Ateisme

Part de l'ambiguitat i controversia involucrada en la definicio de l'ateisme sorgeix de la dificultat per arribar a un consens en la definicio de termes com deitat i Deu. La pluralitat de concepcions de Deu i deitats molt diferents condueix a diferents idees sobre l'aplicabilitat de l'ateisme. Els antics romans van acusar els cristians de ser ateus per no adorar els deus pagans. A poc a poc, aquest punt de vista va caure en desgracia quan el teisme va arribar a ser entes com la creenca en qualsevol divinitat.^[39]

Pel que fa a l'abast de fenomens que pot rebutjar, l'ateisme pot negar nomes l'existencia d'una deitat o be l'existencia de qualsevol dels conceptes espirituals, sobrenaturals o transcendentals possibles, com els esmentats dins del budisme, hinduisme, jainisme o taoisme.^[40]

Les definicions de l'ateisme tambe varien segons el grau de consideracio que hom dedica a la idea dels deus per ser considerat un ateu. En algunes ocasions, s'ha definit l'ateisme per tal d'incloure la simple absencia de creenca en l'existencia de deitats. Aquesta amplia definicio inclouria els nounats i altres persones que no hagin estat exposades a les idees teistes. Ja el 1772, el baro de Holbach va dir: "Tots els nens neixen ateus, no tenen idea de Deu".^[41] De la mateixa manera, George H. Smith va suggerir que: "L'individu que no estigui familiaritzat amb el teisme es un ateu perque no creu en un deu. Aquesta categoria tambe inclouria el nen amb la capacitat conceptual per comprendre les questions en joc, pero que encara no esta al corrent d'aquestes questions. El fet que aquest nen no cregui en deu el qualifica d'ateu".^[42] Smith va encunyar el terme ateisme implicit per referir-se a "l'absencia de la creenca teista sense un rebuig conscient d'aquesta" i el d'ateisme explicit per referir-se a la definicio mes comuna d'incredulitat conscient. Ernest Nagel contradiu la definicio de Smith de l'ateisme com una mera "absencia del teisme", reconeixent nomes l'ateisme explicit com a veritable "ateisme".^[43]

Filosofs com Antony Flew^[44] i Michael Martin^[39] han contrastat l'ateisme positiu (fort) amb el negatiu (debil). L'ateisme positiu es l'afirmacio explicita que els deus no existeixen. L'ateisme negatiu inclou totes les altres formes de no-teisme. D'acord amb aquesta classificacio, qualsevol persona no teista es o un ateu negatiu o un de positiu. Els termes debil i fort son relativament recents, mentre que els termes negatiu i positiu tenen un origen mes antic, despres d'haver estat utilitzats (en formes lleugerament diferents) en la literatura filosofica^[44] i en l'apologetica catolica.^[45] En virtut d'aquesta demarcacio de l'ateisme, la majoria dels agnostics queden definits com a ateus negatius.

Mentre que Martin, per exemple, afirma que l'agnosticisme implica l'ateisme negatiu,^[32] molts agnostics veuen el seu punt de vista com una cosa diferent de l'ateisme,^[46][47] i de vegades consideren que l'ateisme es dificil de justificar o que requereix unes conviccions similars al teisme.^[46] L'afirmacio de la inaccessibilitat del coneixement a favor o en contra de l'existencia dels deus es veu de vegades com una indicacio que l'ateisme requereix un salt de fe.^[48][49] Les respostes mes comunes a aquest argument per part dels ateus inclouen que les proposicions religioses no demostrades mereixen tanta incredulitat com totes les altres proposicions no demostrades,^[50] i que la indemostrabilitat de l'existencia d'un deu no implica una probabilitat igual de les dues possibilitats.^[51] El filosof escoces J. J. C. Smart va afirmar que: "a vegades una persona que es realment atea pot descriure's a si mateixa, fins i tot amb passio, com un agnostic per l'escepticisme filosofic generalitzat i irracional que ens impediria dir qualsevol cosa que sabem, amb la possible excepcio de les veritats de les matematiques i la logica formal".^[52] En consequencia, alguns autors ateus com Richard Dawkins prefereixen distingir els conceptes teista, agnostic i ateu al llarg d'un espectre de probabilitat teistic --la probabilitat que cada posicio assigna a l'afirmacio "deu existeix".^[53]

Abans del segle xviii, l'existencia de Deu era tan universalment acceptada en el mon occidental que fins i tot la possibilitat de l'ateisme va ser questionada. Aquest concepte s'anomena innatisme teistic: la nocio segons la qual totes les persones creuen en Deu des del naixement; dins d'aquest punt de vista, es troba la connotacio segons la qual els ateus simplement son negacionistes.^[54]

Tambe hi ha una posicio que al*lega que els ateus son proclius a creure en deu en temps de crisi, que els ateus fan conversions al llit de mort, o que "no hi ha ateus a les trinxeres".^[55] No obstant aixo, hi ha hagut exemples del cas contrari, entre aquests exemples literals d'"ateus a les trinxeres".^[56]

Alguns ateus han dubtat de la mateixa necessitat del terme ateisme. En el seu llibre Letter to a Christian Nation, Sam Harris va escriure:

En l'ateisme practic o pragmatic, tambe conegut com a agnosticisme apatic, les persones viuen com si no hi hagues deus i expliquen els fenomens naturals sense fer referencia a cap deitat. L'existencia dels deus no es rebutja, pero pot ser designada innecessaria o inutil; d'acord amb aquest punt de vista, els deus ni proporcionen objectius a la vida ni influencien en la vida quotidiana.^[59] Una forma d'ateisme practic amb implicacions per a la comunitat cientifica es el naturalisme metodologic: l'"adopcio tacita o assumpcio del naturalisme filosofic en el metode cientific, tant amb la seva acceptacio total o creenca en aquest, com sense".^[60]

L'ateisme practic pot adoptar diverses formes:

• Absencia de motivacio religiosa: la creenca en deus no motiva l'accio moral, l'accio religiosa o qualsevol altra forma d'accio.
• Exclusio activa del problema dels deus i de la religio de l'activitat intel*lectual i l'accio practica.
• Indiferencia: l'absencia d'interes pels problemes de deus i de la religio.
• Desconeixement del concepte de deitat.^[61]

El filosof Ludwig Feuerbach^[69] i el psicoanalista Sigmund Freud han argumentat que les deitats i altres creences religioses son invencions humanes, creades per satisfer diversos desitjos o necessitats psicologiques i emocionals. Aquesta es tambe l'opinio de molts budistes.^[70] Karl Marx i Friedrich Engels, influits per l'obra de Feuerbach, van argumentar que la creenca en Deu i la religio son funcions socials, utilitzades pel poder per a oprimir la classe treballadora. Segons Mikhail Bakunin, "la idea d'un deu implica l'abdicacio de la rao humana i la justicia; es la negacio mes decisiva de la llibertat humana, i necessariament acaba en l'esclavitud de la humanitat, en la teoria i en la practica". Bakunin va invertir el famos aforisme de Voltaire que si Deu no existis, caldria inventar-se'l, i va escriure en canvi que "si Deu realment existis, caldria abolir-lo".^[71]

El socioleg Phil Zuckerman va analitzar investigacions previes de les ciencies socials sobre la secularitat i la no-creenca, i va arribar a la conclusio que el benestar social es correlaciona positivament amb la irreligio. Va trobar que hi ha concentracions molt mes baixes d'ateisme i laicisme en els paisos mes pobres i menys desenvolupats (especialment a Africa i America del Sud) que en les democracies mes riques i industrialitzades.^[78][79] Pel que fa especificament a l'ateisme als Estats Units, Zuckerman va trobar que en comparacio amb les persones religioses, "els ateus i la gent secular" son menys nacionalistes, tenen menys prejudicis i son menys antisemites, racistes, dogmatics, etnocentrics, de ment tancada i autoritaris, i que als estats dels Estats Units amb els percentatges mes alts d'ateus la taxa d'homicidis es inferior a la mitjana, mentre que es mes alta als estats mes religiosos.^[80][81]

Se sol assumir que les persones que s'autoidentifiquen com a atees son tambe irreligioses, pero algunes sectes dins de les principals religions rebutgen l'existencia d'una deitat creadora i personal.^[82] En els ultims anys, certes denominacions religioses han acumulat un nombre de seguidors obertament ateus, com el judaisme humanista, l'ateisme jueu^[83][84] i l'ateisme cristia.^[85][86][87]

El sentit mes estricte de l'ateisme positiu no implica cap creenca especifica mes enlla de la no-creenca en cap deitat; com a tals, els ateus poden mantenir qualsevol nombre de creences espirituals. Per la mateixa rao, els ateus poden mantenir una gran varietat de creences etiques, que van des de l'universalisme moral a l'humanisme, que soste que qualsevol codi moral s'ha d'aplicar consistentment a tots els essers humans, i a l'amoralisme, que soste que la moralitat no te sentit.^[88]

Filosofs com Georges Bataille, Slavoj Zizek,^[89] Alain de Botton,^[90] Alexander Bard i Jan Soderqvist^[91] han argumentat que els ateus haurien de reclamar la religio com un acte de desafiament contra el teisme, precisament per no deixar la religio com un monopoli injustificat per als teistes.

Segons el dilema d'Eutifro de Plato, el paper dels deus de determinar el be del mal es o be innecessari o be arbitrari. L'argument segons el qual la moralitat ha de provenir de deu i no pot existir sense un creador savi ha estat una caracteristica persistent de la politica, i no tant un debat filosofic.^[92][93][94] Preceptes morals com "l'assassinat es dolent" son vists com lleis divines, que requereixen un legislador i jutge divi. No obstant aixo, molts ateus argumenten que el tractament legal de la moralitat incorre en una falsa analogia, i que en canvi la moralitat no depen d'un legislador de la mateixa manera que les lleis.^[95] Friedrich Nietzsche creia en una moralitat independent de la creenca teista, i va afirmar que la moralitat basada en Deu "te la veritat nomes si Deu es veritat --es mante o cau amb la fe en Deu".^[96][97][98]

Hi ha sistemes etics normatius que no requereixen que els principis i les regles vinguin donades per una deitat. Alguns exemples en son l'etica de les virtuts, el contracte social, l'etica kantiana, l'utilitarisme i l'objectivisme. Sam Harris ha proposat que la prescripcio moral (l'elaboracio de normes etiques) no es nomes una questio que s'ha d'explorar des de la filosofia, sino que es pot practicar de manera significativa una ciencia de la moral. Qualsevol sistema cientific d'aquest tipus, pero, ha de respondre a la critica encarnada en la fal*lacia naturalista.

Els filosofs Susan Neiman^[99] i Julian Baggini,^[100] entre d'altres, afirmen que el comportament etic basat nomes en el mandat divi no es realment comportament etic sino simplement obediencia cega. Baggini argumenta que l'ateisme es una base superior per a l'etica, i afirma que cal una base moral externa als imperatius religiosos per a avaluar la moralitat dels propis imperatius (per ser capac de discernir, per exemple, que "has de robar" es immoral fins i tot si la propia religio ho ordena) i que els ateus, per tant, tenen l'avantatge d'estar mes predisposats a realitzar aquestes avaluacions.^[101] El filosof politic britanic contemporani Martin Cohen ha ofert l'exemple mes concret dels mandats biblics a favor de la tortura i l'esclavitud com a prova que els mandats religiosos segueixen els costums politics i socials, i no a l'inreves, tot i que tambe va assenyalar que la mateixa tendencia sembla certa pel que fa als filosofs suposadament desapassionats i objectius.^[102] Cohen amplia aquest argument amb mes detall en Political Philosophy from Plato to Mao, en que s'argumenta que l'Alcora va tenir un paper en la perpetuacio dels codis socials de principis del segle vii malgrat els canvis en la societat secular.^[103]

Alguns ateus prominents --comunistes com Karl Marx i Vladimir Lenin, filosofs com Bertrand Russell i nous ateus com Christopher Hitchens, Daniel Dennett, Sam Harris i Richard Dawkins-- han criticat les religions, tot citant aspectes perjudicials de les practiques i doctrines religioses.^[104] Ideologies antireligioses com l'ateisme marxista-leninista, el maoisme i moviments similars han purgat o perseguit les persones religioses, mentre que, en les democracies modernes, els ateus sovint s'han involucrat en el debat amb els defensors de les religions; aquests debats sovint aborden la questio de si les religions proporcionen un benefici net per als individus i la societat.

El teoric politic i socioleg alemany del segle xix Karl Marx va criticar la religio com "el sospir de la criatura oprimida, el cor d'un mon sense cor i l'anima de les condicions sense anima. Es l'opi del poble".^[105] Marx va esdevenir un ateu fervent que es queixava que el perill de la religio es el que posa l'esperanca de la gent en la vida despres de la mort, "mentre que", va escriure Blainey, "el comunisme crearia un paradis a la terra on la pobresa seria desconeguda".^[106] L'ateisme marxista-leninista va arrelar a Russia despres de la Revolucio de 1917 i va implicar un esforc sistematic per erradicar el cristianisme.^[107][108] Lenin va dir que "tota idea religiosa i tota idea de Deu es vilesa inenarrable... del tipus mes perillos, es "contagi" del tipus mes abominable. Milions de pecats, fets fastigosos, actes de violencia i contagis fisics... son molt menys perillosos que la idea subtil i espiritual de Deu engalanada amb els vestits ideologics mes intel*ligents..."^[108]

Sam Harris critica la dependencia de la religio occidental en l'autoritat divina pel fet de prestar-se a l'autoritarisme i al dogmatisme.^[109] Hi ha una correlacio entre el fonamentalisme religios i la religio extrinseca (quan se segueix una religio perque serveix a altres interessos)^[110] i entre l'autoritarisme, el dogmatisme i els prejudicis.^[111] Aquests arguments --combinats amb esdeveniments historics que s'afirma que demostren els perills de la religio, com les croades, inquisicions, caca de bruixes i atacs terroristes-- s'han utilitzat com a resposta a les afirmacions segons les quals la creenca en una religio te efectes beneficiosos.^[112] Els creients argumenten contra el fet que alguns regims que defensen l'ateisme, com la Russia sovietica, tambe han estat culpables d'assassinats en massa.^[113][114] En resposta a aquestes afirmacions, ateus com Sam Harris i Richard Dawkins han afirmat que les atrocitats de Stalin no van ser influenciades per l'ateisme, sino pel marxisme dogmatic, i que si be Stalin i Mao van resultar ser ateus, no van actuar en nom de l'ateisme.^[115][116]

Es poden trobar escoles ateistiques en el pensament antic indi, que van existir durant el vedisme.^[131] De les sis escoles ortodoxes de la filosofia hindu, la samkhya --l'escola de pensament filosofica mes antiga-- no acceptava deu, i la primerenca mimamsa tambe rebutjava aquesta nocio.^[132] La carvaka (tambe anomenada nastika o lokaiata), una escola de pensament completament materialista i antiteista que es va originar a l'India cap al segle vi aC, es probablement l'escola mes explicitament atea de la filosofia hindu, similar a l'escola grega cirenaica. Aquesta branca de la filosofia hindu es classifica com a heterodoxa pel seu rebuig de l'autoritat dels Veda i, per tant, no es considera part de les sis escoles ortodoxes de l'hinduisme, pero es important remarcar-la com a exemple d'un moviment materialista dins de l'hinduisme.^[133] Chatterjee i Datta expliquen que la nostra comprensio de la filosofia carvaka es fragmentaria, basada en gran part en la critica que altres escoles fan de les seves idees, i que no es tracta d'una tradicio viva:

Entre les altres filosofies hindus generalment considerades com atees s'inclouen la Samkhya classica i la Purva Mimamsa. El rebuig d'un deu creador personal tambe es troba en el jainisme i el budisme a l'India.^[135]

L'ateisme occidental te les seves arrels en la filosofia grega presocratica, pero nomes va sorgir com una visio del mon diferent a l'acabament de la Il*lustracio.^[136] El filosof grec Diagores, que visque durant el segle v aC, es coneix com el "primer ateu",^[137] i Cicero el cita com a tal en el De Natura Deorum.^[138] Atomistes com ara Democrit van intentar explicar el mon d'una manera purament materialista, sense fer referencia a l'espiritualisme o el misticisme. Crities veia la religio com una invencio humana utilitzada per a espantar la gent perque segueixin l'ordre moral,^[139] i Prodic tambe sembla haver fet clares declaracions atees en la seva obra. Filodem va informar que Prodic creia que "no existeixen els deus de la creenca popular, ni ho saben, pero l'individu primitiu, per admiracio, va deificar els fruits de la terra i practicament tot el que ha contribuit a la seva existencia". Sovint s'ha tractat Protagores com a ateu, tot i que va manifestar punts de vista mes aviat agnostics, i va comentar que "pel que fa als deus, soc incapac de descobrir si existeixen o no, o com son en forma, perque hi ha molts obstacles al coneixement, la foscor del subjecte i la brevetat de la vida humana".^[140] Al segle iii aC, els filosofs grecs Teodor Ateu^[138][141] i Estrato de Lampsac^[142] no creien en l'existencia de deus.

Socrates (471-399 aC) va ser associat, en la ment del public atenes, amb les tendencies de la filosofia presocratica cap a la investigacio naturalista i el rebuig de les explicacions divines per als fenomens. Encara que aquesta interpretacio tergiversa el seu pensament, se'l va retratar aixi en l'obra comica d'Aristofanes Nuvols, i se'l va jutjar i executar per impietat i per corrompre els joves. En el seu judici, es diu que Socrates va negar vehementment que fos ateu i l'erudicio contemporania ofereix poques raons per dubtar d'aquesta afirmacio.^[143][144]

Evemer (330-260 aC) va publicar la seva opinio segons la qual els deus eren simplement els governants, conqueridors i fundadors del passat deificats, i que els seus cultes i religions eren, en essencia, la continuacio de regnes desapareguts i estructures politiques anteriors.^[145] Encara que no fou estrictament un ateu, Evemer va ser posteriorment criticat per "difondre l'ateisme en tota la terra habitada mitjancant l'obliteracio dels deus".^[146]

Una altra figura important en la historia de l'ateisme va ser Epicur. Basant-se en les idees de Democrit i els atomistes, defensava una filosofia materialista segons la qual l'univers es regeix per les lleis de l'atzar i no hi ha necessitat d'intervencio divina. Encara que va afirmar que existien deitats, creia que no s'interessaven per l'existencia humana. L'objectiu dels epicuris era aconseguir la pau mental, i una forma important de fer-ho era mostrar que la por de la ira divina es irracional. Els epicuris tambe negaven l'existencia d'una vida futura i la necessitat de temer el castig divi despres de la mort.^[147]

El filosof roma Sext Empiric va sostenir que s'hauria de suspendre el judici sobre practicament totes les creences (una forma d'escepticisme conegut com a pirronisme), que res es inherentment dolent, i que l'ataraxia ('pau mental') es assolible pel mateix judici. El volum relativament gran que ha sobreviscut de les seves obres va tenir una influencia duradora en els filosofs posteriors.^[148]

El significat d'ateu va canviar en el transcurs de l'antiguitat classica. Els primers cristians van ser etiquetats d'ateus per part dels no cristians a causa de la seva falta de fe en els deus pagans.^[149] Durant l'Imperi Roma, els cristians van ser executats pel seu rebuig als deus romans en general i a l'emperador en particular. Quan el cristianisme va esdevenir la religio de l'estat a Roma en temps de Teodosi I, el 381, l'heretgia va esdevenir un delicte punible.^[150]

Durant l'alta edat mitjana, el mon islamic va experimentar una edat d'or. Amb els avencos associats en la ciencia i la filosofia, als territoris arabs i perses van apareixer diversos pensadors obertament ateus, com ara Abu-Issa al-Warraq (segle VII), Ibn al-Rawandi (827-911), Ar-Razi (854-925) i Abu l-Ala al-Maarri (973-1058). Abu l-Ala al-Maarri va escriure i ensenyar que la religio era una "faula inventada pels antics",^[151] i que els essers humans eren "de dues classes: els que tenen cervell, pero no religio, i els que tenen religio, pero no cervell".^[152] Malgrat ser escriptors relativament prolifics, gairebe cap dels seus escrits ha sobreviscut fins als nostres dies, i la major part del poc que queda es conserva en cites i fragments d'obres posteriors dels apologistes musulmans que tracten de refutar-los.^[153] Altres estudiosos prominents de l'edat d'or tambe s'han associat amb el pensament racionalista i ateista, encara que l'ambient intel*lectual actual al mon islamic i els escassos indicis que sobreviuen de l'epoca fan que aquest punt sigui contencios.

L'exposicio de punts de vista ateus era rara a Europa durant l'alta edat mitjana i l'edat mitjana; la metafisica i la teologia eren els interessos dominants de la religio.^[154] Hi havia, pero, moviments que ampliaven concepcions heterodoxes del deu cristia, incloent-hi diferents punts de vista sobre la naturalesa, la transcendencia i cognoscibilitat de Deu. Individus i grups com ara Joan Escot Eriugena, David de Dinant, Amalric de Bena i els germans del Lliure Esperit mantenien punts de vista cristians amb tendencies panteistes. Nicolau de Cusa exercia una forma de fideisme que va anomenar la docta ignorancia, i afirmava que Deu esta mes enlla de la categoritzacio humana, i que per tant el nostre coneixement de Deu es limita a conjectures. Guillem d'Occam va inspirar tendencies antimetafisiques amb la seva limitacio nominalista del coneixement huma als objectes singulars, i va afirmar que l'essencia divina no podia ser entesa de manera intuitiva o racional per l'intel*lecte huma. Els seguidors d'Ockham, com ara Joan de Mirecourt i Nicolau d'Autrecourt, van promoure aquest punt de vista. La divisio resultant entre la fe i la rao va influir en posteriors reformistes i radicals teolegs com John Wycliffe, Jan Hus i Marti Luter.^[154]

El Renaixement va fer molt per ampliar l'abast del lliure pensament i la investigacio esceptica. Persones com Leonardo da Vinci buscaven l'experimentacio com a mitja d'explicacio i es van oposar als arguments de l'autoritat religiosa. Altres critics de la religio i l'Esglesia durant aquest temps van ser Nicolau Maquiavel, Bonaventure des Periers i Francois Rabelais.^[148]

L'historiador Geoffrey Blainey va escriure que la Reforma havia aplanat el cami per als ateus en atacar l'autoritat de l'Esglesia catolica i que, al seu torn, "discretament havia inspirat altres pensadors a atacar l'autoritat de les noves esglesies protestants".^[155] El deisme va guanyar influencia a Franca, Prussia i Anglaterra. Segons Blainey, el filosof neerlandes Baruch Spinoza va ser "probablement el primer 'semiateu' conegut a anunciar-se a si mateix com a tal en un pais cristia en l'era moderna". Spinoza creia que les lleis naturals expliquen el funcionament de l'univers. El 1661 va publicar Breu Tractat sobre Deu.^[156]

La critica al cristianisme va ser cada vegada mes frequent en els segles xvii i xviii, sobretot a Franca i Anglaterra, on sembla haver-hi hagut un malestar religios d'acord amb les fonts de l'epoca. Alguns pensadors protestants, com Thomas Hobbes, van abracar una filosofia materialista i escepticista cap a les aparicions sobrenaturals, mentre que el filosof jueu neerlandes Spinoza va rebutjar la providencia divina en favor d'un naturalisme panenteistic. Al final del segle xvii, el deisme va passar a ser abracat obertament per intel*lectuals com John Toland, que va encunyar el terme panteista.^[157]

El primer ateu explicit conegut va ser l'alemany critic de la religio Matthias Knutzen, que en va deixar constancia en els seus tres escrits de 1674.^[158] El van seguir dos altres escriptors ateus explicits: el filosof polones exjesuita Kazimierz Lyszczynski i, en la decada de 1720, el sacerdot frances Jean Meslier.^[159] En el transcurs del segle xviii, van apareixer altres pensadors obertament ateus, com el baro d'Holbach, Jacques-Andre Naigeon i altres materialistes francesos.^[160] John Locke, en canvi, malgrat ser un defensor de la tolerancia, va instar les autoritats a no tolerar l'ateisme, ja que creia que la negacio de l'existencia de Deu soscavaria l'ordre social i portaria al caos.^[161]

El filosof David Hume va desenvolupar una epistemologia esceptica basada en l'empirisme, i la filosofia d'Immanuel Kant ha questionat fortament la possibilitat mateixa d'un coneixement metafisic. Tots dos filosofs van soscavar la base metafisica de la teologia natural i van criticar arguments classics de l'existencia de Deu. No obstant aixo, no eren ateus.

Blainey menciona que, tot i que es considera que Voltaire va contribuir de manera important en el pensament ateistic de la revolucio, tambe va considerar que la por de Deu havia dissuadit que hi hagues mes desordre. A Voltaire s'atribueix la frase "Si Deu no existis, caldria inventar-lo".^[162] Durant el terror de 1792-1793, el calendari cristia de Franca va ser abolit. Monestirs, convents i propietats de l'Esglesia van ser confiscats i se'n van expulsar els monjos i monges. Esglesies historiques van ser desmantellades.^[163] En Reflexions sobre la Revolucio francesa (1790), el filosof Edmund Burke va denunciar l'ateisme, descrivint-lo com una "cabala literaria" que des de "fa alguns anys ha format una mena de pla per a la destruccio de la religio cristiana. Aquest objectiu es persegueix amb un grau de zel que fins llavors s'havia vist nomes en els propagadors d'algun sistema de pietat... Aquests pares ateus tenen una intolerancia als seus...". Pero, va afirmar Burke, "l'individu es per la seva constitucio un animal religios" i "l'ateisme va en contra, no sols de la nostra rao, sino tambe dels nostres instints, i... no pot prevaler durant gaire temps".

La Revolucio francesa va posar l'ateisme i el deisme anticlerical fora dels salons i en l'esfera publica. El baro d'Holbach va ser una figura prominent en la Il*lustracio francesa, conegut pel seu ateisme i pels seus voluminosos escrits contra la religio. El mes famos n'es el Systeme de la Nature (1770). Una fita important de la Revolucio francesa va ser la reestructuracio i subordinacio del clergat respecte a l'estat per la Constitucio civil del clergat. Els intents de fer-lo complir van portar a la violencia anticlerical i l'expulsio de gran part del clergat de Franca. Els esdeveniments politics del Paris revolucionari van permetre als jacobins mes radicals aconseguir el poder el 1793, marcant el comencament del regnat del terror. Els jacobins eren deistes i van introduir el culte de la rao i de l'esser suprem com una nova religio de l'estat frances. Alguns ateus creuen que Jacques Hebert va tractar d'establir un culte a la rao, una forma de pseudoreligio atea amb una dea personificada de la rao. Tots dos moviments, en part, han contribuit als intents de cristianitzar Franca. El culte de la rao va acabar despres de tres anys, quan els seus liders, incloent-hi Jacques Hebert, van ser guillotinats pels jacobins. Les persecucions anticlericals van acabar amb la reaccio termidoriana.

L'era napoleonica va institucionalitzar la secularitzacio de la societat francesa, i s'exporta la revolucio fins al nord d'Italia, amb l'esperanca de crear republiques flexibles. Al segle xix, els ateus van contribuir a la revolucio politica i social, facilitant els aixecaments de 1848, el Risorgimento a Italia i el creixement d'un moviment socialista internacional.

A la segona meitat del segle xix, l'ateisme va arribar a ser una questio prominent, sota la influencia dels filosofs racionalistes i lliurepensadors. Molts importants filosofs alemanys d'aquesta epoca van negar l'existencia de deitats i van ser critics de la religio, incloent-hi Ludwig Feuerbach, Arthur Schopenhauer, Max Stirner, Karl Marx i Friedrich Nietzsche.^[164]

Al segle xx, l'ateisme, i particularment en la forma d'ateisme practic, va avancar en moltes societats. El pensament ateu va trobar reconeixement en una amplia varietat d'altres filosofies mes generals, com ara l'existencialisme, l'objectivisme, l'humanisme secular, el nihilisme, l'anarquisme, el positivisme logic, el marxisme, el feminisme^[165] i el moviment cientific i racionalista general. A mes, l'ateisme d'estat va sorgir a l'Europa oriental i Asia durant aquest periode, en particular a la Unio Sovietica sota Vladimir Lenin i Joseph Stalin i a la Xina comunista de Mao Zedong. Entre les politiques atees i antireligioses de la Unio Sovietica s'hi inclouen nombrosos actes legislatius, la prohibicio de l'ensenyament religios a les escoles, i l'aparicio de la lliga d'Ateus Militants.^[166][167]

Blainey va escriure que, durant el segle xx, els ateus en les societats occidentals es van tornar mes actius i fins i tot militants, tot i que sovint "es van basar essencialment en els arguments utilitzats, almenys des del segle xviii, per nombrosos cristians radicals". Van rebutjar la idea d'un deu intervencionista i van dir que el cristianisme promovia la guerra i la violencia, tot i que "els liders mes despietats de la Segona Guerra Mundial eren ateus i laics, amb una hostilitat intensa contra el judaisme i el cristianisme" i "mes tard, es van cometre atrocitats massives a l'Est per part dels fervents ateus Pol Pot i Mao Zedong". A la vegada, alguns cientifics van comencar a articular l'opinio segons la qual a mesura que el mon es tornes mes educat, la religio seria reemplacada.^[168]

El positivisme logic i el cientisme van preparar el cami al neopositivisme, la filosofia analitica, l'estructuralisme i el naturalisme. El neopositivisme i la filosofia analitica van descartar el racionalisme classic i la metafisica en favor de l'empirisme estricte i el nominalisme epistemologic. Els seus proponents, com Bertrand Russell, van rebutjar emfaticament la creenca en Deu. En els seus primers treballs, Ludwig Wittgenstein va intentar separar el llenguatge metafisic i sobrenatural del discurs racional. Jules Ayer va reivindicar la inverificabilitat i el sense sentit de les afirmacions religioses, tot citant la seva adhesio a les ciencies empiriques. En relacio amb aixo, l'estructuralisme aplicat de Levi-Strauss va radicar el llenguatge religios en el subconscient huma i en va negar el seu significat transcendental. Niemeyer Findlay i Carswell Smart van argumentar que l'existencia de Deu no es necessaria en la logica. Els naturalistes i materialistes monistes com John Dewey van considerar que el mon natural es la base de tot, i van negar l'existencia de Deu o de la immortalitat.^[52][169] Entre els filosofs contemporanis que han defensat l'ateisme destaca tambe Paul Edwards,^[170] forca conegut per ser un critic ironic i caustic de les religions.^[171]

Altres liders com Periyar E. V. Ramasamy, un prominent ateu de l'India, va lluitar contra l'hinduisme i els bramans pel fet de discriminar i dividir la gent en el nom del sistema de castes i la religio.^[214] Aixi ho va demostrar el 1956 quan va organitzar la construccio d'una estatua d'un deu hindu en una representacio humil i va fer declaracions antiteistes.^[215]

L'ateu Vaixti McCollum va ser el demandant en un cas historic de 1948 al Tribunal Suprem que va anul*lar l'educacio religiosa a les escoles publiques dels Estats Units.^[216] Madalyn Murray O'Hair va ser potser un dels ateus nord-americans mes influents; va tirar endavant el cas del Tribunal Suprem de 1963 Murray contra Curlett, que va prohibir l'oracio obligatoria a les escoles publiques.^[217] El 1966, la revista Time va preguntar "Ha mort Deu?",^[218] en resposta al moviment teologic de la mort de Deu, i va citar l'estimacio que gairebe la meitat de les persones de tot el mon s'havien tornat antireligioses, i milions mes a l'Africa, Asia i America del Sud semblaven no tenir coneixement de la visio cristiana de la teologia.^[219] La Freedom From Religion Foundation va ser cofundada per Anne Nicol Gaylor i la seva filla Annie Laurie Gaylor el 1976 als Estats Units, i s'incorpora a escala nacional el 1978. Promou la separacio entre l'Esglesia i l'estat.^[220][221]

Des de la caiguda del mur de Berlin, el nombre d'estats antireligiosos s'ha reduit considerablement. El 2006, Timothy Shah del Pew Research Center va assenyalar "una tendencia mundial en tots els principals grups religiosos, en que els moviments basats en Deu i la fe experimenten un augment general de la confianca i influencien vis-a-vis els moviments i ideologies seculars".^[222] No obstant aixo, Gregory S. Paul i Phil Zuckerman ho consideren un mite, i suggereixen que la situacio real es molt mes complexa i matisada.^[223]

Una enquesta de 2010 va trobar que els que s'identifiquen a si mateixos com a ateus o agnostics son, de mitjana, mes coneixedors de la religio que els seguidors de les grans religions. Els no creients van obtenir millors resultats en preguntes sobre els principis centrals de les religions protestant i catolica. Nomes els mormons i els jueus creients sabien tant de religio com els ateus i els agnostics.^[224]

El feminisme ateu tambe s'ha tornat mes prominent en la decada de 2010. El 2012, es va realitzar la primera conferencia de "Dones en el laicisme" a Arlington, Virginia.^[225] Secular Woman va ser organitzada el 2012 com una organitzacio nacional enfocada a les dones no religioses.^[226] El moviment feminista ateu tambe s'ha focalitzat cada vegada mes en la lluita contra el sexisme i l'assetjament sexual dins del moviment ateu.^[227] L'agost de 2012, Jennifer McCreight (l'organitzadora de Boobquake) va fundar un moviment dins l'ateisme conegut com a ateisme plus, o A+, que "aplica l'escepticisme a tot, incloent-hi temes socials com el sexisme, el racisme, la politica, la pobresa i la criminalitat".^{[228][229][230]}