Dark Mode

Ves al contingut

Codi

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu <<Codi (desambiguacio)>>.
SOS en codi Morse, el codi usat per a demanar ajuda

En comunicacio, un codi es una norma per convertir un element d'informacio (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representacio, no necessariament del mateix tipus.

El proces de codificacio, permet convertir la informacio origen en unes dades codificades, que s'emmagatzemen o s'envien a un receptor. El proces invers es el de descodificacio, on es converteixen aquests codis en informacio interpretable per al destinatari. Un codec (de codificacio/descodificacio) es la implementacio d'aquesta norma (o algorisme) per codificar i descodificar, que pot incloure tambe un proces de compressio de dades.

Un codi pot incloure mecanismes per ocultar la informacio que conte, de manera que nomes els destinataris que sapiguen com descodificar-lo seran capacos de reconstruir la informacio original. Per exemple, usant eines de criptografia.

Etimologia

[modifica]

La paraula "codi", usada en catala almenys des del segle xiii, prove del llati 'codex' en el sentit de "classificacio sistematica de la llei estatutaria", generalment entes com a "sistema", i d'aqui el seu us en comunicacio. Al seu torn, 'codex' prove de la forma anterior 'caudex', amb el significat mes restringit de "llibre", que llavors eren fets per tauletes de fusta cobertes de cera per escriure, i que literalment significava "tronc d'arbre" o "soca", que probablement tambe es a l'origen de la paraula "cua".[1][2]

El significat contemporani com a "xifratge, sistema de senyals i regles que regeixen el seu us" s'inicia el 1808. El sentit de "clau codificada" usat en telegrafia es del 1879. En el sentit de "sistema d'expressio d'informacio i instruccions en una forma utilitzable per un ordinador", del 1946.[2]

Exemples

[modifica]
  • El codi Morse, que permet codificar un text en un grup de pulsacions curtes i llargues, pensades inicialment per ser enviades a traves del telegraf, on el receptor les descodifica obtenint-ne el text original.
  • La televisio, on un senyal visual es codifica en una serie de senyals analogics o digitals que es poden emmagatzemar, transmetre i posteriorment descodificar per ser vistos en una televisio.
  • El format MP3, on un senyal d'audio es pot codificar i comprimir per emmagatzemar i reproduir posteriorment.
  • Les llengues, que permeten que una persona pugui expressar-se i la resta de les persones que entenen aquella llengua, son capaces de descodificar els seus sons i/o gestos en informacio.
  • Els alfabets, que permeten plasmar per escrit l'expressio oral o gestual d'una llengua.
  • Els codis de barres, en els que un conjunt de barres de diferents gruixos formen un rectangle que tradueix, d'una manera susceptible d'esser llegida per un lector de raigs laser, el codi numeric de tretze xifres --impres sota les barres-- que identifica cada article comercial d'una manera inequivoca.[3]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Codi

Viccionari

  1. | <<Etimologia : codice;>>. [Consulta: 18 maig 2025].
  2. 1 2 <<Code - Etymology, Origin & Meaning>> (en angles america). [Consulta: 18 maig 2025].
  3. | <<codi1 | diccionari.cat>>. [Consulta: 18 maig 2025].