Guiena
| Aquest article tracta sobre el territori europeu. Si cerqueu els territoris de l'America del Sud, vegeu <<Guaiana>>. |
| Guiana (oc) | |||||
| Tipus | ducat i Regio d'Occitania | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Franca | ||||
| Entitat territorial administrativa | Franca metropolitana | ||||
| Regio | Nova Aquitania | ||||
| Departament | Gironda | ||||
| Capital | Bordeus | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
La Guiena[1][2] (en occita: Guiana [gi'ano], en frances: Guyenne [gYijen]) es una regio occitana que compren els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosi i l'Alvernia, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc. La seva capital historica es Bordeus.
Distribucio
[modifica]Segons la proposta de divisio territorial d'Occitania del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zegierman Le Guide des pays de France, la Guiena seria una de les vuit regions occitanes, que contindria 5 subregions i fins a 39 parcans (comarques occitanes):[3][4]
- Agenes - Agenes: (3 parcans).
- Bordeles - Bordales (5 parcans).
- Carci - Carcin (9 parcans)
- Perigord - Peiregord (8 parcans)
- Roergue - Roergue (14 parcans)
La Guiena correspon als actuals departaments francesos de Gironda, Dordonya i Olt i Garona (a la regio de Aquitania) i Olt i Avairon (a la regio d'Occitania).
Toponimia
[modifica]El nom potser prove de la deformacio del d'Aquitania[5] que va passar per l'estadi <
Limits
[modifica]
Durant la unio anglo-gascona, els limits del ducat de Guiana van variar seguint els tractats de pau signats entre els reis d'Angleterra i els reis de Franca, despres les vicissituds de la guerra dels Cent Anys. Llavors, la provincia o govern de Guiana va ser la mes gran de les provincies del regne de Franca, ja que comprenia als segles xvi i xvii el Bordeles, el Vasades, el Llemosi, el Perigord, el Carci, el Roergue, l'Agenes, la Santonja, l'Angolemes i Gascunya, deixant de costat el Bearn i la Baixa Navarra. Cal esperar a mitjan segle xvii per a veure destriada la Gascunya de la Guiana, mentre que abans Gascunya sempre era considerada com una part de la Guiana. De llavors enca, la Guiana propiament dita va ser considerada com estant formada pel Bordeles, pel Perigord, la Santonja, el Llemosi, el Carci i el Roergue, la resta del govern es considerava que era la Gascunya. Aleshores, la Santonja i el Llemosi van ser segregats d'aquest govern per a fer-ne un govern separat, que dona la Guiana i la Gascunya la fisonomia que tenien el 1789. Posteriorment el terme Guiana no va tenir identitat politica ni administrativa. Nomes l'alt Agenes, a la recerca d'una identitat, ha intentat explotar el capital historic de la <
Llengua
[modifica]La llengua vernacular de la Guiena es: l'occita. essent travessada per tres grans dialectes occitans:
- el gasco, en el Bordales i el sud-oest de l'Agenes,
- el Llenguadocia al Carci, el Roergue, el centre, nord, oest i sud-est de l'Agenes i al terc sud del Perigord (Brageiragues i Perigord Negre).
- el llemosi, al centre i nord del Perigord.
Val a dir que dues comunes del Perigord, a la comarca de la Dobla (Parcol i La Rocha Chales) no son de l'espai occita sino d'una llengua d'oil: elPeitovi-saintonges.
Guiana girondina
[modifica]L'accepcio abans indicada es diferent de la Petita Guiana (o Guiana girondina) corresponent al Bordeles i a l'Entre Dues Mars, linguisticament gascons. Es a aquesta Guiana girondina, en sentit estricte, que es refereixen les denominacions Sauveterre-de-Guyenne, Miramont-de-Guyenne i Levignac-de-Guyenne.
Historia
[modifica]
La historia antiga de la Guiana no es altra que la historia de l'Aquitania.
Ducat de Guiana
[modifica]El nom de ducat de Guiana va ser donat al ducat d'Aquitania quan aquest va ser disminuit per les conquestes dels sobirans francesos. El nom Guiena per a referir-se a la regio apareix per primer cop en el tractat de Paris de 12 d'abril de 1259 i designava Bordeus i la seva comarca, les Landes, el Perigord, el Llemosi i el Carci, terres que pertanyien en feu al rei d'Anglaterra, pero que en tenia el deure d'homenatge al rei de Franca. El tractat entre el rei de Franca i Ramon VII de Tolosa cedia la major part del Llenguadoc a Franca i posava fi a la Croada Albigesa.
Despres de la batalla de Castilhon, que va posar fi a la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquest territori fou annexat a la corona francesa. Fou donat en assignacio a Charles De Valois pel seu germa Lluis XI de Franca el 1469; el ducat va tornar definitivament a la corona francesa a la mort d'aquest el 1472.
Provincia de Guiena
[modifica]El 1561 la provincia fou transformada en govern de Guiena amb seu a Bordeus. Fou llavors el govern militar mes vast de Franca (6.744.500 hectarees - Bearn i Baixa Navarra no inclosos - o sigui aproximadament 1/8 de tot el pais): s'estenia cap al sud fins al territori que despres fou Espanya; els seus limits al nord i a l'est estaven constituits per la Santonja, l'Angumois, el Llemosi, el Carci i el Roergue. La provincia de Guiena reunia:
- el Bordeles o <
>; - la part septentrional del Basades;
- el Perigord;
- la Santonja;
- l'Angoumois;
- el Llemosi
- l'Agenes;
- el Carci;
- el Roergue;
- el Condomes.
En el moment de la creacio de les generalitats, la primera Generalitat de Bordeus fou creada el 1523. Va perdre de manera successiva paisos i eleccions amb la creacio de la Generalitat de Montauban (Carci i Roergue o alta Guiena) el 1655 i de la generalitat d'Auch el 1716 (Gascunya, que comprenia gairebe tot el territori situat entre la Garona i el seu estuari, i la linia de cresta dels Pirineus, sobretot la regio d'Armanyac, les Landes i el Marsan).
Aquesta divisio es va mantenir fins que despres de la Revolucio Francesa es va imposar la divisio en departaments; el 1790 la provincia fou dividida en cinc departaments mes o menys complets:
- Gironda (a l'est de la Garona);
- Dordonya;
- Olt i Garona;
- Olt
- Avairon (Aveyron).
A aquestos s'afegira el Tarn i Garona, creat el 1808, i per al qual la Guiena contribuira en tres quarts. Aquesta divisio acabara destruint les darreres relacions que unien la baixa Guiena, l'alta Guiena i Gascunya.
Referencies
[modifica]- | <<Guiena>>. La Gran Enciclopedia Catalana.
- | <<Toponims del mon >> Europa >> Franca >> Guiena>>. esAdir.
- | <<Las encontradas d'Occitania>> (en occita). Jornalet, 12-06-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- | <<Lo trabalh de recuperacion de las encontradas d'Occitania contunha>> (en occita). Jornalet, 30-10-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- | <<Aquitania, Guiana, Guaiana e d'autrei noms similars>>. Jornalet, 03-04-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-18. [Consulta: 23 novembre 2021].
- | Xavier Beltour, Cf La histoire oubliee de l'Aquitaine, edicions Prince Noir 1995, p.74: "Optant per la pau, Enric III d'Angleterra signa amb el rei de Franca, Lluis IX el tractat de Paris (1259) segons el qual es fa vassall dels francesos per l'Aquitania, anomenada de manera simultania des de llavors com a Guyenne (alteracio del nom)"
Enllacos externs
[modifica]| En altres projectes de Wikimedia: | |
| Commons | |
- Definicions linguistiques i geografiques de la Guiena
- Regiment de Guyenne Vexil*lologia (frances)
- Historia del regiment de la Reina (frances)
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
