Ves al contingut

Atlanta

Per a altres significats, vegeu <<Atlanta (desambiguacio)>>.
Atlanta
Tipusseu de comtat, gran ciutat, ciutat dels Estats Units i municipalitat de Georgia
SobrenomThe Big Peach, ATL i Hotlanta
EponimWestern and Atlantic Railroad (en)
Lloc
33deg 45' 16'' N, 84deg 23' 23'' O / 33.7544degN,84.3897degO / 33.7544; -84.3897
EstatEstats Units d'America
Estat federatGeorgia
Comtatcomtat de Fulton
Capital de
Poblacio humana
Poblacio498.715 (2020) (1.433,1 hab./km2)
Llars215.179 (2020)
Idioma oficialangles
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadisticaarea metropolitana d'Atlanta (Poblacio:6.089.815)
Part de
Superficie347,996293 km2
Aigua0,6394 % (1r abril 2010)
Altitud225 m
Creacio29 desembre 1845
Organitzacio politica
Organ legislatiuAjuntament d'Atlanta , (Esco: 16)
* Batle Andre Dickens (2021-)
Identificadors descriptius
Codi postal30301, 30302, 30303, 30304, 30305, 30306, 30307, 30308, 30309, 30310, 30311, 30312, 30313, 30314, 30315, 30316, 30317, 30318, 30319, 30320, 30321, 30322, 30324, 30325, 30326, 30327, 30328, 30329, 30331, 30332, 30333, 30334, 30336, 30337, 30338, 30339, 30340, 30341, 30342, 30343, 30344, 30345, 30346, 30348, 30349, 30350, 30353, 30354, 30355, 30356, 30357, 30358, 30359, 30360, 30361, 30362, 30363, 30364, 30366, 30368, 30369, 30370, 30371, 30374, 30375, 30377, 30378, 30380, 30384, 30385, 30388, 30392, 30394, 30396, 30398, 31106, 31107, 31119, 31126, 31131, 31136, 31139, 31141, 31145, 31146, 31150, 31156, 31192, 31193 i 39901
Fus horari
Prefix telefonic404, 678 i 770
Altres
Agermanament amb
Cirebon
Atenes
Asmara ../... 25+
Lloc webatlantaga.gov

Atlanta es la capital del Comtat de Fulton i de l'estat nord-america de Georgia des de 1868. Es troba principalment dins del comtat de Fulton (per al qual serveix com a seu del comtat), amb aproximadament un 10% de la ciutat dins del vei comtat de DeKalb. Amb una poblacio de 498.715 habitants la ciutat l'any 2020, es la vuitena ciutat mes poblada del sud-est i la 38a ciutat mes poblada dels Estats Units segons el cens de 2020.[1] L'area metropolitana d'Atlanta, molt mes gran, acull mes de 6,1 milions de persones, el que en fa la vuitena area metropolitana mes grossa dels Estats Units. Es la seu del comtat de Fulton, el comtat mes poblat de Georgia. Situat entre els contraforts de les muntanyes dels Apalatxes a una alcada de poc mes de 1.000 m sobre el nivell del mar, presenta una topografia unica que inclou turons ondulats, vegetacio exuberant i la cobertura arboria urbana mes densa de qualsevol ciutat important dels Estats Units.[2]

Es un centre administratiu i industrial (industries textils, alimentaries, quimiques i siderurgiques).[3]

Atlanta es va fundar originalment com a terminal d'un important ferrocarril patrocinat per l'estat, pero aviat es va convertir en el punt de convergencia entre diversos ferrocarrils, que en van estimular el creixement rapid. El mes gran va ser el ferrocarril de l'Oest i l'Atlantic, del qual es deriva el nom Atlanta, que prova la creixent reputacio de la ciutat com a centre important del transport.[4] Durant la Guerra Civil dels Estats Units, va tenir un paper estrategic important per a la Confederacio fins que va ser capturada el 1864. La ciutat va ser gairebe completament cremada durant la Marxa al mar del general William T. Sherman. No obstant aixo, la ciutat es va recuperar de manera espectacular en el periode de postguerra i es va convertir rapidament en un centre industrial nacional i la capital no oficial de l' anomenat <>. Despres de la Segona Guerra Mundial, tambe es va convertir en un centre de fabricacio i tecnologia.[5] Durant les decades de 1950 i 1960, va tenir un paper important en elmoviment afroamerica pels drets civils, amb Martin Luther King, Ralph David Abernathy i molts altres locals que van ser liders destacats del moviment.[6] A l'era moderna, Atlanta s'ha mantingut fidel a la seva reputacio com a centre de transport, amb l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson. L'any 1998 va ser l'aeroport mes concorregut del mon pel transit de passatgers (una posicio que ha ocupat cada any des de llavors, a excepcio de 2020 com a consequencia de la Pandemia de COVID-19).[7][8][9][10]

Amb un producte interior brut (PIB) de 406 $ mil milions, Atlanta te la desena economia mes grossa de ciutats dels Estats Units i la vintena del mon.[11] Te una economia diversa, amb sectors dominants en industries com ara transport, aeroespacial, logistica, sanitat, operacions de noticies i mitjans, produccio de cinema i televisio, tecnologia de la informacio, finances i investigacio biomedica i politiques publiques.[cal citacio] La gentrificacio d'alguns dels barris, estimulada inicialment pels Jocs Olimpics d'estiu de 1996, s'ha intensificat al segle xxi amb el creixement de la linia de cintura d'Atlanta. Aixo n'ha alterat la demografia, politica, estetica i cultura.[12][13]

El 1907, Peachtree Street, el carrer principal d'Atlanta, estava ocupat amb tramvies i automobils.

Quan la Guerra Civil va acabar el 1865, Atlanta es va reconstruir gradualment durant l'era de la Reconstruccio. L'obra va atreure molts nous residents. A causa de la xarxa de transport ferroviari superior de la ciutat, la capital de l'estat es va traslladar de Milledgeville a Atlanta el 1868.[14] En el cens de 1880, Atlanta havia superat Savannah com la ciutat mes gran de Georgia.[15]

A partir de la decada de 1880, Henry W. Grady, l'editor del diari Atlanta Constitution, va promoure Atlanta a possibles inversors com una ciutat del <> que es basaria en una economia moderna i menys dependent de l'agricultura. El 1885, la fundacio de la Georgia School of Technology (ara Georgia Tech) i l'Atlanta University Center, un consorci de col*legis historicament negres format per unitats per a homes i dones, havien establert Atlanta com a centre d'educacio superior. El 1895, Atlanta va acollir la Cotton States and International Exposition, que va atreure prop de 800.000 visitants i va promoure amb succes el desenvolupament del Nou Sud al mon.[16]

Distintius

[modifica]

Atlanta es mundialment famosa pel fet que hi ha les seus principals dels gegants multinacionals Coca-Cola i CNN; i tambe l'Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson, Home Depot, United Parcel Service (UPS) i Delta Air Lines. Un altre motiu de notorietat es el fet d'haver estat la seu dels Jocs Olimpics de 1996.[3]

Tambe ha fet d'Atlanta una ciutat universalment coneguda, el fet que hagi estat immortalitzada en la llegendaria novel*la Allo que el vent s'endugue, que despres va donar origen a la pel*licula del mateix nom; en aquesta obra Atlanta es l'escenari de la historia d'amor entre Rhett Butler i Scarlett O'Hara en el marc historic de la Guerra de Secessio.

Els sobrenoms comuns que rep la ciutat son: A-Town, l'A-T-L (tret del seu codi d'aeroport ATL), The A, The Big Peach (el gran pressec), el 4-0-4 (tret del seu prefix local), i Hotlanta.

Dades geografiques

[modifica]

Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, la ciutat te una area total de 343,0 km2 dels quals 341.2 km2 (131.8 milles) son zones emergides de la ciutat i 1.8 km2 d'aigua (pel que la superficie de l'aigua correspon a un 0,51% del total). Atlanta limita a l'Est amb el comtat de DeKalb, al Sud amb el comtat de Clayton, i a l'Oest amb el comtat de Cobb.

Atlanta esta aproximadament a 320 metres (1050 peus) sobre el nivell del mar. L'aeroport d'Atlanta esta a 308 m sobre el nivell del mar. Atlanta esta elevada a una certa altura respecte al riu Chattahoochee. Es la tercera ciutat mes alta, per sota de Phoenix, i tambe de Denver.

Demografia

[modifica]

La distribucio d'etnies es la seguent: 61,39% negres, 33,22% europeoamericans, 4,49% hispanoamericans, 1,93% asiaticoamericans, 1,24% mestissos, 0,18% amerindis, 0,04% oceanics, 1,99% altres races.

Clima

[modifica]

Atlanta te un clima subtropical humit, (Cfa) segons la classificacio de Koppen, que tipicament es un clima temperat amb les estacions molt ben definides, amb estius humits i hiverns suaus i una mica de neu, segons les dades dels Estats Units.

Els estius son calorosos i humits, amb les maximes de la tarda arribant aproximadament a 32 degC, segons dades preses l'ultim juliol. Les temperatures poden tambe arribar a 38 degC en cas d'ones de calor significativa. La temperatura mes alta registrada a la ciutat va ser de 40.6 degC, aconseguida el 13 de juliol i el 17 de juliol de 1980. Malgrat el sobrenom de "Hotlanta", les temperatures solament tendeixen a arribar a 38 degC esporadicament, amb la mes recent de l'any 2000. En decades recents, potser a causa de l'escalfament global i l'efecte hivernacle, les temperatures nocturnes han augmentat. Per exemple, la mitjana de juliol era 20 degC el 1960 pero avui ronda els 21 degC.

Gener es el mes mes fred, amb un maxim de mitjana d'11 degC, i temperatures minimes d'1 degC. Els fronts calents poden portar temperatures primaverals durant l'hivern, la mitjana de cada any ronda els 48 dies de gelades; les nevades aconsegueixen un gruix mitja de 5 centimetres anualment. Una nevada va deixar 50 cm de neu el 23 de gener de 1940. La temperatura mes baixa registrada en la ciutat va ser de -22 degC, aconseguida el 13 de febrer de 1899. La segona temperatura mes baixa aconseguida va ser -8 degF el 21 de gener de 1985. Les gelades poden causar mes problemes que la neu; la mes transcendental va ocorrer el 7 de gener de 1973.

Atlanta rep precipitacions abundants, les quals es distribueixen relativament igual a traves de l'any. La precipitacio anual mitja es de 1275 mil*limetres.

Mesos Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ag Set Oct Nov Des Anual
Temperatures Maximes en degF (degC) 52 (11) 57 (14) 65 (18) 73 (23) 80 (27) 87 (31) 89 (32) 88 (31) 82 (28) 73 (23) 63 (17) 55 (13) 72 (22)
Temperatures Minimes degF (degC) 33 (1) 37 (3) 44 (7) 50 (10) 59 (15) 67 (19) 71 (22) 70 (21) 64 (18) 53 (12) 44 (7) 36 (2) 52 (11)
Precipitacions Mitjanes: Polzades (mil*limetres) 5.03 (127.8) 4.68 (118.9) 5.38 (136.7) 3.62 (91.9) 3.95 (100.3) 3.63 (92.2) 5.12 (130.0) 3.67 (93.2) 4.09 (103.9) 3.11 (79.0) 4.10 (104.1) 3.82 (97.0) 50.2 (1275)

Historia

[modifica]
Marietta Street (1864)
Fotografia d'un comerc d'esclaus a Whitehall Street, Atlanta (1864).

El lloc que ocupa avui Atlanta era territori cherokee i creek, fins a la deportacio d'aquestes tribus. El lloc on s'aixeca Atlanta va ser cedit a l'estat de Georgia pels indis americans de la tribu creek el 1821. L'assentament va ser fundat el 1836. El 1847 va rebre la categoria de ciutat. Durant la Guerra Civil, tenia 15.000 habitants, i aviat va esdevenir un important nucli ferroviari. L'1 de setembre de 1864, durant la Guerra Civil, el general confederat John Bell Hood va evacuar la ciutat despres de quatre mesos de setge de les tropes federals (un esdeveniment historic que ha estat immortalitzat a la famosa novel*la Allo que el vent s'endugue); despres el general nord-america William T. Sherman va ordenar la demolicio de tots els edificis publics i algunes cases particulars. El 7 de setembre de 1864 l'alcalde James Calhoun va rendir la ciutat als invasors.

Atlanta era un centre de proveiment de les tropes confederadas, i per aixo va ser un dels principals objectius de la campanya del general William Tecumseh Sherman des de Chattanooga. Diverses grans batalles van tenir lloc als aforess, abans de ser presa l'1 de setembre de 1864. Despres de ser presa el 7 de setembre de 1864, quan l'alcalde James Calhoun va rendir la ciutat als invasors.

El 15 de novembre, Sherman calcina gairebe tota la ciutat abans de marxar cap al mar. Atlanta es va recuperar rapidament despres de la Guerra Civil, i va ser escollida capital de l'estat el 1868, decisio que es va fer definitiva despres de votacio popular el 1877. El 1900 es va transformar en la major ciutat de l'estat.

La importancia d'Atlanta a la historia de la poblacio negra i del moviment dels drets civils es molt significativa. En el marc de la Cotton States and International Exposition d'Atlanta (1895), Booker T. Washington va pronunciar el seu discurs conegut com el Compromis d'Atlanta, en el qual propugnava la igualtat politica i social per a la poblacio negra, a canvi de seguretat economica. En la decada de 1960, Atlanta va ser el centre des d'on es va escampar el moviment dels drets civils per a la poblacio de color. El 1957, Martin Luther King i altres activistes dels drets civils van fundar la Southern Christian Leadership Conference per a enfortir i difondre el moviment. Entre 1962 i 1969 es va dur a terme la integracio racial a les escoles d'Atlanta de manera pacifica. El 1973 Atlanta va ser la primera ciutat important del sud dels Estats Units a tenir un alcalde negre.

Encara que la poblacio del municipi d'Atlanta ha disminuit des de la decada de 1970, la de l'aarea metropolitana ha crescut de forma exponencial entre 1980 i 1990.

Cultura

[modifica]

Atlanta te una prospera industria musical i es la ciutat d'origen de nombrosos cantants i bandes, com The Black Crowes, Sevendust, Mastodon, Treephort, Swimming Pool Q's, Uncle Green (coneguda com a 3 Lb. Thrill), Light Pupil Dilate, Big Fish Ensemble, Collective Soul, Third Day, TLC i Indigo Girls, i els musics John Mayer (malgrat va neixer a Connecticut) i Butch Walker. Grups com Arrested Development i Outkast declaren que la ciutat es la "nova Motown", en al*lusio a la ciutat de Detroit, coneguda per les seves contribucions a la musica popular.

Atlanta compta tambe amb una orquestra simfonica.

Economia

[modifica]
Seu mundial de la Coca-Cola Company

Amb un PIB de 385 mil milions de dolars,[17] l'economia de l'area metropolitana d'Atlanta es la desena mes grossa del pais i entre les 20 mes grosses del mon. Les operacions corporatives tenen un paper important en l'economia d'Atlanta, ja que la ciutat reivindica la tercera concentracio mes d'empreses Fortune 500 del pais. Tambe acull la seu mundial de diverses corporacions com The Coca-Cola Company,[18] The Home Depot, Delta Air Lines,[19] Arby's,[20] AT&T Mobility, Georgia-Pacific, Chick-fil-A,[21] Church's Chicken, Dunkin Donuts, Norfolk Southern Railway, Mercedes-Benz USA,[22] Newell Brands i UPS.[23] Mes del 75% de les empreses Fortune 1000 son actiues a l'area metropolitana de la ciutat i la regio acull oficines de mes de 1.250 corporacions multinacionals.[24] Moltes corporacions son atretes per la forca de treball educada. A data de 2014,[Cal actualitzar] el 45% dels adults de 25 anys o mes que resideixen a la ciutat tenen almenys quatre anys de titol universitari, en comparacio amb la mitjana nacional del 28%.[25][26][27]

Atlanta va comencar com una ciutat ferroviaria i la logistica hi ha romas un component important de l'economia fins avui. Es un important nus ferroviari i te grans estacions de classificacio per a Norfolk Southern i CSX. Des de la construccio a la decada de 1950, l'aeroport internacional de Hartsfield-Jackson Atlanta ha servit com a motor clau del creixement economic.[28] Delta Air Lines, la tercera mes grossa de l'area metropolitana, opera el centre aeri mes gros del mon a Hartsfield-Jackson. Ha contribuit a convertir-lo en l'aeroport mes concorregut del mon, tant pel que fa al transit de passatgers com a les operacions d'avions.[29] En part a causa de l'aeroport, Atlanta tambe ha estat un centre de missions diplomatiques. El 2017, la ciutat tenia 26 consolats generals, la setena concentracio de missions diplomatiques als Estats Units.[30]

La radiodifusio tambe es un aspecte important de l'economia d'Atlanta. A la decada de 1980, el magnat dels mitjans Ted Turner hi va fundar la Cable News Network (CNN) i el Turner Broadcasting System (TBS).[31] Al voltant de la mateixa epoca, Cox Enterprises, ara el tercer servei de televisio per cable mes gran del pais i l'editor de mes d'una dotzena de diaris nord-americans, va traslladar la seu a la ciutat.[32] El Weather Channel tambe te la seu als afores de la ciutat, als suburbis del comtat de Cobb.[33]

La redaccio de la CNN

Les tecnologies de la informacio (TI) s'ha convertit en una part cada cop mes important de la produccio economica, fet que li ha valgut el sobrenom de <>. A 2013[update], Atlanta conte la quarta concentracio mes gran de llocs de treball de TI dels Estats Units, amb mes de 85.000 treballadors.[Cal actualitzar] La ciutat tambe es classifica com la sisena mes rapid creixement en llocs de treball de TI, amb un creixement de l'ocupacio del 4,8% el 2012 i un creixement de tres anys prop del 9%, o 16.000 llocs de treball. Les empreses son atretes pels costos mes baixos i la ma d'obra ben formada d'Atlanta.[34][35][36]

Recentment,[Quan?] Atlanta ha estat el centre de la produccio de cinema i televisio, en gran part a causa de la Llei d'inversio de la industria de l'entreteniment de Georgia, que atorga a les produccions qualificades un credit fiscal transferible del 20% de tots els costos estatals per inversions en cinema i televisio de 500.000 dolars o mes.[37][38] Les empreses de produccio de cinema i televisio inclouen Turner Studios, Pinewood Atlanta Studios, Tyler Perry Studios, Williams Street Productions i els escenaris sonors EUE/Screen Gems. La produccio de cinema i televisio va injectar 9,5 mil milions de dolars en l'economia de Georgia el 2017, i Atlanta va obtenir la majoria dels projectes.[39] Es la destinacio mes popular de tots els temps per a la produccio cinematografica als Estats Units i a nivell mundial.[37][40]

En comparacio amb altres ciutats nord-americanes, l'economia d'Atlanta va ser afectada de manera desproporcionada per la crisi financera de 2008 i la posterior recessio, amb l'economia de la ciutat ocupant el lloc 68 entre 100 ciutats americanes en un informe de setembre de 2014 a causa d'una taxa d'atur elevada, que va disminuir nivells d'ingressos i un mercat de l'habitatge deprimit.[41] Entre el 2010 i el 2011, Atlanta va veure una contraccio del 0,9% de l'ocupacio i el creixement dels ingressos es va estabilizar al 0,4%. Tot i que l'atur s'havia reduit al 7% a final de 2014, encara era superior a la taxa d'atur nacional del 5,8%[42] El mercat de l'habitatge d'Atlanta tambe ha tingut problemes, amb una caiguda dels preus de l'habitatge un 2,1% el gener de 2012, assolint nivells que no s'havien vist des de 1996. En comparacio amb un any abans, el preu mitja de l'habitatge a Atlanta va caure en picat fins al 17,3% el febrer de 2012, la caiguda anual mes gran de la historia de l'index per a qualsevol ciutat americana o mundial.[43][44] La caiguda dels preus de l'habitatge va fer que alguns economistes consideressin Atlanta el pitjor mercat immobiliari del pais en el moment algid de la depressio.[45] No obstant aixo, el mercat immobiliari de la ciutat ha ressorgit des del 2012, de manera que el valor mitja de l'habitatge i el creixement del lloguer van superar significativament la mitjana nacional el 2018, gracies a una economia regional en rapid creixement.[46][47][Cal actualitzar]

Ciutats agermanades

[modifica]

Vegeu tambe

[modifica]

Referencies

[modifica]
  1. | <<QuickFacts: Atlanta city, Georgia>>. United States Census Bureau. [Consulta: 27 agost 2021].
  2. | Gournay, Isabelle. AIA Guide to the Architecture of Atlanta. University of Georgia Press, 1993. ISBN 0820314390.
  3. | 3,0 3,1 <<Atlanta>>. Gran Enciclopedia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopedia.
  4. | <<Atlanta>>. New Georgia Encyclopedia.
  5. | Hair, William I. The Georgia Historical Quarterly, 69, 4, 1985, pag. 509-517. JSTOR: 40581436 [Consulta: 29 novembre 2020].
  6. | Stirgus, Eric. <<Who's right? Cities lay claim to civil rights "cradle" mantle>>. Politifact, 28-06-2011. [Consulta: 17 maig 2012].
  7. | Hinz, Greg <<DOT: Hartsfield-Jackson busiest airport, Delta had 3rd-most passengers>>. , 26-01-2017 [Consulta: 14 febrer 2017].
  8. | <<DOT: Hartsfield-Jackson busiest airport, Delta had 3rd-most passengers>>. , 13-03-2008.
  9. | <<Top Industry Publications Rank Atlanta as a LeadingCity for Business>>. AllBusiness.com. Arxivat de l'original el 19 abril 2009. [Consulta: 5 abril 2010].
  10. | <<Doing Business in Atlanta, Georgia>>. Business.gov. Arxivat de l'original el 2 abril 2010. [Consulta: 5 abril 2010].
  11. | <<CAGDP2 Gross domestic product (GDP) by county and metropolitan area>>. Bureau of Economic Analysis, U.S. Department of Commerce. Arxivat de l'original el 7 agost 2021. [Consulta: 7 agost 2021].
  12. | Pooley, Karen Beck Southern Spaces, 15-04-2015. DOI: 10.18737/M74S47 [Consulta: 26 maig 2015].
  13. | Lartey, Jamiles. <<Nowhere for people to go: who will survive the gentrification of Atlanta?>>. The Guardian, 23-10-2018.
  14. | Jackson, Edwin L. <<The Story of Georgia's Capitols and Capital Cities>>. Carl Vinson Institute of Government, University of Georgia. Arxivat de l'original el 9 octubre 2007. [Consulta: 13 novembre 2007].
  15. | <<1880 Census: Volume 1. Statistics of the Population of the United States>>. Arxivat de l'original el 2022-10-09. [Consulta: 2 juliol 2022].
  16. | <<The south, vast resources...>>. , 08-06-1895.
  17. | <<Gross Domestic Product by Metropolitan Area, 2017>>. , 20-09-2018 [Consulta: 2 setembre 2018]. Arxivat [Date error] (2)[Date mismatch], a Wayback Machine.
  18. | <<Locations: Our home in Atlanta>>. The Coca Cola Company. [Consulta: 12 agost 2022].
  19. | <<Imprint - Delta Air lines>>. delta.com. Delta Air Lines. [Consulta: 12 agost 2022].
  20. | <<About Arby's: Who We Are And What We Do>>. Arby's. [Consulta: 26 juny 2022].
  21. | <<Who we are - More Than The Original Chicken Sandwich>>. Chick-fil-A. [Consulta: 26 juny 2022].
  22. | <<Contact us: Mercedes-Benz USA>>. Mercedes-Benz. [Consulta: 26 juny 2022].
  23. | <<Contact Us - About UPS>>. UPS. [Consulta: 12 agost 2022].
  24. | <<Fortune 500 2011: Cities with most companies>>. Fortune.
  25. | <<Educational Attainment 2010-2014 American Community Survey 5-Year Estimates Atlanta, Georgia>>. U.S. Census Bureau. Arxivat de l'original el 13 febrer 2020. [Consulta: 9 setembre 2016].
  26. | <<Educational Attainment 2010-2014 American Community Survey 5-Year Estimates U.S>>. U.S. Census Bureau. [Consulta: 9 setembre 2016].[Enllac no actiu]
  27. | Glaeser, Edward L. <<Betting on Atlanta>>. The New York Times.
  28. | Allen, Frederick. Atlanta Rising. Atlanta, Georgia: Longstreet Press, 1996. ISBN 1-56352-296-9.
  29. | <<Atlanta's top employers, 2006>>. Metro Atlanta Chamber of Commerce. Arxivat de l'original el 25 febrer 2007. [Consulta: 8 agost 2007].
  30. | <<CONSULAR OFFICES>>. Georgia.org. Georgia Department of Economic Development. Arxivat de l'original el 7 febrer 2017. [Consulta: 6 febrer 2017].
  31. | <<About CNN Digital>>. CNN. [Consulta: 12 agost 2022].
  32. | <<Atlanta Headquarters>>. cox.com. Cox Communications, Inc.. Arxivat de l'original el 28 gener 2017. [Consulta: 6 febrer 2017].
  33. | <<The Official website of The Weather Channel>>. weather.com. The Weather Channel. [Consulta: 23 abril 2022].
  34. | <<Growing our region as high-tech hub - Atlanta Business Chronicle>>. , 28-10-2011 [Consulta: 2 juny 2013].
  35. | tsabulis. <<Technology thriving | Atlanta Forward>>. Blogs.ajc.com, 19-12-2012. Arxivat de l'original el 24 desembre 2012. [Consulta: 2 juny 2013].
  36. | <<Atlanta becoming Southeast "Silicon Valley">>. 11alive.com, 06-06-2013. Arxivat de l'original el 16 juny 2013. [Consulta: 10 juny 2013].
  37. | 37,0 37,1 <<Georgia Ranks No. 1 In Film Production With Perry, 'Ozark,' More>>. , 04-08-2020 [Consulta: 9 agost 2020].
  38. | <<Film in Georgia>>. Georgia Department of Economic Development. Arxivat de l'original el 13 febrer 2012.
  39. | <<Georgia's film industry generates $9.5 billion economic impact in fiscal 2017>>. Atlanta Business Chronicle, 10-07-2017. [Consulta: 28 setembre 2018].
  40. | Ho, Rodney. <<Atlanta is the 10th most popular city for TV and film production in the world>>. myajc.com. Cox Media Group. [Consulta: 1r juliol 2018].
  41. | <<"Metro Monitor - setembre 2014 - Atlanta - Sandy Springs - Marietta Georgia", Brookings Institution>>, 26-09-2014. Arxivat de l'original el 29 octubre 2012.
  42. | <<Metro Atlanta unemployment rate falls to 7 percent>>. Atlanta Business Chronicle, 27-11-2014. [Consulta: 12 juny 2015].
  43. | <<"US home prices drop for 6th straight month", Christopher s. Rugaber, Associated Press>>. Yahoo Finance, 24-04-2012. [Consulta: 28 octubre 2014].
  44. | <<In Atlanta, Housing Woes Reflect Nation's Pain>>. , 01-02-2012.
  45. | Platt, Eric. <<Presenting: The Worst Housing Market in the Country>>. Business Insider, 27-03-2012. [Consulta: 28 octubre 2014].
  46. | Green, Josh. <<Atlanta housing price gains have (yikes) nearly doubled national average>>. Curbed, 17-04-2018. [Consulta: 29 setembre 2018].
  47. | Pirani, Fiza. <<Atlanta named among America's fastest-growing economies in new ranking>>. The Atlanta Journal-Constitution, 03-10-2017. [Consulta: 29 setembre 2018].

Enllacos externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Atlanta
Registres d'autoritat
Bases d'informacio