suomi
- Na Vosa Vakaviti
- Francais
- Gaeilge
- Galego
- `bryt
- hindii
- Hrvatski
- Kreyol ayisyen
- Magyar
- Hayeren
- Interlingua
- Bahasa Indonesia
- Ido
- Islenska
- Italiano
- Ri Ben Yu
- k`art`uli
- Taqbaylit
- K'azak'sha
- knndd
- hangugeo
- kh'shur
- Kyrgyzcha
- Latina
- Lingua Franca Nova
- Limburgs
- Lietuviu
- Latviesu
- Makedonski
- mlyaallN
- Mongol
- Bahasa Melayu
- mnmaabhaasaa
- Nederlands
- Norsk nynorsk
- Norsk bokmal
- Oromoo
- Polski
- pnjby
- pStw
- Portugues
- Ikirundi
- Romana
- Russkii
- Sicilianu
- Srpskohrvatski / srpskokhrvatski
- siNhl
- Simple English
- Slovencina
- Slovenscina
- Soomaaliga
- Shqip
- Srpski / srpski
- Sesotho
- Svenska
- Kiswahili
- tmilll
- aithy
- Tagalog
- Turkce
- Ukrayins'ka
- rdw
- O`zbekcha / uzbekcha
- Veneto
- Tieng Viet
- Winaray
- Wu Yu
- IsiXhosa
- margaluri
- yyidySH
- Yue Yu
- Zhong Wen
| Tipus | condicio fisiologica, esdeveniment advers, font de risc i problema de salut |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clinica-tractament | |
| Examens | hemocultiu i cultiu microbiologic |
| Tractament | antiinfeccios |
| Patogenesi | |
| Causat per | patogen i transmissio |
| Causa de | malaltia infecciosa, braxy (en) , avitellinosis (en) i insuficiencia cardiaca |
| Recursos externs | |
| Enciclopedia Catalana | 0116597 |
| MeSH | D007239 |
| UMLS CUI | C3714514 |
Una infeccio es la introduccio proliferacio d'un microorganisme patogen en un organisme hoste (vegetal, animal...) que hi produeix substancies toxiques,[1] que son perjudicials per al funcionament normal i que poden provocar una malaltia infecciosa. Els agents patogens son bacteris, fongs, protozous, prions, parasits, viroides o virus. Quan la colonitzacio es produida per un animal parasit es parla tambe d'infestacio i de parasitosi.
Moltes infeccions son transitories i l'organisme infectat reeix a combatre-l pel mateix sistema immunitari. Altres poden causar danys irreversibles o comprometre la supervivencia de l'hoste. En el cas dels mamifers reaccionen a les infeccions amb una resposta innata, sovint amb inflamacio, seguida d'una resposta adaptativa.
Per combatre la infeccio primer cal una bona prevencio, per a la qual la higiene te un paper primordial, tant per evitar la infeccio com per evitar que proliferi dins de l'hoste i es propagui a d'altres. En la lluita contra les infeccions ajuden entre d'altres aigua neta i sabo, els desinfectants i els antiseptics d'us extern. Al cas d'infeccions greus hi ha medicaments com antibiotics i antivirics que tambe poden ajudar a combatre la malaltia. Contra certs patogens, sobretot les infeccions viriques encara no hi ha molts farmacs. L'us exagerat d'antibiotics tant en medicina humana com en veterinaria (sobretot en la ramaderia, per la qual via entren en la xarxa trofica) per combatre o prevenir d'infeccions bacterianes menors va contribuir a crear bacteris resistents i el desenvolupament d'infeccions nosocomials dificils per combatre.[2]
La immensa majoria d'organismes pluricel*lulars son colonitzats en algun grau per especies exteriors. Alguns d'aquests habiten en una relacio simbiotica o sense consequencies per l'hoste. Un exemple son les especies de bacteris anaerobics que colonitzen el colon dels mamifers. Un altre exemple son les diferents especies d'estafilococs existents en la pell dels humans.
L'efecte d'una <
Les variables que s'envolten en la produccio en un hoste al qual se li ha inoculat un patogen i el resultat final son:
- La ruta o via d'entrada del patogen i l'acces a les zones de l'hoste que guanya el patogen.
- La virulencia intrinseca de l'organisme particular.
- La quantitat o carrega de microorganismes inicialment inoculada.
- L'estat immune de l'hoste colonitzat.
Classificacio
[modifica]Segons agent causal
[modifica]- Infeccions bacterianes, per bacteris patogens.
- Micosis, per fong
- Protozoosis, per protozous.
- Parasitosis per parasits.
- Virasis, per viroides o virus.
- Infeccions per prions.
Segons la via d'entrada
[modifica]Que impliquen la via de transmissio. Aixi hi ha malalties de transmissio sexual.
Subclinica versus clinica (latent versus aparent)
[modifica]Quan la infeccio no es manifesta amb signes o simptomes es dia que la infeccio es subclinica.
Primaria versus oportunista
[modifica]Aixi es parla de:
- Patogens primaris
- Els patogens primaris causen malalties com a consequencia de la seva presencia o activitat dins de l'hoste normal i saludable, i la seva virulencia intrinseca (la gravetat de la malaltia que causen) es, en part, la consequencia necessaria de la necessitat de reproduir-se i difondre's. Molts dels patogens primaris mes comuns dels humans nomes infecten els humans, no obstant aixo, moltes malalties greus son causades per organismes adquirits del medi ambient o que infecten hostes no humans.
- Patogens oportunistes
- Els patogens oportunistes poden causar una malaltia infecciosa en un hoste amb immunodeficiencia o si tenen un acces inusual a l'interior del cos (per exemple, a traves d'un trauma o una intervencio quirurgica). La infeccio oportunista pot ser causada per microbis en contacte habitual amb l'hoste, com ara bacteris patogens o fongs de les vies respiratories gastrointestinals o de les vies respiratories superiors, i tambe poden resultar de microbis (altrament innocus) adquirits d'altres hostes.
- Infeccio primaria versus infeccio secundaria
- Una infeccio primaria es una infeccio que es o pot practicament nomes ser vista com la causa principal del problema de salut actual. En canvi, una infeccio secundaria es una sequela o una complicacio d'una causa arrel.
Segons contagiositat
[modifica]Les malalties infeccioses a vegades s'anomenen malalties contagioses quan es transmeten facilment per contacte amb una persona malalta o per les secrecions (per exemple, la grip o la COVID-19). Aixi, una malaltia contagiosa es un subconjunt de les malalties infeccioses que son de facil transmissio.
Segons localitzacio
[modifica]Per exemple:
Referencies
[modifica]- | <<Infeccio>>. Gran Enciclopedia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopedia.
- | <<Antibiotics>>. Govern d'Andora. Arxivat de l'original el 2017-05-09. [Consulta: 13 gener 2017].
Bibliografia
[modifica]- Schaechter, Moselio; Ingraham, John L.; Neidhardt, Frederick C. Ricardo Guerrero Moreno (trad.). Microorganismes (en catala, traduit de l'angles). Barcelona: Reverte, 2009, p. 556. ISBN 9788429118605.
Enllacos externs
[modifica]- <<Canal Salut>> (en catala, castella). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2017].
- <<Cuidate, El Portal de Salut de la Comunitat>>. Generalitat Valenciana. Arxivat de l'original el 2016-12-14. [Consulta: 13 gener 2017].
- <<Professionals de la prevencio de la infeccio>>. Programa VINCat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2017].