Nicolau Copernic

Nicolau Copernic va neixer el 19 de febrer de 1473 en una casa del carrer de Santa Anna (avui carrer de Copernic) a la ciutat de Torun. Aquesta ciutat, situada a la riba del Vistula, des de la Segona Pau de Thorn (1466) era part de la Prussia Reial, una regio del Regne de Polonia.^[5][6]

Li posaren Nicolau, el mateix nom de son pare, qui cap al 1458 s'havia traslladat a Torun des de Cracovia, llavors la capital de Polonia, a la Petita Polonia. El pare era un ric comerciant de coure que es convertiria en un respectat ciutada de Torun. La mare de Nicolau, Barbara Watzenrode, havia nascut en una familia de comerciants rics, que va ser part de la classe patricia de la ciutat.

El pare de Nicolau va morir entre 1483 i 1485. Posteriorment, son oncle matern, Lluc Watzenrode (1447-1512), un canonge que mes tard es convertiria en princep-bisbe de Warmia, va prendre al jove Nicolau sota la seva proteccio i s'encarrega de la seva educacio i del seu futur professional.

Nicolau era el mes petit de quatre germans. Son germa Andreu arriba a ser canonge agusti a Frombork (aleshores anomenada Frauenburg). Sa germana Barbara (que duia el mateix nom que sa mare) es va fer monja benedictina. I sa germana Katharina es va casar amb Barthel Gertner, un empresari i regidor de la ciutat.

Copernic mai no es va casar ni va tenir fills.

Hi ha documentades nombroses variants del nom de l'astronom i els seus familiars.

Durant la infancia, el nom del seu pare es va registrar a Torun com Niclas Koppernigk.^[7] A Bolonya, el 1496, va ser registrat com "Nicolaus Kopperlingk de Thorn" i com nascut alemany.

Maximilian Curtze, en el prefaci de la traduccio a l'alemany (1879) del De revolutionibus, arriba a la conclusio que el nom de familia s'havia de lletrejar Koppernigk. L'astronom l'havia llatinitzat en Coppernicus, com es pot apreciar en 23 dels 31 documents estudiats i en la signatura, especialment als documents oficials.^[8] Al final de la vida, el nom apareix reduit a una lletra pe, i a la portada del De Revolutionibus, Rheticus havia publicat el nom com Nicolai Copernici.

La forma polonesa del seu nom es Mikolaj Kopernik. El cognom significa "courer, qui treballa el coure",^[9] fent referencia a l'ofici de son pare.

Entre 1491 i 1494, Copernic va ingressar a l'Academia de Cracovia (actualment, Universitat de Cracovia). En aquesta epoca, Polonia travessava una veritable edat d'or cultural i la Universitat de Cracovia gaudia d'un gran prestigi en matematiques i en astronomia. A traves del professor Albert Brudzewski, probablement fou aqui on va entrar en contacte per primera vegada amb l'astronomia, que aviat el va fascinar. Va comencar a reunir una gran biblioteca sobre el tema, que mes endavant seria espoliada com a boti de guerra pels suecs durant el Deluge i, per aixo, ara es troba a Uppsala, a la biblioteca de la Universitat.

Despres de quatre anys a Cracovia, seguit d'una breu estada a casa, a Torun, Copernic va anar a estudiar dret, medicina, grec i filosofia a la Universitat de Bolonya (1496-1499) i a la de Padua. L'oncle de Copernic, Lluc Watzenrode, li va financar l'educacio. Copernic, pero, mentre estudiava dret canonic i dret civil a Bolonya, es va reunir amb el famos astronom, Domenico Maria Novara. Novara es un dels primers cientifics que posa en questio el sistema geocentric de Claudi Ptolemeu. L'interes de Copernic per la geografia i l'astronomia fou estimulat pel seu professor. Tots dos observaren diversos eclipsis de lluna i nombroses ocultacions, entre les quals destaca la de l'estel Aldebaran el 9 de marc de 1497 a la mateixa Bolonya.

Copernic va publicar les seves primeres observacions astronomiques fetes amb Novara el 1497, en ''De revolutionibus.

El 1497, Watzenrode va ser ordenat bisbe de Warmia i Copernic va ser nomenat canonge de la catedral de Frauenburg (avui Frombork). No obstant aixo, Copernic va romandre a Italia, on va assistir al jubileu de 1500. Tambe va anar a Roma, on va observar un eclipsi lunar i va impartir conferencies d'astronomia i matematiques.

El 1501 torna a la seva patria i prengue possessio d'una canongia de la catedral de Frauenburg, avui Frombork, carrec obtingut gracies a l'ajut de son oncle Lucas Watzelrode. Malgrat aquest carrec i les seues multiples obligacions administratives, que anaven des de la reforma de la moneda fins a contenir i refrenar l'orde Teutonic, decideix acabar els estudis de medicina. Amb aquesta finalitat torna a Padua (1501-1506) per estudiar dret i medicina; feu, pero, una breu estada a Ferrara (1503), on obtingue el grau de doctor en dret canonic.

Despres torna a Polonia i construi un observatori a Frombork, on feia recerques d'astronomia. Durant set anys va escriure Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (abreujat com Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acaba cap al 1515 i que no fou publicat fins al segle xix. Es en aquesta obra on anunciava els seus principis de l'astronomia heliocentrica, que revolucionaren la comunitat cientifica del seu temps.

Reinstal*lat definitivament al seu pais (1512), atengue l'administracio de la diocesi d'Ermland, exerci la medicina, ocupa certs carrecs administratius i dugue a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l'astronomia.

La seva obra mestra, De Revolutionibus Orbium Coelestium, fou escrita al llarg d'uns vint-i-cinc anys de feina (1507-1532) i fou publicada poc abans de la seva mort el 1543 per Andreas Osiander. Tanmateix, moltes de les idees basiques i les observacions que conte circularen per mitja de l'opuscle Commentariolus (no editat fins al 1878) i que, malgrat la seva brevetat, es d'una gran precisio i claredat. De Revolutionibus es una obra magistral de la qual va sorgir el pensament cientific modern i la imatge de l'Univers mes acceptada fins al principi del segle xx. Fou publicada el 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg.

Aquest llibre presenta un ampli apartat amb informacions sobre trigonometria que ja havien estat publicades separadament un any abans sota el titol de De lateribus et angulis triangulorum. El material trigonometric es analeg al del De triangulis de Johann Muller Regiomontano, publicat deu anys abans tambe a Nuremberg, pero les idees trigonometriques de Copernic pareixien datar d'abans del 1533, epoca en la qual probablement no coneixia les obres de Regiomontano. No obstant aixo, es molt possible que la forma final de la trigonometria de Copernic procedesca, en part almenys, de la de Regiomontano, ja que el 1539 Copernic va rebre com estudiant el jove matematic prussia Georg Joachim Rheticus (o Rhaeticus, 1514-1576), un matematic de Wittenberg que sens dubte havia estat en contacte amb la matematica que es feia a Nuremberg. Rheticus treballa amb Copernic durant uns tres anys i va ser ell qui publica, amb l'aprovacio del seu mestre, la primera exposicio resumida de l'astronomia de Copernic en una obra titulada Narratio Prima (1540), i tambe qui va fer els primers preparatius, completats mes tard per Andreas Osiander (1498-1552), per a la publicacio impresa del famos De Revolutionibus. Es probable, per tant, que la trigonometria que apareix a l'obra classica de Copernic estiga relacionada estretament, a traves de Rheticus, amb la de Regiomontano.

Ens podem adonar del nivell de domini de la trigonometria per part de Copernic pels teoremes que apareixen en el De Revolutionibus i per una proposicio que va incloure en una primera versio manuscrita del llibre, pero que no aparegue en la versio impresa. Aquesta proposicio eliminada es una generalitzacio d'un teorema de Nasir Eddin (el qual si que apareix al llibre) sobre el moviment rectilini resultant de combinar dos moviments circulars.

El teorema de Copernic es el seguent: Si un cercle menor roda sense lliscament per l'interior de la circumferencia d'un cercle major el diametre del qual es el doble que el del primer, aleshores la trajectoria d'un punt fix del cercle menor, que no estiga situat sobre la seua circumferencia, es una el*lipse.

Incidentalment, Gerolamo Cardano coneixia el teorema de Nasir Eddin, pero no la generalitzacio de Copernic. Aquest teorema va ser redescobert durant el segle xvii.