Batalla de Filipos

La batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cesar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longi, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedonia. Aquesta fou una doble batalla. El primer enfrontament va tenir lloc el 3 d'octubre; Brut va lluitar contra Octavi, mentre les forces d'Antoni lluitaven contra Cassi. En un principi, Brut va fer recular a Octavi, pero Cassi fou totalment derrotat per Marc Antoni i es va suicidar al pensar que Brut tambe havia perdut. Brut va reunir les tropes de Cassi supervivents i es va retirar al seu campament. Tecnicament, aquesta primera batalla fou un empat, al marge del suicidi de Cassi. El segon encontre, el 23 d'octubre, va resultar amb la derrota total de Brut, que tambe va decidir suicidar-se,^[2] deixant la Republica Romana sota el control dels triumvirs.

Despres de l'assassinat de Juli Cesar, Brut i Cassi (els dos principals conspiradors) havien pactat amb Marc Antoni i havien abandonat Italia per prendre el control de les provincies orientals de Roma (des de la Grecia romana i Macedonia fins a Siria), aixi com els regnes orientals aliats. Brut controlava Il*liria, Macedonia i Grecia, mentre Cassi governava la Cirenaica, Xipre i Asia. Mentrestant, a Roma, els principals liders dels partidaris de Cesar, Marc Antoni, Octavi i Marc Emili Lepid), que controlaven gairebe tots els exercits romans d'Occident, havien establert el segon triumvirat, esclafant l'oposicio del Senat i executant diversos membres del partit republica, incloent-hi Cicero i es disposaven a destruir les tropes dels assassins de Cesar, no nomes per venjar la seva mort, sino per prendre el control de les provincies orientals.

Cassi i Brut, pero, s'estaven preparant per rebre'ls. A Siria Cassi tenia molt bons contactes, perque ell era un dels pocs supervivents de la desastrosa campanya de Cras contra l'Imperi Part. Cassi havia alliberat l'exercit de Quint Cecili Bas, que feia tres anys que es trobava assetjat a la ciutat d'Apamea. L'exit de Cassi fou total, perque no nomes va aconseguir reclutar les dues legions de Bas, sino tambe les sis legions que les assetjaven. Amb elles va anar a Judea, on va aconseguir quatre legions mes. Aquestes eren les tropes que Juli Cesar havia deixat a Egipte despres de la seva campanya i que Publi Corneli Dolabel*la (consol 44 aC) esperava a Laodicea. Dolabel*la, en veure l'impressionant exercit de Cassi, amb dotze legions, es va suicidar.

Cassi va exigir a Cleopatra VII homes i subministraments, pero ella s'hi va negar amb l'excusa que Egipte estava fortament castigat per la pobresa i les plagues. Malgrat tot, Cleopatra havia decidit donar suport als triumvirs i va intentar enviar la seva flota de guerra, que es va dispersar degut a un fort temporal.

Mentrestant, a Macedonia, Brut va aconseguir rendir les guarnicions de Dirraquium i Apol*lonia d'Il*liria, derrotant a Publi Vatini (tribu). Brut va reclutar dos legions mes entre els macedonis, sumant un total de vuit legions.

Per la seva part, Marc Antoni i Octavi es van posar en marxa cap al nord de Grecia, deixant a Lepid al capdavant del govern de Roma. El seu exercit sumava vint-i-vuit legions. Gai Norba Flac i Luci Decidi Saxa foren enviats per davant amb vuit legions, amb la missio de localitzar l'exercit republica. Norba i Saxa van passar a prop de Filipos i es van fer forts en un pas de muntanya, seguits de prop per Marc Antoni, mentre Octavi es quedava a Dirraquium degut a problemes de salut. Les comunicacions de l'exercit dels triumvirs amb Italia es van complicar forca quan el republica Gneu Domici Aenobarb va arribar amb una flota de 130 vaixells.

La intencio dels republicans era evitar una gran batalla i emprar la seva superioritat naval per bloquejar les linies de subministrament dels Triumvirs. Brut s'havia dedicat a saquejar les ciutats gregues per omplir les seves reserves. Despres s'havia reunit amb les legions orientals i amb elles havia flanquejat a Norba i Saxa que es veieren obligats a retirar-se a l'oest. D'aquesta manera, Brut i Cassi podien esperar en una situacio defensiva a l'oest de la ciutat de Filipos, en una posicio defensada al sud per uns aiguamolls infranquejables i al nord per unes muntanyes. A mes, es van fortificar amb una muralla i una rassa. Brut es va situar al nord de la Via Egnacia i Cassi al sud.

Marc Antoni va arribar poc despres, situant-se al sud de la via, mentre Octavi ho feia al nord.

L'exercit dels triumvirs tenia dinou legions, incloent-hi la IV, la VI, VII, VIII, X, XII, XIII, XXVI, XXVIII, XXIX, i XXX, a mes de 13.000 genets amb Octavi i 20.000 amb Antoni. Els republicans tenien un total de disset legions, vuit amb Brut i nou amb Cassi, mes 2 legions amb la flota, pero nomes dues legions tenien les seves files completes. La cavalleria tenia 17.000 genets mes 5.000 arquers que muntaven a la manera oriental. Les tropes incloien antigues legions de Cesar com la XXVII, XXXVI, XXXVII, XXXI i XXXIII; de manera que la lleialtat d'aquests veterans de Cesar era un assumpte incomode pels republicans, que Cassi va intentar solucionar regalant 1.500 denaris a cada legionari i 7.500 per cada centurio. Encara que les fonts antigues no informen del nombre total de soldats, els historiadors moderns calculen les tropes en uns 100.000 homes per bandol.

Marc Antoni va presentar batalla en diverses ocasions, pero Cassi no va abandonar la seva posicio defensiva. Finalment, Marc Antoni va intentar arribar a la posicio enemiga travessant els aiguamolls del sud i amb gran esforc va aconseguir obrir un pas per caure sobre ells. Cassi va advertir la maniobra en el darrer moment i va desplacar els seus homes cap al sud, intentant tallar l'ala dreta d'Antoni.

Al mateix temps, els soldats de Brut van caure en les provocacions dels homes d'Octavi i van llancar-se sobre l'enemic sense esperar les ordres d'atac. Malgrat tot, l'atac sorpresa fou tot un exit i van obligar les tropes d'Octavi a retirar-se fins al seu campament, que fou capturat pels republicans liderats per Marc Valeri Messal*la Corvi. Tres estendards de les legions d'Octavi foren capturats i la tenda del mateix Octavi fou feta miques. La majoria dels historiadors antics assenyalen que Octavi havia estat avisat en somnis sobre el perill que cauria sobre ell aquell dia. Plini el Vell va escriure que Octavi fou amagat en els aiguamolls.

A l'altre costat de la via Egnacia, Marc Antoni assaltava les fortificacions de Cassi, capturant facilment el seu campament. Les tropes de Cassi havien sortit per atacar Antoni i quan van voler tornar al seu campament, es van veure rebutjades per les forces del triumvir. Cassi va perdre 9.000 homes, i encara que Octavi en va perdre gairebe el doble, el camp de batalla era tan gran que era impossible tenir una valoracio clara del que estava succeint a l'altra banda de la via Egnacia. Cassi va creure erroniament que havien patit una derrota total i va ordenar al seu esclau llibert Pindar que el mates. Brut va plorar sobre el cos caigut del seu amic, a qui va anomenar "el darrer dels romans", si be va evitar un enterrament public per por als efectes negatius sobre la moral del seu exercit.

El mateix dia de la primera batalla, la flota republicana que patrullava el mar Jonic va interceptar i destruir els reforcos que esperaven els Triumvirs, posant en perill la situacio d'aquests, doncs les regions de Macedonia ja havien estat esgotades mentre que Brut podia rebre subministraments per mar. Octavi i Antoni es van veure obligats a enviar una legio al sud per trobar aliments, al mateix temps que prometien pagar 5.000 denaris addicionals per cada legionari i 25.000 per cada centurio.

Brut, encara que tenia una millor posicio, no era ni de bon tros tan bon estrateg com Cassi, ni tenia experiencia militar i encara pitjor, no tenia l'afecte ni el respecte dels soldats. A mes, en les tres setmanes seguents, Marc Antoni va aconseguir avancar lentament cap a Brut, fortificant un petit turo proper a l'antic campament de Cassi que Brut havia oblidat vigilar.

Per evitar ser flanquejat, Brut va allargar la seva linia cap al sud, en paral*lel a la via Egnacia, construint al seu pas diversos llocs fortificats. La seva posicio seguia sent segura, en terrenys elevats, esperant que el bloqueig naval de la seva flota debilites l'enemic, pero malauradament per ell els seus oficials estaven cansats de les seves tactiques i li exigien una batalla oberta. Probablement per por que els seus homes es passessin de bandol, Brut va decidir atacar la tarda del 23 d'octubre. Com ell mateix va dir, "sembla que faig la guerra com Pompeu Magne, no tant donant ordres com rebent-les." Segons Plutarc, Brut no sabia encara que la seva flota havia destruit els reforcos que esperaven Antoni i Octavi.

La batalla fou un dur enfrontament cos a cos entre dos exercits de veterans ben entrenats. Ambdos bandols toparen l'un contra l'altre en files tancades, entre un gran carnatge. Les tropes dels triumvirs s'imposaren a les de Brut, que fugiren desordenadament i sense poder refugiar-se dins del seu campament perque els homes d'Octavi ja havien capturat les portes. Brut es va retirar a un dels turons amb una forca de quatre legions, pero en veure que la seva captura era inevitable, es va suicidar.^[3]

El veritable guanyador de la batalla de Filipos fou Marc Antoni, que va derrotar Cassi en el primer enfrontament, equilibrant d'aquesta manera la mala campanya d'Octavi, malalt. Plutarc esmenta que "La batalla de Filipos va marcar el punt mes alt en la carrera de Marc Antoni. En aquella epoca era el general roma mes famos i el triumvir de mes categoria."

Dels republicans supervivents, almenys 14.000 homes foren enrolats en les tropes dels Triumvirs. Altres veterans es quedaren a Filipos, on van fundar una colonia romana.^[4] Molts altres presoners foren executats i segons Suetoni, Octavi es va mostrar especialment cruel. Els triumvirs van dividir-se els territoris; Lepid les provincies de l'Oest, Antoni l'Est, i Octavi la mateixa Roma