< Back | Wikipedia | Home | Dark Mode

D. W. Griffith

BiografiaNaixement(en) David Llewelyn Wark Griffith
22 gener 1875
Crestwood (Kentucky) Mort23 juliol 1948 (73 anys)
Hollywood (California) Causa de mort hemorragia cerebral Sepultura Mount Tabor Methodist Church Graveyard (en) ActivitatCamp de treball Cinema mut Lloc de treball Hollywood
Estats Units d'America Ocupacio director de cinema, productor executiu, realitzador, productor, escriptor, muntador, productor de cinema, guionista, actor, guionista de cinema Activitat1895 - 1931 Obra Obres destacables FamiliaConjuge Linda Arvidson (1906-1936) Pare Jacob Wark Griffith Premis

David Wark Griffith, conegut artisticament com a D. W. Griffith (La Grange, Kentucky, 22 de gener de 1875 - Hollywood, California, 23 de juliol de 1948) fou un director de cinema estatunidenc. Fou un dels creadors de la tecnica cinematografica, innovador de la narrativa filmica i creador del llenguatge cinematografic. Va dirigir mes de 500 pel*licules i entre elles te sis pel*licules conservades al National Film Registry de la Biblioteca del Congres dels Estats Units que es consideren "culturalment, historicament o esteticament significatives". Es tracta de Lady Helen's Escapade (1909), A Corner in Wheat (1909), The Musketeers of Pig Alley (1912), The Birth of a Nation (1915), Intolerance (1916) i Broken Blossoms (1919). El 1935 rebe un Oscar honorari al conjunt de la seva carrera. Griffith ha estat qualificat com "el pare de la tecnica cinematografica", "l'home que va inventar Hollywood" o "el primer fotograf del pensament" pero tambe com un dels racistes mes perniciosos dels Estats Units.

David Wark Griffith va neixer el 1875 a la granja familiar, Lofty Green, a la vora de La Grange, Kentucky, fill de Mary Perkins Oglesby i del coronel Jacob Wark "Roaring Jake" Griffith, un heroi del bandol confederat a la Guerra Civil Nord-americana. El pare havia estat tinent coronel de l'Exercit Confederat servint a la Kentucky Orphan Brigade sota la direccio del general John C. Breckinridge. "Roaring Jake" va ser ferit diverses vegades durant la guerra, inclosa una greu ferida a l'estomac. Griffith havia nascut lluny dels centres culturals de Nova York i Los Angeles i va creixer al Sud, on rebe una visio del mon molt conservadora i cristiana. El seu pare, a qui tota la vida idolatra, va acabar a la bancarrota i mori de peritonitis quan el noi tenia 10 anys, per lo que ell va haver d'ajudar la seva familia per tirar endavant. Va tenir diverses feines, com per exemple la d'ascensorista o la de caixer en una botiga, pero el seu anhel era ser escriptor i dramaturg. No va tenir exit en aquests ambits i el 1896 va acabar fent d'actor amb un alies, Lawrence Griffith, ja que no estava gens orgullos de la seva manera de guanyar-se la vida. Va realitzar gires amb petites companyies per tot el pais suplementant els guanys amb petites feines que podia anar fent. El 1904 va coincidir en la representacio de l'obra "Sephora" amb l'actriu californiana Linda Arvidson i se sentiren fortament atrets. El 1906, l'actriu es trobava a San Francisco quan es va produir el gran terratremol. Escrigue un telegrama a Griffith, que es trobava a Boston, informant-lo de la seva situacio i l'actor li envia un bitllet de tren per a que es reunis amb ell. Nomes arribar, espontaniament es dirigiren a una esglesia i es casaren.

L'any 1907, desesperat de no trobar feina va intentar vendre les seves histories per ser utilitzades com a pel*licules. Es va presentar als estudis Edison amb una historia basada en Tosca. L'estudi no va mostrar interes per aquestes pero li van oferir l'oportunitat d'actuar com a actor. En aquell moment, per a un actor teatral, treballar en el cinema era el summum de la degradacio pero Griffith es va empassar l'orgull i va acceptar. La seva primera actuacio va ser a "Rescued from an Eagle's Nest" (1908).

Entre 1907 i 1908 va treballar per a l'Edison en diverses pel*licules dirigides per realitzades per Edwin S. Porter tot i que tambe actua per a altres companyies entre les quals hi havia l'American Mutuscope & Biograph Co. (mes endavant coneguda simplement com la Biograph) que no era de les que tenia mes exit. Finalment aquesta companyia li va comprar les seves histories i el va contractar com actor. Alla va tenir l'oportunitat de passar-se a la direccio quan el director principal de la Biograph, Wallace McCutcheon Sr., es va posar malalt i el responsable de guionatge de la companyia, Lee Dougherty, va recomanar contractar Griffith per a substituir-lo. Per a la seva primera pel*licula, "The Adventures of Dollie" 1908) va comptar amb el consell d'un dels cameres de la Biograph, G. W. "Billy" Bitzer, comencant d'aquesta manera una de les associacions mes importants en la historia del cinema dels Estats Units, que duraria uns 16 anys. La pel*licula va tenir un cert exit per lo que Griffith va acabar agafant les regnes creatives de la companyia.

Entre el juny 1908 i el desembre de 1909 seria el director de practicament totes les pel*licules de la Biograph i posteriorment i fins al 1913 el de les mes importants. La Biograph va comencar a esdevenir una companyia important i el 1911 va deixar d'utilitzar el nom de Lawrence per tornar al seu propi signant artisticament com D. W. Griffith. En aquells anys, Griffith, conjuntament amb Bitzer, van desenvolupar moltes de les idees que donarien forma al cinema com a llenguatge. A mes a mes, va entendre que per al nou art necessitava una nova fornada d'actors que poguessin aguantar l'escrutini dels primers plans de la camera. Va contractar adol*lescents com Mary Pickford, Mabel Normand, Florence Lawrence, Mae Marsh, Blanche Sweet, Lillian i Dorothy Gish, Mack Sennett, Lionel Barrymore Robert Harron o Richard Barthelmess que acabarien esdevenint grans estrelles del mon del cinema mut. Entre les millors pel*licules d'aquells primers anys es poden citar "A Corner in Wheat" (1909), "Ramona" (1910), "The Lonedale Operator "(1911), "The Musketeers of Pig Alley" (1912) o "The New York Hat" (1912).

El 1910 la Biograph va enviar Griffith amb una companyia d'actors a California per aprofitar el clima i la llum que hi havia alla durant l'hivern, seguint l'exemple de Selig i de la New York Motion Picture Company (Bison) que ja s'hi havien traslladat. Alla descobri un poblet de California on rodaria nombroses pel*licules per a Biograph, la primera de les quals fou "In Old California" (1910). El poble s'anomenava Hollywood. A partir d'aquell moment Griffith passaria a rodar diferents tipus de pel*licules segons l'epoca de l'any i ell lloc on es trobava.

Fins al 1913, la majoria de pel*licules de Griffith son d'una bobina (uns 12-15 minuts) que normalment s'exhibien en petits Nickelodeons a preus modics. S'ha apuntat que aquesta limitacio, imposada per la productora, va forcar el director a focalitzar-se en les seves millors qualitats com a artista. Per contra, algunes de les pel*licules importades d'Italia eren molt mes llargues i plenes d'extres i grans decorats cosa que feia que el public estigues disposat a pagar preus mes alts d'entrada i que s'exhibissin en teatres amb molta mes audiencia. Griffith, conscient d'aixo volia realitzar pel*licules amb aquesta filosofia. Inicialment, a partir de 1913 la Biograph solament li permete ampliar algunes de les seves pel*licules fins a dues bobines, o sigui, uns 25 minuts de durada. Lillian Gish va afirmar que aixo donava a Griffith mes temps per pensar i experimentar. Una de les millors obres d'aquest periode es "The Mothering Heart" (1913) en la que el Lillian aconsegueix dotar d'una gran profunditat emocional el seu paper com a mare a la que se li mor el seu nado. La Biograph pero seguia convencuda que el public no seria capac d'aguantar pel*licules de 4 o 5 bobines (una hora de pel*licula). A finals del 1913 pero, Griffith aconsegui rodar el seu primer llargmetratge, "Judith of Bethulia" (1914), amb unes despeses que van duplicar el pressupost per a la pel*licula. La Biograph va arribar a la conclusio que mes que un actiu per a la companyia, Griffith era un perill per a la seva viabilitat economica. Per aixo li van indicar que si volia continuar a la Biograph ja no dirigiria mes sino que seria el supervisor d'altres directors. Griffith va abandonar la productora per continuar el seu creixement artistic per formar la Mutual Film Corporation.

En marxar de la Biograph Griffith s'endugue Billy Bitzer amb ell i la seva fidel companyia d'actors. A la Reliance/Majestic va co-produir "The Life of General Villa" (1914), una pel*licula biografica protagonitzada pel mateix Pancho Villa. S'associa amb Harry Aitken, manager dels Majestic Studios, per crear el Reliance-Majestic Studios al que posteriorment canviaren el nom pel de Fine Arts Studios. La nova companyia produia per a la Triangle Film Corporation juntament amb Thomas H. Ince i els estudis de la Keystone de Mack Sennett.

Aviat va comencar a treballar en la pel*licula que canviaria el curs de la creacio cinematografica, "El naixement d'una nacio" (1915), una epopeia tecnicament magistral sobre la Guerra de Secessio que narra els problemes de dues families blanques del sud, una de nordista i l'altra, sudista, que ha de suportar la tragedia de la derrota i d'una pau imposada abans de ressorgir merces al Ku Klux Klan. Malgrat que el seu rodatge triplica els costos previstos (fins a 100.000 dolars), la pel*licula fou un exit colossal, aconseguint uns ingressos d'uns 18 milions de dolars. Tot i aixo va ser boicotejada en molts llocs especialment per la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP) per la defensa explicita del Ku Klux Klan i els evidents elements racistes que presentava. Posteriorment, la seva glorificacio del Ku Klux Klan el va portar a ser acusat de ser un dels racistes mes perniciosos dels Estats Units. Aixi, malgrat que el "Directors Guild of America" inicialment anomenava amb el seu nom el premi que concedia en homenatge als exits aconseguit al llarg de tota una carrera, el 1999 es va decidir suprimir-lo.

A rel del boicot, Griffith es va sentir obligat a mostrar que no era racista rodant "Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages" (1916) amb les guanys de la pel*licula anterior. La pel*licula, que narrava en paral*lel quatre histories situades a diferents moments historis, va involucrar mes de 2.000 extres, pagats a 2 dolars diaris, milers de cavalls i altres animals, i escenaris grandiosos pero, tot i que el final es resolia amb gran mestria, va resultar un gran fracas comercial i enfonsa economicament el director que hague de dedicar bona part dels ingressos posteriors a satisfer els seus creditors. Actualment, "Intolerance" es reconeix com una de les grans pel*licules de la historia del cinema i ha influenciat a molts directors posteriors.

Malgrat que el prestigi de Griffith es basa en aquestes dues pel*licules, el director realitza posteriorment altres obres destacables. El 1919, Griffith es va associar als altres grans estrelles del cinema, Charles Chaplin. Mary Pickford, i Douglas Fairbanks per formar la United Artists amb l'objectiu d'obtenir la independencia creativa i ser capacos de controlar plenament els seus projectes cinematografics, cosa que era impossible amb les productores del moment. La seva primera pel*licula per a la nova companyia va ser "Lliris trencats" (1919) amb Lillian Gish i Richard Barthelmess. Era una senzilla historia d'amor interracial que va tocar al gran public i que es considera una pel*licula important en el desenvolupament de l'art cinematografic per la seva subtil atencio als detalls visuals. De fet, la pel*licula havia de ser distribuida per la Famous Players-Lasky Corp. pero Griffith va decidir adquirir-la per 250.000 dolars per distribuir-la a traves de la United Artists obtenint uns guanys de 700.000 dolars. En els anys seguents va rodar diverses pel*licules amb exit, sent les mes populars "Way Down East" (1920) i "Orphans of the Storm" (1922).

El 1924 va rodar "America", una historia sobre la Guerra de la Independencia dels Estats Units, que no va tenir gaire exit comercial i els deutes generats el van expulsar finalment de la produccio independent i la seva carrera va entrar en declivi. Va passar a ser un empleat de la Famous Players Company d'Adolph Zukor. Va rodar dues pel*licules, "Sally of the Sawdust" (1925) i "That Royle Girl" (1925) pero les seves pel*licules van comencar a semblar passades de moda en l'epoca del jazz i les "flappers" i va comencar a tenir problemes amb l'alcohol. Amb l'arribada del sonor Joseph Schenck, president de la United Artists, li va proposar dirigir "Abraham Lincoln" (1930) i la pel*licula va rebre bones critiques i va obtenir bons ingressos. Tanmateix, la seva seguent pel*licula, "The Struggle" (1931), va ser un fracas. Griffith es va retirar del negoci del cinema, tot i que tot i que encara va participar en la produccio de "One Million Years B.C" (1940). El 1935 rebe un Oscar honorari. Aquell mateix any es divorcia de Linda, de qui ja estava separat des del 1912, per poder-se casar amb l'actriu Evelyn Baldwin, de 26 anys, matrimoni que acaba en divorci el 1947. El 1948, amb 73 anys, va patir una hemorragia cerebral a l'habitacio de l'hotel on vivia a Los Angeles. En trobar-lo l'endema va ser traslladat al Temple Hospital on va morir aquell mateix dia. Molt pocs actors i actrius, entre els quals hi havia Lillian Gish, van presentar-se al seu funeral.

El cinema anterior a Griffith, en general, consistia en <>-com els germans Lumiere van patentar el seu cinematograf-, que evolucionaren per formar escenes o <> como els teatrals separats per intertitols. La filmacio es feia amb una camera fixa, seguint el punt de vista de l'espectador a la seva butaca; la il*luminacio era total i uniforme; els actors es movien en el pla de l'escena, a vegades en diagonal i feien gesticulacions perque fins i tot la gent al fons de la sala pogues entendre que passava. Les principals innovacions van ser:

  • Canvi del punt de vista de la camera: Griffith canvia la camera de lloc i, per tant, el punt de vista, dins d'una mateixa escena. Ja a "For Love of Gold" (1908) mostra com dos lladres s'enverinen mutuament en repartir-se el boti i Griffith acosta la camera al seu gest per revelar les seves intencions.
  • Introduccio del primer pla dins del llenguatge filmic i no com a efecte escenic. Per exemple, a The Lonedale Operator (1911) ens mostra en primer pla com Blanche Sweet agafa una clau Stillson, que la noia pretendra fer passar per una pistol I aixi enganyar uns lladres.
  • L 'us de plans generals amples. El primer pla general de la historia del cinema apareix a "Ramona" (1910). Aquest donen un valor espectacular o dramatic a l'escena com les vistes panoramiques a les escenes de la batalla a "The Battle at Elderbush Gulch" (1913) o a "El Naixement d'una nacio" (1915).
  • Us de la profunditat de camp amb el follow focus en que la camera desenfoca el fons mentre segueix en primer pla l'escena i el deep focus per tal que l'accio en primer pla ocupi un camp mes extens que el fons. El primer exemple d'aquests recursos tecnics per dramatitzar l'accio el trobem a "The Musketeers of Pig Alley" (1912).
  • Il*luminacio lateral i clarobscur que substitueix una il*luminacio uniforme que apareixen per primer cop respectivament a "A Drunkard's Reformation" (1909) i "Egdar Allan Poe" (1909).
  • Muntatge. Es tracta de la seva aportacio mes fonamental amb la utilitzacio d'accions paral*leles o simultanies en el temps o l'espai per donar ritme o dramatisme a la historia. Ja a "After Many Years" (1908) Griffith empra aquest recurs en un moment en que una dona, a casa recorda al seu marit desaparegut i el director va alternar la imatge dels dos a la pantalla. En aquell moment tothom li assegura que la gent no ho entendria pero ell va defensar aquest muntatge assegurant que no era diferent del que Dickens feia en les seves novel*les. El cinema creava la seva sintaxi i s'independitzava aixi del teatre. La llargada dels plans a la vegada pren la seva importancia i quan mes curts son mes dramatisme vol donar el director a la seva historia.
  • Importancia de la interpretacio. Griffith converteix la camera en un instrument per analitzar el gest i sondejar l'anima dels personatges donant un paper central a l'actor. La pantomima i el gest exagerat perden tot el seu sentit i les emocions dels personatges es revelen a partir de simples mirades, tremolors de llavis, etc, accentuats pels primers plans.

Tot i la gran varietat d'arguments que apareixen en les pel*licules de Griffith hi ha alguns temes que es repeteixen sovint. Alguns d'aquests son:

  • La familia: La familia com quelcom a protegir es una constant en moltes de les pel*licules de Griffith. En diferents pel*licules, com a "The Adventures of Dollie", "An Awful Moment" (1908), "The Lonely Villa" (1909), o "An Unseen Enemy" (1912), l'argument essencial es la lluita d'un dels protagonistes per salvar la seva familia amenacada per un intrusos. A "El naixement d'una nacio" tot l'argument gira a la historia de dues families, els Stoneman i els Cameron que es troben en bandols oposats a la Guerra Civil Nord-americana.
  • La moral: Moltes de les pel*licules de Griffith tenen un rerefons moral en la que els personatges que actuen malament, clarament maniqueus, acaben sent castigats. Aquest maniqueisme moralitzant el trobem amb defectes com l'avaricia en pel*licules com "Money Mad" (1908) o "For Love of Gold" (1908) on els lladres acaben tots morts, la covardia com a "The House with Closed Shutters" (1910) en que un covard queda tancat de per vida a casa seva, la vida dissipada, com a "The fascinating Mrs Francis" (1908), o l'alcoholisme a "What Drink Did" (1909). En algunes, la reforma del personatge caigut permet un final felic com es el cas de "The fascinating Mrs Francis" o "A Drunkard's Reformation" (1908).
  • Suprematisme dels blancs: en els centenars de pel*licules dirigides per Griffith hi ha representada una gran diversitat de grups etnics, incloent els afroamericans, els jueus, els mexicans, els emigrants italians, els gitanos o els indis americans. En molts de casos persones d'aquests altres grups etnics son els personatges dolents que volen atacar l'heroi o heroina blanc. Es paradigmatic el tractament dels afroamericans a "El naixement d'una nacio" (1915) com a esser brutals pero tambe es poden citar altres casos com els dels emigrants italians a "An Awful Moment" (1908), els gitanos a "The Adventures of Dollie" (1908), o el dels indis americans que tan poden ser essers inferiors simpatics a "A Romance of the Western Hills" (1910) o malvats com a "The Battle at Elderbush Gulch" (1913). Aquest tractament no es homogeni en totes les seves pel*licules i s'ha apuntat que Griffith no era racista i que escollia els seus guions no pel seu contingut politic sino per la seva capacitat d'enganxar els espectadors. Per exemple, en els curtmetratges del 1910 "His Trust" i "His Trust Fulfilled", Griffith presentava un afroamerica com l'heroi de la pel*licula, o a "The Rose of Kentucky" els membres del Klu Kux Klan son presentats d'una manera clarament negativa. Un cas especial es el de "Lliris trencats", un cant contra els prejudicis racials, on el malvat es un angles brutal i ignorant que es contraposa al pacific emigrant xines.

Filmografia de D. W. Griffith com a director

La taula presenta una seleccio de les pel*licules mes destacades en la filmografia del D. W. Griffith. Per a la majoria de les pel*licules es mostren els enllacos a Youtube on poder-les visionar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: D. W. Griffith


Cerca Commuta la taula de continguts. D. W. Griffith 75 llengues Afegeix un tema

Source: ca.wikipedia.org