Fox lent

El slow, fox lent o foxtrot es una dansa suau i progressiva caracteritzada per moviments llargs i continus que flueixen per la pista de ball. Es balla amb musica de big Band (generalment vocal). Es tambe una modalitat de ball de salo que a les competicions entra dins de la categoria dels estandards. Es pot descriure com un foxtrot molt lent que es balla amb passos curts, sense gaires desplacaments i amb un ritme anapestic com a base.^[1] Desenvolupat a la decada de 1910, el foxtrot va assolir el seu punt algid de popularitat a la decada de 1930 i encara es practica actualment.

• Segons l'Escola Internacional, el foxtrot es un fox lent, de menys de 30 c/m.
• L'Escola Internacional anomena social fox al fox a velocitat mitjana, que en catala pren els mots anglesos fox medium o rhythm i que a Europa es coneix tambe com a foxtrot social o, si no presenta ambiguacio, per a acurtar, tambe simplement foxtrot. El seu tempo mitja es de 35 a 45 c/m.
• L'Escola Internacional anomena quickstep al fox rapid d'entre 45 i 55 c/m.

Es va estrenar l'any 1914, i rapidament va cridar l'atencio del duo Vernon i Irene Castle, que van donar a la dansa la seva gracia i estil caracteristics. L'origen del nom de la dansa no es clar, encara que una teoria es que va prendre el seu nom del seu popularitzador, l'artista de vodevil Harry Fox.^[2] Dues fonts, Vernon Castle i la professora de dansa Betty Lee, atribueixen als ballarins afroamericans ser la font del foxtrot. Castle va veure la dansa, que "havia estat ballades per negres, segons el seu coneixement personal, durant quinze anys, [en] un club de negres exclusiu".^[3]

William Christopher Handy ("Pare del Blues") assenyala a la seva autobiografia que el seu "The Memphis Blues" va ser la inspiracio per al foxtrot. Durant les pauses dels trepidants Castle Walk i One-step, el director musical de Vernon i Irene Castle, James Reese Europe, tocava lentament "The Memphis Blues". Els Castles estaven intrigats pel ritme, i en Jim va preguntar per que no van crear un ball lent per acompanyar-lo. Els Castells van presentar el que llavors van anomenar "l'abracada del conill" en un article de revista. Poc despres, van marxar a l'estranger i, a mig ocea, van enviar una nota a la revista per canviar el nom del ball de "Bunny Hug" a "Foxtrot".^[4] Posteriorment va ser estandarditzat per Arthur Murray, en la versio del qual va comencar a imitar les posicions del tango.^[5]

El quick foxtrot es una modalitat de fox que va neixer a Londres el 1925, procedent de Nova York, i que esta molt emparentada amb el xarleston. El quickstep es un ball rapid d'origen angles derivat del foxtrot, que compren passos de puntes i salts propis del xarleston i del claque. De la fusio del foxtrot amb la rumba sorgeix la rumba lenta, un tipus de rumba de ritme lent i arranjaments musicals propers als del fox.^[6]

En els seus inicis, el foxtrot es va ballar originalment al ragtime. Des de finals de la decada de 1910 fins a la decada de 1940, el foxtrot va ser el ball rapid mes popular. El vals i el tango, tot i ser populars, mai el van superar. Fins i tot la popularitat del Lindy hop a la decada de 1940 no va afectar la popularitat del foxtrot, ja que es podia ballar amb els mateixos discos que acompanyaven el Lindy hop.

Quan el rock and roll va sorgir per primera vegada a principis de la decada de 1950, les companyies discografiques no estaven segures de quin estil de ball seria mes aplicable a la musica. En particular, Decca Records va etiquetar inicialment els seus llancaments de rock and roll com "foxtrots", sobretot "Rock Around the Clock" de Bill Haley & His Comets. Com que aquesta gravacio, segons algunes estimacions, va arribar a vendre mes de 25 milions de copies, "Rock Around the Clock" es podria considerar el "foxtrot" mes venut de tots els temps.^[7] A principis del segle xxi, el ball s'acostuma a acompanyar de la mateixa musica de big band a la qual tambe es balla el swing.

Amb el temps, el foxtrot es va dividir en versions lentes i rapides, anomenades "foxtrot" i "quickstep" respectivament. A la categoria lenta, hi ha mes distincions entre l'estil internacional o angles del foxtrot i l'estil de continuitat america, tots dos construits al voltant d'un ritme lent-rapid-rapid al tempo mes lent, i l'estil social-america que utilitza un ritme lent-lent-rapid a un ritme una mica mes rapid. En el context de la categoria International Standard de balls de salo, durant algun temps el foxtrot es va anomenar "Slow Foxtrot", o "Slowfox". Aquests noms encara estan en us, per distingir-los d'altres tipus de foxtrots.

Tres estils diferents de foxtrot lent son d'us comu entre els ballarins de ball de principis del segle xxi, l'estil social america (American Social Foxtrot),^{[8][9][10][11][12]} l'estil de continuitat america (American Continuity Style)^{[13][14][15][16]} i l'estil internacional o britanic^{[17][18][19][20][21][22][23][24][25]} (International Style). Tots tres son balls de parella en que els ballarins avancen per la pista de ball en sentit contrari a les agulles del rellotge i es ballen amb la mateixa musica. Tanmateix, difereixen significativament en tecnica, posicions i figures.

L'International Foxtrot es un dels cinc balls estandard que formen la columna vertebral de les competicions de dansa d'estil internacional celebrades arreu del mon sota els auspicis de la Federacio Internacional de Dansa Esportiva, les seves filials locals i altres organitzacions. Les competicions se celebren generalment en sis nivells de dificultat successius: Bronze (inici), Plata (intermedi), Or (avancat), Novells, Precampionat i Campionat. Els nivells Bronze, Plata i Or son nivells del pla d'estudis: es a dir, per a cada nivell hi ha un pla d'estudis prescrit de figures entre les quals s'espera que el competidor trii. Els nivells de novell, precampionat i campionat son nivells oberts en que es permet i fins i tot es fomenta coreografies originals i noves. Els plans d'estudis de dansa competitius estan definits i estretament controlats per la Societat Imperial de Professors de Dansa.

Aixi mateix, l'American Foxtrot es un dels quatre balls Modern Smooth que formen la columna vertebral de les competicions de American Style Dance celebrades als Estats Units sota els auspicis del National Dance Council of America i USA Dance, i en alguns altres paisos. Les competicions se celebren de nou en sis nivells de dificultat successius: Bronze (inici), Plata (intermedi), Or (avancat), Novells, Precampionat i Campionat. Els nivells Bronze, Plata i Or son nivells restringits en que el conjunt de figures permeses esta restringit per regles, molt semblants pero no identiques, publicades per l'organitzacio patrocinadora.^[26][27] Els nivells de novell, precampionat i campionat son nivells oberts en que es permet i fins i tot es fomenta coreografies originals i noves. Al nivell Bronze, nomes es permet l'estil social america; aixo s'aplica per normes que obliguen a tancar els peus al final de cada figura. Es pot utilitzar l'estil de continuitat o l'estil de continuitat al nivell Plata i superior, pero generalment s'espera l'estil de continuitat. Hi ha multiples plans d'estudis alternatius i competitius publicats per diverses organitzacions, que son compatibles en diferents graus amb les regles competitives.