|
< Back | Wikipedia | Home | Dark Mode Colors complementarisEls colors complementaris son aquells parells de colors que, en l'espectre circular, es troben just un enfront de l'altre en un cercle cromatic. D'aquesta manera, la denominacio complementari depen en gran manera del model emprat. S'obte mitjancant la contraposicio d'un primari amb un color secundari format pels altres dos primaris. Aixi, per regla general (en el sistema RGB), el complementari del color verd es el color vermell, el del blau es el taronja i el del groc, el violeta. En la teoria del color es diu que dos colors es denominen complementaris si, quan es barregen en una proporcio donada, el resultat de la barreja es un color neutral (gris, blanc, o negre). Des d'una perspectiva de posicionament dels models de colors, els colors neutres: blanc, gris i negre cauen en un eix central de l'espai, i els colors complementaris estarien a un costat o altre d'aquest eix, oposats els uns amb els altres. Per exemple, en l'espai de color HSV, els colors complementaris (tal com es defineixen en HSV) cauen oposats els uns amb els altres en les seccions verticals. En la majoria dels colors complementaris, solament es consideren els colors saturats, els mes brillants. Aixo no obstant, sota les definicions formals, la brillantor i la saturacio son factors igualment a tenir en compte. En l'espai CIE 1931, un color d'una longitud d'ona "dominant" pot barrejar-se amb una altra quantitat particular de longitud d'ona "complementaria" per produir un color neutral (gris o blanc). En el model RGB de color (aixi com models derivats tals com el HSV), els colors primaris aixi com els colors secundaris s'aparellen de la manera seguent:
Quan ens fixem detingudament sense pausa en un color, en el vermell per exemple, durant un periode (aproximadament, uns trenta segons podria ser suficient), llavors apareix en la sensacio de la vista una superficie il*luminada de blanc, es el que es denomina una retroimatge, que apareix del color complementari al vermell (en aquest cas, el cian). aquest es el resultat de la 'fatiga ocular'. En el cas mencionat anteriorment, el fotoreceptor per a la llum vermella de la retina se satura, assoleix un nivell de fatiga i envia una informacio 'falsa' al cervell. Quan es realitza el mateix experiment amb llum blanca, les porcions de llum vermella que incideixen en l'ull no son correctament transmeses, o almenys no ho tan eficientment com ho poden ser altres longituds d'ona (o colors), i sorgeix una sensacio d'estar veient un color complementari. Quan es dona un temps de descans, la sensacio de la imatge amb colors complementaris desapareix lentament. En aquests casos, n'hi ha prou a tancar les parpelles perque l'ull vagi recobrant a poc a poc la visio normal dels colors. A causa del limitat rang de colors que esta disponible en la historia de l'art, molts artistes fan servir de forma tradicional parells de colors complementaris per augmentar l'espectre de possibilitats, alguns dels colors inclouen: El complement de cada color primari (vermell, blau o groc) es pot elaborar barrejant els altres colors subtractius (vermell + blau = violeta; blau + groc = verd; vermell + groc = taronja). Quan dos colors complementaris es barregen en iguals proporcions, produeixen un color neutre gris o marro. L'us de colors complementaris es important en el desenvolupament estetic dels colors, aixi com en el disseny grafic de logos de companyies i de minoristes. Quan es col*loquen junts dos colors complementaris, tots dos semblen mes brillants. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Colors complementaris
Source: ca.wikipedia.org |