1810

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

1810
Altres calendaris
Tipus	any civil i any comu que comenca en dilluns
Gregoria	1810 (mdcccx)
Islamic	1225 - 1226
Xines	4506 - 4507
Hebreu	5570 - 5571
Calendaris hindus	1865 - 1866 (Vikram Samvat) 1732 - 1733 (Shaka Samvat) 4911 - 4912 (Kali Yuga)
Persa	1188 - 1189
Armeni	1259
Runic	2060
Ab urbe condita	2563
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Obres
Segles
segle xviii - segle xix - segle xx
Decades
1780 1790 1800 - 1810 - 1820 1830 1840
Anys
1807 1808 1809 - 1810 - 1811 1812 1813

Esdeveniments

Napoleo atorga la independencia de Catalunya sota la tutela de Franca. Dos anys mes tard l'annexionara a Franca.
20 de febrer - Malla (Osona): l'exercit frances guanya la batalla de Vic durant la guerra del Frances.
23 d'abril - Margalef (Torregrossa) (Pla d'Urgell): les tropes catalanes van perdre la batalla de Margalef quan intentaven trencar el setge de Lleida durant la guerra del Frances.^[1]
13 de maig - Al castell d'Hostalric, despres de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnicio del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleoniques.
25 de maig - la Vall d'Aran: les tropes napoleoniques ocupen la vall (Guerra del Frances).
14 de setembre - la Bisbal d'Emporda (el Baix Emporda): les tropes napoleoniques hi sofreixen una gran derrota.
19 d'octubre - Cardona (Bages): Batalla de Sant Quinti a la Guerra del Frances. Victoria catalana contra els francesos.

27 d'abril - Caracas (Venecuela): Venecuela esdeve el primer estat d'America del Sud que proclama la seva independencia de l'Imperi Espanyol.
18 - 25 de maig - Buenos Aires (Argentina): ciutadans armats fan fora el virrei i estableixen un govern provincial del pais a la Revolucio de Maig.
9 de juliol - Primera Republica Francesa - Napoleo Bonaparte s'annexa el Regne d'Holanda a l'Imperi Frances.
- Russia adquireix Sukhumi per un tractat amb els ducs abkhazos i declara que Abkhazia es un protectorat rus.^[2]
20 de juliol - Colombia: el pais esdeve independent d'Espanya.
11 de setembre - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi inaugura l'Academia de Matematiques.
16 de setembre - Dolores Hidalgo (Estat de Guanajuato, Mexic) el capella del poble va promoure que els seus feligresos s'aixequessin en armes contra les autoritats de Nova Espanya mitjancant el Grito de Dolores que en l'actualitat encara es recorda mitjancant una festa nacional.
12 de novembre, Villel (Comunitat de Terol, Arago): l'exercit napoleonic va guanyar l'Accio de la Fuensanta durant la guerra del Frances i van saquejar el santuari.

27 de gener: Tomas Gomensoro, president de l'Uruguai (m. 1900).
1 de marc: Frederic Chopin, compositor polones (m. 1849).^[3]
20 de marc - Carpineto Romano, Estats Pontificis (Imperi Frances): LLeo XIII, nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci quan va esdevenir el 256e Papa de l'Esglesia Catolica (m. 1903)^[4]
23 de maig - Cambridge, Massachusetts: Margaret Fuller, filosofa, periodista estatunidenca, activista pels drets de les dones (m.1850).^[5]
8 de juny, Zwickau, Saxonia, Alemanya: Robert Schumann, compositor alemany.^[6]
9 de juny, Konigsberg, Prussia: Carl Otto Nicolai, compositor prussia (m. 1849).^[7]
23 de juny, Viena: Fanny Elssler, ballarina austriaca (m. 1884).^[8]
5 de juliol, Bethel, Connecticut (EUA): Phineas Taylor Barnum va ser un empresari i artista circense estatunidenc (m. 1891).^[9]
10 d'agost: Lorenzo Batlle y Grau, president de l'Uruguai (m. 1887).
12 d'octubre, Papari, Rio Grande do Norte: Nisia Floresta, educadora brasilera, pionera feminista a Brasil (m. 1885).^[10]
11 de desembre, Paris (Franca): Alfred de Musset, poeta, autor dramatic i novel*lista frances (m. 1857).^[11]
17 de desembre, San Fernando, (Cadis): Francisco Serrano Dominguez, militar i politic espanyol. Fou President del consell de Ministres diversos cops durant la Primera Republica Espanyola I tambe fou el cinque i ultim president del govern espanyol de la Primera Republica Espanyola (m. 1885).

2 de desembre, Hamburg, Alemanya: Philipp Otto Runge, representant del primerenc romanticisme pictoric alemany.
10 de desembre, Praga: Maria Theresia Ahlefeldt, escriptora, pianista i compositora alemanya naturalitzada danesa coneguda per ser la primera compositora de Dinamarca (n. 1755).^[13]

| <<batalla de Margalef | enciclopedia.cat>>. [Consulta: 27 abril 2020].
| George Hewitt, The Abkhazians: A Handbook (Routledge, 2013) p74
| Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopaedia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
| Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
| <<Margaret Fuller>>. Encyclopaedia Britannica, 31-10-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
| <<Robert Schumann>>. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
| <<Otto Nicolai | German composer>> (en angles). [Consulta: 10 juny 2020].
| Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en angles). McFarland, 2016-08-22, p. 226. ISBN 978-0-7864-7992-4.
| <<P.T. Barnum | Biography, Circus, Facts, & Quotes>> (en angles). [Consulta: 5 juliol 2021].
| Accorsi, Simone; Gouveia Engel, Magali. <>. A: Mujeres haciendo cultura. Rio de Janeiro 1860 - 1930.
| Larousse, Editions. <<Encyclopedie Larousse en ligne - Alfred de Musset>> (en frances). [Consulta: 10 desembre 2020].
| <<Duchess Louise of Mecklenburg-Strelitz, Queen consort of Prussia>>. Royal.Myorigins.org. [Consulta: 14 gener 2021].
| McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en angles). McFarland, 2016, p. 10. ISBN 978-0-7864-9513-9.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: 1810

Categoria oculta: