Dark Mode

Ves al contingut

Complement dietetic

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Complement dietetic a base de melatonina en forma de gominola

Un complement dietetic o complement alimentari), es un producte alimentari comercialitzat en dosis, consistent en fonts concentrades de nutrients o altres substancies amb un efecte nutricional o fisiologic, en forma simple o combinada, que serveixen per a complementar la dieta normal.[1] No son ni un aliment principal, ni poden compensar una dieta insana i no son pas medicaments.[2] El problema es que sovint prometen beneficis per a la salut que no estan demostrats cientificament, i que moltes persones en prenen sense realment necessitar-los.[3] Les deficiencies nutricionals son, en general, poc frequents.[4]

Es venen sense recepta medica per be que el marqueting els embolica de manera que es poden confondre amb medicaments. Es recomanable consultar un professional de la salut com un metge o un nutricionista, a causa de les interaccions que poden tenir amb farmacs, de les possibles reaccions adverses o pels excipients.

A Espanya no cal l'autoritzacio per vendre complements dietetics,[5] pero si que per tal de facilitar-ne el control, el venedor o el seu representant ha de comunicar a les autoritats competents un exemplar de l'etiqueta del producte, les modificacions posteriors i tambe, quan es se'n aturi la venda.[6] A mes, l'empresa que vulguivendre complements ha d'estar inscrita en el Registre General Sanitari d'Empreses Alimentaries i Aliments (RGSEAA) encara que el numero amb el qual s'identifica no cal que estigui indicat en l'etiqueta.[7]

Es venen en botigues de comestibles, botigues de productes dietetics, herboristeries, en farmacies i en parafarmacies.[8] Comprar complements dietetics en pagines desconegudes d'internet suposa un risc.

Ingredients i regulacio

[modifica]

El fabricant, l'importador i el distribuidor tenen l'obligacio de garantir la seguretat del complement dietetic i que no infringeixin la llei, segons la directiva europea RD 1487/2009 va incorporar la Directiva 2002/46/CE del Parlament Europeu i del Consell.[9] Tots han de ser etiquetats amb advertencies i consells a seguir i, tot i que, la regulacio no es amplia, el consumidor ha de tenir en compte que poden presentar tant beneficis com riscs.

Un cop comercialitzat, a Catalunya, el Pais Valencia i els Balears, l'Agencia Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutricio (AESAN) en controla l'us.[10][11] A la Catalunya del Nord, son gestionats per l'Agence nationale de securite sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail.[12]

La Directiva Europea 2002/46/CE harmonitzava parcialment els ingredients dels complements dietetics. Hi havia alguns productes que estaven regulats segons normes nacionals diferents i davant de la falta d'harmonitzacio, sorgeix la unio de diversos paisos dels estats membres per elaborar una llista autoritzada conjunta sobre la fabricacio de complements dietetics recollits en el RD 130/2018. Aquest decret modifica l'anterior permetent la incorporacio d'altres substancies amb efecte nutricional o fisiologic.[11]

El comite cientific per a l'Alimentacio Humana (SCF) que es l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) ha avaluat i establert uns nivells maxims de vitamines i minerals utilitzats com a complements dietetics, que es donen en dosis per dia.[13] A mes, al BOE apareix la llista amb els altres ingredients que es pot utilitzar en la fabricacio dels complements dietetics juntament amb la quantitat maxima diaria recomanada.[11]

Els complements dietetics poden tenir altres ingredients si compleixen el principi de reconeixement mutu. Aquest principi permet comercialitzar a Espanya alguns ingredients amb efecte nutricional o fisiologic que estiguin legalitzats en un altre estat membre de la Unio Europea, tot i que no estiguin inclosos en el RD 130/2018. Amb l'excepcio que es justifiqui expressament la limitacio de la seva comercialitzacio.[14][15] Es va regular en el Reglament Europeu (CE) num. 764/2008, 9 de juliol de 2008. No s'aplicara el principi de reconeixement mutu a aspectes si harmonitzats en la Unio Europea com son les vitamines i minerals, l'etiquetatge, presentacio i publicitat dels productes, additius, aromes i enzims, nous aliments, organismes i aliments modificats geneticament i condicions d'utilitzacio de les declaracions nutricionals i propietats saludables dels productes.[16]

Als Estats Units, segons la llei DSHEA (Dietary Supplement Health and Education Act of 1994), els complements dietetics tambe son regulats per l'Administracio d'Aliments i Farmacs dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en angles). Aquesta agencia no te la mateixa autoritat que te sobre els medicaments receptats, ja que no pot aprovar la seguretat ni l'eficacia ni l'etiquetatge dels complements dietetics abans que es comercialitzin. Si la FDA te coneixements sobre possibles problemes amb un complement dietetic, els pot fer saber, fins al punt de retirar-lo del mercat.[17]

Etiquetatge

[modifica]

L'etiquetatge, la presentacio i la publicitat dels complements dietetics es va aprovar amb el reial decret 1334/1999 i posteriorment, amb el Reglament (UE) 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell que indica la informacio obligatoria al consumidor.[18] A Espanya, s'ha d'esmentar en l'etiqueta que es tracta d'un complement alimentari, no es correcte indicar "suplement alimentari" o "suplement nutricional".[19] A mes, ha de contenir la seguent informacio:

  • Llista d'ingredients en ordre decreixent de pes, incloent-hi els ingredients que poden provocar al*lergies o intolerancies alimentaries.
  • Dosi de consum diaria recomanada pel fabricant i l'advertencia de no superar-la, ja que poden haver-hi efectes perjudicials per a la salut. Els complements dietetics poden arribar a ser toxics.
  • Quantitat neta del producte.
  • Afirmacio que els complements dietetics no s'han d'utilitzar com a substituts d'una dieta equilibrada ni que son productes utilitzats per prevenir, tractar ni curar cap malaltia. Les companyies si que poden indicar que ofereixen un efecte millorant de la salut.
  • Metode d'utilitzacio.
  • Data de consum preferent.
  • Advertencia de mantenir allunyats dels infants mes petits.
  • Nom i la direccio de l'empresa responsable.

L'etiquetatge dels complements dietetics que es comercialitzin a Espanya haura d'estar escrit almenys en llengua castellana.[20]

Categories

[modifica]

Vitamines i minerals

[modifica]
Complement de vitamina B-12 en forma de pastilla

Les vitamines son substancies organiques que el cos necessita pel correcte funcionament cel*lular, creixement i desenvolupament. Existeixen 13 vitamines essencials: vitamina A, vitamina C, vitamina D, vitamina E, vitamina K, vitamina B1 (Tiamina), vitamina B2 (Riboflavina), vitamina B3 (Niacina), vitamina B6 (Piridoxina), vitamina, B12 (Cianocobalamina), folat (Acid Folic i B9), Acid Patotenic (B5) i Biotina (B6).[21] Aquestes vitamines estan dividides en 2 grups, poden ser liposolubles o hidrosolubles. Les primeres son aquelles que es poden emmagatzemar al cos, com la vitamina A, D, E i K. En canvi, les hidrosolubles no es poden emmagatzemar i, per tant, s'han de consumir regularment, com la vitamina C i totes les B.[21] No mantenir una dieta equilibrada i consumir poques quantitats de verdures, fruita i llegums pot causar greus problemes de salut desencadenant en una deficiencia vitaminica.

Entre els 13 tipus de vitamines que existeixen, es poden destacar l'us de vitamina D i B12 com complements dietetics. La vitamina D ajuda a regular la quantitat de calci i fosfat en el cos. Per tant, son nutrients necessaris per mantenir els ossos i teixits sans,[22] i tenir un desenvolupament normal. Es produida despres de l'exposicio al sol, en consequencia, aquelles persones que viuen en zones on no hi ha sol han de prendre un suplement de 10mg[22] durant la tardor i l'hivern. Nivells baixos de vitamina D provoquen perdua de la densitat ossia que pot acabar en la seva fractura. En infants pot causar raquitisme, que provoca que els ossos estiguin tous i doblegats.[23] La vitamina B12 te un paper essencial en el metabolisme, en la formacio de globuls vermells, en la funcio nerviosa i en la produccio d'ADN. Aquesta s'obte dels aliments directament, concretament la carn. Es per aixo que aquelles persones que segueixen una dieta vegetariana o vegana presenten una deficiencia que pot causar debilitat muscular, problemes intestinals i anemia entre d'altres.[24] Per tant, es un complement molt important per vegans i vegetarians.

Complement dietetic a base de vitamines i minerals forma de tableta

Els minerals son nutrients inorganics essencials. Son crucials per la salut, el cos els fa servir per a diverses funcions com mantenir el bon funcionament del cor, cervell i ossos,[25] per aixo s'han d'ingerir quantitats adequades. Es poden classificar en dos grups diferents, els macroelements o els microelements. El seu nom es degut al fet que els primers son necessaris en major quantitat (>250mg diaris),[26] com serien el calci, fosfor, magnesi, sodi, clor i potassi. En canvi, els micronutrients es necessiten en menor quantitat (<20mg diaris)[26] i en aquest grup es troben el crom, coure, fluor, iode, ferro, manganes, seleni i zinc. A banda d'aquests, estan els 4 minerals essencials per la vida, oxigen, carboni, hidrogen i nitrogen que es troben en gran quantitat en els aliments i begudes.

Tant els minerals com algunes de les vitamines, no son produides pel cos huma i, per tant, s'han d'obtenir de fonts externes com seria la dieta.[27] En la majoria de casos, aquelles persones que tenen una bona alimentacio i estan sanes, no necessiten prendre aquests complements.

Proteines

[modifica]

Les proteines son biomolecules formades per una o diverses cadenes llargues d'aminoacids, les quals participen en moltes funcions per al bon funcionament de l'organisme. Aproximadament el 42% del pes sec del cos huma esta constituit de proteines.[28] El que les diferencia entre elles son els residus d'aminoacids que les conformen, els quals 9 d'aquests aminoacids son essencials per a la salut, ja que el mateix cos no es capac de produir-los. Com a consequencia hi ha la necessitat d'afegir-los en la dieta. Per aquest motiu, existeixen aminoacids que son considerats complements dietetics i es venen com a tal.

Proteina en pols a base de soja

Els complements proteics son els mes famosos, pel fet que els utilitzen persones de diferents edats per motius i objectius diferents. Com a principals consumidors estan els atletes, adults que s'estan recuperant de malalties que afecten els musculs, com sarcopenia,[29] o soldats que volen incrementar la massa muscular i el seu rendiment.[30] Sobretot en el moment de fer exercici es pot tenir un balanc de proteines negatiu. Tambe es pot donar el cas que sigui positiu, pero, tot i aixo, es tingui una baixa ingesta de proteines.[31] Per tant, son aquests complements els que ajuden a satisfer les demandes addicionals.

Un dels ingredients mes populars es la proteina de serum, es una proteina d'alta qualitat, ja que conte una alta quantitat d'aminoacids essencials. Tambe es poden fer servir altres ingredients com caseina, soja, proteina d'arros, espirulina, algues comestibles, etc. En comparacio, si utilitzem la mateixa dosi de caseina i proteina de serum, aquesta ultima incrementa molt mes els aminoacids en sang i estimula la sintesi de proteina muscular.[32]

Hi ha alguns riscs relacionats sobretot per la consumicio de proteina en pols. Primer hi ha el fet que esta classificat com a complement proteic i nomes esta regulat per la fabrica on es produeix. Tampoc se sap els efectes adversos que poden produir a llarg termini, ja que hi ha poca informacio. A mes, fa poc el Clean Label Project ha revelat un nou risc. S'han estudiat les toxines i s'ha vist un alt contingut en metalls pesants, bisfenol A (BPA) i altres contaminants. El nombre de toxines tambe es preocupant, perque contenen 25 vegades mes del que es permet.[33]

Acids grassos

[modifica]
Complement dietetic a base d'omega-3 i omega-6

Els acids grassos son molecules lipidiques, dels quals n'hi ha que son poliinsaturats i essencials per seguir una dieta equilibrada i saludable, ja que el cos no es capac de fabricar-los per si sol. L'omega-3 i l'omega-6 son dues classes d'acids grassos essencials, els mes estudiats son l'acid alfa-linolenic (ALA), l'acid eicosapentaenoic (EPA) i l'acid docosahexaenoic (DHA), que son acids grassos omega-3 i, per altra banda, l'acid linoleic i l'acid araquidonic que son acids grassos omega-6. Ambdos grups consten de cadenes llargues de carboni amb un grup metil a un extrem i un grup carboxil en l'altre.[34]

De forma natural l'omega-3 es pot obtenir a partir d'olis vegetals, fruits secs, peixos grassos i marisc.

El cos huma s'encarrega d'allargar l'acid alfa-linolenic que converteix en EPA i DHA, els quals tambe es poden ingerir directament com a complement dietetic. La ingesta d'aquests com a complements ajuda al manteniment i reduccio dels nivells de colesterol, i tambe provoquen una millora en la salut cardiovascular.

Tot i aixo, una investigacio de l'Institut Intermountain Healthcare Heart dels EUA, informa que nivells alts de DHA pot contrarestar l'efecte beneficios d'EPA, ja que normalment aquests dos acids grassos es troben conjuntament en els complements dietetics.[35]

Carbohidrats

[modifica]

Els carbohidrats son unes biomolecules formades principalment de carboni, hidrogen i oxigen. Es consideren macronutrients que son descompostos pel cos rapidament per utilitzar-los com a font principal d'energia. Depenent del tipus de carbohidrats, els quals poden ser monosacarids, disacarids o polisacarids, poden proporcionar tambe algunes vitamines i minerals. Per tant, s'encarreguen de nombroses funcions en els organismes vius, sent importants per tenir una bona nutricio i energia. Aquests nutrients els podem trobar en una gran varietat d'aliments tant naturals com processats.

El carbohidrat mes rellevant es la glucosa, un monosacarid obtingut per la digestio i metabolitzacio de carbohidrats. La glucosa es pot fer servir directament com a energia o be emmagatzemar-se en forma de glucogen hepatic i muscular.

Com que es una font molt eficient d'energia, els carbohidrats son essencials, sobretot, per a les persones esportistes i atletes, aixi eviten que el cos utilitzi altres fonts d'energia d'ultim recurs, com ara les proteines. El glucogen es una font d'energia limitada, es a dir, els diposits de glucogen muscular tenen un limit.[36] Per aquest motiu, podem trobar carbohidrats en forma de complement dietetic per tal de millorar el rendiment fisic, aportant mes energia, mantenint la intensitat de l'activitat esportiva i incrementant la duracio d'aquesta, aixi com facilitar la recuperacio de les reserves de glucogen postentrenament. A mes, permet augmentar els diposits de reserva de glucogen superant els nivells normals.

Hi ha diversos tipus de complements que s'administren abans, durant o despres de l'activitat, aquests son: cliclodextrines, amilopectina, maltodextrina, dextrosa i gels preparats de carbohidrats. Normalment, se solen combinar amb carboproteines, les quals tambe estimulen la produccio d'insulina necessaria per a la produccio de glucogen muscular i sintesi proteica. Per tant, la combinacio d'ambdos complements dietetics pot afavorir els guanys de massa i forca muscular.[37][36]

Fibres solubles i insolubles

[modifica]

La fibra alimentaria es troba de forma natural en tots els aliments derivats de productes vegetals, com ara verdures, fruites, cereals i llegums. Es una substancia d'origen vegetal, d'hidrats de carboni o derivats que l'aparell digestiu no es capac d'hidrolitzar. Tot i aixo, els enzims de la microbiota intestinal poden fermentar-la, el que degrada la fibra en gasos i acids grassos de cadena curta. Es parla de dos grups, fibra soluble i insoluble, segons les caracteristiques quimiques i els efectes que suposa en l'organisme.

La fibra soluble es capac d'absorbir molta aigua i formar una especie de gelatina, que els bacteris intestinals poden fermentar facilment. D'aquesta manera generen molts gasos en l'intesti, que com a consequencia, genera una millor flora intestinal. Tambe pot disminuir l'absorcio de greixos i sucres, i aixi regulen els nivells de colesterol i glucosa en la sang.

En canvi, la fibra insoluble, rete menys aigua i no forma cap mena de gelatina ni compost viscos, per tant, nomes es fermentada parcialment. S'encarreguen de netejar les parets de l'intesti, acceleren el transit intestinal i eviten problemes de restrenyiment. Es troba en cereals i en algunes verdures.

Es recomana una dieta equilibrada que contingui ambdos menes de fibres, ja que cada una aporta beneficis diferents. Tot i que si se superen les dosis diaries recomanades, podria provocar efectes adversos com ara nausees, diarrea, vomits, malestar abdominal, etc.[38][39]

Encara que es trobi en aliments naturals, sempre es pot recorrer a obtenir-la a partir de complements dietetics. Tot i que es millor obtenir la fibra a partir d'aliments naturals, es preferible consumir aquests complements que no consumir-ne de cap manera.[40] Aquests es troben, normalment, en forma de pols, tot i que tambe poden venir en forma de capsules o gominoles. Si el cos no esta acostumat a obtenir fibra de forma natural, al prendre aquests complements es possible que provoqui alguns simptomes desagradables, com ara inflor, dolor estomacal, gasos i diarrea. Per aquest motiu, es recomana un us controlat i iniciar el consum d'aquests en baixes dosis, per tal que l'aparell digestiu s'adapti, i anar augmentant la dosi gradualment fins a la recomanada.[41]

Complement dietetic a base de 4 soques microbianes

Probiotics

[modifica]

Els probiotics son complements que contenen microorganismes vius que ajuden a millorar la microbiota del cos huma. En l'ambit legal no existeix una definicio, per tant, es fa servir de forma general i, es diu de qualsevol producte que contingui una o diverses soques bacterianes. A mes, no existeix una legislacio concreta per regular el seu us.[42] S'han realitzat estudis en productes que es troben al mercat etiquetats com a probiotic i no s'hi ha trobat cap efecte beneficios en la poblacio sana, pero si que podrien ser utils amb certes formes de diarrea.[43]

La majoria de probiotics contenen entre 1.000 i 10.000 milions de UFC (unitats formadores de colonies), i fins i tot hi ha alguns que poden arribar als 50.000 milions UFC.[44] Aquestes UFC indiquen les cel*lules viables i, encara que tingui una alta quantitat d'UFC no implica que sigui mes efectiu i que millori la salut del consumidor. Aquest parametre s'inclou en l'etiqueta junt amb el pes total.

Plantes o derivats

[modifica]
Complement herbal a base de Gingko

Aquests complements dietetics provenen d'extractes de plantes com el ginkgo biloba, ginseng, equinacia i cohosh negre. Es venen perque compleixen els estandards de fabricacio, pero no hi ha cap garantia de la seva efectivitat.[45] Es un tema que encara esta sota investigacio cientifica i, per tant, no es te una bona base per determinar si son segurs. A mes, s'han fet estudis i no han mostrat resultats beneficiosos.[46]

S'aconsegueixen a partir d'extractes naturals i no requereixen prescripcio medica, aixo no vol dir que siguin completament segurs. El 2022 s'han trobat casos de pacients amb marejos i arritmia cardiaca per haver ingerit oli de canem,[47] segons indica la revista Heart Rhythm Case Reports.

Tambe s'ha vist controversies amb el CBD (cannabidiol), provinent de la planta de cannabis. Te efectes analgesics, antiepileptics i antiinflamatoris, entre d'altres. Pero tambe presenta alguns riscos i, per aquest motiu, als Estats Units la FDA nomes ha aprovat un producte que contingui CBD.[48] Pot interferir amb altres medicaments, produir somnolencia, lesions al fetge, etc.[cal citacio]

Beneficis

[modifica]

Els complements dietetics poden aportar beneficis sempre que es faci un bon us d'aquests i no se superin les dosis recomanades. La ingesta d'aquests serveix per complementar, com el seu nom indica, pero no exclou de seguir una dieta variada i equilibrada.[49]

Per tant, els complements no han de substituir en cap cas un aliment, pero en cas de portar una dieta, per exemple, pobra en fruites i verdures, ajuden a obtenir els nutrients essencials que hi faltarien, corregint les deficiencies nutricionals. Tambe n'hi ha que poden aportar proteines que el cos utilitzi per a reparar teixits, enfortir musculs o transportar oxigen a la sang. A mes, el consum d'alguns complements depenent de la salut de la persona, podrien prevenir el desenvolupament de possibles malalties.[50][51]

Els complements dietetics podrien aportar avantatges per a la salut dels individus, tot i aixo, s'ha de tenir en compte la salut i dieta de cada persona per tal que no apareguin efectes indesitjables.

Riscos

[modifica]

Es complicat determinar si els complements dietetics son segurs o no, per aquest motiu han de passar per un proces d'aprovacio per demostrar la seguretat del producte.

Tot i tenir l'aprovacio de ser un producte segur, es considera que el seu consum pot comportar efectes secundaris adversos, sobretot en cas d'un mal us i en persones susceptibles. Si hi ha un abus de proteines o minerals s'estaria augmentant les quantitats necessaries que calen per mantenir els processos i funcions corporals normals i, per tant, implica un risc pel consumidor.

Tambe poden generar problemes al ser combinats amb alguns medicaments, aixi com la disminucio dels efectes terapeutics del medicament. En el cas de persones que segueixen un tractament contra el cancer, es recomana no consumir-ne pels possibles efectes adversos que els podria perjudicar negativament. Per tant, s'ha de tenir cura de les condicions de salut de la persona i consultar a experts en cas de dubte.[52]

Maneres de comercialitzacio

[modifica]

Els complements dietetics es consumeixen per via oral de diferents maneres.[53][54]

Complement dietetic a base de monohidrat de creatina en format pols

Les capsules son facils d'utilitzar, emmagatzemar i per aixo, tenen major duracio que altres formes de complements. Hi ha algunes que es dissolen be a l'estomac, ja que tenen una cobertura de cel*lulosa, amb l'inconvenient que no les utilitzarien els vegans, vegetarians i els que realitzen les dietes halal i kosher. Hi ha alguns complements dietetics que utilitzen capsules que son de gelatina tova com son alguns acids grassos essencials i les vitamines liposolubles A, D i E.

Les tabletes (comprimits o pastilles) son facils d'utilitzar, emmagatzemar i per aquest motiu es conserven millor que altres formes de complements.

Es venen en forma de pols algunes vitamines com la C i alguns minerals. Son absorbits mes rapidament que d'altres maneres, com s'han de dissoldre abans de consumir-les. Normalment contenen menys additius que les tabletes i les capsules, son utils per a persones al*lergiques a algunes substancies i que troben els comprimits dificils d'empassar. La majoria de complements dietetics que s'utilitzen en la industria de la nutricio esportiva es comercialitzen en forma de pols.[cal citacio]

Els que es venen en liquid son alguns minerals i vitamines com la E. Es poden prendre per via sublingual.

Referencies

[modifica]
  1. | Bover i Salvado, Jordi [et al.].. Diccionari de seguretat alimentaria. Barcelona: TERMCAT - Generalita de Catalunya, juliol 2023, p. 50.
  2. | <<Aesan - Agencia Espanola de Seguridad Alimentaria y Nutricion>>. [Consulta: 28 novembre 2022].
  3. | Petit, Oriol <<Enganys i dubtes sobre els suplements nutricionals: els 10 consells basics si en prens>>. RAC 1, 09-05-2022.
  4. | Petit, Oriol. <<La doctora que denuncia "el costat ocult de la farmacia": productes que es venen sense eficacia provada>>. RAC 1, 12-04-2022. [Consulta: 30 desembre 2025].
  5. | <<Aesan - Agencia Espanola de Seguridad Alimentaria y Nutricion>>. [Consulta: 28 novembre 2022].
  6. | <<BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO>> (en en catala). [Consulta: 29 novembre 2022].
  7. | <<Aesan - Agencia Espanola de Seguridad Alimentaria y Nutricion>>. [Consulta: 28 novembre 2022].
  8. | <<Criteris registrals per a establiments minoristes d'alimentacio de Catalunya v.2>> (en en catala) p. 17. [Consulta: 28 novembre 2022].
  9. | <<Recull de la normativa en seguretat alimentaria, gener 2024>>. Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria, 02-02-2024. [Consulta: 30 desembre 2025].
  10. | <<List of competent authorities of the Member States within the meaning of>> (en angles). Arxivat de l'original el 2022-11-25. [Consulta: 26 novembre 2022].
  11. 1 2 3 <<Reial decret 130/2018, de 16 de marc, pel qual es modifica el Reial decret 1487/2009, de 26 de setembre, relatiu als complements alimentaris.>>. Butlleti Oficial de l'Estat, 75, 07-03-2018, pag. 1-6 [Consulta: 30 desembre 2025].
  12. | <<Section 1 : Competences de l'Agence nationale de securite sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail en matiere de police administrative (Articles L5145-2-1 a L5145-7)>>. A: Code de la sante publique (en frances). Govern de la Republica Francesa, 30 desembre 2025.
  13. | <<NIVELES MAXIMOS DE INGESTA ADMISIBLE (TOLERABLE UPPER INTAKE LEVEL) PARA VITAMINAS Y MINERALES EVALUADOS POR EFSA>> (en castella).
  14. | <<Legislacio sobre els complements alimentaris>>. [Consulta: 28 novembre 2022].
  15. | <<Reconeixement mutu>>. [Consulta: 28 novembre 2022].
  16. | <<els complements alimentaris>> (en en catala). [Consulta: 28 novembre 2022].
  17. | <<FDA 101: Dietary Supplements>> (en angles). FDA. Office of the Commissioner, 10-06-2022.
  18. | <<Real Decreto 1334/1999, de 31 de julio, por el que se aprueba la Norma general de etiquetado, presentacion y publicidad de los productos alimenticios.>> (en en castella). [Consulta: 28 novembre 2022].
  19. | <<?Que necesito saber sobre los complementos alimenticios?>> (en castella). [Consulta: 29 novembre 2022].
  20. | <<Notificacion, etiquetado y composicion de complementos alimenticios>> (en en castella). [Consulta: 29 novembre 2022].
  21. 1 2 <<Vitaminas: MedlinePlus enciclopedia medica>> (en castella). [Consulta: 15 novembre 2022].
  22. 1 2 <<Vitamin D>> (en angles), 23-10-2017. [Consulta: 15 novembre 2022].
  23. | <<Vitamin D Deficiency>>. [Consulta: 15 novembre 2022].
  24. | <<Vitamina B-12>> (en castella). [Consulta: 15 novembre 2022].
  25. | <<Minerales en la dieta>>. [Consulta: 15 novembre 2022].
  26. 1 2 <<Que son los minerales | Para que sirven los minerales | Quaker Mexico>> (en espanyol de Mexic). [Consulta: 15 novembre 2022].
  27. | Boston, 677 Huntington Avenue; Ma 02115 +1495-1000. <<Vitamins and Minerals>> (en angles america), 18-09-2012. [Consulta: 15 novembre 2022].
  28. | <<What are Proteins?>>. [Consulta: 21 novembre 2022].
  29. | Colonetti, Tamy; Grande, Antonio Jose; Milton, Karen; Foster, Charlie; Alexandre, Maria Cecilia Manenti <<Effects of whey protein supplement in the elderly submitted to resistance training: systematic review and meta-analysis>> (en angles). International Journal of Food Sciences and Nutrition, 68, 3, 03-04-2017, pag. 257-264. DOI: 10.1080/09637486.2016.1232702. ISSN: 0963-7486.
  30. | <<Protein Supplements - an overview | ScienceDirect Topics>>. [Consulta: 20 novembre 2022].
  31. | Tarnopolsky, M. A.; Atkinson, S. A.; MacDougall, J. D.; Chesley, A.; Phillips, S. <<Evaluation of protein requirements for trained strength athletes>> (en angles). Journal of Applied Physiology, 73, 5, 01-11-1992, pag. 1986-1995. DOI: 10.1152/jappl.1992.73.5.1986. ISSN: 8750-7587.
  32. | Cribb, Paul J.; Williams, Andrew D.; Carey, Michael F.; Hayes, Alan <<The Effect of Whey Isolate and Resistance Training on Strength, Body Composition, and Plasma Glutamine>>. International Journal of Sport Nutrition and Exercise Metabolism, 16, 5, 10-2006, pag. 494-509. DOI: 10.1123/ijsnem.16.5.494. ISSN: 1526-484X.
  33. | <<The hidden dangers of protein powders>> (en angles). Harvard Health Publishing, 01-09-2018. [Consulta: 20 novembre 2022].
  34. | <<Office of Dietary Supplements - Omega-3 Fatty Acids>> (en angles). [Consulta: 26 novembre 2022].
  35. | <<Los suplementos de omega-3 podrian ser mas perjudiciales que beneficiosos para el corazon>> (en castella), 22-05-2021. [Consulta: 26 novembre 2022].
  36. 1 2 Perez-Guisado, Joaquin <<Rendimiento deportivo: glucogeno muscular y consumo proteico>> (en castella). Apunts Sports Medicine, 43, 159, 01-07-2008, pag. 142-151. ISSN: 2666-5069.
  37. | <<Carbohidratos - Todo lo que debes saber sobre los hidratos>> (en castella). [Consulta: 26 novembre 2022].
  38. | Rodriguez, Anabel. <<Fibra: ?Cual es el mejor suplemento del 2022?>> (en castella), 08-02-2021. Arxivat de l'original el 2022-11-27. [Consulta: 27 novembre 2022].
  39. | Bernaud, Fernanda Sarmento Rolla; Rodrigues, Ticiana C. <<Fibra alimentar: ingestao adequada e efeitos sobre a saude do metabolismo>> (en portugues). Arquivos Brasileiros de Endocrinologia & Metabologia, 57, 8-2013, pag. 397-405. DOI: 10.1590/S0004-27302013000600001. ISSN: 1677-9487.
  40. | <<FSHN11-01s/FS173: Guia para los suplementos de fibra>> (en angles). [Consulta: 27 novembre 2022].
  41. | Garcia, Maria Jose. <<Complementos con Fibra para Cuidar tu Flora Intestinal>> (en espanyol europeu), 18-07-2022. [Consulta: 27 novembre 2022].
  42. | <<Aesan - Agencia Espanola de Seguridad Alimentaria y Nutricion>>. [Consulta: 18 novembre 2022].
  43. | Can probiotics help against diarrhea? (en angles). Institute for Quality and Efficiency in Health Care (IQWiG), 2019-12-19.
  44. | <<Office of Dietary Supplements - Probiotics>> (en en angles). National Institute of Health, NIH. [Consulta: 28 novembre 2022].
  45. | <<Herbal supplements: What to know before you buy>> (en angles). [Consulta: 18 novembre 2022].
  46. | <<Suplementos dieteticos>> (en castella). Arxivat de l'original el 2022-11-18. [Consulta: 18 novembre 2022].
  47. | Deleaval, Marion; Burri, Haran; Bakelants, Elise <<Harmless herbs? A case report of acquired long QT syndrome and torsades de pointes in a patient taking herbal supplements>> (en angles). HeartRhythm Case Reports, 8, 5, 5-2022, pag. 309-312. DOI: 10.1016/j.hrcr.2022.03.018.
  48. | Commissioner, Office of the <<What You Need to Know (And What We're Working to Find Out) About Products Containing Cannabis or Cannabis-derived Compounds, Including CBD>> (en angles). FDA, 02-11-2022.
  49. | <<?Que son los complementos alimenticios?>> (en castella). [Consulta: 28 novembre 2022].
  50. | RS7. <<Los beneficios de los complementos alimenticios>> (en castella), 03-08-2017. [Consulta: 28 novembre 2022].
  51. | <<Complementos alimenticios | EFSA>> (en castella). [Consulta: 28 novembre 2022].
  52. | <<?Son los suplementos dieteticos seguros de consumir?>> (en castella). [Consulta: 22 novembre 2022].
  53. | <<Suplementos Alimenticios y sus variadas presentaciones>>.
  54. | <<Dietary Supplements for Older Adults>> (en angles). Arxivat de l'original el 2022-11-27. [Consulta: 28 novembre 2022].

Vegeu tambe

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Complement dietetic