Essenis

Els essenis eren els membres d'una secta jueva fundada cap al segle ii aC, les principals comunitats de la qual es van establir a la riberes de la mar Morta. Els essenis son descrits per Flavi Josep, Filo d'Alexandria i Plini el Vell. Els arqueolegs pensen que l'indret de Qumran era un establiment esseni i que aquests serien els autors dels Manuscrits de la mar Morta. El moviment sembla desapareixer cap a 70 dC.

Aquesta secta jueva era coneguda segurament per Jesus. Aquesta gent vivia al desert, predicaven la fraternitat i el despreniment de les riqueses, i celebraven ritus de purificacio a base d'aigua (esseni significa, probablement, pur). Hi ha estudiosos que opinen que el baptisme cristia deriva d'aquests ritus purificadors practicats pels essenis. De fet, Jesus mateix fou batejat per Joan Baptista en aigues del Jorda. Els essenis tambe creien que els patiments del poble d'Israel eren deguts a la manca de fe, debilitada pel paganisme grec i roma.

Despres de donar suport a la revolta Macabea (166 aC-159 aC), els essenis es retiraren al desert per a "preparar el cami del Senyor", sota el comandament del seu nou lider, el Mestre de Justicia.

Si algu desitjava ser membre de la comunitat (Yahad) havia de ser instruit, acceptat i despres passar dos anys de prova per a poder ingressar-hi definitivament. Als qui feien el jurament i entraven a la comunitat se'ls exigia una vida consagrada a l'estudi de la Llei, humilitat i disciplina. No tornaven a jurar perque estaven obligats a dir sempre la veritat. Els seus bens passaven a formar part de tota la comunitat, i els fruits del treball personal es distribuien segons les necessitats de cada persona, deixant-ne una part per a auxiliar pobres, vidues, orfes, dones solteres, forasters i esclaus fugitius que, sense ser integrants de la comunitat, requerien ajuda. Duien a terme un estricte codi de disciplina basat en la correccio fraterna mutua. En algunes comunitats les dones no hi eren acceptades i nomes els homes en podien ser membres.

Administraven la interpretacio ultima de la Llei que havia estat revelada al seu fundador, a qui es fa referencia en els seus escrits com el Mestre de la Justicia. Aquest personatge, del qual parlen els manuscrits de la Mar Morta, va viure, segons la majoria dels experts, al voltant del 150 aC i s'hauria oposat al summe sacerdot Jonatan, germa de Judes Macabeu, en considerar que hauria abandonat la fidelitat a Deu. Els seus seguidors se n'anaren a Qumran, lloc que els integrants de la comunitat anomenaren Damasc. L'arqueologia mostra que l'ocupacio de Qumran fou molt intensa del 103 aC al 76 aC, durant els regnats d'Aristobul I i Alexandre Janeu, perseguidors cruels dels seus opositors.

L'essenisme no es limita a Qumran. Al segle i a Jerusalem hi havia un barri esseni. Molts essenis, uns 4.000, segons Flavi Josep, vivien a les ciutats d'una forma particular, pacifista, en comunitat de bens, manifestant la seva doctrina. Segons aquest autor, part dels essenis no es casaven pero d'altres, per contra, si que ho feien. Entre aquests ultims hi havia els de Qumran, que havien de casar-se a l'edat de 20 anys.

La comunitat de Qumran se sustentava de l'agricultura. A les ruines es important el nombre de diposits d'aigua, que eren imprescindibles per a les necessitats fisiques d'una comunitat instal*lada enmig del desert, pero tambe formaven una part important del seu ritual, que incloia nombroses ablucions rituals. Per les seves lleis i deures se sap que els essenis eren vegetarians.

Els essenis creien en:

• la immortalitat de l'anima,
• el judici final
• la resurreccio
• l'existencia dels angels. I al mateix temps l'existencia dels angels caiguts.

Per als essenis, cap huma no tenia merits per considerar-se just per si mateix. Creien que les persones tan sols podien rebre perdo pels seus pecats per amor de Deu i que la seva misericordia havia permes crear-hi una Nova Alianca, per als qui es penedien i convertien.

Proclamaven que els convertits podien entendre la paraula de Deu, interpretar els seus missatges en les Escriptures i en la vida i profetitzar gracies a l'Esperit Sant. El poble els reconeixia el do de profecia i el de guaricio. Els seus escrits esmenten guaricions per imposicio de mans i l'estudi de les propietats medicinals de plantes i pedres.

Consideraven que els poders terrenals sempre oprimeixen i, per tant, no participaven en les guerres, tal com ens descriu aquest text:

Quin poble desitja ser oprimit per un altre de mes fort que ell? Qui desitja ser espoliat iniquament de la seva fortuna? I, malgrat aixo, quin es el poble que no oprimeix el seu vei? On es el poble que no n'ha espoliat un altre de la seva fortuna?

Els essenis vivien segons unes regles molt estrictes i aquestes en son un exemple:

• falsejar declaracio de bens: un any d'exclusio ;
• mentir o posar-se en colera contra un altre membre de la comunitat: 6 mesos ;
• escopir o riure durant una reunio o sessio de pregaria: 1 mes ;
• gesticular durant una reunio: 10 dies.

Esperaven l'era messianica, per a la qual es preparaven apartats del mon. Els seus escrits de final del segle ii aC, esmenten un messies sacerdot i un messies rei, destacant la importancia del primer, en coincidencia amb l'origen sacerdotal dels fundadors de la comunitat. En els seus escrits del segle i aC i segle i dC, la concepcio messianica evoluciona destacant el messies rei, al mateix temps que se li atribueix filiacio divina. Tambe pren importancia la figura biblica de Melquisedec, el sacerdot contemporani d'Abraham.

• Grups de jueus

• Articles sense referencies
• Control d'autoritats