Hirudinis

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Hirudinis

Hirudinea
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Filum	Annelida
Classe	Clitellata
Subclasse	Hirudinea Lamarck, 1818
Enregistrament
Infraclasses i ordres
Infraclasse Acanthobdellidea Infraclasse Euhirudinea Ordre Arhynchobdellida Ordre Rhynchobdellida

Els hirudinis (Hirudinea) son una subclasse d'anel*lids de la classe dels clitel*lats. No tenen parapodis ni quetes, i es caracteritzen per la presencia de dues ventoses, una bucal i una anal. La cavitat celomatica esta plena de teixit parenquimatic deixant canals i llacunes. Son hermafrodites amb fecundacio interna. La majoria son de regim carnivor i viuen a l'aigua dolca, per be que hi ha especies hematofagues, anomenades sangoneres, que poden parasitar l'esser huma. S'han descrit unes 500 especies d'hirudinis.^[1]

Els hirudinis tenen el cos vermiforme, en general una mica aplatat amb un nombre de constant segments (33, excepte en Acanthobdella), per be que externament cada segment esta dividit en un nombre variable d'anells. No presenten celoma segmentat entre la paret del cos i l'intesti (excepte Acanthobdella) i els organs estan immersos en un parenquima. No obstant, durant el desenvolupament embrionari, hi han esbossos de cavitats celomatiques que queden obliterades. Entre el parenquima queden canals, sinus i llacunes buides que actuen com a sistema circulatori en aquelles especie que no tenen un veritable conjunt de vasos sanguinis. La respiracio es cutania, i algunes especies tenen evaginacions del tegument que augmenten la superficie per l'intercanvi de gasos i, per tant, actuen com a branquies.^[2]

La boca s'obre en el centre de la ventosa bucal o anterior; els arincobdel*lides (com ara la sangonera comuna) tenen mandibules formades per tres plaques quitinoses de vores dentades. A continuacio hi ha la faringe, amb les parets molt musculoses, que acta com a bomba succionadora. En els rincobdel*lides, la faringe forma una proboscide evaginable que es clava a la pell de les preses. En les especies xucladores de sang, a la faringe hi desemboquen nombroses glandules productores d'hirudina, substancia anticoagulant que impedeix la coagulacio de la sang de l'hoste. Tenen un ampli estomac amb nombrosos cecs laterals on les especies hematofagues emmagatzemen la sang. A mes dels nefridis, els hirudinis posseeixen un ronyo d'acumulacio amb cel*lules botridials que s'encarreguen del metabolisme de les proteines, que son homologues de les cel*lules cloragogenes dels oligoquets.^[3]

Tenen un cervell i un cordo nervios ventral amb de 33 ganglis, per be que els de les arees de les ventoses estan fusionats. Tenen papil*les sensitives, sobre tot en el prostomi, i cel*lules fotoreceptores, recobertes de cel*lules pigmentaries, disperses per la superficie del cos pero concentrades principalment en la regio anterior. Els hirudinis son hermafrodites proterandrics (maduren primer les gonades masculines) pero la fecundacio es creuada. Els mascles tenen de 4 a 12 parells de testicles i les femelles un parell d'ovaris.^[3]

Els mascles d'algunes especies produeixen espermatofors que dipositen sobre l'altre individu, mentre que d'altres produeixen espermatozoides lliures i tenen un organ copulador. La fecundacio es sempre interna. El clitel nomes es visible en el periode reproductor i genera un capoll que conte un liquid albuminoide que envolta els ous i servira d'aliment a l'embrio. El desenvolupament es directe, sense fases larvaries.

La majoria dels hirudinis son d'aigua dolca i unes poques s'han adaptat a entorns terrestres humits o al mar. Algunes especies son depredadores, mentre que d'altres son hematofagues essent molt poc especifiques pel que fa a les seves victimes. Els rincobdel*lides perforen amb la seva potent trompa la pell de la presa, mentre que els arincobdel*lides, sense trompa, pero amb mandibules denticulades, mosseguen i succionen la sang que flueix.

La subclasse Hirudinea inclou dues infraclasses; la dels acantobdel*lidis inclou un unic genere molt primitiu, mentre que la resta dels hirudinis pertanyen a la infraclasse dels euhirudinis, que conte dos ordres i vuit families:

Infraclasse Acanthobdellidea

• Genere Acanthobdella Grube, 1851

Infraclasse Euhirudinea

• Ordre Arhynchobdellida
  • Familia Erpobdellidae Moore, 1908
  • Subordre Hirudiniformes
    • Familia Haemadipsidae Blanchard, 1893
    • Familia Haemopidae Richardson, 1969
    • Familia Hirudinidae Whitman, 1886
    • Familia Praobdellidae Sawyer, 1986
• Ordre Rhynchobdellida
  • Familia Glossiphoniidae Vaillant, 1890
  • Familia Ozobranchidae Pinto, 1921
  • Familia Piscicolidae Johnston, 1865

Obtingut de <<https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hirudinis&oldid=36230287>>

Categoria:

• Clitel*lats

Categories ocultes:

• Control d'autoritats
• Control de bases de dades taxonomiques