Color field
| Art |
|---|
| Historia |
| Arquitectura * Pintura * Escultura * Literatura * Cinema * Fotografia * Musica * Teatre |
| Escoles i historiografia |
| Metode d'investigacio |
| Hermeneutica * Interpretacio * Observacio * Cerca biografica * Cerca historica * Comparacio |
| Arees d'estudi |
| Contingut |
| Art europeu * Art asiatic * Art africa * Art precolombi * Art oceanic * Art prehistoric * Art antic * Art modern * Art contemporani |
| Conceptes |
| Portal de les arts |
Color field es un estil de pintura abstracta que va emergir a la ciutat de Nova York durant els anys quaranta i cinquanta del segle xx. Aquest estil es va inspirar del modernisme europeu i es troba estretament relacionat a l'expressionisme abstracte, sent que molts dels seus principals expositors pertanyien a aquest mateix moviment. El Color Field es troba caracteritzat, principalment, per amplis camps de color llis i solid, estesos o tenyits en el llenc, creant arees de superficie uniforme i un pla llis d'imatge. El moviment atorga menor emfasi a la pinzellada i l'accio, a favor de la consistencia de la forma en el seu conjunt i del proces. En la pintura del Color Field, "el color es alliberat del context objectiu i es converteix en el subjecte en si mateix".[1]
A la fi de 1950 i inicis de 1960, els pintors del Color field van emergir a Gran Bretanya, Canada, Washington, D. de C. i la costa est dels Estats Units, utilitzant formats amb franges, blancs, patrons geometrics simples i referencies a l'imaginari del paisatge i de la naturalesa.[2]
Arrels historiques
[modifica]El punt d'atencio al mon contemporani de l'art va comencar a girar de Paris cap a Nova York a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial i del desenvolupament de l'expressionisme abstracte estatunidenc. Durant finals dels cuarentas i inicis dels cincuentas, Clement Greenberg va ser el primer critic d'art a suggerir i identificar una dicotomia entre les diferents tendencies en el canon de l'expressionisme abstracte. Prenent accio juntament amb Harold Rosenberg (un altre artista important dins de l'expressionisme abstracte), qui va escriure sobre les virtuts de el "action painting" en el seu famos article "Artistes americans del action painting", publicat en l'edicio de desembre de 1952 en el periodic Art news, Greenberg va observar una altra tendencia cap a l'us del color per complet o Color field en els treballs de diversos artistes de la trucada "Primera generacio" d'expressionistes abstractes.[3][4]
Mark Rothko va ser el primer dels artistes als quals Greenberg es va referir com a membre del moviment del Color field, exemplificant aquest amb la seva obra Magenta, black, green on orange, encara que el mateix Rothko es negues a adherir-se a algun corrent. Per Rothko, el color era "simplement un instrument". En aquest sentit, les seves obres mes conegudes - les "multiformes" i les seves altres pintures representatives - son, en essencia, la mateixa expressio. No obstant aixo, aquestes son, tambe, un mecanisme d'expressio de les "mes basiques emocions humanes", com el son les seves pintures surrealistes i mitologiques. El que tenen en comu aquestes innovacions en estil es una preocupacio per la "tragedia, extasi i fatalitat". Per 1958, qualsevol expressio espiritual que Rothko hagues tractat de retratar en el llenc, es tornava mes fosca. Els seus vermells brillants, grocs i taronges d'inicis dels cincuentas s'havien anat transformant en blaus foscos, verds, grisos i negres. La seva ultima serie de pintures de mitjan anys seixanta, van ser grisos i negres amb vores blanques; assemblant paisatges abstractes d'una tundra o d'un desolat i desconegut pais.
Rothko es trobava, durant intervinguts dels anys quaranta, enmig d'un periode crucial de transicio, havent estat impressionat pels camps de color abstractes de Clyfford Still; els quals van ser influenciats, en part, pels paisatges del nord de Dakota, d'on era natiu Still. El 1947, a partir d'un semestre en el qual Rothko i Still van impartir classes a l'Escola de California d'Arts Fines (coneguda avui dia com el San Francisco Art Institute), aquests es van fer amb la idea de fundar la seva propia escola. Still era considerat com un dels principals pintors del Color field - els seus no-figuratives pintures es concentraven en la juxtaposicio de diferents colors i superficies. Els seus abruptes centelleigs de color feien l'efecte que una capa de color havia estat despresa de la pintura, revelant els colors jaient sota aquesta, fent al*lusio a estalactites o cavernes. Les disposicions de Still son irregulars, abruptes, amb una textura pesada i un agut contrast, com es vist en la seva pintura 1957D1.
Un altre artista que els seus mes reconeguts treballs es troben relacionats punt a l'expressionisme abstracte, com al color field, es Robert Motherwell. L'estil d'expressionisme abstracte de Motherwell, caracteritzat per linies i figures vagament mesures i dibuixades, va ser influit per Joan Miro i Henri Matisse.[5] Les series Elegy to the Spanish republic No. 110 (1971) de Robert Motherwell, representen ambdues tendencies, mentre que les seves Open series de finals dels seixanta, setenta i huitanta, ho posicionen fermament dins del camp del color field.[6] En 1970, Motherwell va dir: "Al llarg de la meva vida, el pintor del segle XX al que mes he admirat ha estat Matisse".[7] Aixo fa al*lusio a diverses de les seves series de pintures, les quals reflecteixen la influencia de Matisse; mes notablement els seus <
Barnett Newman es considerat com una de les majors figures en l'expressionisme abstracte, aixi com del color field. Els treballs de Newman es troben caracteritzats per arees pures i planes de color, separades per primes linies verticals, o franges, com Newman solia cridar-les. Aquest estil es troba exemplificat per Vir heroicus sublimis, present en la col*leccio del MoMA. El mateix Newman pensava que havia aconseguit el seu punt de maduracio artistica amb l'estil utilitzat en les series Onement de 1948. Les franges definien l'estructura espacial de la pintura, alhora que tambe unien i dividien la composicio. Encara que les pintures de Newman semblessin del tot abstractes, i moltes d'elles no expliquessin a l'origen amb un titol, els noms que aquest els va brindar posteriorment donaven a entendre temes especifics, frequentment relacionats amb aspectes jueus. Per exemple, dues pintures de principis dels cinquanta, van ser titulades Adam and Eve; a mes, tambe van existir pintures com Uriel (1954) i Abraham (1949), una pintura fosca en la qual, en conjunt amb el nom del patriarca biblic, va apareixer tambe el nom del pare de Newman, qui havia mort en 1947. Les obres tardanes de Newman, tals com les series Who's afraid of red, yellow and blue, van utilitzar colors purs i vibrants, frequentment posicionats en llargs llencos.
Jackson Pollock, Adolph Gottlieb, Hans Hofmann, Barnett Newman, Clyfford Still, Mark Rothko, Robert Motherwell, Ad Reinhardt i Arshile Gorky (en les seves ultimes obres) es van trobar entre els pintors prominents de l'expressionisme abstracte que Greenberg va identificar com estant connectats a la pintura del Color field entre 1950 i 1960.[8]
Encara que Pollock es troba estretament associat amb el action painting a causa del seu estil, tecnica i a la seva aplicacio fisica de la pintura, els critics d'art han relacionat les seves obres tant al camp del action painting com del color field. Una altra visio critica portada per Clement Greenberg connecta els llencos de Pollock amb les Water lilies de gran escala de Claude Monet, fetes durant els anys veintes. Greenberg, el critic d'art Michael Fried i uns altres, han observat que els sentiments representats en les obres de Pollock - les seves pintures "gotejants" - es llegeixen com a amplis camps d'elements lineares construits. Aixi mateix, aquests son frequentment llegits com a vasts complexos de pintura sobre camps de color i dibuix, relacionats amb els Monets tardans, amb amplies dimensions i construits a traves de multiples passatges de pinzellades i marques, que tambe poden ser interpretats com a camps de color i dibuix utilitzats per construir les superficies de la pintura. L'us de composicio de Pollock al llarg de tot el llenc va permetre una connexio fisica i psicologica amb la forma mitjancant la qual els pintors del color field, tal com Newman, Rothko i Still van construir les seves superficies uniformes o, en el cas de Still, les seves superficies tallades. En diverses de les pintures que Pollock va generar despres del seu periode de pintures "gotejants" (1947-1950), va utilitzar una tecnica de tenyit de pintura d'oli i de pintura per a cases sobre el llenc. Durant 1951 va produir una serie de pintures semi-figuratives amb taques negres, i en 1952 va produir pintures tacades utilitzant color. En la seva exhibicio de novembre de 1952, en la Galeria Sidney Janis de Nova York, Pollock va presentar Number 12, 1952, una gran pintura tacada que assemblava un paisatge amb colors brillants (amb una capa de pintura goteante de to fosc)); la pintura va ser adquirida per Nelson Rockefeller per a la seva col*leccio personal. El 1960 la pintura va ser severament danyada per un incendi en la mansio del governador en Albany, incendi en el qual una pintura Arshile Gorky, juntament amb altres obres de la col*leccio Rockefeller es van veure perjudicades. No obstant aixo, el 1999 l'obra va ser restaurada i instal*lada en el Mall de Albany.[9][10]
Arshile Gorky es considerat com un dels pares fundadors de l'expressionisme abstracte i com un surrealista, aquest tambe va ser un dels primers pintors de l'Escola de Nova York a utilitzar la tecnica de la tincio. Gorky va crear amplis camps de color continu, vivid i obert, que va utilitzar en moltes de les seves pintures com a "sols". En les obres mes efectives i reconegudes de Gorky d'entre els anys 1941-1948 va utilitzar, constantment, intensos camps de color, permetent a la pintura correr i degotar per sota i al voltant de les seves familiars formes organiques i de les seves delicades linies. Un altre pintor de l'expressionisme abstracte les obres del qual dels anys quaranta duen a la ment les pintures "tacades" dels anys seixanta i setenta es James Brooks. Brooks va utilitzar regularment la tecnica de la "tincio" en les seves pintures de 1940. Aquest va comencar diluint les seves pintures en oli amb la finalitat d'obtenir colors fluids que poguessin degotar en els llencos. Aquests treballs eren combinats frequentment amb cal*ligrafia i figures abstractes. Durant les tres decades finals de la seva carrera, l'estil de Sam Francis d'un expressionisme abstracte brillant i d'amplies dimensions es va trobar frequentment relacionalo amb les obres del color field. Les seves pintures van combinar tots dos camps dins de la rubrica de l'expressionisme abstracte: el action painting i el color field.
Havent observat les pintures en oli negre de Jackson Pollock de 1951, Helen Frankenthaler va comencar a produir pintures "entintades" en colors variats d'oli sobre llencos en blanc. La seva peca mes famosa s'aquest periode va ser Mountains and sea. Ella es una de les originadoras del moviment del color field que va emergir a la fi de 1950.[11] Frankenthaler tambe va estudiar amb Hans Hofmann. Les pintures de Hofmann representen una simfonia de color, com en The gate (1959-1960). Hofmann va ser reconegut no nomes com a artista, pero tambe com a mestre d'art, punt en el seu natal Alemanya com als Estats Units. Hans Hofmann, qui va arribar als Estats Units d'Alemanya a inicis de 1930, va portar amb si un llegat del modern. Aquest era un artista jove, que treballava a Paris abans de la Primera Guerra Mundial. Hofmann va treballar a Paris amb Robert Delaunay, i va coneixer de primera ma el treball innovador punt de Pablo Picasso com de Henri Matisse. El treball de Matisse va tenir una enorme influencia en ell i en el seu enteniment del llenguatge expressiu del color i les potencialitats de l'abstraccio. Hofmann va ser un dels primers teorics de la pintura del color field. Les seves teories van ser influents punt per a artistes com per a critics, particularment per Clement Greenberg, aixi com per a uns altres durant els anys trenta i quaranta. El 1953, Morris Louis i Kenneth Noland es van trobar profundament influenciats per les pintures entintades d'Helen Frankenthaler despres d'haver visitat el seu estudi a la ciutat de Nova York. Tornant a Washington D. de C., van comencar a produir treballs majors que van donar motiu al moviment del color field a la fi dels anys cincuentas.[12]
El 1972, el curador d'art del Museu d'Art Metropolita, Henry Geldzahler va dir:
Clement Greenberg va incloure els treballs de Morris Louis i Kenneth Noland en un espectacle que aquest va realitzar en la Galeria Kootz a inicis de 1950. Clem era el primer a veure el potencial. Ell els va convidar a Nova York en 1953, al que em sembla que era l'estudi d'Helen, per veure una pintura que ella acabava de realitzar, titulat Mountains and sea, una molt bella pintura que es trobava, en cert sentit, fora de Pollock i de Gorky. Aquesta era tambe una de les primeres pintures de tintura, una de les primeres pintures de camp de grans dimensions en la qual la tecnica de tintura va ser utilitzada, sino que la primera. Louis i Noland van veure la pintura desenrotllada en el pis del seu estudi i van tornar a Washington D. de C. Van treballar junts per un temps, concentrant-se en les implicacions d'aquest tipus de pintura.[13][14]
Les pintures de Morris Louis es van moure d'un expressionisme abstracte cap a una nova adreca prop del color field i del minimalisme. La seva pintura, Where (1960) va representar una innovacio important que mouria el seu camp de pintura cap al color field. Entre els majors treballs de Louis destaquen una serie de pintures pertanyents al color field. Algunes de les seves millors series son la Unferleds, els Veils, els Florals i les Stripes o Pillars. De 1929 a 1933, Louis va estudiar en l'Institut Maryland d'Arts Fines i Apliques (ara el Col*legi Maryland d'Art). Va treballar en diversos llocs per sustentar-se a si mateix mentre pintava, i en 1935 va ser president de l'Associacio Baltimore d'Artistes. De 1936 a 1940, va viure a Nova York i va treballar en la divisio d'Administracio del Progres de Treballs del Projecte Federal d'Art. Durant aquest periode, va coneixer a Ashile Gorky, David Alfaro Siqueiros i Jack Tworkov, tornant a Baltimore el 1940. El 1948 va comencar a utilitzar pintura magna - pintura d'oli basada en acrilic -. El 1952, Louis es va mudar a Washington, D. de C. Vivint a Washington es va trobar distanciat de l'escena artistica de Nova York i va treballar en complet aillament. Ell i un grup d'artistes entre els quals figurava Kenneth Moland, van ser centrals per al desenvolupament del color field. El punt basic en el treball de Louis i d'altres pintors del color field, algunes vegades coneguts com l'Escola del Color de Washington, en contrast a la majoria dels nous acostament de finals dels anys cinquanta i inicis dels seixanta, es la gran idea simplificada que constitueix la imatge de la pintura acabada.
Kenneth Noland, treballant a Washington D. de C., va anar tambe pioner del moviment del color field a la fi dels anys cinquanta. Aquest va utilitzar una serie de formats importants en les seves pintures. Algunes de les seves majors series son Targets, Chevrons i Stripes. Noland va atendre al Col*legi Black Mountain d'art experimental i va estudiar art en el seu estat natal de Carolina del Nord. Noland va estudiar amb el professor Ilya Klee, especificament la seva sensibilitat al color.[15] El 1948 i 1949 va treballar juntament amb Ossip Zadkine a Paris, i a inicis dels anys cinquanta va coneixer a Morris Louis a Washington, D. de C.
El 1970, el critic d'art, Clement Greenber, va esmentar:
Posicionaria a Pollock, juntament amb Hofmann i Morris Louis en aquest pais, entre els majors pintors d'aquesta generacio. Actualment, no considere que existeixi algu mes en la mateixa generacio a Europa que pugui igualar-los. A Pollock no li agradaven les pintures de Hofmann. No podia realitzar-les. No es prenia la molestia de fer-ho. I a Hofmann no li agradaven les pintures de Pollock, aixi com molts dels amics artistes de Pollock tampoc podien realitzar les coses que aquest havia fet de 1947 a 1950. No obstant aixo, les pintures de Pollock vivien o morien en el mateix context que les de Rembrandt, Ticia, Velazquez, Goya, David, Manet, Rubens o Michelangelo Buonarroti. No hi ha interrupcio, no hi ha transformacio aqui. Pollock va demanar ser avaluat pel mateix ull que pogues veure que tan be era Rafael quan aquest era be o Piero della Francesca quan era be.[16]
Moviment del color field
[modifica]A meitat dels anys cinquanta i inicis dels seixanta, artistes joves van comencar a trencar, esteticament, amb l'expressionisme abstracte, experimentant amb noves formes de construir imatges i noves maneres amb les quals bregar amb el color i la pintura. A inicis de 1960 diversos i variats moviments en la pintura abstracta es van trobar relacionats entre ells, sent superficialment catalogats com a similars, encara que resultaven ser profundament diferents en el llarg termini. Alguns dels nous estils i moviments que van apareixer a inicis dels sesentas, en resposta a l'expressionisme abstracte, van ser anomenats: Escola del Color de Washington, Pintura Hard-edge, Abstraccio geometrica, Minimalisme i Color field.
Gene Davis va anar tambe un pintor conegut per les seves pintures en franges verticals de color, com Black Grey Beat (1964). Aquest tambe va ser un membre del grup de pintors abstractes a Washington, D. de C. durant els anys seixanta, conegut com l'Escola del color de Washington. Els pintors de Washington tambe es van trobar entre els mes prominents del color field de mitjan segle.
Els artistes associats amb el moviment del color field durant 1960 es van distanciar d'aquest moviment i es van enfocar a l'us de superficies clares i del gestalt. Durant principis i meitat dels seixanta, la pintura del color field va ser el terme de treball d'artistes com Anne Truitt, John McLaughlin, Sam Francis, Sam Gilliam, Thomas Downing, Ellsworth Kelly, Paul Feeley, Friedel Dzubas, Jack Bush, Howard Mehring, Gene Davis, Mary Pinchot Meyer, Jules Olitski, Kenneth Noland, Helen Frankenthaler, Robert Goodnough, Ray Parker, Al Held, Emerson Woelffer, David Simpson, i uns altres els treballs del qual es trobaven formalment relacionats a una segona generacio d'expressionistes abstractes, aixi com a artistes mes joves com Larry Poons, Ronald Davis, Larry Zox, John Hoyland, Walter Darby Bannard i Frank Stella. Tots ells s'estaven movent en una nova adreca, distanciada de la violencia i l'ansietat de l'accio painting, cap a una nou i mes calmat llenguatge del color.
Encara que el color field es troba relacionat amb Clemente Greenberg, aquest preferia utilitzar el terme de "abstraccio post-pictorica". El 1964, Clemente Greenberg fou curador d'una exhibicio important que va viatjar al llarg del pais coneguda com a "abstraccio post.pictorica".[17] L'exhibicio va expandir la definicio de la pintura del color field, dirigint-se, clarament, cap a una nova adreca en la pintura nord-americana, lluny de l'expressionisme abstracte. El 2007, la curadora Karen Wilkin va treballar en un projecte anomenat "El color com un camp: Pintura americana 1950-1975" que va viatjar a diversos museus al llarg dels Estats Units. L'exposicio mostrava diversos artistes representant dues generacions de pintors del color field.[18]
El 1970, el pintor Jules Olitski va dir:
No se que es el que pintura del color field significa. Crec que el terme va ser, probablement, inventat per algun critic, la qual cosa esta be. No obstant aixo, no considero que la frase signifiqui alguna cosa. Pintura del color field? Vull dir, que es color? La pintura no te res a veure amb moltes coses. El color es troba entre les coses amb les quals te a veure. Ha de vr amb la superficie. Te a veure amb la forma, te a veure amb els sentiments, els quals son mes dificils d'aconseguir.[19]
Jack Bush va ser un pintor canadenc de l'expressionisme abstracte nascut a Toronto, Ontario en 1909. Bush es va veure fortament vinculat a aquests dos moviments que van emergir dels esforcos dels expressionistes abstractes: el color field i l'abstraccio lirica.[20] Va ser un membre dels Onze pintors, grup fundat per William Ronald en 1954 per promoure la pintura abstracta a Canada, i qui es va trobar influenciat en el seu art pel critic nord-america, Clement Greenberg. La seva pintura, Big A es un exemple de les seves pintures del color field de finals dels anys seixanta.[20][21]
Durant finals de 1950 i inicis de 1960, Frank Stella va ser una figura significant en el sorgiment del minimalisme, l'abstraccio postpictorica i el color field. Els seus llencos amb formes dels sesentas, com Harrah II (1967), van revolucionar la pintura abstracta. Una de 'les caracteristiques mes rellevants de les pintures de Stella es l'us de la repeticio, les seves pintures Black Pin Stripe de 1959 van sorprendre i commocionat un mon de l'art que es trobava poc habituat a veure imatges monocromatiques i repetitives, pintades de forma plana, gairebe sense inflexio. Durant 1960, Stella va crear multiples series de pintures d'alumini i de coure amb diferents formes, abans de fer els seus llencos amb multiples colors i asimetrics de finals de 1960. L'acostament i relacio de Frank Stella a la pintura del color field no va ser permanent o central en la seva oferta creativa; sobretot a causa que el seu va treballar es va tornar mes tridimensional despres de 1980.
A la fi de 1960, Richard Diebenkorn va comencar les seves series Ocean Park, creades durant els ultims vint-i-cinc anys de la seva carrera i que son exemples importants de la pintura del color field. Les series Ocean Park, exemplificades per Ocean Park No. 129, connecten els seus primers treballs de l'expressionisme abstracte amb les obres de color field. Durant els inicis de 1950, Richard Diebenkorn va ser conegut com un expressionista abstracte, i les seves abstraccions gestuals van ser properes a l'Escola de Nova York quant a la seva sensibilitat, pero tambe van estar fermament basades en el la sensibilitat de l'expressionisme abstracte de San Francisco, lloc on Clyfford Still va tenir una considerable influencia en artistes mes joves, en virtut d'haver ensenyat en l'Institut d'Art de San Francisco.
Per intervinguts dels anys cinquanta, Richard Diebenkorn, juntament amb David Park, Elmer Bischoff i molts altres van formar l'Escola Figurativa de l'Area de la Badia, amb una tornada a la pintura figurativa. Durant el periode entre la tardor de 1964 i la primavera de 1965, Debenkorn va viatjar a traves d'Europa, atorgant-se-li una visa cultural per visitar i veure les pintures de Manises en els mes importants museus russos. Va viatjar a la Unio Sovietica per estudiar les pintures de Henri Manises en els museus russos, que rarament eren vists fora de Russia. Quan va tornar a la pintura de l'Area de la Badia a mitjan 1965, els seus treballs resultants van resumir tot el que havia apres del seu mes d'una decada com a figura capdavantera de la pintura figurativa.[22][23] El 1967, amb el seu retorn al camp de l'abstraccio, les seves obres van tenir un paral*lel a moviments com el del color field i l'abstraccio lirica, pero va romandre independent de tots dos.
Durant finals dels seixanta, Larry Poons, les primeres pintures de punt que va realitzar, van ser associades amb l'Art Op, va comencar a produir pintures amb formes mes lliures, a les quals se'ls va fer referencia com les seves pintures Lozange Ellipse (1967-1968). Juntament amb John Hoyland, Walter Darby Bannard, Larry Zox, Ronald Davis, Ronnie Landfield, John Seery, Pat Lipsky, Donen Christensen, i altres artistes joves un nou moviment, relacionat a la pintura del color field va comencar a formar-se. Aquest es va dir abstraccio lirica.[24][25][26][27] Els anys seixanta van veure emergir pintors que es van tornar cap a una inflexio de la superficie, representacions profundes del paisatge i un toc pictoric que es fusionava amb el "llenguatge" del color. Entre la nova generacio de pintors abstractes que van emergir combinant la pintura del color field amb l'expressionisme de la vella generacio, tambe es van comencar a combinar elements complexos de l'espai i de la superficie en els seus treballs. Per 1970, Poons va crear pintures pesades, amb una pell gruixuda i esquerdada, referides com a "pintures de pell d'elefant"; mentre que Christensen va ruixar llacos, colorides linies de tela i cal*ligrafia a traves de camps multi-color i superficies delicades. Les pintures de bandes tacades de Ronnie Landfield son reflex tant de les pintures de paisatge xines, com de l'idioma del color field de les pintures tacades de John Seery, exemplificades per East, 1973, de la Galeria Nacional d'Art d'Australia. Poons, Christensen, Davis, Landfield, Seery, Lipsky, Zox i molts altres, van crear pintures que van vincular la pintura del color field amb l'abstraccio lirica i van comportar a generar una nova emfasi en el llenguatge, gest i "toc".[28][29][30]
Generalitats
[modifica]La pintura del color field es troba relacionada amb l'abstraccio pospictorica, el suprematismo, l'expressionisme abstracte i l'abstraccio lirica. Inicialment, va fer referencia a un tipus particular d'expressionisme abstracte, especialment a les obres de Mark Rothko, Clyfford Still, Barnett Newman, Robert Motherwell, Adolph Gottlieb i nombroses series de pintures de Joan Miro. El critic d'art, Clement Greenberg va percebre a la pintura del color field com un moviment relacionat, pero diferenciat, del action painting
Una important distincio que va fer al color field diferent de l'expressionisme abstracte va ser la forma en la qual es va manejar la pintura. Una de les formes fonamentals per definir la tecnica d'una pintura es l'aplicacio de la pintura mateixa; i els pintors del color field van revolucionar la forma en que aquesta podia ser efectivament aplicada.
El color field va buscar separar a l'art de la seva retorica superflua. Artistes com Barnett Newman, Mark Rothko, Clyfford Still, Adolph Gottlieb, Morris Louis, Jules Olitski, Kenneth Noland, Friedel Dzubas, Frank Stella i uns altres, van utilitzar frequentment formats extremadament reduits, amb dibuixos que anaven des de l'essencialment simplificat, al repetitiu i als sistemes regulats, amb referencies basiques a la naturalesa i un altament articulat i psicologic us del color. En general, aquests artistes van eliminar l'imaginari recognoscible en favor de l'abstraccio. Certs artistes van citar referencies a l'art passat o present, pero les pintures general del color field presenten l'abstraccio com una fi en si mateix. En l'intentar aconseguir aquesta adreca d'art modern, aquests artistes volien presentes cada pintura com una imatge unificada, amb cohesio i monolitica, frequentment dins de series de tipus relacionats.
En distincio a l'energia emocional i gestual de les marques de la superficie i del maneig de la pintura utilitzat per expressionistes abstractes com Jackson Pollock i Willem de Kooning, la pintura del color field va apareixer, inicialment, com a freda i austera. Els pintors del color field van esborrar el distintiu individual a favor de llargues, planes, tacades i xopades arees de color, considerades com la naturalesa essencial de l'abstraccio visual, juntament amb la forma actual del llenc, la qual, Frank Stella en particular, va aconseguir engendrar de formes inusuals amb combinacions de cantonades corbes i rectes. No obstant aixo, la pintura del color field ha demostrat ser punt sensual com extremadament expressiva, encara que en una forma diferent a la de l'expressionisme abstracte. Negant la connexio amb l'expressionisme abstracte o amb qualsevol altre moviment artistic, Mark Rothko va parlar clarament sobre les seves pintures el 1956:
No son un abstraccionista... No estic interessat en la relacio del color o de la forma, o de qualsevol altra cosa... Estic interessat, solament, a expressar les mes basiques emocions humanes -- tragedia, extasi, pena, etc. -- i el fet que moltes persones s'esquerdin i plorin quan s'enfronten a algunes de les meves obres demostra que em comunico amb aquestes emocions humanes basiques. Les persones que sangloten davant les meves pintures estan tenint aquesta mateixa experiencia religiosa que jo vaig tenir quan les pinti. I si tu, com tu dius, et trobes commogut per les relacions del color, llavors t'estas perdent el punt![31]
Stain painting
[modifica]Joan Miro va ser un dels primers i mes reeixits pintors del stain painting. Encara que el "tacar" a traves de l'oli fos considerat com a perillos per al llenc de coto en el llarg termini, l'exemple de Miro durant els anys vint, trenta i quaranta va ser una inspiracio i influencia per a les generacions mes joves. Una de les raons de l'exit del moviment del color field va ser la tecnica del tacat. Artistes barrejarien i diluirien la seva pintura en cubetes o llaunes de cafe per crear un liquid fluid el qual abocar sobre el llenc net, generalment Cotton Duck. La pintura tambe podia ser aplicada a traves de la brotxa, enrotllada, llancada o ruixada sobre la fabrica del llenc. Generalment, els artistes dibuixarien figures i arees mentre el llenc es tacava. Molts artistes diferents van utilitzar el tacat com una tecnica per a les seves obres. James Brooks, Jackson Pollock, Helen Frankenthaler, Morris Louis, Paul Jenkins i dotzenes d'altres artistes van trobar que l'abocar i tacar obria les portes cap a innovacions i metodes revolucionaris de dibuixar i expressar significat de diferents maneres. El nombre d'artistes que va utilitzar aquesta tecnica el 1960 va incrementar considerablement amb la disponibilitat de la pintura d'acrilic. El tacar el llenc de coto a traves de la pintura d'acrilic era mes benigne i menys nociu per a la tela del llenc que la pintura d'oli. El 1970, l'artista Helen Frankenthaler va comentar sobre la seva tecnica del tacat:
Quan vaig comencar a utilitzar el tacat en les meves pintures vaig deixar amplies arees del llenc sense pintar, pensant que el llenc treballava per si mateix, i positivament, com a pintura, linia o color. En altres paraules, la mateixa base era part del mitja, de manera que en lloc de pensar en ella com a fons, espai negatiu o com un espai vuit, l'area no necessitava pintura perque tenia pintura al seu costat. El punt era decidir on deixar-la, on omplir-la i on dir si aixo no requeria d'una altra linia o d'una altra gamma de colors. Es dir-ho a l'espai.[32]
Spray painting
[modifica]De forma sorprenent, pocs artistes van utilitzar la tecnica la pistola d'aerosol per crear llargs camps de color ruixats a traves del llenc durant els anys seixanta i setanta. Alguns pintors que van utilitzar efectivament el spray painting inclouen a Jules Olitski, qui va ser pioner en aquesta tecnica del spray que va cobrir les seves llargues pintures amb capa rere capa de color diferents, frequentment canviant gradualment. Altres importants innovacions van ser l'us de la tecnica del spray de Donen Christensen per crear llacos de colors brillants, ruixats en clares marques de cal*ligrafia al voltant de les seves pintures de gran escala. William Pettet, Richard Saba i Albert Stadler van utilitzar la tecnica per crear camps de color de gran escala i de multi-color; mentre que Kenneth Showell va ruixar sobre llencos arrugats i va crear la il*lusio d'interiors abstractes i vius. Molts dels pintors del spray painting van estar actius durant finals dels seixanta i setanta.
Franges
[modifica]Les franges van ser un dels vehicles mes populars utilitzats per diversos pintors del color field en una varietat de diferents formats. Barnett Newman, Morris Louis, Jack Bush, Gene Davis, Kenneth Noland i David Simpson, tots van fer series importants de pintures de franges. Encara que el no els cridaria franges, sino "zips", les franges de Barnett Newman van ser en la seva majoria verticals, de variades amplaries i espaiats variats. En el cas de Simpson i Noland, les seves pintures de franges van ser en la seva majoria horitzontals, mentre que Gene Davis va pintar franges verticals i Morris Louis va pintar, en la seva majoria, pintures de franges verticals, reconegudes frequentment com a "pilars". Jack Bush va tendir a fer punt pintures de franges verticals com a horitzontals, aixi com amb angles.
Pintura Magna
[modifica]Magna, un tipus especial de pintura d'acrilic per a us artistic, va ser desenvolupat per Leonard Bocour i Sam Golden en 1947, sent reformulat en 1960, especificament per Morris Louis i altres pintors del stain painting del moviment del color field.[33] En el magna, els pigments tenen la seva base en una resina d'acrilic basada en un solvent d'alcohol.[34] Al contrari dels acrilics basats en aigua moderns, el magna es miscible amb trementina o esperits minerals, assecant-se rapidament per obtenir un acabat mat o brillant. Va ser utilitzat extensament per Morris Lous i Friedel Dzubas, i tambe per l'artista de l'Art Pop, Roy Lichtenstein. Els colors del magna son mes vivids i intensos que les pintures regulars d'acrilic amb base en aigua. Louis va utilitzar la pintura magna en grans proporcions en les seves Series de franges,on els colors van ser utilitzats no diluits i van ser abocats sense van barrejar directament des de la llauna.[35][36]
Pintura d'acrilic
[modifica]El 1972, l'abans curador del Museu d'Art Metropolita, Henry Geldzahler va dir:
El color field, curiosament suficient o tal vegada no, va comencar una forma viable de pintar exactament al mateix temps que la pintura d'acrilic, la nova pintura de plastic, va comencar a existir. Va ser com si la nova pintura demandes una nova possibilitat en l'art, i com si els pintors arribessin a ella. La pintura d'oli, que te un mitja que es summament diferent, que no es basat en aigua, sempre deixa un rastre d'oli al voltant de les ribes del color. La pintura d'acrilic es dete en el seu mateix marge. La pintura del color field va arribar al mateix temps que aquesta nova pintura.[37]
Els acrilics es van fer comercialment disponibles en els cinquanta com a pintures basades en minerals conegudes com a pintura magna, ofertes per Leonard Bocour.[38] Les pintures d'acrilic amb base en aigua van ser subsequentement venudes com a pintures de casa de "latex", encara que la dispersio de l'acrilic no utilitzes formes derivades de latex d'un arbre de goma. Les pintures de latex d'interiors tendien a ser una combinacio de materials com a acrilic, vinil i acetat, entre d'altres. Les pintures d'exterior de latex tambe podien ser una mescla de polimers, pero les millors pintures eren cent per cent d'acrilic.
Rapidament, despres que les pintures d'acrilic amb base en aigua van ser introduides com a pintures per a cases, tots dos artistes, els primers dels qui van ser muralistes mexicans, i companyies van comencar a explorar el potencial dels nous components. Els pintures d'acrilic poden ser aprimades amb aigua i utilitzades "rentats" en la mateixa forma que les pintures d'aquarel*la, encara que aquestes van ser permanents una vegada seques. Pintures de qualitat artistica solubles en aigua es van fer comercialment disponibles a inicis de 1960, ofertes per Liquitez i Bocour sota la marca de Aquatex. Solubles en aigua, Aquatex i Liquitex, van provar ser ideals pel stain painting. Aquesta tecnica amb acrilics solubles en aigua feia als colors diluits enfonsar-se i retenir-se rapidament en el llenc. Pintors com Kenneth Noland, Helen Frankenthaler, Donen Christensen, Sam Francis, Larry Zox, Ronnie Landfield, Larry Poons, Jules Olitski, Gene Davis, Ronald Davis, Sam Gilliam i uns altres, van utilitzar reeixidament els acrilics amb base en aigua per a les seves noves pintures tacades del color field.[39]
Llegat: influencies
[modifica]El dir que el llegat artistic de la pintura del segle XX es un llarg i ininterromput proces d'influencies i de complexes interrelacions no seria exacte. L'us de llargs i oberts camps de color expressiu, aplicats en prociones generoses de pintura, acompanyades per dibuixos folgats (punts de linies vagues o de contorns figuratius) pot ser vist, en primera instancia, en els treballs d'inicis del segle xx, punt de Henri Matisse com de Joan Miro. Matisse i Miro, aixi com Pablo Picasso, Paul Klee, Vassili Kandinski i Piet Mondrian, van influir directament en els expressionistes abstractes, en els pintors del color field, de l'abstraccio postpictorica i els expressionistes lirics. Nord-americans del segle xix com Augustus Vincent Tack i Albert Pinkham Ryder, juntament amb els modernistes primerencs com Georgia O'Keeffe, Marsden Hartley Stuart Davis, Arthur Dove i els paisatges de Milton Avery, tambe van crear els precedents i van influir en els expressionistes abstractes, en els pintors del color field i dels abstraccionistas lirics. Les pintures de Henri Matisse, French Window at Collioure, i View of Notre Dame[40] de 1914 van crear una amplia influencia en els pintors del color field en general (incloent les Open Series de Robert Motherwell) i les pintures de Richard Diebenkorn, Ocean Park, especificament. D'acord amb la historiadora d'art, Jane Livingston, Diebenkorn va veure les pintures de Matisse en una exhibicio a Los Angeles en 1966, les quals van tenir un enorme impacte en ell i en el seu treball.[41] Jane Livingston va dir sobre l'exhibicio de Matisse de gener de 1966 que Diebenkorn va observar a Los Angeles:
Es molt dificil no adscriure un enorme pes a aquesta experiencia en l'adreca que el seu treball va prendre des d'aquest moment. Les dues pintures que ell va veure es plasmen en gairebe tots els llencos de Ocean Park. View of Notre Dame i French Window Collioure, tots dos pintats en 1914, van ser posades a la vista per primera vegada als Estats Units.[41]
Livingston continua dient que Diebenkorn va deure haver experimentat French Window at Collioure com una epifania.[42] Joan Miro va ser un dels artistes mes influents del segle xx. Miro va ser pioner en la tecnica del tacat, creant fons borrosos amb nuvols multi-colors en pintura prima d'oli, al voltant de 1920 i 1930; damunt de la qual cosa va afegir cal*ligrafia, caracters i un abundant lexic de paraules i imaginari. Arshile Gorky, obertament va admirar el treball de Miro i va pintar obres similars abans de descobrir la seva propia originalitat a inicis dels quaranta. Durant els sesentas, Miro va pintar llargs camps radiants de color, vigorosament pintats en blau, blanc i altres camps monocromatics de color; amb orbes negres borroses i formes similars a la cal*ligrafia, surant a l'atzar. Aquests treballs es van assemblar a les pintures del color field de les generacions mes jobenes. El biogrado, Jacques Dupin va dir sobre el treball de Miro durant els seixanta:
Aquests llencos mostren afinitats - Miro no intenta negar aixo - amb les cerques de la nova generacio de pintors. Molts d'ells, Jackson Pollock sent un d'ells, han reconegut el seu deute a Miro. Miro, en retorn, mostra gran interes en el seu treball i mai es perd d'una oportunitat per animar i donar-los suport. Aixi mateix, aquest tampoc considera per sota de la seva dignitat l'utilitzar els seus descobriments en algunes ocasions.[43]
Prenent el seu exemple d'altres modernistes europeus com Joan Miro, el moviment del color field compren decades des de mitjan segle XX fins a inicis del segle XXI. La pintura del color field actualment compren tres generacions separades, pero relacionades de pintors. Termes utilitzats frequentment per fer referencia a aquests tres grups separats, pero similars, son l'expressionisme abstracte, l'abstraccio postpictorica i l'abstraccio lirica. Alguns d'aquests artistes van fer treballs en aquestes tres arees, i es van relacionar a tots aquests estils. Els pioner del color field, com Jackson Pollock, Mark Rothko, Clyfford Still, Barnett Newman, Adolph Gottlieb i Robert Motherwell son pensats, originalment com a expressionistes abstractes. Artistes com Helen Frankenthaler, Sam Francis, Richard Diebenkorn, Jules Olitski, i Kenneth Noland, van anar d'una generacio relativament mes jove o, en el cas de Morris Louis, esteticament alineats amb les perspectives d'aquesta generacio; la qual va comencar com una generacio d'expressionistes abstractes, pero que rapidament es va moure cap a l'abstraccio pospictorica. Mentre que artistas mes joves com Frank Stella, Ronald Davis, Larry Zox, Larry Poons, Walter Darby Bannard, Ronnie Landfield, Donen Christensen, van comencar amb l'abstraccio pospictorica i enetualmente es van moure cap a un nou tipus d'expressionisme abstracte, referit com a abstraccio lirica. Molts d'aquests artistes esmentats, aixi com molts altres, han practicat les tres maneres en una sola fase de les seves carreres. Durant les ultimes fases de la pintura del color field, com a reflex del zeitgeist dels seixanta tardans (en els quals tot va comencar a apareixer sol) i l'ansietat de l'edat (amb les incerteses del temps) van convergir amb el gestalt de l'abstraccio post-pictorica, produint l'abstraccio lirica, la qual va combinar la precisio de l'idioma del color field amb la vaguetat de l'expressionisme abstracte. Durant el mateix periode dels seixanta seixanta i els setanta a Europa, Gerhard Richter, Anselm Kiefery molts altres artistes tambe van comencar a produir obres d'intensa expressio, convergint l'abstraccio amb les imatges, incorporant imaginari del paisatge que per a finals dels seixanta seria conegut com a neo-expressionisme.[44]
Pintors
[modifica]La seguent es una llista de pintors pertanyents al color field, aixi com d'algunes de les seves influencies artistiques:
Vegeu tambe
[modifica]- Art modern
- Art abstracte
- Art concret
- Hard edge
- Abstraccio lirica
- Abstraccio postpictorica
Referencies
[modifica]- | "Themes in American Art: Abstraction." National Gallery of Art. Web. 09 May 2010. <https://web.archive.org/web/20110509153115/http://www.nga.gov/education/american/abstract.shtm>.
- | "Colour Field Painting Arxivat 2011-07-05 a Wayback Machine.". Tate. Retrieved December 7, 2008
- | Harold Rosenberg. National Portrait Gallery, Smithsonian Institution. Retrieved 22 February 2008.
- | Color As Field: American Painting. The New York Times. Retrieved December 7, 2008.
- | De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970. Abbeville Press, 1984. 44, 61-63, 65, 68-69. ISBN 0-89659-418-1
- | "Open Series #121". Tate. Retrieved December 7, 2008.
- | De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970, P.44, Abbeville Press 1984, ISBN 0-89659-418-1
- | Smithsonian Museum Exhibits Color Field Painting, retrieved December 7, 2008
- | August 16, 1976 NY Magazine, p.66 Retrieved May 6, 2011
- | Pollock #12 1952 at NY State Mall project Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine. Retrieved May 6, 2011
- | 'Color Field' Artists Found a Different Way Retrieved 3 August 2010
- | Fenton, Terry. "Morris Louis Arxivat 2019-05-18 a Wayback Machine.". sharecom.ca. Retrieved December 8, 2008
- | De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970, P.79, Abbeville Press 1984, ISBN 0-89659-418-1
- | Carmean, E.A. Helen Frankenthaler A Paintings Retrospective, Exhibition Catalog, pp.12-20, Harry N. Abrams in conjunction with The Museum of Modern Art, Fort Worth, ISBN 0-8109-1179-5
- | "Noland". LSFA. Retrieved December 30, 2007.
- | De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970, P.47, Abbeville Press 1984, ISBN 0-89659-418-1
- | "Clement Greenberg Arxivat 2018-07-12 a Wayback Machine.". Post-Painterly Abstraction. Retrieved December 8, 2008.
- | Smith, Roberta. "Weightless Color, Floating Free". New York Times, March 7, 2008. Retrieved December 7, 2008
- | De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970, P.81, Abbeville Press 1984, ISBN 0-89659-418-1
- 1 2 "Jack Bush". The Art History Archive; Canadian Art. Retrieved December 9, 2008.
- | Fenton, Terry. "Jack Bush Arxivat 2021-08-05 a Wayback Machine.". sharecom.ca. Retrieved December 9, 2008.
- | Livingston, Jane. "The Art of Richard Diebenkorn". 1997-1998 Exhibition catalog. In The Art of Richard Diebenkorn, Whitney Museum of American Art. 56. ISBN 0-520-21257-6
- | American Abstract and Figurative Expressionism: Style Is Timely Art Is Timeless (New York School Press, 2009.) ISBN 978-0-9677994-2-1. p. 80-83
- | Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. retrieved June 2, 2010
- | Ashton, Dore. "Young Abstract Painters: Right On!". Arts vol. 44, no. 4, February, 1970. 31-35
- | Aldrich, Larry. Young Lyrical Painters. Art in America, vol. 57, no. 6, November-December 1969. 104-113
- | Color Fields, Deutsche Guggenheim Arxivat 2010-11-20 a Wayback Machine. Retrieved November 26, 2010
- | Peter Schjeldahl comment on John Seery
- | Exhibition Catalogue, Ronnie Landfield: Paintings From Five Decades. The Butler Institute of American Art, Seeking the Miraculous. 5-6. ISBN 1-882790-50-2
- | Ratcliff, Carter. The New Informalists, Art News, v. 68, n. 8, December 1969, p.72.
- | Rodman, Selden. Conversations with Artists, 1957. Later published in "Notes from a conversation with Selden Rodman, 1956" in Writings on Art: Mark Rothko 2006, edited by Lopez-Remiro, Miguel.
- | De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970, P.82, Abbeville Press 1984, ISBN 0-89659-418-1
- | Henry, Walter. "palimpsest.stanford.edu - Technical Exchange". Universitat Stanford, Volume 11, Number 2, May 1989, 11-14. Retrieved December 8, 2007.
- | Fenton, Terry. "Appreciating Noland Arxivat 2021-01-21 a Wayback Machine.". Retrieved April 30th, 2007.
- | Number 182, Phillips Collection, Washington, DC., retrieved December 8, 2008
- | Blake Gopnik, Morris Louis: A Painter Of a Different Stripe, Washington Post, retrieved December 8, 2008
- | De Antonio, Emile. Painters Painting, a Candid History of The Modern Art Scene 1940-1970 Abbeville Press, 1984. 81. ISBN 0-89659-418-1
- | Terry Fenton online essay Arxivat 2021-01-21 a Wayback Machine. about Kenneth Noland, and acrylic paint, accessed April 30th, 2007
- | Junker, Howard. The New Art: It's Way, Way Out, Newsweek, July 29, 1968, pp.3, 55-63.
- | View of Notre Dame, 1914 at MoMA, retrieved December 18, 2008
- 1 2 Livingston, Jane. "The Art of Richard Diebenkorn". In: 1997-1998 Exhibition catalog, Whitney Museum of American Art. 62-67. ISBN 0-520-21257-6
- | Livingston, Jane. The Art of Richard Diebenkorn. In 1997-1998 Exhibition catalog, Whitney Museum of American Art. 64. ISBN 0-520-21257-6,
- | Dupin, Jacques. Joan Miro Life and Work. New York City: Harry N. Abrams, 1962. 481
- | "White Cube: Anselm Kiefer". White Cube. Retrieved December 15, 2008.
Fonts
[modifica]- Greenberg, Clement. Art and Culture, Beacon Press, 1961
- Greenberg, Clement. Late Writings, edited by Robert C. Morgan, St. Paul: University of Minnesota Press, 2003.
- Greenberg, Clement. Homemade Esthetics: Observations on Art and Taste. Oxford University Press, 1999.
- The Columbia Encyclopedia
- Kleiner, Fred S.; and Mamiya, Christin J., Gardner's Art Through the Ages (2004). Volume II. Wadsworth Publishing. ISBN 0-534-64091-5.
- Schwabsky, Barry. "Irreplaceable Hue - Color Field Painting." Art Forum 1994. Look Smart 20 April 2007.
- Color As Field:American Painting, 1950-1975., retrieved December 7, 2008
- Wilkin, Karen and Belz, Carl. Color As Field:American Painting, 1950-1975. Published: Yale University Press; 1 edition (November 29, 2007). ISBN 0-300-12023-0, ISBN 978-0-300-12023-3
- Livingston, Jane. The Art of Richard Diebenkorn, with essays by John Elderfield, Ruth E. Fine, and Jane Livingston. The Whitney Museum of American Art, 1997, ISBN 0-520-21257-6
- De Antonio, Emile and Tuchman, Mitchell. Painters Painting A Candid History of The Modern Art Scene, 1940-1970, Abbeville Press 1984, ISBN 0-89659-418-1
- Jacques Dupin, Joan Miro Life and Work, Harry N. Abrams, Inc., Publisher, New York City, 1962, Library of Congreaa Catalog Card Number: 62-19132
- Various authors: Barbara Rose, Gerald Nordland, Walter Hopps, Hardy S. George; Breaking the Mold, Selections from the Washington Gallery of Modern Art, 1961-1968, exhibition catalogue, Oklahoma City Museum of Art 2007, ISBN 0-911919-05-8
- Cynthia Goodman. Hans Hofmann, with essays by Irving Sandler, and Clement Greenberg; Exhibition Catalog, Whitney Museum of American Art, New York in association with Prestel-Verlag, Munic, ISBN 0-87427-070-7
- Irving Sandler. The New York School: The Painters and Sculptors of the Fifties, Harper & Row, 1978 ISBN 0-06-438505-1
- Aldrich, Larry. Young Lyrical Painters, Art in America, v.57, n6, November-December 1969, pp. 104-113.
- Peter Schjeldahl. New Abstract Painting: A Variety of Feelings, Exhibition review, "Continuing Abstraction ", The Whitney Downtown Branch, 55 Water St. NYC. The New York Times, October 13, 1974.
- Kertess, Klaus. Peter Young Paintings 1963-1980. Parc Foundation. ISBN 978-1-931885-68-3
- Kertess, Klaus. The Nature of Paint, Ronnie Landfield:Forty Years of Color Abstraction, Exhibition Catalog, ISBN 978-0-9820841-2-0
- Carmean, E.A. Toward Color and Field, Exhibition Catalogue, Houston Museum of Fine Arts, 1971.
- Carmean, E.A. Helen Frankenthaler A Paintings Retrospective, Exhibition Catalog, Harry N. Abrams in conjunction with The Museum of Modern Art, Fort Worth, ISBN 0-8109-1179-5
- Henning, Edward B. Color & Field, Art International May 1971: 46-50.
- Tucker, Marcia. The Structure of Color, New York: Whitney Museum of American Art, NYC, 1971.
- Robbins, Daniel. Larry Poons: Creation of the Complex Surface, Exhibition Catalogue, Salander/O'Reilly Galleries, pp. 9-19, 1990.
- Michael Fried. Morris Louis, Harry N. Abrams, Library of Congress Number: 79-82872
Enllacos externs
[modifica]- Mark Jenkins, Revisiting Morris Louis's Lighter Touch retrieved December 8, 2008, Washington Post Review of the Morris Louis retrospective at the Hirshhorn Museum and Sculpture Garden September 2007.
- Washington Post online gallery of Morris Louis paintings
- Kreeger Museum Arxivat 2008-09-05 a Wayback Machine.; an expanded exhibition which also involved several museums and galleries in Washington DC and surrounding areas
- Art Style: Color Field Painting - Movement Overview on The Art Story Foundation