Conferencia General de Pesos i Mesures

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

(S'ha redirigit des de: CGPM)

Conferencia General de Pesos i Mesures
Dades
Nom curt	CGPM i CGPM
Tipus	organitzacio intergovernamental
Historia
Creacio	21 setembre 1889
Governanca corporativa


Seu	<<Pavillon de Breteuil>> 15-19 avenue Pierre Mendes-France, 75013 Paris Metropolis del Gran Paris (Franca)

Part de	Oficina Internacional de Pesos i Mesures

Lloc web	bipm.org

La Conferencia General de Pesos i Mesures (CGPM, Conference generale des poids et mesures)^[1] es l'organ decisori de la Convencio del Metre (Convention du Metre), encarregat de prendre les decisions en materia de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI). Igualment com la Convention du Metre, a ser creada el 1875.

La conferencia reuneix els delegats dels estats membres de la Convention du Metre i dels estats associats. Actualment la conferencia es reuneix cada quatre anys a la seu de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM, Bureau international des poids et mesures) a Sevres, una poblacio de la rodalia de Paris. La primera conferencia es va fer el 1889.

A cada conferencia, els membres treballen sobre els informes del Comite Internacional de Pesos i Mesures^[2] (CIPM, Comite international des poids et mesures) que relaten els treballs que han portat a terme. En funcio d'aquests treballs prenen decisions sobre l'extensio i la millora del Sistema Internacional d'Unitats (SI), tambe poden prendre decisions i recomanacions generals sobre la metrologia. D'altra banda, tambe poden discutir decisions administratives sobre el funcionament del BIPM.

Reunions de la CGPM i decisions importants

[modifica]

1^a (1889) - Confirmacio dels prototipus internacionals del metre i del quilogram.^[3]
2^a (1897) - (Cap resolucio)
3^a (1901) - Definicio del litre com volum ocupat per la massa d'1 quilogram d'aigua pura, a la seva maxima densitat i sota la pressio atmosferica normal;^[4] afirmacio que el terme pes designa una forca i definicio de l'acceleracio normal de la gravetat terrestre de 980,665 cm/s2.^[5]
4^a (1907) - (Cap resolucio)
5^a (1913) - (Cap resolucio)
6^a (1921) - (Cap resolucio); Es revisa la Convencio del Metre.
7^a (1927) - Precisio sobre la definicio del metre^[6] Creacio del Comite consultiu d'electricitat (CCE, Comite consultatif d'electricite). Esdevindra el Comite consultiu d'electricitat i magnetisme (Comite consultatif d'electricite et magnetisme el 1997.
8^a (1933) - Decisions sobre diversos prototips del metre i del quilogram; institucio del Comite consultiu de fotometria;^[7] substitucio de les unitats electriques obsoletes per les internacionals;^[8] reflexio adrecada a l'establiment d'un patro per la llum.^[9]
9^a (1948) - Reflexio per tal de fer una nova definicio del metre a partir de la longitud d'ona d'algun tipus de radiacio;^[10] instauracio del joule com a unitat de la quantitat de calor i la utilitzacio del punt triple de l'aigua com a escala termodinamica amb un sol punt fix;^[11] definicio dels simbols de les unitats en vigor.^[12]
10^a (1954) - Definicio de l'escala termodinamica amb el punt triple de l'aigua i del kelvin;^[13] definicio de l'atmosfera normal;^[14] reflexio adrecada a una nova definicio del segon;^[15] definicio de les unitats de base del sistema internacional^[16]
11^a (1960) - Reflexio per tal de definir unitats i nocions utilitzades en el domini de les radiacions ionitzants;^[17] nova definicio del metre a partir d'un multiple de la longitud d'ona entre dos nivells d'excitacio del cripto-86;^[18] nova definicio del segon com una fraccio de l'any tropic 1900;^[19] definicio del Sistema Internacional d'Unitats, de les unitats de base, les unitats suplementaries i les unitats derivades, amb els seus multiples (fins a Tera) i submultiples (fins a pico);^[20] miria- i mirio- son retirats.
12^a (1964) - Reflexio per tal d'arribar a una nova definicio del segon a partir de processos atomics;^[21] nova definicio del litre com un decimetre cubic;^[22] definicio dels submultiples femto i atto;^[23] reflexio per revisar l'escala internacional de temperatura de 1948.^[24]
13^a (1967) - Nova definicio del segon com a la duracio de 9 192 631 770 periodes de la radiacio que correspon a la transicio entre els dos nivells hiperfins de l'estat fonamental de l'atom de cesi-133;^[25] el grau Kelvin esdeve el kelvin;^[26] redefinicio de la candela;^[27] s'abandonen les unitats micro i nova candela.^[28]
14^a (1971) - Reflexio adrecada a obtenir una definicio del temps atomic internacional;^[29] definicio del mol com la quantitat de materia que conte un nombre de particules o entitats elementals igual al nombre d'atoms continguts en 0,012 kg de carboni-12..^[30]
15^a (1975) - Reflexio per arribar a una nova definicio de l'ampere;^[31] aprovacio de l'escala internacional de temperatura de 1968 modificada el 1975;^[32] definicio del becquerel.^[33] i del gray^[34] com a unitat per les radiacions ionitzants; adopcio dels prefixos Peta i Exa^[35]
16^a (1979) - Redefinicio de la candela com la intensitat lluminosa, en una direccio donada, d'una font que emet una radiacio monocromatica de frequencia 540x10¹² hertz i amb una intensitat energetica en aquesta direccio d'1/683 watt per estereoradiant;^[36] definicio del sievert com unitat de la dosi equivalent.^[37]
17^a (1983) - Es redefineix el metre a partir de la velocitat de la llum.^[38]
18^a (1987) - Invitacio a adoptar valors per les constants de Josephson, K_J, i von Klitzing, R_K;^[39] directives per a l'adopcio d'una nova escala internacional de temperatura.^[40]
19^a (1991) - Adopcio dels valors convencionals de les constants de Josephson i de von Klitzing de K_J-90 = 483 597,9 GHz/V i R_K-90 = 25 812,807 W;^[41] aprovacio de l'escala internacional de temperatura de 1990;^[42] adopcio dels prefixes zetta, yotta, zepto i yocto.^[43]
20^a (1995) - Recomanacio adrecada a obtenir una nova definicio de la unitat de massa a partir de constants fonamentals o atomiques;^[44] les unitats suplementaries radian i estereoradiant esdevenen unitats derivades.^[45]
21^a (1999) - Reflexio per tal d'assolir una nova definicio de la unitat de massa a partir de constants fonamentals;^[46] reflexio per tal d'estendre l'escala internacional de temperatures a les baixes temperatures (per sota de 0,65 K);^[47] adopcio del katal com a unitat de mesura de l'activitat catalitica.^[48]
22^a (2003) - Confirmacio del punt i la coma com a separadors decimals.^[49]
23^a (2007) - Clarificacio sobre la definicio del kelvin i encoratjament dels treballs per arribar a poder redefinir el quilogram, ampere, mol i kelvin a partir de constants fonamentals a la 24^a conferencia que se celebrara el 2011.^[50]