|
< Back | Wikipedia | Home | Dark Mode Joe MayBiografiaNaixement(de-at) Julius Otto Mandl 7 novembre 1880 Viena (Austria) Mort29 abril 1954 (73 anys) Hollywood (California) Sepultura Hollywood Forever Cemetery Formacio East St. Louis Senior High School ActivitatOcupacio director de cinema, productor de cinema, guionista FamiliaConjuge Mia May Fills Eva May Joe May (nascut Joseph Otto Mandl; 7 de novembre de 1880 - 29 d'abril de 1954) va ser un director de cinema i productor de cinema austriac i un dels pioners de Cinema alemany. Despres d'estudiar a Berlin i una varietat de feines, va comencar la seva carrera com a director d'escena d'operetes a Hamburg. El 1902 s'havia casat amb l'actriu Mia May (nascuda Hermine Pfleger) i va agafar el seu nom artistic d'ella. Com a Joe May, va fer deu pel*licules per a Continental-Kunstfilm GmbH a Berlin; la primera, In der Tiefe des Schachtes es va estrenar el novembre de 1912, seguida de Vorgluhen des Balkanbrandes (amb Ernst Reicher). A la primavera de 1914, May va dirigir les tres primeres pel*licules de 'Stuart Webbs', una serie popular en que Reicher va interpretar un detectiu inspirat en Sherlock Holmes: Die geheimnisvolle Villa; Der Mann im Keller; i Der Spuk im Haus des Professors. May i Reicher es van enfrontar amb els gerents de Continental per les pel*licules de 'Stuart Webbs' i van deixar Continental junts. Despres d'haver format la seva propia companyia de produccio, Stuart Webbs-Film GmbH, van fer la seguent de la serie 'Stuart Webbs', Das Panzergewolbe el juny de 1914, utilitzant els nous estudis de Continental-Kunstfilm al numero 9 de Franz Joseph-Strasse, Weissensee Studios, per al rodatge. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial l'agost de 1914, May va haver de tornar a la seva Viena natal per fer el seu servei militar, i al seu retorn a Berlin, ell i Reicher es van separar. L'ultima pel*licula de May a Continental va ser Der geheimnisvolle Nachtschatten que va produir el desembre de 1914, amb Harry Piel dirigint. Aleshores, Reicher va llogar l'estudi al numero 9 de Franz Joseph-Strasse de Continental i va continuar fent les pel*licules de 'Stuart Webbs' amb la seva companyia Reicher & Reicher fins al 1918. El 1915 va fundar la seva propia companyia de produccio cinematografica, May-Film GmbH i va comencar a produir un exit serie de pel*licules de ficcio criminal, l'heroi detectiu de les quals es deia Joe Deebs. Alguns d'aquests van ser dirigits pel mateix May, altres per Harry Piel; Max Landa i mes tard Harry Liedtke van fer el paper principal. El 1917, May va donar a Fritz Lang una de les seves primeres pauses en la industria cinematografica com a guionista a la pel*licula Die Hochzeit im Eccentricclub i Lang tambe va treballar en altres pel*licules de May en aquest moment. Despres del final de la Primera Guerra Mundial, May-Film va llogar els estudis de l'hivernacle doble al numero 5-7 de Franz Joseph-Strasse (pertanyent a Deutsche Vitascope) el 1919 per 600.000 marcs, que es va coneixer com el May-Atelier. Tambe va construir un estudi de cinema a Woltersdorf un poble al nord-est de Berlin a Brandenburg. Alla va produir i dirigir una serie de pel*licules d'aventures populars i exotiques, entre elles la monumental Veritas vincit (1919) de tres hores de durada, la serie de vuit parts Die Herrin der Welt (1919-20), aixi com la pel*licula d'aventures en dues parts Das indische Grabmal (1921) protagonitzada per Conrad Veidt i escrita per Fritz Lang i Thea von Harbou. Aquests van comptar amb Mia May en papers principals i va treballar regularment sota la direccio del seu marit en una serie de melodrames com Tragodie der Liebe (1922/23) coprotagonitzada per Emil Jannings. La seva filla adolescent Eva May (nascuda el 1902 a Viena) va intentar construir la seva propia carrera com a actriu, pero es va suicidar el 1924 despres del final del seu tercer matrimoni amb els directors de cinema Manfred Liebenau, Lothar Mendes i Manfred Noa. Cap a finals de la decada de 1920, May es va allunyar de les pel*licules d'aventures i va produir obres mes realistes, destacant entre elles el triangle amoros de la Primera Guerra Mundial Heimkehr ( 1928) i el thriller contemporani Asphalt (1929). Durant els primers anys de cinema sonor va treballar com a productor per a Erich Pommer a Ufa i despres per a diferents productores d'Alemanya, Austria i Franca dirigint una serie de versions multilingues en alemany i frances, entre les quals destaquen Ihre Majestat die Liebe / Son altesse l'amour (1930) una de les millors comedies musicals del Cinema de Weimar. El 1933, ell i la Mia, juntament amb molts altres de la industria cinematografica alemanya, van emigrar als Estats Units on va poder establir-se com a director, principalment per a Universal Pictures, tot i que el seu treball es va centrar principalment en el que es consideraria com a pel*licules B. Les seves obres mes notables d'aquest periode van ser el vehicle Kay Francis Confession, un remake de la pel*licula alemanya de 1935 Mazurka, The House of the Seven Gables i The Invisible Man Returns (1940). Tambe va treballar amb els Dead End Kids durant aquest periode, dirigint dues pel*licules, You're Not So Tough (1940) i Hit the Road (1941), malgrat la friccio constant amb els seus membres del repartiment delinquents juvenils. Confession es especialment interessant, ja que la pel*licula de May es una copia exacta de la Mazurka del director alemany Willi Forst, fins a l'ultim s'esvaeix i es dissol, amb cada pla cronometrat per tenir exactament la mateixa durada i utilitzant la mateixa musica que la pel*licula original de Forst. L'ultima pel*licula de May va ser la comedia de guerra amb Robert Mitchum en un petit paper, Johnny Doesn't Live Here Any More, feta el 1944 per King Brothers i publicat a traves de Monogram Pictures. Despres de retirar-se com a director, May i la seva dona van obrir el restaurant Blue Danube a Los Angeles, que no va ser una empresa comercial reeixida. Va morir el 29 d'abril de 1954, despres d'una llarga malaltia. Esta enterrat al Hollywood Forever Cemetery a Hollywood, California. May va exercir com a director tret que s'indiqui el contrari.
Notes Fonts
Source: ca.wikipedia.org |