Dark Mode

Ves al contingut

Cascading Style Sheets

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Cascading Style Sheets
Tipusformat de fitxer, llenguatge de programacio i Full d'estil
Extensiocss
MIMEtext/css
DesenvolupadorCSS Working Group (en) , Bert Bos i Hakon Wium Lie
Versio inicial17 desembre 1996
Mes informacio
Stack ExchangeEtiqueta
Lloc webw3.org...

Cascading Style Sheets (CSS, en catala: Fulls d'Estil en Cascada) es un llenguatge de fulls d'estil utilitzat per descriure la semantica de presentacio (l'aspecte i format) d'un document escrit en un llenguatge de marques. La seva aplicacio mes comuna es dissenyar pagines web escrites en HTML i XHTML, pero el llenguatge tambe pot ser aplicat a qualsevol classe de document XML, incloent-hi SVG i XUL.

CSS esta dissenyat principalment per permetre la separacio de contingut del document (escrit en HTML o un llenguatge de marques similar) de la presentacio del document, incloent-hi elements com la disposicio, colors, i fonts. Aquesta separacio pot millorar l'accessibilitat al contingut, proporcionar mes flexibilitat i control en l'especificacio de caracteristiques de presentacio, permetre que multiples pagines comparteixin un format comu, i redueix complexitat i repeticio en el contingut estructural (com per exemple al permetre disseny web sense taules). CSS tambe pot deixar la mateixa pagina de marques ser presentada en estils diferents mitjancant metodes de render diferents, com a la pantalla, en impressio, per veu (quan es llegida en veu alta per un navegador amb lector o pantalla lectora) i amb mecanismes tactils amb sistemes Braille. Mentre que l'autor d'un document tipicament associa els documents amb un full d'estil CSS, els lectors poden utilitzar un full d'estil diferent, potser un al seu propi ordinador, per invalidar aquell que l'autor ha especificat.

CSS especifica un esquema de prioritat per determinar quines regles d'estil s'apliquen si mes d'una regla esta associada amb un element en particular. En aquests fulls anomentas en cascada, es calculen prioritats o pesos i s'assignen a regles, de manera que els resultats siguin previsibles.

Les especificacions CSS son mantingudes pel World Wide Web Consortium (W3C). El tipus de mitja d'Internet (Tipus MIME) text/css es registrat per a l'us amb CSS per RFC 2318 (Marc de 1998).

Els tres tipus d'estils[1]

[modifica]

CSS proporciona tres camins diferents per aplicar les regles d'estil a una pagina Web:

1. Un full d'estil extern,

que es un full d'estil que esta emmagatzemat en un arxiu diferent a l'arxiu on s'emmagatzema el codi HTML de la pagina web. Aquesta es la manera de programar mes potent, perque separa completament les regles de format per la pagina HTML de l'estructura basica de la pagina.

2. Un full d'estil intern, que es un full d'estil que esta incrustat dins d'un document HTML. (Va a la dreta de l'element ). D'aquesta manera s'obte el benefici de separar la informacio de l'estil, del codi HTML propiament dit. Es pot optar per copiar el full d'estil incrustat d'una pagina a una altra, (aquesta possibilitat es dificil d'executar si es vol per guardar les copies sincronitzades). En general, l'unica vegada que es fa servir un full d'estil intern, es quan es vol proporcionar alguna caracteristica a una pagina web en un simple fitxer, per exemple, si s'esta enviant alguna cosa a la pagina web.

3. Un estil en linia, que es un metode per insertar el llenguatge d'estil de pagina directament, dins d'una etiqueta HTML. Aquesta manera de fer no es totalment adequada. L'inserir la descripcio del format dins del document de la pagina web a nivell de codi es converteix en una feina llarga, costosa i poc elegant per resoldre el problema de la programacio de la pagina. Aquest mode de treball es podria usar de manera ocasional si es preten aplicar un format amb pressa, rapidament. No es tot senzill o estructurat com hauria de ser, pero funciona. Aquest es el metode recomanat per maquetar correus electronics en HTML.

Sintaxi

[modifica]

CSS te una sintaxi simple i utilitza un cert nombre de paraules clau angleses per especificar els noms de diverses propietats d'estil.

Un full d'estil consta d'una llista de regles. Cada regla o conjunt de regles consta d'un o mes selectors i un bloc de declaracions. Un bloc de declaracio consta d'una llista de declaracions entre claus d'ator. Cada declaracio mateixa consta d'una propietat, dos punts (:), un valor, seguit de semidos punts (;).[2]

En CSS, els selectors s'utilitzen per declarar a quins dels elements de marca s'aplica un estil. Els seleccionadors poden afectar tots els elements d'un tipus especific, o nomes aquells elements que tenen un cert atribut; es pot afectar elements depenent de com es posen relativament els uns dels altres en el codi de marcatge, o damunt com es nien dins del moder d'objectes del document.

Les pseudoclasses son una altra forma d'especificacio utilitzada en CSS per identificar elements de marca, i en alguns casos, accions d'usuari especifiques a que s'aplica un bloc de declaracions particular. Un exemple sovint utilitzat es la pseudoclasse de :hover que aplica un estil a' nomes quan l'usuari 'assenyala' l'element visible, normalment mantenint el cursor sobre l'element. S'afegeix a un seleccionador com en a:hover o #elementid:hover. Altres pseudoclasses i els pseudo-elements son, per exemple, :first-line, :visited o :before. Una pseudoclasse especial es :lang(c), "c".

Una pseudoclasse selecciona elements sencers, com :link o :visited, mentre que un pseudo-element fa una seleccio que pot constar d'elements parcials, com :first-line o :first-letter.

Els seleccionadors es poden combinar d'altres maneres tambe, especialment en CSS 2.1, per aconseguir especificitat i flexibilitat mes gran.[3]

Aqui hi ha un exemple que resumeix les regles de dalt:

selector [, selector2, ...][:pseudo-classe] {propietat: valor;
[propietat2: valor2;
...]
}
/* comentari */

Abans de CSS, gairebe tots els atributs de presentacio de documents de HTML es contenien dins del marcatge de HTML; tots els colors de font, estils de fons, alineacions d'element, vores i mides s'havien de descriure explicitament, sovint repetidament, dins del HTML. CSS permet als autors moure molta d'aquella informacio a un full d'estil separat que fa el marcatge de HTML considerablement mes simple.

Els encapcalaments (elements de h1), subencapcalaments (h2), sub-subencapcalaments (h3), etc., es defineixen estructuralment utilitzant HTML. En impressio i a la pantalla, l'eleccio de font, mida, color i emfasi per a aquests elements es presentacional.

Abans de CSS, els autors de documents que volien assignar unes caracteristiques tipografiques a, per exemple, tots els encapcalaments h2 havien d'utilitzar l'etiqueta font de HTML i altres elements presentacionals per a cada instancia d'aquell tipus d'encapcalament. Les marques de presentacio addicionals en HTML feia mes complexos els documents, i generalment mes dificils de mantenir. En CSS, la presentacio es separada de l'estructura. En impressio, CSS pot definir color, font, alineacio de text, mida, vores, espaiat, disposicio moltes altres caracteristiques tipografiques.Ho pot fer independentment per pantalles i vistes impreses. CSS tambe defineix estils no visuals com la velocitat i emfasi amb que el text es llegeix en veu alta per lectors de text auditius. El W3C ara considera que els avantatges de CSS per definir tots els aspectes de la presentacio de pagines de HTML son superiors a uns altres metodes. Per aixo, ha declarat obsolet l'us de tot el marcatge HTML de presentacio original.

Fonts

[modifica]

La informacio CSS pot ser proporcionada per diverses fonts. La informacio d'estil de CSS es pot adjuntar com a document separat o ser dins el document HTML. Es poden importar multiples fulls d'estil. Diferents estils es poden aplicar depenent del mecanisme de sortida que s'utilitza; per exemple, la versio de pantalla pot ser bastant diferent de la versio impresa, de manera que els autors puguin fer a mida la presentacio apropiadament per a cada medi.

Esquema de prioritat per a fonts CSS (de prioritat mes alta a mes baixa):

  • Estils d'autor (proporcionat per l'autor de la pagina web):
    • Estils dins del document HTML, informacio d'estil d'un unic element, especificat utilitzant l'atribut "style"
    • Estils encastats, blocs d'informacio CSS dins del mateix document HTML
    • Fulls d'estil extern, i.e., un arxiu CSS separat al que es fa referencia des del document
  • Estil d'usuari:
    • Un arxiu CSS local que l'usuari especifica amb una opcio de navegador, que actua com un invalidador aplicat a tots els documents.
  • Estil d'agent d'usuari
    • Estils per defecte aplicats per l'agent usuari, i.e., les opcions per defecte del navegador per a la presentacio d'elements.

El full d'estil amb la prioritat mes alta controla com es mostra el contingut. Les declaracions no posades en la font de prioritat mes alta son passades per una font de prioritat mes baixa com l'estil d'agent usuari. Aquest proces s'anomena cascading.

Un dels objectius de CSS es tambe permetre control mes gran dels usuaris sobre la presentacio. Algu que troba els encapcalaments en cursiva vermells dificils de llegir pot aplicar un full d'estil diferent. Depenent del seu navegador i el lloc web, un usuari pot triar entre diversos fulls d'estil proporcionats pels dissenyadors, pot treure tot l'estil afegit i veure el lloc emprant l'estil per defecte del navegador, o pot invalidar nomes l'estil d'encapcalament en cursiva vermell sense canviar uns altres atributs.

Arxiu highlightheaders.css que conte:

h1 { color: white; background-color: orange !important; }
h2 { color: white; background-color: green !important; }

Tal arxiu s'emmagatzema localment i es aplicable si s'ha especificat en les opcions de navegador. "!important" significa que prevalgui sobre les especificacions dels autors.

Avantatges d'utilitzar els fulls d'estil

[modifica]

Els avantatges d'utilitzar CSS (o un altre llenguatge d'estil) son:

  • Control centralitzat de la presentacio d'un lloc web complet amb el qual s'agilita de forma considerable la seva actualitzacio.
  • Els navegadors ens permeten als usuaris especificar la seva propia fulla d'estil local que sera aplicada a un lloc web, amb el qual augmenta considerablement l'accessibilitat. Per exemple, persones amb deficiencies visuals poden configurar la seva propia fulla d'estil per augmentar la grandaria del text o remarcar mes els enllacos.
  • Una pagina pot disposar de diferents fulles d'estil segons el dispositiu que la mostri o fins i tot a eleccio de l'usuari. Per exemple, per ser impresa, mostrada en un dispositiu mobil, o ser "llegida" per un sintetitzador de veu.
  • El document HTML en si mateix es mes clar d'entendre i s'aconsegueix reduir considerablement la seva grandaria (sempre que no s'utilitzi estil en linia).

Historia

[modifica]

Els fulls d'estil han existit d'una forma o altra des dels comencaments de SGML durant els anys 1970. Els Fulls d'Estil en Cascada es desenvolupaven com a mitja per crear una aproximacio consistent a proporcionar informacio d'estil per a documents web.

A mesura que HTML augmentava, anava afegint una varietat mes amplia de capacitats estilistiques per satisfer les demandes de desenvolupadors web. Aquesta evolucio donava mes control sobre l'aspecte dels llocs pero al cost que HTML es tornes mes complex d'escriure i de mantenir per als dissenyadors. Les diferencies entre navegadors web feien dificil la consistencia de l'aparenca dels llocs web, i els usuaris tenien menys control sobre com el contingut web era mostrat.

Per millorar les capacitats de presentacio de webs, nou llenguatges diferents de fulls d'estil es proposaven a la llista de correu www-style de W3C. De les nou propostes, dos s'escolliren com la fonament pel que va esdevenir CSS: Fulls d'Estil en Cascada HTML (CHSS) i Proposta de Full d'Estil basada en Stream (SSP, Stream-based Style Sheet Proposal). CHSS, un llenguatge que te una mica de semblanca amb el CSS d'avui, era proposat per Hakon Wium Lie l'octubre de 1994.Bert Bos estava treballant en un navegador anomenat Argo, que emprava el seu propi llenguatge de fulls d'estil, l'SPP.[4] Lie and Yves Lafon joined Dave Raggett to expanded the Arena browser for supporting CSS as a testbed application for the W3C.[5][6][7] Lie y Bos treballaren junts per desenvolupar l'estandard CSS (la 'H' fou eliminada del nom perque aquests fulls d'estil tambe podien ser aplicats a altres llenguatges de marques, a part de CSS.[8]

A diferencia dels llenguatges d'estil existents com DSSSL i FOSI, CSS deixava l'estil d'un document ser influit per multiples fulls d'estil. Un full d'estil podia heretar d'un altra, permetent una mescla de preferencies estilistiques controlades d'igual manera pel disenador web i l'usuari.

La proposta de Lie es presentava a la conferencia "Mosaic i la web" (anomenada WWW2 posteriorment) a Chicago, Illinois el 1994, i una altra vegada amb Bert Bos el 1995.[8] En aquest temps, el W3C ja estava sent establert, i es va interessar en el desenvolupament de CSS. Organitzava un taller amb aquest proposit presidit per Steven Pemberton. Aixo va fer que el W3C afegisin feina al CSS al HTML editorial review board (ERB). Lie y Bos eren el personal tecnic principal sobre aquest aspecte del projecte, amb membres addicionals, incloent-hi Thomas Reardon de Microsoft, participant tambe. L'agost del 1996 la Corporacio Netscape Communication presentava un llenguatge de fulls d'estil alternatiu anomenat Fulls d'Estil de JavaScript (JSSS).[8] Aquesta especificacio mai no va ser acabada i es obsoleta.[9] al Final del 1996, CSS estava preparat per tornar-se oficial, i la recomanacio CSS nivell 1 era publicada el desembre.

El desenvolupament de HTML, CSS, i el DOM s'havia fet en un grup, la Junta de Revisio Editorial d'HTML (ERB, Editorial Review Board). El 1997, l'ERB es partia en tres grups de feina: Grup de feina d'HTML, presidit per Dan Connolly de W3C; Grup de feina de DOM, presidit per Lauren Wood de SoftQuad; i grup de feina de CSS, presidit per Chris Lilley de W3C.

El Grup d'Explotacio de CSS comencava a tractar assumptes que no s'havien encarat amb el nivell 1 de CSS, ocasionant la creacio del nivell de CSS 2 el 4 de novembre del 1997. Es publicava com a Recomanacio de W3C el 12 de maig, del 1998. El nivell de CSS 3, que es comencava el 1998, es, el 2009, encara en desenvolupament.

El 2005 els Grups de feina de CSS decidien reforcar els requisits dels estandards mes estrictament. Aixo significava que els estandards ja publicats com CSS 2.1, els Selectors CSS 3 i el Text CSS3 es retiraven de les recomanacions candidates a nivell de l'esborrany de treball.

Dificultats d'adopcio

[modifica]

Encara que l'especificacio de CSS1 es completava el 1996 i l'Internet Explorer 3 de Microsoft sortia en aquell presentant suport limitat per a CSS, varen passar mes de tres anys abans que qualsevol navegador web aconseguis una implementacio plena de l'especificacio. L'Internet Explorer 5.0 per a Macintosh, aparegut al marc de 2000, va ser el primer navegador a tenir support (mes del 99 percent) a CSS1, superant opera, que havia estat el lider des de la introduccio de suport de CSS 15 mesos abans. Uns altres navegadors els varen seguir, i molts d'ells addicionalment implementaven parts de CSS2. En juliol de 2008, cap navegador (acabat) te plenament implementat CSS2, amb nivells d'aplicacio que varien.

Tot i que els primers navegadors com l'Internet Explorer 3 i 4, i Netscape 4.x tenien suport per a CSS, era tipicament incomplet i afligit amb errors seriosos. Aixo era un obstacle serios per a l'adopcio de CSS.

Quan mes tard els navegadors 'versio 5' comencaven a oferir una bastant plena implementacio de CSS, eren encara incorrectes en certes arees i estaven plens d'inconsistencies, errors i unes altres peculiaritats. La proliferacio de tals inconsistencies relacionades amb CSS i fins i tot la variacio en el suport de trets de l'estandard ha fet dificil que els dissenyadors aconsegueixin una aspecte coherent entre plataformes. Alguns autors recorren a trucs com CSS hacks i els filtres CSS per obtenir resultats coherents a traves de navegadors web i plataformes.

Problemes amb l'adopcio desigual dels navegadors de CSS junt amb errates en l'especificacio original va portar el W3C a revisar l'estandard de CSS2 a CSS2.1, que pot mes a prop a una foto laborable de suport de CSS actual en navegadors de HTML. Algunes propietats de CSS2 que cap navegador reeixidament no implementava es deixaven caure, i en uns quants casos, els comportaments definits es canviaven per portar l'estandard|norma a linia|recta amb les aplicacions existents predominants. CSS2.1 es convertia en una Recomanacio de Candidat el 25 de febrer del 2004, pero CSS2.1 es retirava a estatus d'Esborrany de feina el 13 de juny, 2005,[10] i nomes va ser retornat a estatus de Recomanacio Candidata el 19 de juliol, 2007.[11]

Variacions

[modifica]

CSS te diversos nivells i perfils. Cada nivell de CSS es construeix a partir de l'ultim, tipicament afegint trets nous i tipicament denotat com CSS1, CSS2, i CSS3. Els perfils son tipicament un subconjunt d'un o mes nivells de CSS fets per a una interficie d'usuari o dispositiu particular. Actualment hi ha perfils per a mecanismes mobils, impressores, i televisors. Els perfils no s'haurien de confondre amb tipus de mitjans de comunicacio, que es van afegir a CSS2.

CSS 1

[modifica]

La primera especificacio CSS que va esdevenir una recomanacio oficial del W3C es el nivell de CSS 1, publicat el desembre del 1996.[12] Entre les seves capacitats hi ha suport per:

  • Propietats de font com tipografia i emfasi.
  • Color de text, fons, i altres elements.
  • Atributs de text com espaiat entre paraules, lletres, i linies de text.
  • Alineacio de text, imatges, taules i uns altres elements.
  • Marge, vora, padding, i posicio per a la majoria dels elements.
  • Identificacio unica i classificacio generica de grups d'atributs.

El W3C ja no mante la recomanacio CSS1.[13]

CSS 2

[modifica]

CSS Nivell 2 era desenvolupat pel W3C i es publicava com a Recomanacio el maig del 1998. Essent un superconjunt de CSS1, CSS2 inclou un cert nombre de capacitats noves com posicionament absolut, relatiu, i fix d'elements i z-index, el concepte de tipus de mitjans multimedia, suport per a fulls d'estil auditius i text bidireccional, i propietats de font noves com ombres. El W3C mante la recomanacio CSS2.[14]

CSS Nivell 2 revisio 1 o CSS 2.1 arregla errors en CSS2, treu caracteristiques a les quals es donava suport molt pobre i afegeix ampliacions ja implementades als navegadors a l'especificacio. Encara que era una Recomanacio Candidata durant uns quants mesos, el 15 de juny del 2005 era tornat a un esborrany per a futura revisio.[15] Va ser retornat a estatus de Recomanacio Candidata el 19 de juliol del 2007.

CSS 3

[modifica]

El nivell de CSS 3 es actualment en desenvolupament, des del 15 de desembre del 2005.[16] Els primers esborranys de CSS3 van ser alliberats el juny del 1999.[17] El Roadmap de W3C CSS3 proporciona un resum i introduccio d'aquesta nova versio de fulls d'estil.[18] A diferencia de CSS2, que va ser una especificacio que definia diverses funcionalitats, CSS3 esta dividida en diversos documents separats, anomenats moduls. Cada modul afegeix noves funcionalitats a les definides a CSS2, de manera que es preserven les anteriors per mantenir la compatibilitat. Degut a la modulacio dels CSS3, diversos moduls poden trobar-se en diferents estadis de desenvolupament.

Moduls
[modifica]

Les especificacions de CSS3 aporten novetats que permeten fer webs mes elaborades i dinamiques, amb una major separacio d'estils i continguts. Aquestes especificacions donen suport a moltes necessitats de les webs actuals, sense haver de recorrer als llenguatges de programacio. CSS3 ofereix noves funcions que poden ser implementades en qualsevol pagina de Firefox, Konqueror, Opera o Safari:

  • Borders:
  • Border-color: permet definir un graduant de color a la vora dels elements de la pagina amb CSS. Aquesta propietat es una extensio de CSS realitzada per Mozilla, i per tant, es pot veure en el seu navegador mes conegut: Firefox. Aquests son els atributs que ens permeten definir diversos colors per cadascuna de les parts de les vores:
    • moz-border-top-colors
    • moz-border-right-color
    • moz-border-bottom-colors
    • moz-border-left-colors
  • Border-style: propietat especifica quin tipus de vora mostrar. Es permeten els valors seguents: - dotted- Defineix una vora puntejada
    • dashed- Defineix una vora discontinua
    • solid- Defineix una vora solida
    • double- Defineix una vora doble
    • groove- Defineix una vora ranurada 3D. L'efecte depen del valor del color de la vora.
    • ridge- Defineix una vora estriada 3D. L'efecte depen del valor del color de la vora.
    • inset- Defineix una vora d'insercio 3D. L'efecte depen del valor del color de la vora.
    • outset- Defineix una vora inicial 3D. L'efecte depen del valor del color de la vora.
    • none- No defineix cap vora hidden- Defineix una vora oculta

La border-style propietat pot tenir d'un a quatre valors (per a la vora superior, la vora dreta, la vora inferior i la vora esquerra).

  • Border-image: fa possible la utilitzacio d'imatges com vores dels elements de les pagines, sense codi HTM, simplement amb pagines d'estil.
  • Border-radius: permet definir la curvatura de les vores, especificant les mesures de la ratio que han de donar-se a la curvatura de les cantonades. Per exemple, amb border-radiu: 5px; es defineix un ratio de 5 pixels en l'arrodoniment de les cantonades de l'element.
  • Box-shadow: permet aplicar ombres als elements de la pagina sense utilitzar imatges ni Javascript. Aquest atribut requereix diversos valors per especificar les caracteristiques del desplacament horitzontal de l'ombra, el desplacament vertical, el difuminat i el color d'aquesta (exemple en l'ordre d'aparicio dels valors indicats: 5px -9px 3px #000).
  • Backgrounds:
  • Background-repeat:[19] Estableix si i com es repetira una imatge de fons. Per defecte, una imarge de fons es repeteix de forma vertical i horitzontal.
  • Background-image:[20] Estableix una o mas imagenes de fondo para un elemento. De forma predeterminada, se coloca una imagen de fondo en la esquina superior izquierda de un elemento y se repite tanto vertical como horizontalmente.
  • Background-origin: defineix l'origen de coordenades sobre la qual es col*locara una imatge de fons perque aquesta sigui la vora de l'element o del seu contingut.
  • Background-size: defineix la grandaria de les imatges de fons, utilitzant longituds, percentatges o mitjancant l'us de paraules claus (contain or cover).
  • Multiple background: permet fer capes amb multiples imatges de fons. Escrivint les diverses imatges en la declaracio CSS separades per comes.
  • Color:
Mitjancant els colors en RGBA, es poden aplicar noves transparencies als colors que s'especifiquen amb CSS. HSL colors incorpora els valors de matis, saturacio i lluminositat que permet una gamma molt amplia de colors i tons disponibles. HSL colors opacity permet treballar l'opacitat i es la caracteristica mes ampliament implementada de CSS3.
Valors HSL
  • Text effects:
  • Text-shadow: permet aplicar ombres solides, desenfocades, col*locar diverses ombres en un mateix element i nous efectes als textos amb CSS.
  • Text- overflow: serveix per fragmentar les paraules que son massa llargues i no caben dins de l'amplada d'un encapcalament.
  • Word-wrap: permet utilitzar qualsevol tipografia en una pagina web. Amb la regla @front-face que permet definir en el full d'estils qualsevol tipografia independentment de si l'usuari disposa d'ella o no.
  • User-interface:
  • Box-sizing: ofereix una nova caracteristica que permet canviar el comportament del navegador en el calcul de l'amplada d'un element.
Caixa de mida
  • Selectors:
El modul de selector introdueix tres nous selectors d'atributs que s'agrupen sota el titol "attribute selectors". El primer permet la seleccio dels elements en els quals un atribut comenca amb una cadena especifica. Els altres dos permeten la seleccio dels elements (un determina "acaba en" i l'altre "conte") en els quals un atribut especificat no acaba ni conte una cadena especificada.
  • Altres moduls: altres de les funcions que es poden desenvolupar amb les especificacions dels CSS3, son:
  • Multi-column Layout: permet la creacio de multiples columnes de text. incorpora nous atributs perque el navegador s'encarregui de produir textos multicolumnes, es a dir, que maqueti directament el text en diverses columnes.
  • CSS3 Transitions: son uns efectes de presentacio que permeten fer canvis de propietat en els valors de CSS per crear efectes de transicio.
  • Animacions:
Una de les caracteristiques de CSS3 es la possibilitat de crear animacions dels elements de la pagina. Abans nomes estaven disponibles per als programadors Javascript o dissenyadors amb Flash. Permet crear fons animats, albums de fotos animats, menus animats i botons amb efectes.
Avantatges
[modifica]

Els canvis en aquestes tecnologies obeeixen al fenomen de la Web 2.0 i a les recomanacions del creador de la World Wide Web, de portar la web a la maxima expressio de la semantica. Els avantatges principals en aquesta nova versio es la inclusio de noves propietats especialment pel que fa a l'aspecte grafic. Amb aquestes noves propietats la carrega de la pagina disminueix, ja que molts efectes estan sota el control del navegador.

Referencies

[modifica]
  1. | <<Types of CSS (Cascading Style Sheet)>> (en angles america), 20-08-2018. [Consulta: 21 juny 2022].
  2. | <<W3C CSS2.1 specification for rule sets, declaration blocks, and selectors>>. W3.org. [Consulta: 20 juny 2009].
  3. | see the complete definition of selectors at the W3C Web site
  4. | Bert Bos. <<SIMPLE STYLE SHEETS FOR SGML & HTML ON THE WEB>>. World Wide Web Consortium, 14-04-1995. [Consulta: 20 juny 2010].
  5. | Henrik Frystyk Nielsen. <<Libwww Hackers>>. World Wide Web Consortium, 07-06-2002. [Consulta: 6 juny 2010].
  6. | <<Yves Lafon>>. [Consulta: 17 juny 2010].
  7. | <<The W3C Team: Technology and Society>>. World Wide Web Consortium. Arxivat de l'original el 28 de maig 2010. [Consulta: 17 juny 2010].
  8. 1 2 3 Hakon Wium Lie; Bert Bos. <<Chapter 20 - The CSS saga>>. World Wide Web Consortium. [Consulta: 23 juny 2010].
  9. | Lou Montulli; Brendan Eich, Scott Furman, Donna Converse, Troy Chevalier. <<JavaScript-Based Style Sheets>>. World Wide Web Consortium, 22-08-1996. [Consulta: 23 juny 2010].
  10. | Anne van Kesteren. <<Archives June 2005 - Anne's Weblog>>. [Consulta: 20 juny 2009].
  11. | <<Archive of W3C News in 2007>>. World Wide Web Consortium. [Consulta: 20 juny 2009].
  12. | W3C: Cascading Style Sheets, level 1 CSS 1 specification
  13. | W3C: Cascading Style Sheets level 1 specification CSS level 1 specification
  14. | W3C: Cascading Style Sheets, level 2 CSS 2 specification
  15. | W3C: Cascading Style Sheets, level 2 revision 1 CSS 2.1 specification
  16. | Cascading and inheritance W3C Working Draft
  17. | [enllac sense format] http://news.css3.info/
  18. | <>. W3.org. [Consulta: 2009-06-20
  19. | <<CSS background-repeat property>> (en angles america). [Consulta: 21 juny 2022].
  20. | <<CSS background-image property>> (en angles america). [Consulta: 21 juny 2022].

Vegeu tambe

[modifica]

Enllacos externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Cascading Style Sheets